Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Escampem la boira

Sortides per l’entorn natural de Catalunya, amanides amb bibliografia de la bct xarxa i referències web.

El Congost de Mu

11 de desembre de 2015

serra

pontferro
Al sud de la Serra del Montsec de Rúbies trobem la Serra del Mamet, que compren els municipis d’Artesa de Segre, Alòs de Balaguer i Vilanova de Meià a la Noguera.

Aquest Congost fa referència a un dels cims més representatius de la Serra Carbonera, el Congost de Mu que encaixona el riu Segre. S’hi accedeix des de Balaguer, per la carretera C-13 en direcció a Tremp, passant per Camarasa i anant camarasafins la represa de la Central d’Alòs de Balaguer. Per accedir-hi, hem de girar abans del revolt on hi ha el pont del Pastor o de l’Illa. Llavors, sense creuar el riu, continuem per una petita carretera que surt a la dreta (recte) just abans d’entrar al pont, que discorre aigües amunt per la riba esquerra del Segre i en 2 km ens portarà fins on s’acaba la carretera.
Segueix llegint »

Des de Corçà fins l’ermita de la Portussa seguint fins la bocana de Mont-rebei

2 d'octubre de 2015

escampemoriginal2-1

Anem amb cotxe fins a Corçà a la Noguera Pallaresa (Lleida), dins la Serra del Montsec. La ruta proposada de l’ermita de la Portussa i la bocana de Mont-rebei, és un recorregut de 5 hores i 30 minuts. S’ha d’anar fins a Balaguer, i prendre la C-12 atravessant el pont del riu, que va cap a Àger; i dos km abans d’arribar a Àger cal girar a l’esquerra per Agulló, des d’on s’arriba a Corçà.

Sortim de Corçà per una pista, i en uns vint minuts s’arriba a la Plaça de la Portussa. Durant anys havia servit de descarregador i carregador de carbó que s’extreia de les actives mines de Corçà, hi arribava a costelles de muls i matxos, i en marxava en camió. Avui, la majoria d’instal.lacions mineres són sota les aigües de l’embassament de Canelles. S’agafa un corriol carener que de seguida va pel vessant obac i passa per sota de les ruïnes d’un castellot. En mitja hora es passa per l’ermita de la Portussa, arrapada a collibè d’una cresta extraordinàriament espectacular que governa la sortida del pas de Mont-rebei. La petita església, documentada el 1162 amb el nom de “La Pertusa”, està formada per una sola nau amb absis i coberta exterior de lloses. Es conserva força bé. En destaca l’absis damunt la base de la roca. Fou la capella del castell de Sant Llorenç, ubicat al Montsec d’Ares i del qual es conserva una torre. La seva funció era de vigilància per barrar el pas a la vall d’Àger i controlar el congost de Mont-rebei. Posteriorment va esdevenir església parroquial de Corçà. Actualment té la categoria d’ermita i es celebra un aplec a començaments d’estiu. Segueix llegint »

De la Vall Fosca a la Vall de Boí pel Port del Rus

21 d'agost de 2015

escampemoriginal2-1


Accés: per la C-13 a Tremp i la Pobla de Segur, la N-260 a Senterada i la L-503 fins Cabdella.

Ruta d’alta dificultat, recorregut senzer 6,35 min. Travessem la Vall Fosca (Pallars Jussà) fins a la Vall de Boí (Alta Ribagorça) per Taüll.

ITINERARI

Església de Cabdella

La major part d’aquest itinerari forma part del GR11-20. Sortim de Cabdella (1.435 m), recorrent carrerons del poble, pel vell camí de Taüll, que travessa el port de Rus. Està ben indicat i reforçat amb marges de paret seca. Després de passar per un frondós bosc de ribera, el sender d’inclinació moderada, va pel solà de Riqüerna, amb pastures i matollars de bàlec.  

Al fons de la vall destaca la silueta retallada del pic de les Mussoles.

Més endavant voregem un contrafort rocós que baixa del pic de l’Espada, mentre a l’esquerra, a l’altre costat del riu, s’estén la pineda de pi negre clivellada per les canals dels Torrents. Rere el contrafort el camí s’aproxima al riu Riqüerna i el creua (1.850 m, 1h 15”). Ens aturem per al barranc de Francí a l’obaga d’Espada, també anomenat pontet de Rus. Aquí enllaçem amb el GR 11-20, que ve del Port del Rus, a l’esquerra. Antic camí abans de tenir carretera que unís amb la Pobla.

Mapa01 (1)

Segueix llegint »

De Casanova de l’Obac a la Font de la Portella, pels dominis d’en Capablanca

5 de juny de 2015

Distància 3 km

Durada 1,30 h anada i tornada

Inici: Centre Cultural Casanova de l’Obac, a la ctra de Terrassa a Castellbell i el Vilar (B-122)fontportella, km 9,8. Altitud màxima 667 m.

La Casanova de l’Obac d’estil italianitzant obra de Domenico Bagutti, va ser construïda a començament del s. XIX (1786) -acabada el 1812- per la família Ubach com a masia vinícola, i comptava amb tots els espais necessaris per elaborar vins i aiguardents. La finca va entrar en decadència amb la plaga de la fil.loxera, a finals del s. XIX. Avui acull un centre cultural on s’ofereixen programes de lleure i d’educació ambiental i cultural, així com una exposició sobre el parc anomenada “Sant Llorenç del Munt: un paisatge mediterrani”, una sala d’art, l’audiovisual “La Megafada” i el centre d’informació. Des d’aquest edifici es pot fer una ruta teatralitzada sobre els bandolers. Al costat mateix de la casa hi ha un restaurant. L’itinerari senyalitzat en tot el seu recorregut , comença des de darrera de la casa, a l’era de la Pastora amb una magnífica vista de Montserrat; habitatge dels treballadors del forn de vidre que era al costat i que va funcionar durant una bona part dels segles XVIII i XIX.

Segueix llegint »

Sant Llorenç del Munt, l’Obac i Montserrat de Víctor Ferrer Rico

8 de maig de 2015

stllorenç

Per a tots aquells amants de l’espeleologia la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa ha publicat aquest llibre on ens mostren les coves i avencs dels parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat.

Molt ben plantejat, abans de tot ens introdueix en les característiques de la vegetació, la fauna i la biodiversitat d’aquests paratges.

Tot seguit ja entra en matèria amb una breu descripció de cadascuna de les coves explorades, acompanyades de fotografies en color que poden ocupar tota la pàgina. Això ens permet visualitzar molt de prop els relleus de les parets, o veure tota una part d’un sostre ple de ratpenats. Cal destacar que allò que li dóna més valor és el fet de que els espeleòlegs apareixen també en les fotos, ja sigui reptant per un estret passatge o baixant amb la corda. Tot plegat agumenta la qualitat de l’obra i et permet gaudir d’aquests entorns que la gent no avesada a aquest esport veuria.

Complementa el llibre un altre més petit que conté les fitxes i topografies de les coves i avencs amb una descripció més detallada.

Recomanat per Sara Codina. http://www.terrassa.cat/biblioteques Biblioteca Central de Terrassa

Del Barranc del Bosc per la Roca Regina a l’estació de Cellers

20 d'abril de 2015

Excursió al Montsec, Pallars Jussà on el pre-pirineu demostra una gran força geològica.

Flanqueja la base de la Roca Regina, una espectacular muralla gegantina reservada als escaladors avesats a grimpar en grans

parets. El barranc és tancat per tots els costats, i el camí va pel pas entre els cingles. Antigament havia estat un barranc molt concorregut per carboners. Les càrregues de carbó vegetal, a llom de mules, no podien passar pel camí del barranc per on ens introduïm a la vall, sinó que havien de sortir amunt, a cercar el vessant nord.

Estem al costat del congost de Terradets una de les zones d’escalada més importants de Catalunya, gràcies als penya-segats que van quedar al descobert al formar-se el congost.

ITINERARI

Comença a la carretera C-13, hi ha dos camins un va directament a la Roca Regina i l’altre s’utilitza per agafar diverses vies d’escalada. És un itinerari circular, es pot deixar el cotxe a l’estació de Cellers o a l’antiga carretera que hi ha creuant el pont de l’embassament de Terradets; nosaltres continuem fins arribar al km 72 de la C-13, sota el pont aeri del ferrocarril que creua el barranc.  barrancdelbosc

Si us passeu per la carretera vella després del pont i abans de l’embassament trobeu la cova de Muricecs reoberta al públic de manera controlada des del 2010. Visitable i amb una població de quiròpters en protecció, prehistòrica i gestionada des del municipi de Llimiana per l’empresa Grimpada. Segueix llegint »

Bufadors de Beví (Serra de Bufadors)

18 de març de 2015

escampem2-1Entre Osona i el Ripollès, tenim el poble de Santa Maria de Besora que està a la subcomarca del Bisaura on situem la Vall de Ges, Oris i DSC_1367Bisaura. Ens dirigim al curiós indret a la Serra de Bufadors, on hi ha forats per on surt aire (d’aquí el seu nom), excursió altament recomanable per fer a l’estiu.

Com aDSC_1344rribar-hi:

Per arribar al punt de sortida farem l’aproximació en cotxe: agafarem la carretera C17 en direcció a Puigcerdà i entrarem al poble de Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar per sobre el pont del riu Ter i al final del pont, enfilar a l’esquerra per la carrDSC_1347etera BV5227. Travessarem la via del tren i seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora. Des de Santa Maria de Besora prenem la pista que va a Ripoll per Llaers. A 2,5 km, just després d’un revolt a la dreta, trobem una pista que marxa a l’esquerra i que va a la pista de Beví als bufadors i Sant Moí. Segueix llegint »

De Sant Marçal al Matagalls

23 de febrer de 2015

Excursió molt clàssica que guanya un dels cims més emblemàtics del massís del Montsenarbre5y.

Bona part del camí transcorre enmig d’una magnífica fageda, fet que cal tenir en compte per poder apreciar la varietat cromàtica del bosc al llarg de l’any. L’itinerari coincideix amb el del GR 5-2 i estpujada2à senyalitzat per la Diputació (pals metàl.lics)

Punt de sortida:

Aparcament al coll de Sant Marçal (taula dels Tres Bisbes), a pocs metres del Santuari que data del s. XI, li fa costat l’antic edifici del priorat, actualment hostal.

Segueix llegint »

Pujada imprescindible al Puigsacalm

14 de gener de 2015

Sortim de Vic i anem en direcció Puigcerdà per la C-17. Entrem a l’eix Vic-Olot per la C-37 fins a la sortida de Sant Andreu de la Vola. Al arribar al Veïnat de Dalt de la Vola trenque2014-12-08 15.01.32m cap a la dreta per la crta. BV-5224 fins a la Collada decabra Bracons. Deixem el cotxe a la collada de Bracons; on hi ha, a banda i banda, un espai prou ample per estacionar el cotxe. Punt fronterer de les comarques d’Osona i la Garrotxa.

El Puigsacalm fa 1513 m. entre Osona i la Garrotxa, és el punt més alt de la Serralada Transversal, al municipi de la Vall d’en Bas a la Garrotxa. Es pot pujar pel Coll de Bracons a 1.132 metres o des del poble de Joanetes, passant pel Puig dels Llops.  La Serralada Transversal és la formació muntanyenca centrada a la comarca de la Garrotxa, tot i que també comprèn part del nord de la Selva i el Gironès, i part de l’oest del Pla de l’Estany i del nord-est de l’Osona; i va dels Pirineus a la Serralada Pre-litoral.

Segueix llegint »

Camí de Sant Jeroni fent “steps”

5 de desembre de 2014

És el cim més alt de Montserrat de 1.237 m i està a la confluència dels límits dels termes municipals del Bruc a l’Anoia, de Marganell al Bages i de Collbató, al Baix Llobregat. S’arriba a Monmonestirtserrat a través de Monistrol per la carretera BP-1121, comunicada per la C-16 o la C-55 amb Terrassa, Manresa o ermitaMartorell. O a través de Can Maçana per l’autovia A-2 i la carretera BP-1103. I es pot accedir a peu amb l’Aeri que puja de Monistrol a Montserrat, al costat de l’estació dels FFGC o amb el cremallera. L’altra opció és deixar el cotxe a Monistrol i pujar a peu pel camí dels tres quarts.

Es pot pujar al cim de Sant Jeroni amb el camí que surt des del Monestir de Montserrat, des de la Plaça de l’Abat Oliva on hi ha una font amb diversos brolladors. El camí de pujada comença per unes escales a l’esquerra de la font, creuem un pont sobre el torrent de Santa Maria i iniciem la part de pujada amb escales cimentades.  Són les Escales dels Pobres donat que en aquest punt del Monestir, hi havia la casa que acollia indigents i rodamons. Als 20 min aproximats tenim el Pas del Francesos: estret pas esglaonat entre les parets de Montserrat al nord, i una petita agulla que gairebé tanca el camí. L’indret està relacionat amb una llegenda sobre l’invasió francesa. Vint-i-cinc minuts després arribem a la Placeta de Santa Anna: cruïlla de camins (pals indicadors) doble separades per escassos metres. Aquí abandonem els GR-4 i GR-172. També creuarem el PRC-19 que no hem d’agafar en cap de les dues direccions. Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat