Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Escampem la boira

Sortides per l’entorn natural de Catalunya, amanides amb bibliografia de la bct xarxa i referències web.

Pujada imprescindible al Puigsacalm

14 de gener de 2015

Sortim de Vic i anem en direcció Puigcerdà per la C-17. Entrem a l’eix Vic-Olot per la C-37 fins a la sortida de Sant Andreu de la Vola. Al arribar al Veïnat de Dalt de la Vola trenque2014-12-08 15.01.32m cap a la dreta per la crta. BV-5224 fins a la Collada decabra Bracons. Deixem el cotxe a la collada de Bracons; on hi ha, a banda i banda, un espai prou ample per estacionar el cotxe. Punt fronterer de les comarques d’Osona i la Garrotxa.

El Puigsacalm fa 1513 m. entre Osona i la Garrotxa, és el punt més alt de la Serralada Transversal, al municipi de la Vall d’en Bas a la Garrotxa. Es pot pujar pel Coll de Bracons a 1.132 metres o des del poble de Joanetes, passant pel Puig dels Llops.  La Serralada Transversal és la formació muntanyenca centrada a la comarca de la Garrotxa, tot i que també comprèn part del nord de la Selva i el Gironès, i part de l’oest del Pla de l’Estany i del nord-est de l’Osona; i va dels Pirineus a la Serralada Pre-litoral.

Segueix llegint »

Camí de Sant Jeroni fent “steps”

5 de desembre de 2014

És el cim més alt de Montserrat de 1.237 m i està a la confluència dels límits dels termes municipals del Bruc a l’Anoia, de Marganell al Bages i de Collbató, al Baix Llobregat. S’arriba a Monmonestirtserrat a través de Monistrol per la carretera BP-1121, comunicada per la C-16 o la C-55 amb Terrassa, Manresa o ermitaMartorell. O a través de Can Maçana per l’autovia A-2 i la carretera BP-1103. I es pot accedir a peu amb l’Aeri que puja de Monistrol a Montserrat, al costat de l’estació dels FFGC o amb el cremallera. L’altra opció és deixar el cotxe a Monistrol i pujar a peu pel camí dels tres quarts.

Es pot pujar al cim de Sant Jeroni amb el camí que surt des del Monestir de Montserrat, des de la Plaça de l’Abat Oliva on hi ha una font amb diversos brolladors. El camí de pujada comença per unes escales a l’esquerra de la font, creuem un pont sobre el torrent de Santa Maria i iniciem la part de pujada amb escales cimentades.  Són les Escales dels Pobres donat que en aquest punt del Monestir, hi havia la casa que acollia indigents i rodamons. Als 20 min aproximats tenim el Pas del Francesos: estret pas esglaonat entre les parets de Montserrat al nord, i una petita agulla que gairebé tanca el camí. L’indret està relacionat amb una llegenda sobre l’invasió francesa. Vint-i-cinc minuts després arribem a la Placeta de Santa Anna: cruïlla de camins (pals indicadors) doble separades per escassos metres. Aquí abandonem els GR-4 i GR-172. També creuarem el PRC-19 que no hem d’agafar en cap de les dues direccions. Segueix llegint »

Cova Simanya (Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac)

7 de novembre de 2014

Foto

La Cova Simanya és la més llarga del massís de Sant Llorenç del Munt i de la Serra de l’Obac amb 372 m de longitud. Sembla que el nom prové de Sima Magna. És una de les coves de Catalunya no explotades turísticament, però que permet avançar molts metres pel seu interior sense gaire dificultat. A partir d’una gran galeria, se n’obre una altra a l’esquerra no tant gran. Una vegada superada la pujada que dóna entrada de la cova, veiem una altra cova a l’esquerra anomenada Simanya Petita, d’inferior tamany. Es pot accedir des de Sant Llorenç Savall o des del Coll d’Estenalles. Situada a 900 m d’alçada i uns 150 per sota del Montcau, millor portar llanterna si voleu veure-la bé. Des del Coll d’Estenalles cal arribar fins el Coll d’Eres amb un monument dedicat a Joan Maragall i una necròpoli amb diverses tombes, on es situa la Vall d’Horta. Des d’allà són 15’ de baixada seguint pel GR 5. Abans d’arribar a la cova hi ha una cruïlla on deixar la canal i seguir a l’esquerra per accedir a la cova. Si veniu de la Vall d’Horta per la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall, és accessible des del km 17, 1 de la carretera.

El tamany de la cova i la presència permanent d’aigua, especialment a la galeria de l’Oca, va atreure als pastors neFotoolítics. Unes excavacions realitzades l’any 1930 pel Centre Excursionista de Terrassa, sota la direcció del Joan Solà i Marià Galí, van trobar ceràmica corresponent a diverses ètapes: el bronze antic, ibèric i medieval. És a dir, la cova ha estat habitada intermitentment des de fa prop de 6.000 anys.

Entre d’altres peces es van trobar gots amb decoracions de ceràmica negra i vermella o d’altres amb ornaments, molt semblants als localitzats a coves de Montserrat i característiques d’una cultura desenvolupada en la primera edat de bronze a la Península Ibèrica. Algunes d’aquestes restes ceràmiques es poden veure al Museu de Terrassa.

L’excursió es pot fer en 45 minuts si es fa des del el Centre d’Informació del Parc Natural al Coll d’Estenalles. El Marquet de les Roques (gran casal modernista) també queda aprop a través de la Vall d’Horta, i és visitable els caps de setmana. Seguint pel mateix GR 5 també podem arribar fins els Cortins, i des d’allà veiem el Marquet de les Roques i Sant Llorenç Savall. Si voleu allargar el recorregut en l’altre sentit, podeu anar a partir del Coll d’Eres (antic poblat ibèric) fins a la Mola per visitar el Monestir romànic.

SIMANYA

Segueix llegint »

La Bauma d’Esplugues (Castellcir, Moianès)

9 d'octubre de 2014

Arribeu a BAUMA1Castellterçol per la carretera C-59 i s’agafa la carretera B1310 fins a Castellcir. S’hi pot arribar per un camí que surt del polígon industrial del Vapor, de la carretera de Castellterçol a Moia, als afores de bauma5Castellterçol. Allà cal agafar la pista que segueix la riera de Fontscalents i sense abandonar els senyals blancs i vermells del GR 177-3, un corriol ens porta a la “Font de l’Àngel”. Després deixeu a la dreta la pista que porta a Can Santjaume i a un pou de gel (si hi voleu fer una ullada, val la pena), travesseu la riera per un pont. Després de 15 minuts deixeu  a l’esquerra la pista que puja per continuar a la dreta, paral.lels a la riera. Passeu més tard les cases del Molí Nou, i suaument, aribeu a la “Bauma d’Esplugues”.

Es tracta d’una Balma troglodítica amb un mas de tres plantes incrustat a l’interior aprofitant les sinuositats de la cova. Consta que va ser habitada fins al 2002. Després d’una  restauració ara acull l’Eco-Museu del Moianès a Castellcir, i se centra en l’aprofitament que ha fet l’home dels recursos naturals del bosc.Per una visita cal fer reserva prèvia al Consorci del Moianès, és visitable dissabte i diumenge de 12 a 14 del migdia. Enfront de la bauma, i per sobre de la riera de Fontscalents, hi ha un bonic pont romànic del segle XI.bauma4bauma3

Seguint uns metres cap amunt pel camí, deixant el GR a la dreta i, a prop de la riera, seguint un petit corriol abans de creuar-la, arribareu en pocs minuts a “Fontscalents”, bonic indret de tres fontetes al bell mig d’una balma, a tocar de la riera, amb una imatge de la Mare de Déu de Fàtima al cingle i tauletes de pícnic per descansar i fer un mos.

Quan vaig fer aquesta excursió s’estava contruint un edifici destinat a ser Eco-museu del Moianès, que ara ja és visitable.

Fotobauma8bauma6

Es pot completar l’excursió visitant la font de Sauva Negra, les coves del Toll, el gorg Negre, el castell de Popa…etc.

Segueix llegint »

El Congost de Mont-Rebei

10 de setembre de 2014

L’espai del Congost de Mont-rebei es troba a les comarques del Pallars Jussà i la Noguera Ribargorçana, dins de la formació del Montsec d’Ares que s’estén des de Benavarri a ponent, fins a la Noguera Pallaresa a llevant. Els pics que trobem al voltant van dels 1.500 i 1.600 m. El circumden la fondalada de la vall d’Àger pel sector meridional i la conca de Tremp al septentrional. És espai d’interès natural (PEIN) del Montsec i Reserva Natural Parcial del Congost de Mont-rebei i Refugi de Fauna Salvatge des del 14 d’abril de 2005.

Segueix llegint »

Caminant per Girona

12 d'agost de 2014

Aquesta vegada us proposem una ruta per una ciutat: Girona. Comencem al Parc de la DevFotoesa i els seus magnífics plataners, on es fa el mercat setmanal i la Fira de Sant Narcís, entre d’altes; després de travessar el riu continuem per l’Església de Sant Feliu (s.XIII i XVIII). I seguim fent un tomb per la Catedral (amb diferents estils arquitectònics començada al s. XI i acabada al s. XVIII) amb un magnífic claustre i un Museu Capitular (que inclou la Nau,
el Tresor i el Claustre, junt amb el Tapís de la Creació). A la Pujada de la Catedral tenim al Palau Episcopal el Museu d’Art on trobem obres des del preromànic fins al s.XX.

Després continuem pel centre històric, on trobem el call jueu, tenim l’opció de visitar el Museu dels Jueus al carrer de la Força, 6 amb un horari molt ampli.
catedralgironaAl mateix carrer, al núm. 27 també trobem el Museu d’Història de Girona.Foto Un cop acabada aquesta visita podem baixar per la Rambla de la Llibertat tot gaudint dels seus porxos. La particularitat de Girona, és que la travessen quatre rius: el Ter, el Galligants, el Güell i el més representatiu el riu Onyar. Us recomanem visitar el pont de ferro dissenyat per Eiffel -també anomenat Pont de les Peixateres Velles- i el pont de pedra. Creuant a l’altra banda del riu ens podem apropar al Museu del Cinema a través de la Col.lecció Tomàs Mallol, en un viatge per la història de 500 anys d’imatges. Es pot continuar el recorregut per la muralla, fins arribar als Jardins dels alemanys i dels francesos, abans d’arribar-hi trobem el Convent de Sant Domènech que avui és la Universitat de Girona; i un cop en aquella zona podem  fer una visita als magnífics Banys àrabs (s.XII). Segueix llegint »

L’Alzina del Sal.lari i la Font de la Pola fins la Cort Fosca

8 de juliol de 2014

Itinerari de tres hores i vint minuts que permet recórrer indrets molt variats de la Serra de l’Obac. S’inicia al km 11 de la carretera de Terrassa a Mura i Talamanca. L’alzina que dóna nom a l’indret és situada a la riera, a la corba de la carretera. Té una alçada aproximada de 13 m. S’agafa el caminet que surt de darrera el plafó informatiu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Cal anar per la dreta. Es passa per un torrent i es deixa un viarany a la dreta. El camí, ara deixa un viarany a l’esquerra. Es puja fins a cercar el torrent, entre boixos es troba la Font del Traginers a 790 m. Pujant per darrera de la font fins una clariana seguint un camí costerut. Hauríem de trobar un pou de 59 m de profunditat anomenat Avenc del Llest. Es voreja i es puja amunt.

S’arriba fins una pista forestal. Per la dreta porta cap al coll d’Estenalles, a uns vint minuts. Tenim la font Freda molt aprop. Seguim per l’esquerra, per un camí ample i arribem al Coll de Boix. Cruïlla de camins en totes direccions: N: camí de Mura; S: camí de la Font de la Pola; O: camí del Turó del Malpàs i la Cort Fosca; i al SO: camí directe de la Font dels Traginers. Hauríem de seguir per l’oest. A cinc minuts en direcció Mura, hi ha l’Alzina del Vent d’11 m d’alçada. Cal agafar el caminet direcció al Turó del Malpàs, deixant-lo al cap d’uns metres per agafar la drecera a l’esquerra que planeja per damunt de la vall de Matarrodona cap al sud.

Si agafem en direcció al sud; podem contemplar la Font de la Pola amb una balma, font i taules i bancs per una bona parada. Aquesta font fou emprada durant l’edat mitjana com habitacle. A dins hi hagué l’antic mas de la Pola documentat al s. XIV. Continuant pel camí hi ha molt bones vistes de Castellsapera i la carena del Paller de Tot l’Any. Segueix llegint »

De Sant Celoni a Sant Martí del Montnegre

7 de juny de 2014

stcelonistmartimontnegremapa

Itinerari de 2 h 20 minuts, però si no hi ha alternativa i heu de tornar pel mateix trajecte, es converteix en una excursió força completa de quatre hores. Comença a Sant Celoni a prop de la carretera C-251 de Granollers a Girona. Hem de sortir de la població per sota de la via del Ferrocarril, travessem la carretera C-251, trobem una pista asfaltada d’accés a Sant Martí del Montnegre i al barri de Sant Llorenç de Vilardell. Es passa l’autopista AP-7, en l’Urbanització del Bosc del Montnegre trobem un rètol indicador que indica: “Sant Martí, 8 km”. Deixem el restaurant Can Batlle a la dreta, deixem l’accés motoritzat i seguim les marques del GR 5 a la dreta. Passem aprop d’un dipòsit d’aigua. Sortim a la pista d’accés a Can Riera seguint els senyals del GR 5. Passem una petita bassa que deixem a la dreta. Entrem al Sot Gran o de Can Cases, que forma part de la riera de Montnegre al passar entre la Serra de’n Solà i el coll Blanc.

Després es deixa el Sot per un caminet de l’esquerra que s’enfila cap al llom de la serra, per on transcorre una pista forestal. Ens trobem les ruïnes de Can Cases.
Arribem d’alt d’una carena on hi ha la pista d’accés a Sant Martí. L’església és una petita ermita que disposa d’instal.lacions per fer recessos de petits grups cristians. A la dreta continua una pista cap a la població de Vallgorguina, per on segueix el GR 92, nosaltres seguirem recte per veure l’església.

La petita parròquia i l’hostal, on serveixen menjars els caps de setmana i festius estan envoltats d’un atractiu paisatge que ens dóna una magnífica visió de la vall de la Tordera. Es pot completar l’itinerari baixant fins a la població de Breda (amb estació), o seguir direcció Vallgorguina el GR 92 fins a Tordera (amb estació), depén si heu vingut en cotxe o en transport públic.

El Parc Natural del Montnegre i el Corredor s’estén per les comarques del Vallès Oriental, El Maresme i una mica de La Selva, les rieres de Vallgorguina i d’Arenys delimiten els dos massissos. Els seus punts culminants són el santuari del Corredor a 657 m i el Turó Gros a 773 m. Dins la Serralada Litoral  es disposen en paral.lel alineades amb la costa, la barrera natural entre la plana natural del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. Està protegit pel Pla Especial de Protecció del Medi Físic i del Paisatge des del 20 de juliol de 1989 aprovat el pel DOGC núm. 1300 de l’1 de juny de 1990. Disposa de nou centres d’informació, i dos de documentació a Sant Celoni i a Mataró.

Segueix llegint »

La Vall de la Santa Creu, El Port de la Selva (Parc Natural del Cap de Creus)

12 de maig de 2014

S’arriba a la Serra de Rodes anant al poble de Vilajuïga, arribant-hi des de Figueres per AP-7 o A-2, després per la N-260 i fins la GI-604. Des de Vilajuïga (terra de Dòlmens) agafem la GIP-6041 i tot fent ziga-zagues ens enlairem per la Serra de Rodes.

Dins el Parc Natural del Cap de Creus a l’Alt Empordà trobem  el Monestir de Sant Pere de Rodes col.locat estratègicament, amb una fantàstica vista sobre el Port de la Selva i la costa fins al cap de Cervera. Monestir situat a la muntanya de Verdera, a un 520 m sobre el nivell del mar. A prop es troben dos monuments més: al capdamunt de la muntanya hi ha el castell de Sant Salvador de Verdera i a un quilòmetre al nord del monestir hi ha l’església preromànica de Santa Creu de Rodes, envoltada de ruïnes del poble del mateix nom.

A la importància històrica de l’entorn s’afegeix el fet de que tot el conjunt es troba dins del Parc Natural del cap de Creus. Aquest Parc fou aprovat per Llei 4/98, de 12 de març com el primer parc natural marítimoterrestre del país. Té una constitució geològica molt singular amb materials metamòrfics, sobretot esquists, que donen al conjunt un color fosc característic. La costa és abrupta i retallada amb penya-segats impressionants i cales amagades. També té una riquesa submarina extraordinària de la qual els alguers i els fons coral.lígens en són els millors testimonis.

L’església de Sant Pere de Rodes ja existia al s. VIII. Des del 878 és cita com una cel.la del monestir de Banyoles.

L’inici de l’esplendor del monestir és a partir del segle X, quan un noble anomenat Tassi i el comte Gausfred d’Empúries s’interessaren per Sant Pere de Rodes. El monestir rebé grans donacions de terres per part seva i aconseguí preceptes i privilegis dels papes i dels reis francs, com el que el 944 el convertí en abadía.

Entre els segles X i XI es construí l’església que avui podem contemplar i també s’inicià la importància del monestir com a centre de pelegrinatge. Al principi del s. XI patí un període crític, un cop superat, continuà  en ascens fins al s. XIV. En aquest segle aconseguí la plena jurisdicció de la vila de Llançà, sobre la qual tenia importants drets des del s. X. Entra en decadència al s. XVII i finals del XVIII, quan la comunitat abandona el monestir, agreujant la degradació i expoliació del recinte.

Segueix llegint »

Turó de Morou i el Gorg Negre

10 d'abril de 2014

Gorg Negre

Accedim al Montseny per la AP-7 Sortida 11, Sant Celoni-Montseny. A Sant Celoni agafem la C-35 sortida Montseny seguint per Sant Celoni-Centre i agafant la carretera BV 5114 que va de Sant Celoni a Viladrau; per arribar fins a Santa Fe del Montseny.

Us proposem una ruta de 4 h. amb un itinerari circular, que vam fer fa temps amb el Grup Excursionista de Matadepera.

Aquest recorregut  es troba a Massís del Montseny dins de la Serralada Prelitoral, a les comarques del Vallès Oriental i la Selva.

Des del punt d’informació de Santa Fe ens dirigim al Turó  de Morou envoltats de fagedes, un petit cingle amb vistes a les Agudes. Per la zona trobem moltes fonts petites i amagades, podem mirar de cercar la Font de la Teula. Es segueix per un ampli camí fins a la Masia de Can Figueroles i d’allà al pantà de Santa Fe. Al extrem del pantà, un gran castanyer ens indica el camí que baixa paral.lel a la Riera de Gualba.

S’arriba a una petita central elèctrica anomenada el Sot del Soroll. Un sender que baixa des d’allà ens portarà fins una creu, allà veurem el Gorg Negre.

Des de dalt del Turó de Morou

La gent de la zona associa el Gorg amb les dones d’aigua. Explica la llegenda que Sebastià Perarnau, l’hereu d’un mas del Montseny, contemplava les aigües fosques del Gorg quan hi va aparèixer una dóna d’aigua. Els joves es van enamorar i es van casar amb la condició que mai li recordés el fet de ser una dóna d’aigua. Van tenir dos fills i van prosperar, però un dia que amenaçava tempesta, la dóna per por de perdre la collita va fer que seguessin el blat, encara que no estava ben madur. El marit en tornar tot enfadat va dir: Dóna d’aigua havies de ser!, i tot seguit la dóna va desaparèixer per sempre. Els fills deien que venia cada dia a pentinar-los. Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat