Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Posts Tagged ‘ Jaume Cabré ’

La Teranyina

9 d'octubre de 2015

Bàner de Apunt de cine(La Teranyina, 1990) d’Antoni Verdaguer.

Avuí l’apunt de cine és terrassenc. Antoni Verdaguer, director de cinema de Terrassa va dirigir al 1990, ja fa 25 anys, La Teranyina, una adaptació de l’obra homònima de Jaume Cabré.
La telarañaEn motiu d’aquest 25è aniversari s’han celebrat a Terrassa una sèrie d’actes, entre els quals destaca la reestrena d’aquesta pel·lícula, digitalitzada i remasteritzada de nou, en el marc de la XIII Fira Modernista d’aquesta ciutat. També es va aprofitar per realitzar un nou making of molt interessant anomenat Mapa de la ciutat de les Feixes.
El cinema català al llarg de la seva història, i encara actualment, ha tingut l’assignatura pendent d’esclatar definitivament  i consolidar-se com a cinema amb marca pròpia, com si que ho ha fet per exemple el cinema espanyol. Tot i així, considerem i ho volem reivindicar des d’aquí que el cinema català està farcit de bones pel·lícules, i La Teranyina n’és un clar exemple.
Antoni Verdaguer té una extensa filmografia en la que destaquen la mateixa La Teranyina, L’escot, l’adaptació de la novel·la Amorrada al piló de Maria Jaén, el documental Raval, Raval…, premi Barcelona (2006) a la millor pel·lícula catalana i una de les últimes, Jordi Dauder, la revolució pendent, que va obtenir el premi Gaudí (2013) a la millor pel·lícula documental. Segueix llegint »

Aquí som de llibres. Jaume Cabré

27 de març de 2014

aquisomdellibre_biter
Apunt de difusió de la secció Aquí som de llibres dins la temporada 2013-14 del programa Som Aquí del Canal Terrassa Vallès. El programa d’avui es va emetre el dia 22 de gener de 2014. Maria Gental, de la Biblioteca Central de Terrassa (bct) destaca una tria d’obres de Jaume Cabré on Terrassa, Feixes en l’univers literari de l’autor, és present.

YouTube Preview Image

Segueix llegint »

Jo confesso. Fotorecomanació estelar del biTer per aquest estiu

2 de juliol de 2012


CABRÉ, Jaume. Jo confesso. Barccelona: Proa, 2011.
Un tastet via Google Play mentre no aneu a la biblioteca a buscar-lo.

“Jo confesso” és la novel·la que us recomanem aquest estiu. Va bé disposar de temps per endavant, per poder-la gaudir amb tota la plenitud possible. A hores d’ara, molts ja n’heu sentit a parlar, però, potser ara és el moment adequat per endinsar-vos-hi. Preneu un bon seient, i inicieu aquest viatge per una gran obra.

“Jo confesso” conté moltes novel.les. Podria ser considerada una novel·la total, que conté trames ben diverses, sense arribar ni de lluny a exhaurir-les.

Conté trama policíaca, sense ser d’aquest gènere. També podríem parlar de novel.la històrica. Novel.la filosòfica, novel.la dins d’una novel.la, novel.la de trama amorosa que ressalta els valors de l’amor i l’amistat.

I així podríem anar seguint i no diríem ni tota la veritat, ni tota la mentida.

El protagonista és l’Adrià Ardèvol que ens pren pel ganyot al primer capítol i ja no ens deixa, ens manté enganxats a totes les seves vivències.

“Fins ahir a la nit, caminant pels carrers molls de Vallcarca, no vaig comprendre que néixer en aquella família havia estat un error imperdonable”

.
El primer capítol podríem dir que conté tota la novel.la . El mateix Jaume Cabré, citant Villatoro, ha dit:

“quan ho tinc tot clar faig un article, quan no, una novel·la”

La història ens enxampa des del primer capítol, ja que el protagonista estableix de seguida complicitat amb el lector i l’immisceix en les seves vivències i preocupacions.

“Espero que m’entenguis i que comprenguis que em sento desemparat, sol i absolutament enyorat de tu”. Pàgina 13.

També ens diu

“No et fiïs gaire de mi”

I, paradoxalment, aconsegueix que com a lectors ens hi lliurem, estiguem disposats a seguir-lo, i a més, a confiar-hi. Tenim empatia amb el personatge i estem disposats a creure allò que ens expliqui, justament perquè se’ns ha fet humà, al demanar-nos que no ens en refiem.

No cal dir que el bon ofici de l’escriptor ens fa versemblant tot el que ve a continuació, ja sigui un canvi sobtat d’època o de persona narrativa en un mateix paràgraf.

És cert que l’obra demana una lectura activa i exigent, però una vegada atrapats, aquestes actituds lectores sorgeixen de forma natural.
Us recomanaria que us deixéssiu portar pel ritme que va marcant la novel·la, i si cal, us deixeu perdre en el bosc de situacions i noms que van apareixent. La diversitat de noms de personatges que surten a l’inici, no us han de suposar un obstacle per a la fluïdesa de la lectura. Arriba un punt en què com a lectors ja som dins de la novel·la i estem disposats a seguir l’Adrià en el seu viatge, que també serà el nostre.

L’Adrià té dos companys que es fan entranyables, “l’Àguila Negra i el xérif Carson”. Penso que actuen com a àncores que permeten arrelar en la història del protagonista i n’enforteixen la complicitat amb els lectors.

Pel que fa a objectes, us recomanaria que seguíssiu aquest violí tan important per a l’obra. Acompanyeu-lo del present al passat i a l’inrevés. Potser la melodia del violí és la melodia de la novel·la.

El llibre abasta diferents èpoques històriques, però, ho són tant de diferents? Preguntes com aquesta les podrem resoldre quan hàgim acabat la lectura. També ens en podem formular d’altres.

Una bona obra sempre ens enriqueix amb preguntes, que de vegades només van dirigides a nosaltres mateixos, però que tanmateix ens fan sentir un pèl o molt diferents de quan hem començat el trajecte.

Us desitjo un bon viatge pel “Jo Confesso”. I si us ve de gust, una vegada llegida, podem compartir-ne l’experiència.

En podem parlar a la tornada. Fa?

Entrevista a Jaume Cabré

3 de maig de 2010

Jaume Cabré, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010 Aquesta entrada vol ser un homenatge que la bct xarxa dedica a Jaume Cabré, un terrassenc que ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2010. Aquest fet ens enorgulleix i li hem fet una entrevista que volem compartir amb tots vosaltres…

biTer: Sabem que és usuari actiu de les biblioteques… quina és la seva relació amb elles, tant a nivell lúdic com en la seva faceta d’escriptor? què hi busca?

Jaume Cabré: En una biblioteca hi busco llibres i partitures. Encara que sigui un lloc excel·lent per buscar-hi silenci i recolliment, tinc el costum de treballar, amb silenci i recolliment, a casa. Per tant, a les biblioteques hi vaig per feina.
Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat