Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Els bibliotecaris recomanen: Cicatriz

15 d'octubre de 2018
Per

Simon Sax és un geni de la informàtica que està a punt de fer-se ric amb un algoritme de reconeixement visual que ha de canviar el món, però ja des de la primera pàgina intuïm que s’ha ficat en un problema massa gran perquè tot surti tal com ell espera.

Res no és el que sembla en aquest thriller trepidant que et posa en alerta així que comences a llegir-lo. L’autor et va portant per la vida dels personatges amb una habilitat astoradora per crear suspens i misteri. Realment ha sabut trobar una fórmula molt eficaç per atrapar el lector en una història afectiva plena d’acció i tensió.

Llegir aquesta novel·la és viatjar des de Chicago a Afganistan, des de Rússia fins al capdamunt d’unes muntanyes perdudes on la vida humana és gairebé anecdòtica. En ella trobaràs assassinats, lluites increïbles de superació, venjança, drogues, baixos fons, dimonis personals, genialitat, esperança i adrenalina.

 

Llegeix la recomanació completa de la Susi Rodríguez des de la Biblioteca Districte 3 (bd3)  i descobreix més “Els bibliotecaris recomanen” a la biblioteca virtual de la XBM.

Dades del llibre:

Títol: Cicatriz
Autoria: Gómez-Jurado, Juan
Editorial: Ediciones B
Any de publicació: 2015
Pàgines: 574
ISBN: 9788466657990

50 anys de 2001 una odissea a l’espai

4 d'octubre de 2018
Per

L'enemic de les arts

Cartell de la pel·lícula 2001 a space odyssey

   Han passat 50 anys d’ençà que el director de cinema Stanley Kubrick crees un dels cims de la cinematografia i de l’art en general del passat segle XX. Amb motiu d’aquesta efemèride i sota el títol: 2001 una odissea a l’espai: l’obra d’art total, la Biblioteca del Districte 3 ha preparat una exposició, per aquest mes d’octubre, on es mostra la importància del film en tots el àmbits de la ciència i la cultura.

   Mare i matriu de la nova ciència-ficció, es manté solida com el misteriós monòlit que ha fet d’aquesta pel·lícula una de les més incompreses i, a la vegada, de les més admirades per públic i creadors de cinema. Els enigmes que planteja Kubrick i l’altra alma mater d’aquesta història, el científic i escriptor Arthur C. Clarke, es mantenen inalterables donat que són els mateixos que marquen el fenomen de les constants vitals de la humanitat.

   Déu i la metafísica, la consciència, la intel·ligència, la violència, d’on venim, on anem, estem sols a l’univers? Aquests són alguns dels interrogants que es plantegen al film de Kubrick, que opta per no donar a l’espectador respostes diàfanes, sinó que prefereix apel·lar al nostre sentit més primigeni, al nostre subconscient, a la nostra irremeiable tendència a la irracionalitat.

Foto exposició 2001 una odissea a l’espai: l’obra d’art total

   2001 és una obra d’art total, en el sentit més wagnerià del terme, imatge, música i paraula erigeixen una experiència estètica que, parafrasejant el títol d’Així parlà Zaratustra de Friedrich Nietzsche, conformen una pel·lícula per a tots i per a ningú.

El sacrificio de un ciervo sagrado

20 de setembre de 2018
Per

Bàner de Apunt de cineConeixeu al director de cinema Yorgos Lanthimos? Li diuen el nou Michael Haneke. El recorda, potser perquè  sap generar incomoditat en l’espectador, té un punt de sadisme, en fi angoixa en estat pur. Esteu avisats. Lanthimos és un director de cinema grec, nascut a Atenes. Va començar als anys 90 a fer curtmetratges i anuncis de televisió. Va formar part de l’equip creatiu dels Jocs Olímpics d’Atenes del 2004. Les seves tres últimes pel·lícules, Canino, Langosta i la que presentem avui: El sacrificio de un ciervo sagrado ja el col·loquen actualment com un dels directors de cinema d’autor europeus destacats.

Aquest film ha guanyat molts premis, entre d’ells destaca el millor guió (ex aequo) al Festival de Cannes de l’any 2017.

És un director que sap jugar amb l’espectador, et deixa clavat des del primer moment al seient. Segueix llegint »

Rams, el valle de los carneros

31 d'agost de 2018
Per

Bàner de Apunt de cine

Avui a través del cinema viatgem a Islàndia, la llunyana, extraordinària i volcànica illa. A Rams, el valle de los carneros ens trobem davant d’una història de rivalitat entre germans, explicada de forma minimalista i en un entorn (el món rural islandès) que afavoreix aquesta senzillesa.

L’avalen un munt de premis: millor pel•lícula a Cannes 2015 (Un Certain Regard), nominada a millor pel•lícula als Premis de Cinema Europeu (2015) i l’Espiga d’Or a la millor pel•lícula al Cinema de Valladolid-Seminici. També va ser sel·leccionada pel seu país per representar-lo als Òscars, en la categoria de millor pel·lícula de parla no anglesa.

És el segon llargmetratge del director islandès  Grímur Hákonarson. És una pel·lícula que té pocs diàlegs, pocs moviments de càmara, pocs personatges i poca acció. Però això no li resta pas interès, al contrari, és senzillament la forma d’expressar-se que ha triat el director.  Per altra banda tenim molta força de les imatges i la pròpia història que t’atrapa des d’un inici. L’autor utilitza aquest minimalisme, que segons el meu parer li encaixa a la perfecció. Segueix llegint »

“La noia de la caravana” una nit de càmping terrorífica

29 d'agost de 2018
Per

La història comença quan la Laura es desperta sola, adolorida i amb un trau al cap, dins d’una caravana. No sap com ha arribat fins allà, l’únic que sap és que segueix en aquell càmping maleït i que no ha pogut escapar del laberint de caravanes abandonades.

La Laura és una noia de 16 anys que mentint a la seva mare decideix marxar un cap de setmana  amb  en Kilian, un noi dos anys més gran que ella i que li agrada moltíssim. Ella no sap  on la portarà però li és igual, només pensa en el cap de setmana romàntic que passarà al seu costat.

El que la Laura no hauria pensat mai és que en Kilian  la portaria a un càmping abandonat i solitari enmig de la muntanya. A partir d’aquest moment  comença a posar-se neguitosa i tensa, alguna cosa la inquieta però no sap ben bé què és.  Què li amaga en Kiliam? Per què l’ha portat  a un lloc tan inquietant? No té cobertura al mòbil, ningú sap que és allà… I si en Kilian és un violador o un psicòpata? Ha estat massa confiada? Passen la nit junts a la caravana però quan la Laura es desperta en Kilian ja no hi és.  Tota sola comença a descobrir missatges estranys, petjades… Res ni ningú és el que sembla en aquest indret tan misteriós i fantasmagòric.  La Laura  se sent amenaçada, no sap que està passant ni quin és el seu paper en aquesta història, però està segura d’una cosa i és que HA DE FUGIR!

Segueix llegint »

Permagel, el principi del desglaç

23 d'agost de 2018
Per

Permagel és la primera novel·la d’Eva Baltasar, que fins ara havia escrit sobretot poesia i ha sorprès a tothom amb aquesta història íntima que ha guanyat el Premi Llibreter de Narrativa Catalana 2018. De premis de poesia en té molts altres des del 2008 quan va publicar el seu primer poemari.

Escrit en primera persona Permagel és la història d’una dona lesbiana, autosuficient i amb tendències suicides que explica perquè no encaixa en aquest món, massa monòton, entumit i superficial. Les seves ganes de deixar de viure es contradiuen amb la seva vitalitat, a l’hora de devorar llibres d’art o de gaudir del sexe per exemple. La història es concentra en les vivències que justifiquen el seu permagel intern però també en aquelles, molt poques, que aconsegueixen esquerdar-lo.

Permagel enganxa pel que diu però sobretot per com ho diu. L’estil poètic ple d’analogies precioses i a vegades estranyes es llegeixen d’una tirada quasi sense adonar-te’n. Imatges i comparacions fan avançar la trama i els records de la protagonista fins a un final que sorprèn, per inesperat. Per sort, aquest és el primer volum d’una trilogia que continuarà amb els títols Boulder i Mamut.

Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat