Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Posts Tagged ‘ Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac ’

Les Tines de la Vall del Flequer: possible Patrimoni de la Unesco

10 d'abril de 2017

Arribem a la zona a través de la carretera BV-1224 de Pont de Vilomara a Rocafort, l’aparcament és al quilòmetre 4,1 (indicador d’Oristrell).

Pont de Vilomara

Fa més 150 anys que a la comarca del Bages estava plena de vinyes, es van inventar aquesta mena de tines amb barraques de vinya, enmig de les vinyes evitant que la collita es malmetés. Actualment aquestes barraques han estan engolides pels boscos. En aquesta ruta podem veure les tines de la Bleda, les Tosques, de l’Escudelleta i del Ricardo.

Itinerari circular de tres hores i quart; o dues i mitja sense les Masies de Casassaies i el Flequer, d’uns 13 km i la meitat si gires cua un cop festes totes les tines, de baixa dificultat. Depenent si

Tines de la Bleda

arribes a les Masies, que trobem a l’extrem oest del Parc.

Comencem la ruta prenent la continuació de la pista cimentada, que des de l’aparcament, s’enfila fent un pronunciat revolt en el camí C-52. Veurem un mapa indicador, no té pèrdua. Abandonem la pista

Tines de les Tosques

cimentada i quan veiem l’indicador d’Oristrell prenem la pista de la dreta. De seguida veiem la casa de Cal Vitó a l’altra banda del torrent.

En uns minuts hi ha un nou creuament de pistes, prenem el de la dreta. Uns deu minuts després tenim a la dreta les “Tines

de la Bleda”. Un conjunt amagat format per dues tines amb una barraca a la part de baix. A la part superior hi ha una base de les premses.

Tines de les Tosques

Tines de l’Escudelleta

Optem pel camí més ombrívol que baixa i veiem una barraca de pedra seca a peu del sender, atravessem el torrent i pujem fins a les “Tines de les Tosques”, un conjunt de tines de grans dimensions. Caldrà tornar enrera fins l’anterior bifurcació, el camí es fa més estret endinsant-se a l’obaga de la Serra de Puig Gil. Trobem un dipòsit de vinya emprat per elaborar el brou bordelès, una barreja de sulfat de coure i calç diluits en aigua que prevenia les malalties dels pàmpols dels ceps. Segueix llegint »

Pels voltants del Castell de Granera fins al Roc Castellar

14 de febrer de 2017

Sens dubte tenim molt bones vistes de Sant Llorenç del Munt.

Itinerari: Des de Granera fins el cim de Roc Castellar, temps: una hora i quart.

S’arriba a Granera des de Castellterçol per la carretera BV-1245 o per la carretera B-124, entre Sant Llorenç Savall i Monistrol de Calders (si vens de Castellar del Vallès), prenent la pista cimentada fins a Granera.

Mirador i font de Can Cucut

Iniciem el recorregut a la Plaça de l’Era de l’Església (Sant Martí). Sortim de la plaça per la rectoria i porta lateral de l’església. Travessem el carrer i continuem recte pel Camí de l’Església o de la Font Nova. Passant pel Mirador i Font de Can Cucut, a la dreta deixem l’Esclopet, únic restaurant del poble. Després passem per l’Era del Castell. A la dreta pujem per la pista en direcció al Castell.

Arribem dalt del castell edificat damunt un penyal a 824 m. altitud (segons “Sant Llorenç 30 racons amb encant”).

La primera referència del castell és de l’any 971, moment en què es trobava sota el domini de la casa comtal de Barcelona. L’any 1023 la comtessa Ermessenda el va empenyorar al seu fill Berenguer Ramon I com a garantia de la pau que li havia jurat.

Recinte tancat, cal demanar la clau al propietari.

Cada any, el segon diumenge de maig, hi ha jornada de portes obertes amb visita guiada. Tot seguit, desfem la pista per on hem arribat al castell. A mà esquerra trobarem un pou encerclat per una tanca. Continuem pista avall.

Fem un revolt de 360 graus a la dreta. Prenem el camí ample i planer que surt a la nostra esquerra, des del revolt mateix de la pista. I després, prenem un corriol a la nostra esquerra, des del revolt mateix de la pista. Després prenem un corriol poc definit a l’esquerra en forta pujada (cal parar atenció de no passar de llarg aquest trencall). Segueix llegint »

El Puig de la Balma, la Masia de Pa Negre

28 de novembre de 2016

escampem2-1

 

 

 

puigbalma

YouTube Preview Image

Pa negre.jpgMura -El Puig de la Balma. Recorregut de 45 min. La proposta d’aquesta ruta, sorgeix d’una pel·lícula inspirada en el llibre “Pa negre” d’Emili Teixidor.pamuseu

Aparquem el cotxe a Mura, hi arribem per la carretera BV-1221 de Terrassa a Talamanca, i un cop a Mura anem fins a l’església de Sant Martí, després baixem fins a la riera i la travessem al pont anomenat del Puig, i agafem el camí que tenim al davant, que va a les Coves de Mura. Al cap de cent metres, anem pel camí marcat amb dues ratlles blanques, que s’enfila la dreta, en direcció ponent, fins a la Creu de la Vila. Seguim dos minuts més en direcció SE, i continuem tres minuts en direcció SO fins a arribar a una cruïlla de camins on, a la dreta hi ha una torre d’electricitat. Segueix llegint »

Talamanca, Castell i recorregut: riera, masia, molí, forn medieval, …

17 d'octubre de 2016

escampem2-1

castell

Castell de Talamanca

molimenut

Molí del menut

Talamanca és un antic poble,  de la comarca del Bages. Situat dalt d’un turó a 552 m d’altitud i al bell mig de la serra del Rossinyol a la carretera BV-1221 de Terrassa a Navarcles.

Talamanca i la seva vall tenen un gran valor ecològic, hi trobem plantes i animals d’ambients molt diferents, això és degut a l’altitud i orientació de la vall. Sortida des de el nucli antic, recorregut de 6 km. amb un desnivell de 400m. acumulats. Es pot triar i fer d’entre 9 i 6 km, depenent si arribem a la Mussarra, ja al terme Monistrol de Calders. En total es fa en dues hores i mitja.

Després de quedar al punt d’informació de Talamanca baixem per una canal fins el Molí del Menut, antic molí fariner del S. XVIII molt ben conservat. D’aquest construcció d’orígen medieval encara es conserven la premsa, les tines i el celler del vi, el molí hidràulic per moldre gra i els corrals per al bestiar. A partir d’aquí anem resseguint la riera de Talamanca fins una petita resclosa. Segueix llegint »

Per la Serra de les Pedritxes fins les Foradades

7 de juliol de 2016

escampem2-1

 

 

foradades

Les Foradades

Excursió per la Serra de les Pedritxes entre els vessants de la Riera de Gaià i dfontmatadeperae les Arenes, una visió del massís sud de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Arribem a les sorprenents “Foradades”, engorjat de la Riera de Can Roure. Recorregut d’una hora aprox., dues  entre anada i tornada.

El punt d’inici és al costat de l’Església de Sant Joan (Can Roure) on hi ha el cementiri de Matadepera, al km 4,5 de la BV-1221 de Terrassa a Talamanca. A cent metres trobem la Bassa i la Font de Can Roure.

El camí ample està barrat per un cadenat, giravoltem a la dreta resseguint un camí per damunt de la font, passem per unes frondoses alzines. Trenquem a l’esquerra, ascendint pel marge, tot seguint el camí més marcat. En uns minuts trobem un camí més planer i el prenem a l’esquerra, ascendim suaument. Segueix llegint »

Turó de les Arenes

12 de març de 2016

escampem2-1

encantstllorenç

Ascenció al Turó de les Arenes

Sant Llorenç del Munt i l’Obac : 30 excursions amb encant. Sant Vicenç de Castellet : Farell, 2014

[AUTOR: Francesc Macià i Rafel Rosaura]

“L’Area d’Esplai de les Arenes és una zona d’oci i esbarjo, creada el 2003 per la Diputació de Barcelona. Des d’allí, es pot enfilar cap al poc conegut Turó de les Arenes, una petita talaia que ofereix belles estampes de la vall del Ripoll del vessant oriental del massís de Sant Llorenç del Munt.

S’accedeix des de Castellar del Vallès o des de Sant Llorenç Savall, per la carretera B-124 que passa pel costat de l’Area d’Esplai de les Arenes (km 12,3). L’autobús de Sabadell a Sant Llorenç Savall hi té parada.

Segueix llegint »

De Casanova de l’Obac a la Font de la Portella, pels dominis d’en Capablanca

5 de juny de 2015

Distància 3 km

Durada 1,30 h anada i tornada

Inici: Centre Cultural Casanova de l’Obac, a la ctra de Terrassa a Castellbell i el Vilar (B-122)fontportella, km 9,8. Altitud màxima 667 m.

La Casanova de l’Obac d’estil italianitzant obra de Domenico Bagutti, va ser construïda a començament del s. XIX (1786) -acabada el 1812- per la família Ubach com a masia vinícola, i comptava amb tots els espais necessaris per elaborar vins i aiguardents. La finca va entrar en decadència amb la plaga de la fil.loxera, a finals del s. XIX. Avui acull un centre cultural on s’ofereixen programes de lleure i d’educació ambiental i cultural, així com una exposició sobre el parc anomenada “Sant Llorenç del Munt: un paisatge mediterrani”, una sala d’art, l’audiovisual “La Megafada” i el centre d’informació. Des d’aquest edifici es pot fer una ruta teatralitzada sobre els bandolers. Al costat mateix de la casa hi ha un restaurant. L’itinerari senyalitzat en tot el seu recorregut , comença des de darrera de la casa, a l’era de la Pastora amb una magnífica vista de Montserrat; habitatge dels treballadors del forn de vidre que era al costat i que va funcionar durant una bona part dels segles XVIII i XIX.

Segueix llegint »

Sant Llorenç del Munt, l’Obac i Montserrat de Víctor Ferrer Rico

8 de maig de 2015

stllorenç

Per a tots aquells amants de l’espeleologia la Secció d’Investigacions Subterrànies del Centre Excursionista de Terrassa ha publicat aquest llibre on ens mostren les coves i avencs dels parcs naturals de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat.

Molt ben plantejat, abans de tot ens introdueix en les característiques de la vegetació, la fauna i la biodiversitat d’aquests paratges.

Tot seguit ja entra en matèria amb una breu descripció de cadascuna de les coves explorades, acompanyades de fotografies en color que poden ocupar tota la pàgina. Això ens permet visualitzar molt de prop els relleus de les parets, o veure tota una part d’un sostre ple de ratpenats. Cal destacar que allò que li dóna més valor és el fet de que els espeleòlegs apareixen també en les fotos, ja sigui reptant per un estret passatge o baixant amb la corda. Tot plegat agumenta la qualitat de l’obra i et permet gaudir d’aquests entorns que la gent no avesada a aquest esport veuria.

Complementa el llibre un altre més petit que conté les fitxes i topografies de les coves i avencs amb una descripció més detallada.

Recomanat per Sara Codina. http://www.terrassa.cat/biblioteques Biblioteca Central de Terrassa

Cova Simanya (Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac)

7 de novembre de 2014

Foto

La Cova Simanya és la més llarga del massís de Sant Llorenç del Munt i de la Serra de l’Obac amb 372 m de longitud. Sembla que el nom prové de Sima Magna. És una de les coves de Catalunya no explotades turísticament, però que permet avançar molts metres pel seu interior sense gaire dificultat. A partir d’una gran galeria, se n’obre una altra a l’esquerra no tant gran. Una vegada superada la pujada que dóna entrada de la cova, veiem una altra cova a l’esquerra anomenada Simanya Petita, d’inferior tamany. Es pot accedir des de Sant Llorenç Savall o des del Coll d’Estenalles. Situada a 900 m d’alçada i uns 150 per sota del Montcau, millor portar llanterna si voleu veure-la bé. Des del Coll d’Estenalles cal arribar fins el Coll d’Eres amb un monument dedicat a Joan Maragall i una necròpoli amb diverses tombes, on es situa la Vall d’Horta. Des d’allà són 15’ de baixada seguint pel GR 5. Abans d’arribar a la cova hi ha una cruïlla on deixar la canal i seguir a l’esquerra per accedir a la cova. Si veniu de la Vall d’Horta per la carretera de Castellar a Sant Llorenç Savall, és accessible des del km 17, 1 de la carretera.

El tamany de la cova i la presència permanent d’aigua, especialment a la galeria de l’Oca, va atreure als pastors neFotoolítics. Unes excavacions realitzades l’any 1930 pel Centre Excursionista de Terrassa, sota la direcció del Joan Solà i Marià Galí, van trobar ceràmica corresponent a diverses ètapes: el bronze antic, ibèric i medieval. És a dir, la cova ha estat habitada intermitentment des de fa prop de 6.000 anys.

Entre d’altres peces es van trobar gots amb decoracions de ceràmica negra i vermella o d’altres amb ornaments, molt semblants als localitzats a coves de Montserrat i característiques d’una cultura desenvolupada en la primera edat de bronze a la Península Ibèrica. Algunes d’aquestes restes ceràmiques es poden veure al Museu de Terrassa.

L’excursió es pot fer en 45 minuts si es fa des del el Centre d’Informació del Parc Natural al Coll d’Estenalles. El Marquet de les Roques (gran casal modernista) també queda aprop a través de la Vall d’Horta, i és visitable els caps de setmana. Seguint pel mateix GR 5 també podem arribar fins els Cortins, i des d’allà veiem el Marquet de les Roques i Sant Llorenç Savall. Si voleu allargar el recorregut en l’altre sentit, podeu anar a partir del Coll d’Eres (antic poblat ibèric) fins a la Mola per visitar el Monestir romànic.

SIMANYA

Segueix llegint »

L’Alzina del Sal.lari i la Font de la Pola fins la Cort Fosca

8 de juliol de 2014

Itinerari de tres hores i vint minuts que permet recórrer indrets molt variats de la Serra de l’Obac. S’inicia al km 11 de la carretera de Terrassa a Mura i Talamanca. L’alzina que dóna nom a l’indret és situada a la riera, a la corba de la carretera. Té una alçada aproximada de 13 m. S’agafa el caminet que surt de darrera el plafó informatiu del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’Obac. Cal anar per la dreta. Es passa per un torrent i es deixa un viarany a la dreta. El camí, ara deixa un viarany a l’esquerra. Es puja fins a cercar el torrent, entre boixos es troba la Font del Traginers a 790 m. Pujant per darrera de la font fins una clariana seguint un camí costerut. Hauríem de trobar un pou de 59 m de profunditat anomenat Avenc del Llest. Es voreja i es puja amunt.

S’arriba fins una pista forestal. Per la dreta porta cap al coll d’Estenalles, a uns vint minuts. Tenim la font Freda molt aprop. Seguim per l’esquerra, per un camí ample i arribem al Coll de Boix. Cruïlla de camins en totes direccions: N: camí de Mura; S: camí de la Font de la Pola; O: camí del Turó del Malpàs i la Cort Fosca; i al SO: camí directe de la Font dels Traginers. Hauríem de seguir per l’oest. A cinc minuts en direcció Mura, hi ha l’Alzina del Vent d’11 m d’alçada. Cal agafar el caminet direcció al Turó del Malpàs, deixant-lo al cap d’uns metres per agafar la drecera a l’esquerra que planeja per damunt de la vall de Matarrodona cap al sud.

Si agafem en direcció al sud; podem contemplar la Font de la Pola amb una balma, font i taules i bancs per una bona parada. Aquesta font fou emprada durant l’edat mitjana com habitacle. A dins hi hagué l’antic mas de la Pola documentat al s. XIV. Continuant pel camí hi ha molt bones vistes de Castellsapera i la carena del Paller de Tot l’Any. Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat