Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Arthur Cravan, un diamant que va ratllar l’art

8 de juny de 2018
Per

L'enemic de les arts

 

Arthur Cravan

Humor, sarcasme, ironia, grolleria, supèrbia, excentricitat, van ser les armes d’Arthur Cravan (1887 – 1918), poeta-artista-crític bastant desconegut per aquestes contrades. Una anècdota que il·lustra molt bé l’actitud de l’artista que serà homenejat a la present edició del festival poètic Elixir, és la que segueix:

Amb una de les seves crítiques viperines, agres i agressives, que repartia a tort i a dret, va insultar a Mauire Laurencin, pintora de les primeres avantguardes que va ser parella del poeta francès Guillaume Apollinaire, amb aquests termes:

«Heus aquí una que necessita que se li aixequin les faldilles i se li fiqui una gran… en cert lloc». Es va haver de disculpar, i es va retractar amb les següents paraules:
«Ja que jo he dit (…) demano simplement que s’ha d’entendre: Heus aquí una que necessita que se li aixequin les faldilles i se li fiqui una gran astronomia al Teatre de Varietats»

Actualment resulta fascinant observar una mostra d’agressivitat poètica, cínica i irreverent com aquesta. A l’època de la dictadura de la correcció política, de la tolerància intolerant, on qualsevol manifestació ha de ser mesurada molt acuradament perquè sempre hi ha algú disposat a indignar-se, Cravan apareix a la història de les avantguardes artístiques com martell destructor, amb un enginy increïble per l’art d’insultar i la crítica no apte per a cursis. A inicis del segle passat no s’anaven amb subterfugis a l’hora de fer crítica artística. Certament em sembla un bon model a seguir, en un moment en què gaudim d’una aparent llibertat creadora, dic aparent perquè és tot el contrari: la crítica al món de l’art en general, queda diluïda per un sistema capitalista que l’absorbeix per fagocitar-la com un producte més de la societat de l’espectacle. És ben segur que l’Arthur Cravan ara tindria problemes amb la justícia i amb molts col·lectius. Tots fem gala de tolerants fins que els valors que es posen en dubte són els nostres. Aquesta és per a mi la meta i la funció de l’art, posar en dubte l’arquitectura social mostrant les seves impostures per arribar a la veritat del motor dels nostres actes.
Amb la provocació i l’escàndol com a eines artístiques Cravan va brillar com un llamp. La seva prosa ara ens sembla inaudita i s’enyora: «Me cago en el arte y sin embargo si hubiera conocido a Balzac habría intentado robarle un beso»(1) No és meravellós?

Més tard la seva enigmàtica i romàntica desaparició el van conformar com un estendard de l’anàrquic, de l’art com a caos, com a tempestat, un diamant que va ratllar l’art. El seu gran valor com a poeta no és un llegat d’obra física, que no la té, és la seva actitud d’agitador cultural, ser un poeta de si mateix, ell va ser la seva millor obra. Arthur Cravan representa una onada genial de mala llet, de trencament de les convencions socials i el precursor del moviment Dadà, del qual, amb altres serps verinoses precursores com en Jaques Vaché, van conformar l’art contemporani i una forma de viure.

(1)- QUINTELA, Héctor. Mitomanía o baile de máscaras. Jot down, juny 2012.

El llibre de la meva vida és…

4 de juny de 2018
Per

El dissabte 2 de juny, dins la festa de final de curs 2017-2018 dels clubs de lectura i escriptura de les biblioteques de la bct xarxa vam fer la mateixa pregunta a una reunió de persones que comparteixen dos vincles, el món del llibre i la nostra ciutat. I la pregunta era Quin és el llibre de la teva vida? Pregunta que va rebre diferents qualificatius, mala passada, fàcil, punyetera, díficil, impossible donar una sola resposta, … Si no vau poder assistir a la simpàtica i amena reunió llibresca us oferim una llista i resum de les respostes de: Antònia Carré Pons, escriptora; Àlvar Masllorens, llibreter; Maribel de la Rosa, llibretera; Kim Amate, il·lustrador; Montse Busquet, bibliotecària; Oriol Gonzàlez, editor; Guillem-Jordi Graells, dramaturg i; Lídia Álvarez, traductora.

Taula rodona bct 2 de juny de 2018

Segueix llegint »

Arthur Cravan també va viure a Barcelona

28 de maig de 2018
Per

L’Elixir 2018 (Festival Poètic Terrassa) està a punt d’arribar. Per anar fent boca us hem preparat una aproximació a la misteriosa figura del poeta-boxejador Arthur Cravan, un dels protagonistes d’aquest any. Arthur Cravan, així es feia anomenar aquest poeta i boxador. Nebot d’Oscar Wilde, Fabien Avenarius Lloyd, nom real d’aquest, va néixer a Lausana (Suïssa) l’any 1897 i va desaparèixer, per culpa d’un naufragi, al golf de Mèxic, l’any 1918, de camí a l’Argentina.
Durant el seu període vital Cravan no va perdre mai el temps. Fou capaç de viatjar per moltes ciutats: París, Londres, Berlín, Birmingham, Munich, Florència, Sydney per guanyar-se la vida, sobretot com a professor de boxa. Fins i tot, va viure, durant un període curt de temps, a Barcelona, enfrontant-se, en un combat que es va celebrar a la Monumental, a un dels millors boxadors del moment, Jack Johnson. Aquest esdeveniment fou l’any 1916, quan el mateix Cravan fugia de la I Guerra Mundial i estant de pas cap a Nova York (gràcies a la quantitat que va guanyar en aquell combat, malgrat que el va perdre per K.O al sisè assalt, va poder comprar-se un bitllet per viatjar fins aquella ciutat). Fou a la ciutat dels gratacels on va conèixer la poetessa i pintora Mina Loy. La coneix l’any 1917 i amb ella va viure una breu i intensa història d’amor. Malgrat la seva prematura mort, varen tenir temps de casar-se a Mèxic, una mica abans de la seva desaparició. Fou al setembre de 1918 quan van decidir d’anar a viure a Buenos Aires, però només tenien diners per un passatge. Així doncs, Loy, es va embarcar, ja embarassada, però Cravan va llogar un vaixell pesquer, que ell mateix va conduir fins Argentina. Aquesta fou la darrera vegada que es varen veure. Segueix llegint »

Els bibliotecaris recomanen: No está solo

25 de maig de 2018
Per

Es tracta d’una novel·la que atrapa al lector des de la primera frase: “El mundo es una pared curvada de cemento gris”. A partir d’aquí voldràs conèixer a fons una trama genial que reflecteix amb passió  l’essència ambivalent de la ment humana: de vegades salvatge, cruel i brutal; de vegades senzilla i amable però sempre inquietant.

Un nen de 6 anys desapareix a Roma. La seva mare ha estat decapitada i el seu pare és el principal sospitós.

La comissària Colomba Caselli s’encarrega del cas amb l’assessorament de Dante Torre. Aquests dos personatges han viscut experiències extremes que els han portat a desenvolupar capacitats extraordinàries per a la investigació. Capten senyals que altres no poden veure. Són autèntics genis al més pur estil de Sherlock Holmes i el Doctor Watson.

Després de llegir a Dazieri potser veuràs la vida sota el prisma neurodivers de la seva escriptura visceral. Si t’agraden els thrillers psicològics i la novel·la negra, aquesta novel·la t’apassionarà.

 

Llegeix la recomanació completa de la Susi Rodríguez des de la Biblioteca Districte 3 (bd3)  i descobreix més “Els bibliotecaris recomanen” a la biblioteca virtual de la XBM.

Dades del llibre:

Títol: No está solo
Autoria: Dazieri, Sandrone
Editorial: Alfaguara
Any de publicació: 2015
Pàgines: 550
ISBN: 9788420410784

‘Doble engaño’ un clàssic galopant

17 de maig de 2018
Per

Autora de l’article: Carme Sanuy, de la Biblioteca Central de Terrassa (bct)

“La lectura d’un clàssic ens ha de reservar alguna sorpresa, en relació a la imatge que en teníem. Per això no deixarem mai de recomanar la lectura directa dels textos originals i evitar tant com sigui possible la bibliografia crítica, els comentaris, les interpretacions. L’escola i la universitat haurien de servir per fer entendre que un llibre que parla d’un altre llibre no diu més que el llibre en qüestió; en canvi, fan tot el possible per fer creure el contrari. Per un capgirament de valors molt estès, la introducció, l’aparat crític i  la bibliografia s’utilitzen com una cortina de fum per amagar el que el text ha de dir i que pot dir només si se’l deixa parlar sense intermediaris que pretenen saber-ne més. ”
De: Per què llegir els clàssics, d’Italo Calvino. p. 10-11

Doblet Doble engaño Editorial Montesinos
Normalment, quan rebo una novel·la de Wilkie Collins se’m dibuixa un petit somriure i recordo amb nostàlgia altres obres seves com: Pedra lunar i La dama de blanc. Obres angleses on predomina la intriga i el suspens, una narració frenètica i viva, una galeria de personatges i, un final amb un desenllaç inesperat. Les seves novel·les es podrien arribar a catalogar com a novel·la rosa però no és pas així per la increïble critica que fa a la societat del segle XIX.

Segueix llegint »

Ja és aquí la Guia de Coneixement i Esport de la Primavera 2018

14 de maig de 2018
Per

Si t’agrada l’esport has de conèixer la guia del fons de Coneixement i Esport de la Biblioteca districte 5. A la guia trobaràs les darreres novetats que hem adquirit de temàtica esportiva. Al llarg de l’any publiquem quatre guies, a l’Issuu de la Bctxarxa, coincidint amb les quatre estacions de l’any. En aquesta ocasió hem publicat la de primavera.

Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat