Ajuntament de Terrassa

Ajuntament de Terrassa

Posts Tagged ‘ poesia ’

Arthur Cravan, un diamant que va ratllar l’art

8 de juny de 2018

L'enemic de les arts

 

Arthur Cravan

Humor, sarcasme, ironia, grolleria, supèrbia, excentricitat, van ser les armes d’Arthur Cravan (1887 – 1918), poeta-artista-crític bastant desconegut per aquestes contrades. Una anècdota que il·lustra molt bé l’actitud de l’artista que serà homenejat a la present edició del festival poètic Elixir, és la que segueix:

Amb una de les seves crítiques viperines, agres i agressives, que repartia a tort i a dret, va insultar a Mauire Laurencin, pintora de les primeres avantguardes que va ser parella del poeta francès Guillaume Apollinaire, amb aquests termes:

«Heus aquí una que necessita que se li aixequin les faldilles i se li fiqui una gran… en cert lloc». Es va haver de disculpar, i es va retractar amb les següents paraules:
«Ja que jo he dit (…) demano simplement que s’ha d’entendre: Heus aquí una que necessita que se li aixequin les faldilles i se li fiqui una gran astronomia al Teatre de Varietats»

Actualment resulta fascinant observar una mostra d’agressivitat poètica, cínica i irreverent com aquesta. A l’època de la dictadura de la correcció política, de la tolerància intolerant, on qualsevol manifestació ha de ser mesurada molt acuradament perquè sempre hi ha algú disposat a indignar-se, Cravan apareix a la història de les avantguardes artístiques com martell destructor, amb un enginy increïble per l’art d’insultar i la crítica no apte per a cursis. A inicis del segle passat no s’anaven amb subterfugis a l’hora de fer crítica artística. Certament em sembla un bon model a seguir, en un moment en què gaudim d’una aparent llibertat creadora, dic aparent perquè és tot el contrari: la crítica al món de l’art en general, queda diluïda per un sistema capitalista que l’absorbeix per fagocitar-la com un producte més de la societat de l’espectacle. És ben segur que l’Arthur Cravan ara tindria problemes amb la justícia i amb molts col·lectius. Tots fem gala de tolerants fins que els valors que es posen en dubte són els nostres. Aquesta és per a mi la meta i la funció de l’art, posar en dubte l’arquitectura social mostrant les seves impostures per arribar a la veritat del motor dels nostres actes.
Amb la provocació i l’escàndol com a eines artístiques Cravan va brillar com un llamp. La seva prosa ara ens sembla inaudita i s’enyora: «Me cago en el arte y sin embargo si hubiera conocido a Balzac habría intentado robarle un beso»(1) No és meravellós?

Més tard la seva enigmàtica i romàntica desaparició el van conformar com un estendard de l’anàrquic, de l’art com a caos, com a tempestat, un diamant que va ratllar l’art. El seu gran valor com a poeta no és un llegat d’obra física, que no la té, és la seva actitud d’agitador cultural, ser un poeta de si mateix, ell va ser la seva millor obra. Arthur Cravan representa una onada genial de mala llet, de trencament de les convencions socials i el precursor del moviment Dadà, del qual, amb altres serps verinoses precursores com en Jaques Vaché, van conformar l’art contemporani i una forma de viure.

(1)- QUINTELA, Héctor. Mitomanía o baile de máscaras. Jot down, juny 2012.

Arthur Cravan també va viure a Barcelona

28 de maig de 2018

L’Elixir 2018 (Festival Poètic Terrassa) està a punt d’arribar. Per anar fent boca us hem preparat una aproximació a la misteriosa figura del poeta-boxejador Arthur Cravan, un dels protagonistes d’aquest any. Arthur Cravan, així es feia anomenar aquest poeta i boxador. Nebot d’Oscar Wilde, Fabien Avenarius Lloyd, nom real d’aquest, va néixer a Lausana (Suïssa) l’any 1897 i va desaparèixer, per culpa d’un naufragi, al golf de Mèxic, l’any 1918, de camí a l’Argentina.
Durant el seu període vital Cravan no va perdre mai el temps. Fou capaç de viatjar per moltes ciutats: París, Londres, Berlín, Birmingham, Munich, Florència, Sydney per guanyar-se la vida, sobretot com a professor de boxa. Fins i tot, va viure, durant un període curt de temps, a Barcelona, enfrontant-se, en un combat que es va celebrar a la Monumental, a un dels millors boxadors del moment, Jack Johnson. Aquest esdeveniment fou l’any 1916, quan el mateix Cravan fugia de la I Guerra Mundial i estant de pas cap a Nova York (gràcies a la quantitat que va guanyar en aquell combat, malgrat que el va perdre per K.O al sisè assalt, va poder comprar-se un bitllet per viatjar fins aquella ciutat). Fou a la ciutat dels gratacels on va conèixer la poetessa i pintora Mina Loy. La coneix l’any 1917 i amb ella va viure una breu i intensa història d’amor. Malgrat la seva prematura mort, varen tenir temps de casar-se a Mèxic, una mica abans de la seva desaparició. Fou al setembre de 1918 quan van decidir d’anar a viure a Buenos Aires, però només tenien diners per un passatge. Així doncs, Loy, es va embarcar, ja embarassada, però Cravan va llogar un vaixell pesquer, que ell mateix va conduir fins Argentina. Aquesta fou la darrera vegada que es varen veure. Segueix llegint »

Eudald Puig. La casa de la muntanya

19 d'abril de 2018

El proper diumenge 22 d’abril el Teatre Alegria acollirà l’estrena de “La casa de la muntanya”, espectacle multdisciplinar en homenatge al poeta Eudald Puig que comptarà amb música del seu nebot Aleix Puig, direcció de Pep Pla i interpretat pel ballarí Toni Mira i l’actriu Anna Ycobalzeta, és a dir una petita joia al voltant de la vida i l’obra d’aquest autor tan vinculat a la ciutat.

A les biblioteques se’ns va demanar si podíem col·laborar en la difusió d’aquest espectacle i us hem seleccionat un text de Jaume Aulet, per fer un tastet de l’obra d’aquest poeta i a més també us hem preparat uns petits videos on recitem poemes de l’Eudald. Esperem que us agradin!

Jaume Aulet, professor de filologia catalana de la UAB, investigador especialitzat en història de la literatura catalana i col·laborador de les biblioteques de Terrassa sempre que li demanem, ha escrit una sèrie d’articles sobre l’obra del poeta Eudald Puig. Us n’hem fet una selecció:

«Eudald Puig és un poeta que té coses a dir.» La frase la vaig sentir a Oriol Pi de Cabanyes ja fa molts anys, quan Eudald Puig només havia publicat Cel de nit (1978). Tenia tota la raó. La idea queda avalada tant amb aquell llibre primerenc, com amb les obres que vindrien al darrere. Aquest cop, però, no voldria pas fer el repàs de la trajectòria ni l’anàlisi dels mèrits literaris de l’autor. El tema em toca massa de prop. Eudald Puig tenia coses a dir, sí, i a mi personalment me’n va dir moltes. És per això que tinc la necessitat de fer-ne una evocació des del record i l’agraïment. Segueix llegint »

Per conèixer una mica més a……Anna Gimeno

3 d'abril de 2018

Al voltant del dia 21 de març, dia Mundial de la Poesia, les biblioteques de Terrassa van organitzar diferents activitats. Una d’elles va ser la que va organitzar la Biblioteca Districte 4 el passat 13 de març amb la visita de la poetessa terrassenca Anna Gimeno per presentar el seu llibre Papeles arrugados.

L’autora, amb molta senzillesa, simpatia i proximitat, ens va explicar una mica la gènesi de la seva obra i ens va recitar una selecció de poemes que ens va emocionar a tothom que vam poder assistir-hi.
L’Anna Gimeno, segons les seves pròpies paraules, “escriu perquè escriure no té temps, ni condicions, ni respecta horaris. Perquè és escapar amb un bitllet de tornada, i perquè és la única aposta de la que sempre se surt guanyador” i es defineix com a “una dona feliç que dibuixa futurs amb un somriure”.
L’Anna ens ha captivat a tots i per aquest motiu hem volgut conèixer-la una miqueta més fent-li una petita entrevista que esperem que us agradi i us convidi a llegir-la.

1. En quin moment comences a interessar-te per la poesia?
Sempre he tingut una relació intermitent amb la poesia. Com si fos una part de mi latent, que de tant en tant es desperta. Recordo escriure ja de petita, participar en concursos i Jocs Florals solament pel fet d’escriure… Era la meva forma particular de sentir-me realitzada, de trobar altres formes d’expressar-me lluny de la narrativa (que sempre he trobat més hieràtica, no sé ben bé per què). Segueix llegint »

uns poemes per dir la llibertat

21 de març de 2018

p de llibertat!
alliberem versos des d’aquest biblioteca blog unint-nos a la celebració primaverenca del dia mundial de la poesia. Oferint-nos un temps amb les veus de poetes que ens diuen paraules que ens salven, que ens reciten versos revulsius, que ens rapegen veritats com punys. I sí ep, alerta! que si ens punxen la llibertat nosaltres sagnem dignitat.

Avui, com ahir i com demà també, no podem fingir que hi ha un altre tipus de món fora de les gàbies. I quedem per seguir alliberant artefactes poètics pels puestus. Avui, com ahir i demà més que mai, necessitem les veus de poetes i les dediquem a totes les persones que defensen el seu pensament amb la paraula, amb l’art. Dediquem aquestes poesies recitades, dites, cantades, escrites… a totes les persones a les quals la justíciasiéslentanoésjustícia té tancades entre barrots forjats de mentida.

Segueix llegint »

Els bibliotecaris recomanen: Tantes mudes

23 de novembre de 2017

Calafell, Mireia. Tantes mudes. 2a. ed. Catarroja: Perifèric, 2015. 79 pàgs. ISBN 9788492435739

Disponible al catàleg Aladí, a la Biblioteca Central de Terrassa: http://scur.cat/5GDE9A

Mireia Calafell publica poesia des de 2006, ha guanyat diversos premis i està inclosa en més d’una antologia, la seva obra ha estat traduïda a 5 idiomes. Treballa a ArtsMoved. Va néixer a Barcelona.

Ha fet nombrosos recital pel país i per l’estranger, per exemple: http://www.elixir.cat/projects/mireiacalafell/

 

Tantes mudes ha estat guardonat amb el Premi poesia Benvingut Oliver 2013 i la Lletra d’Or, 2015

El títol del poemari fa refèrencia a les tres definicions de la paraula muda. Cada definició marca un capítol: definició 1: privades físicament de l’ús de la paraula, definició 2: conjunt de roba, especialmente la interior, definició 3: canviar, transformar.

Segueix llegint »

la poeteca del sant jordi’17

20 d'abril de 2017

Cosmonauta, de Francesc Garriga Barata

en un intent de lucidesa us regalo una única prescripció de poesia. enteneu el sentit de l’expressió? des d’aquí fins al proper sant jordi l’haureu d’anar dosificant. ep, no us faltarà de res! llegiu rellegiu, trobeu nous i vells adéus. és l’obra completa de Francesc Garriga Barata en 852 pàgines.

 

Cosmonauta, de Francesc Garrigadades del llibre

títol: Cosmonauta. Poesia completa
autoria: Garriga Barata, Francesc (sabadell 1932- sant cugat 2015)
edició, introducció i notes: Marc Masdeu i Marc Romera
editorial: Labreu
any de publicació: 2017
pàgines: 852
col·lecció: (Alabatre; 75)
isbn: 9788494662423

si m’he excedit (en aquest apunt de prescripció literària) elimina’m paraula a paraula.

si en vols més

  • llegeix què en diu l’editorial i mitjans destacats
  • troba el llibre al catàleg de la bct xarxa

…tasta poemes

adéu

qui podrà retornar-nos la certesa
d’alguna cosa més
que no siguin paraules?
han estat durant anys
la nostra menja
i ara estem sadollats de sons i ritme.
vosaltres que llegiu,
digueu-me:
on dormen les realitats?


Segueix llegint »

La biblioteca recomana… Elixir 2016

30 de maig de 2016


Elegies del final conegut, de Teresa Colom

Torna l’Elixir! Del 6 al 11 de juny (per omplir els carrers de Terrassa de poesia) reserveu-vos les dates!

Al biTer ens agrada la poesia i per això volem dir alguna cosa a l’Elixir, el Festival Poètic de Terrassa, que enguany arriba a la seva 4a edició. Ho farem amb una recomanació de Vicenç Villatoro:

Elegies del final conegut , de Teresa Colom, una elixiriana 2016.

La poesia pot ser un joc amb les paraules. I està bé. Però pot no ser un joc, pot fer servir les paraules per parlar de veritats humanes que semblen impossibles de materialitzar i que potser no podrien ser dites en cap altre llenguatge. I també està bé. La poesia de Teresa Colom no és un joc. En les seves “Elegies del final conegut” Teresa Colom s’enfronta amb un dels grans temes de la vida i de la poesia de sempre: la mort. Segueix llegint »

Unes novetats Sant Jordi de la teva biblioteca

20 d'abril de 2016

A cada lector, el seu llibre i A cada llibre, el seu lector, resen la 2a i 3a  de les cinc lleis de la biblioteconomia, de Ranganathan. Davant els murs de novetats d’aquestes darreres setmanes ens llencem a la piscina de la prescripció literària i et parlem d’unes novel·les, d’uns relats, d’uns poemaris i d’uns còmics que ens han fascinat. Hi trobaràs el teu llibre?

20160414_sj_mosaic
"Rosa". Imatge extreta del còmic: L’àrab del futur 2, de Riad Sattouf.Novel·la
Busques una novel·la guanyadora de premi? Tenim un Premi Sant Jordi brillant i terrassenc! (La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig) Busques una novel·la que fa sàtira dels premis literaris? La tenim i, irònicament també és premiada! (No tinc paraules, d’Edward St. Aubyn) Vols riure llegint? Tenim El llibre de la senyoreta Buncle, de D.E. Stevenson, una novel·la sobre una novel·la amb el més fi humor escocès. I també tenim:

Segueix llegint »

La veu se’ns muda

20 de febrer de 2016

Els bibliotecaris recomanen. Tantes mudes

Tantes mudes de Mireia Calafell.

Mireia Calafell (Barcelona, revetlla de Sant Joan de 1980)
Amb tres poemaris publicats: Poètiques del cos (Galerada, 2006), Costures (Viena edicions, 2010) i Tantes mudes (Perifèric, 2014) Diu d’ella que encara és a l’inici del trajecte. Diuen d’ella que ja es mostra a la maduresa. Segueix llegint »

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: bctxarxa@terrassa.cat