Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Posts Tagged ‘ art ’

50 anys de 2001 una odissea a l’espai

4 d'octubre de 2018

L'enemic de les arts

Cartell de la pel·lícula 2001 a space odyssey

   Han passat 50 anys d’ençà que el director de cinema Stanley Kubrick crees un dels cims de la cinematografia i de l’art en general del passat segle XX. Amb motiu d’aquesta efemèride i sota el títol: 2001 una odissea a l’espai: l’obra d’art total, la Biblioteca del Districte 3 ha preparat una exposició, per aquest mes d’octubre, on es mostra la importància del film en tots el àmbits de la ciència i la cultura.

   Mare i matriu de la nova ciència-ficció, es manté solida com el misteriós monòlit que ha fet d’aquesta pel·lícula una de les més incompreses i, a la vegada, de les més admirades per públic i creadors de cinema. Els enigmes que planteja Kubrick i l’altra alma mater d’aquesta història, el científic i escriptor Arthur C. Clarke, es mantenen inalterables donat que són els mateixos que marquen el fenomen de les constants vitals de la humanitat.

   Déu i la metafísica, la consciència, la intel·ligència, la violència, d’on venim, on anem, estem sols a l’univers? Aquests són alguns dels interrogants que es plantegen al film de Kubrick, que opta per no donar a l’espectador respostes diàfanes, sinó que prefereix apel·lar al nostre sentit més primigeni, al nostre subconscient, a la nostra irremeiable tendència a la irracionalitat.

Foto exposició 2001 una odissea a l’espai: l’obra d’art total

   2001 és una obra d’art total, en el sentit més wagnerià del terme, imatge, música i paraula erigeixen una experiència estètica que, parafrasejant el títol d’Així parlà Zaratustra de Friedrich Nietzsche, conformen una pel·lícula per a tots i per a ningú.

L’art de l’escàndol

17 de febrer de 2017

L'enemic de les arts

1- Sex Pistols

    Es lamentava un trist André Breton a Luis Buñuel, tòtems del surrealisme, confessant-li “l’escàndol ja no és possible” (Buñuel, Luis. Mi último suspiro, pàg. 137). L’escàndol com a potent arma d’agitació i subversió contra el poder establert, com ariet de la hipocresia i eina de transformació social és a la U.V.I. Un escàndol és la conseqüència de fer pública alguna veritat o mentida amagada, conscient o subconscient, que la moral no permet que emergeixi. Malgrat les seves virtuts positives, ens trobem amb la paradoxa que els únics que escandalitzen ara de veritat són els que abans eren susceptibles de ser escandalitzats, els sectors més conservadors, tals com banquers, polítics, multimilionaris homes de negocis, etc. Ho tenim més que constatat. Actualment les diverses formes de poder han soterrat tot allò que els pugui afectar sota una treta encara pitjor que la prohibició de la llibertat d’expressió i l’autocensura: la infame correcció política.

Segueix llegint »

Els bibliotecaris recomanen: David Bowie

10 de gener de 2017

bàner de la secció Terras-sons

   Avui fa un any de la mort de David Bowie i m’agradaria recomanar-vos la seva última obra Blackstar, i una recopilació de temes clàssics, The Many faces of David Bowie: a journey through the inner world of David Bowie, interpretats per altres músics que van orbitar en un moment o un altre al voltant del de Brixton, personatges com Iggy Pop, Tony Visconti, el seu productor de capçalera, Mick Ronson, guitarrista immens, Mike Garson, o Ian Hunter dels Mott the Hoople, aprofitem per escriure de l’estrella que ha deixat un forat negre després de la seva desaparició, i és que un servidor no té sentit crític quan parla de David Bowie, escric com a fan, sense cap tipus d’objectivitat.

   No vull estendre’m en una obvietat, descriure la qualitat dels clàssics que podeu escoltar a The Many faces of David Bowie: a journey through the inner world of David Bowie, són indiscutibles. Bowie, crec que és l’única icona del pop que va deixar-nos dotze obres mestres, des de The Man who sold the world fins a Let’s dance. La resta dels seus treballs no van arribar mai als cims de la seva dècada d’or, els setanta, però sempre es troben petjades de la seva capacitat de crear. Digueu-me quin grup de l’escena musical pop- rock ha signat tretze treballs amb una constant evolució, sense autocomplaences, sent capaç d’unir comercialitat i avantguarda, anant des del rock més clàssic, al soul, al Funki o la música electrònica? Cap. Per rematar l’aspecte musical, el músic anglès tenia una presència escènica fascinant, i va ser far de moltes modes de les quals encara molts i moltes beuen fins a afartar-se. Quants i quantes han intentat fer la mateixa jugada? Molts, però cap tindrà mai la seva talla perquè sempre falla la qualitat musical, no es pot aconseguir tot només amb màrqueting. En l’era de la imatge i la música enllaunada, es pot assolir un èxit passatger i momentani sí, però arribar a la condició de clàssic això ja és jugar a una altra divisió, penso en Lady Gaga, per posar un exemple.

    Respecte a Blackstar, què es pot dir que no s’hagi dit encara? Treball fosc, crepuscular, complex, mistèric, solemne final cant del signe, amb la seva marca distintiva, el risc. Una estació final digna del seu mite. Sort que ens queda tota la seva música i la seva crida des de l’infinit de l’espai al Major Tom. Insubstituïble.

Naturalment, els podreu trobar a la Xarxa de Biblioteques de Terrassa:

-BOWIE, David. The Many faces of David Bowie: a journey through the inner world of David Bowie. [S.l.]: Music Brothers, p. 2016.

-BOWIE, David. Blackstar. [S.l.]: Sony Music, p. 2015.

Barris creatius 2016

9 d'abril de 2016

coventry garden-guanyadora

La biblioteca del districte 2 de la nostra ciutat ha estat un dels espais on s’ha dut a terme una altra edició de la iniciativa cultural anomenada Barris Creatius, projecte que vol apropar les persones a l’art visual contemporani.logoBarrisCreatiusColor L’obra resultant de l’experiència ja la podeu veure exposada a partir d’avui a la sala d’art de la Casa Soler i Palet. Les sessions d’aquest any han estat conduïdes per dos artistes de la nostra ciutat, per una banda el Xavi Corral, autodidacta amb una carrera que arrenca a finals dels setanta implicant-s’hi en diferents iniciatives musicals, absorbint els postulats del punk i d’una contracultura que en aquells moments era molt més potent que el suposat underground actual, donant lloc a un treball espontani multidisciplinari i no subjecte a estils o maneres concretes de fer. Segueix llegint »

L’estètica camp: El Molino

17 de març de 2016

L'enemic de les arts

 

El Molino. Un segle d'història

El Molino. Un segle d’història Fotografia de Kim Manresa

Treballar a biblioteques suposa el privilegi de la sorpresa bibliogràfica constant. L’atzar i no la voluntat són el millor aliat per trobar bons llibres. Això mateix em va passar fa uns dies amb un llibre del periodista i mestre de la crònica Lluís Permanyer. Com bé sabeu, aquesta secció és terreny adobat pel camp i per a tot art que contingui dosi de provocació, raresa o subversió, i no puc deixar passar l’ocasió de fer-vos partícips de la troballa. La joia en qüestió es titula El Molino, un segle d’història. Llibre molt ben editat, amb una documentació gràfica espectacular de mestres fotògrafs com Kim Manresa, Josep Tobella, Joan Fontcuberta, Colita, Marcelí, més material procedent de diversos arxius. La temàtica, com el seu títol indica, és un viatge a través de la història de l’il·lustre local i de les diferents etapes que va contemplar, així com dels artistes que el van habitar. Segons Permanyer és el cafè-concert més antic d’Europa. En aquest punt s’imposa un incís, el mític Moulin Rouge parisenc no va ser construït per un avorrit i ric empresari d’Iowa que no sabia què fer amb els seus diners, ni per un noble francès menjasouffles, sinó per, si amics meus, un terrassenc! L’empresari Josep Oller i Roca el 1889. Així que cada vegada que aneu de visita a París i passeu caminant pel costat de la façana del Moulin Rouge, sabreu que els habitants de la capital gal·la ens ho deuen.

Segueix llegint »

L’estètica del turisme

19 de novembre de 2015

L'enemic de les arts

 

Mozart a la claveguera

Mozart a la claveguera

   Retornats a les nostres rutines després dels rigors de la calor estiuenca, i sense que serveixi de precedent, us explicaré un capítol de les meves vacances, amb l’ànim de proposar un gran happenig amb intencions artístiques i antropològiques.

    Aquest agost vaig visitar Praga, una de les ciutats més belles del món, d’això no en tinc cap dubte, però amics meus, vaig topar-me amb una riuada de turistes que feia que l’ambient de la ciutat sembles la caravana que segueix a Moisès a la pel·lícula Els deu manaments. L’onada de calor va ser implacable. Feia veritat allò que dèiem de petits “las ranas iban con cantimplora”. El panorama era de gent esgotada per totes les cantonades, desencaixats, vermells com pebrots, arrossegant-se amb ampolles d’aigua xuclades i bavejades fins a la indecència. Turistes famolencs, corrent amb els mòbils i tauletes cercant la foto perfecta, envoltats de dos milions de turistes àvids de gelats i begudes de colors psicodèlics. Parelles amb infants morts de xafogor i endormiscats, sepultats en els seus cotxets amb cara de “per què papa?” Al finalitzar el dia, amb la magnífica llum de l’ocàs, s’alçava una olor de vestuari masculí de piscina, animal, natural, intens.

Segueix llegint »

5 dijous amb la Roser

29 d'octubre de 2015

coventry garden-guanyadora

5dijousamblaroserEl Centre de Documentació i Museu Tèxtil (www.cdmt.es) i els Amics de les Arts (www.amicsdelesarts-jjmm.cat) han presentat un cicle de trobades en homenatge a Roser López Monsò, conservadora del CDMT i amiga, que l’estiu del 2014 ens va deixar a causa d’una greu malaltia. Segueix llegint »

Els bibliotecaris recomanen. Urban sketching

28 de setembre de 2015

Urban sketchers al biter

THORSPECKEN, Thomas. Urban sketching: guía completa de técnicas de dibujo urbano. Barcelona: Gustavo Gili, 2014. ISBN 9788425227295.

Si t’agrada dibuixar el que t’envolta i compartir els teus dibuixos a les xarxes socials ja estàs duent a terme dues de les vuit regles de l’urban sketching. Aquest moviment creatiu consisteix en dibuixar el teu entorn i compartir les teves obres a Internet.

Segueix llegint »

El discret encant de les biblioteques

10 d'agost de 2015

L'enemic de les arts

“La ciencia no me interesa. Ignora el sueño, el azar, la risa, el sentimiento y la contradicción , cosas que me son muy preciosas”. Luís Buñuel

Erik Desmazieres. Borges The Library of Babel: The Salon of the Planets (1998)

Erik Desmazieres. Borges The Library of Babel: The Salon of the Planets (1998)

La visió dels magnífics gravats de ruïnes, i sobretot de les delirants presons del gran arquitecte i gravador del segle XVII Giovanni Battista Piranesi, expressions sinistres dels instints ocults de l’ésser humà, estimulen la meva imaginació i m’entrego al joc molt apreciat pel moviment surrealista de les lliures associacions d’imatges i pensaments.

Segueix llegint »

Cultura píxel

16 de maig de 2015

L'enemic de les arts
anuncikastellLa compra d’una televisió nova ha desencadenat en mi una còlera continguda amb la qual no espero que us solidaritzeu, ja que sóc una persona analògica. L’aparell en qüestió és de sistema led i quan introdueixes un DVD al reproductor el televisor modifica les imatges, és a dir, l’ambientació fotogràfica de la pel·lícula s’anul·la en favor d’una infame nitidesa que produeix el que s’ha anomenat efecte telenovel·la. De sobte pel·lícules com Casablanca o Blade Runner semblen fetes amb una càmera de vídeo domèstic pel meu nebodet un diumenge al matí. Això per no parlar de les coloraines i contrastos gairebé lisèrgics que emet. Em pregunto com encara no he tingut una lesió a la retina o un atac epilèptic. Quan li comento el tema al dependent de la botiga d’electrodomèstics on he fet la compra, per veure si la tragèdia té solució, em mira amb cara d’estar contemplant un alienígena vestit de faralaes i em contesta: “noi, els televisors d’ara són tots així, i en referència al tema del cinema… vaja… ignoro de què collons m’estàs parlant. No he tingut cap queixa com aquesta, és més, els compradors a més coloraina fluorescent, més felicitat”. Aquestes afirmacions emeses amb brutalitat, aturen els batecs del meu cor, em fa tremolar les cames, perquè amics meus, la tele m’ha costat una pasta.

Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat