Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Posts Tagged ‘ Feliu Formosa ’

“1” Queda l’esguard, encara no serè… de Feliu Formosa

29 de març de 2014

aifeliu3

poemes 22222

1

Queda l’esguard, encara no serè,
d’uns ulls color de mel.

Queda el ressò del pas lleu que ha apartat
de mi el teu cos esvelt.

Queda l’enyor del que mai no t’he ofert
i un camí pel desert.

De: Cançoner (1975)

Segueix llegint »

Feliu Formosa. Sí, tot és dintre

28 de març de 2014

aifeliu3

El 1980, l’editorial Crítica publicava un volum que incloïa tota la producció poètica de Feliu Formosa fins a aquell moment. El títol escollit per al recopilatori era Si tot és dintre, una expressió amb un “si” condicional que ja feia entreveure que, potser, allà dintre tot no hi era. Ens hi trobàvem el vessant de poeta de Feliu Formosa, el qual és certament important, però no ens donava pas la trajectòria completa de l’autor com a home de lletres i fins i tot com a escriptor. Segueix llegint »

“Vivim de les paraules” de Feliu Formosa

23 de març de 2014

aifeliu3

poemes-222VIVIM DE LES PARAULES

Vivim de les paraules
que vam pronunciar en un fràgil bot
sota el sol tardoral.
Hi havia els cops de rem, la noció
del port dins la calitja
i, finalment, les mans entrellaçades
(el bressoleig, els dics, l’allunyament,
el far, el far, el far),
la vaga consciència dels grans
vaixells plens d’emigrants.

Jo em guanyava el teu gest assossegat
perquè m’acompanyés
més enllà de les ones i dels aires
nostàlgics, pels carrers.

De: Raval (1975)

 

Segueix llegint »

“Meditació última” de Feliu Formosa

23 de març de 2014

aifeliu3

MEDITACIÓ ÚLTIMA

poemes 2222Sóc amic de la tarda d’hivern que em disposa a un poema
que no pot ser acomplert. Sóc amic de la idea perduda,
de l’inútil esforç perquè sonin uns mots dins la vall
que m’ha fet com sóc ara i del clos de la qual surto poc.
Mentre torno a estimar l’enyorança de l’adolescent
que vaig ser quan encara de Mozart ben poc en sabia,
sóc amic de la tarda d’hivern que em disposa al poema.
És difícil salvar les fronteres del pur exercici
i comprendre el llenguatge atzarós dels objectes inerts.
Innombrables vegades he vist el castell que domina
unes terres on va cultivar-se aquest gest de la mà
que acarona la pedra escalfada, la terra dels avis,
tot sabent que el desig d’imitar-lo amb paraules ritmades
no seria acomplert. Sóc amic de la tarda d’hivern.
Sóc amic de les notes que obliden un cor massa gràvid
i de totes les coses que són més enllà dels meus límits.
Sóc amic de la tarda d’hivern que em disposa al poema
i he sabut finalment que el poema mateix no té fi.

De: Llibre de les meditacions (1973)

Segueix llegint »

“7” El suburbi no és… de Feliu Formosa

22 de març de 2014

aifeliu3

7

poemes-222El suburbi no és
el mateix. Ja no passa
un infant arraulit
que camina de pressa
(la lliçó mal apresa
i els deures a mig fer).
Han repintat ventalles
de tallers i botigues
i han afegit un pis
a algunes cases baixes.
Han deixat de combatre
l’odalisca del film
i la vella sotana.
I de sobte he comprès
a tants anys de distància
per què vas desertar
de l’ofici de viure
en aquells anys que avui
anomenem difícils.

De: Llibre de les meditacions (1973)

Segueix llegint »

“La cançó d’amor” de Feliu Formosa

22 de març de 2014

aifeliu3

poemes 22LA CANÇÓ D’AMOR

Prop de la sang, lluny de les teves dents.
Prop de la fosca, lluny dels teus cabells.
Prop de la terra, lluny dels teus genolls.
Prop de la música del teu nom.
Prop de la mort, lluny del teu pit.

Prop de la sang i de les teves dents.
Prop de la fosca i dels teus cabells.
Prop de la terra i dels teus genolls.
Prop de la música del teu nom.
Prop de la mort i del teu pit.

Lluny de la sang i de les teves dents.
Lluny de la fosca i dels teus cabells.
Lluny de la terra i dels teus genolls.
Prop de la música del teu nom.
Lluny de la mort i del teu pit.

Lluny de la sang, prop de les teves dents.
Lluny de la fosca, prop dels teus cabells.
Lluny de la terra, prop dels teus genolls.
Prop de la música del teu nom.
Lluny de la mort, prop del teu pit.

De: Albes breus a les mans (1973)

Segueix llegint »

Feliu Formosa, viure i fer viure

21 de març de 2014

aifeliu3

Hi ha dues coses que donen vida i airegen una cultura i que la fan ser una eina útil i esmolada per participar en els debats del món contemporani. Una és la capacitat d’innovació dels seus creadors. Una altra, la capacitat d’estar en contacte amb altres cultures per aprendre d’elles, per conèixer les seves mirades al món i per empeltar a la pròpia allò que de ric i dens han generat les altres, mentre afegeixes la pròpia veu al diàleg entre totes. En tots dos sentits, l’aportació de Feliu Formosa a la cultura catalana del nostre temps ha estat extraordinària. Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat