Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Posts Tagged ‘ Dràcula ’

Història de la meva mort

24 de novembre de 2016

Bàner de Apunt de cinehistoria_de_la_meva_mort-865497036-large-1Per fi, Albert Serra al biTer! Aquests dies se’n està parlant molt a la premsa, ja que s’acaba de fer la preestrena a la Filmoteca de Catalunya de l’últim film d’aquest director, La mort de Lluís XIV, que va obtenir un gran ressò després de la seva presentació al Festival de Cannes, i que posteriorment va guanyar el Premi Jean Vigo.

Avui us presentem un dels seus anteriors films, Història de la meva mort, amb el que va guanyar al 2013 el Lleopard d’Or al Festival de Locarno i va estar  reconeguda com una de les millors pel·lícules de l’any per The New Yorker. L’Albert Serra és un productor i director de cinema català. El seu primer llargmetratge és Crespià, the film not the village (2003), que no fou estrenat comercialment. Honor de cavalleria (2006), la seva segona pel·lícula, va ser present al Festival Internacional de Cinema de Cannes. Al 2013 va guanyar el Lleopard d’or a Locarno amb la pel·lícula que ens ocupa avui, i l’any 2015 va representar Catalunya a la 56na edició de la Biennal d’Art de Venècia, amb el projecte La singularitatPerò a més de tenir un currículum fantàstic i estar molt reconegut, especialment a França, també és un director de cinema particular, amb fama d’excèntric, polèmic, difícil d’entrevistar, a vegades no sabem si ha creat un personatge propi allunyat del que és en realitat. Però com diu el mateix autor, això poc importa, el que interessa són les seves pel·lícules…  Segueix llegint »

Mossegades immortals

16 de gener de 2015

PAC

Drácula

STOKER, Bram. Drácula. Madrid: Valdemar, 2007

La figura del vampir ha format part durant tota la nostra història de llegendes i supersticions creades per canalitzar certes pors atàviques, que reapareixen cada cop que entrem en crisi. La literatura ha volgut també, en incomptables ocasions, posar el seu granet de sorra per engrandir el mite d’aquests personatges, perpetuant-los d’una manera, podríem dir, més poètica. Així veiem que autors de gran renom han escrit la seva pròpia narració vampírica, entre els quals podem citar com a exemple a Johann W. Goethe, Lord Byron, Ernst T. A. Hoffmann, Nikolai gol, Edgar Allan Poe, Théophil Gautier, Alexandre Dumas (pare), Charles Baudelaire, Guy de Maupassant, Rubén Darío o Arthur Conan Doyle; sense oblidar, per descomptat, dues de les obres més influents d’aquest gènere. D’una banda, El vampir de John William Polidori, nascut d’un desafiament una ja mítica nit de juny a Villa Diodati (Cologny, Suïssa), l’any 1816 (tot i no ser publicat fins dos anys més tard), junt amb el seu “cosí-germà”, una altra criatura de la nit, l’arxiconegut Frankenstein fill de Mary Shelley. D’una altra, l‘enigmàtica vampira lèsbica Carmilla de l‘escriptor irlandès Sheridan Le Fanu, publicada l’any 1872.

Però no va ser fins al 1897, que un altre autor irlandès va posar nom a la criatura, pel qual serà conegut per tota l’eternitat. Aquest nom és Dràcula i el seu creador, Bram Stoker, qui va donar forma de novel·la al que fins aquell moment no eren més que contes i relats curts. Inspirant-se en les llegendes populars de l’Europa de l’Est i en la figura del personatge històric Vlad Tepes, més conegut com l’Empalador, i bevent una mica d’aquí i una altra d’allà de tots els relats de vampirs dels seus il·lustres predecessors, va donar vida i batejar, valgui el contrasentit, a l’ésser que li hauria de donar la immortalitat.

Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat