El debat va tenir lloc a la sala d’actes de la UOC / FOTO: J.T.

El Vapor Universitari va acollir el passat dimarts, 5 de febrer, una xerrada-debat sobre Drets Humans a Europa, organitzada pel Servei de Relacions Europees i Internacionals i Projecció de la Ciutat de l’Ajuntament. L’acte va comptar amb la participació de la directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Mireia Borrell; amb Juan Caballero, representant de la campanya Cities4Europe de la xarxa EUROCITIES; amb el regidor de Drets Humans de l’Ajuntament, Adrián Sánchez, i amb la Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, que va ser l’encarregada de fer la conferència central sobre el vincle entre drets socials i drets humans. L’activitat s’emmarca en la campanya Cities4Europe de la xarxa Eurocities. Terrassa és una de les 20 ciutats europees que hi participen amb l’objectiu d’involucrar la ciutadania en un diàleg sobre el futur d’Europa i en la presa de decisions. El debat posterior a la xerrada va servir per recollir recomanacions per part dels assistents que han de servir per redactar tres recomanacions sobre polítiques socials que es faran arribar de forma oficial, a través de la campanya, a la Comissió Europea. 

Adrián Sánchez: “Allò que fem a les ciutats pot tenir repercussió a tot el món” Va encetar l’acte el regidor Adrián Sánchez, que va recordar que ens trobem en un moment “en què Europa s’ha d’esforçar per mantenir la seva legitimitat davant del Brexit, l’avenç dels populismes i de l’euroescepticisme”. Així, creu que “el paper de les ciutats ha de passar per donar veu als seus ciutadans”. De fet, Terrassa forma part activa de la xarxa EUROCITIES, que va engegar la campanya Cities4Europe que busca mecanismes que comprometin la ciutadania en la formulació de polítiques. Segons el regidor egarenc, “com a ciutat treballem amb una visió local amb perspectiva global, ja que allò que fem a les nostres ciutats pot tenir (i ha de tenir) repercussió a altres parts del món, en aquest cas pensant en clau europea”. Sánchez assenyala que el 26 de maig tindrem eleccions municipals, “però no oblidem que el mateix dia també hi haurà eleccions al Parlament Europeu, una oportunitat per dir-hi la nostra, ja que és el gran fòrum de debat polític i de decisió europea”.

La campanya Cities4Europa lliga amb la filosofia de l’Ajuntament de Terrassa ja que es basa en la participació ciudadana, involucrant i, a petita escala, impactant en la forma com es prenen decisions a Europa. A Terrassa la participació ciutadana en els grans projectes de ciutat ha estat i és una constant. Els processos que es porten a terme volen afavorir el diàleg i el consens, i volen ser també un exercici d’aprenentatge mutu per aprendre a treballar plegats, a compartir visions de futur i a sumar coneixements per afrontar els reptes de la ciutat. D’exemples de mecanismes de participació ciutadana a Terrassa en tenim molts, des de les audiències públiques fins als consells municipals de districte, passant pel procés participatiu per elaborar el Pla d’Acció Municipal, entre d’altres.

A nivell català i estatal, la ciutat participa de forma activa en l’elaboració de les noves Agendes Urbanes, i a nivell europeu i internacional també és present en diferents àmbits de treball, des del fòrum de Ciutats Intermèdies a la xarxa CGLU fins a diferents fòrums de la xarxa EUROCITIES, sense oblidar els grans fulls de ruta internacionals vinculats a l’Agenda 2030 i la seva plasmació a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Mireia Borrell: “Som europeistes, però també eurocrítics” La directora general d’Afers Exteriors de la Generalitat, Mireia Borrell, va fer també incidència “en la necessitat d’involucrar la ciutadania”. En aquest cas, la Generalitat està impulsant l’anomenat PLA EUROPA, amb uns objectius essencials similars als de la campanya de Cities4Europe. Borrell va detallar les característiques del pla i les seves fases d’execució, des d’un Llibre Verd inicial amb les propostes fins a l’objectiu d’un Llibre Blanc final després d’un procés participatiu en fòrums temàtics a través de webinars. Segons Borrell, “des del Govern som europeistes, però també eurocrítics”, pel que “considerem que encara cal promoure més la participació directa de la gent”. El Pla Europa és una iniciativa impulsada pel Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència que promou el debat al voltant de la Unió Europea (UE). El projecte neix amb el doble objectiu d’afirmar la presència i la influència de Catalunya a Europa i apropar la ciutadania al projecte europeu. L’eina del Pla Europa és la participació i mobilització ciutadana, les converses i el diàleg. 

Algunes de les grans qüestions que motiven el Pla Europa són:
– Què significa «Europa» al segle XXI?
– Cap a on hauria d’anar la Unió Europea?
– Què esperen Catalunya, la seva ciutadania i les seves
institucions del procés d’integració europeu?
– Quines són les polítiques comunes que cal promoure?
– Què podem aportar des de Catalunya en aquest projecte?

Isabel Marquès: “Hi ha massa vulneracions dels drets socials bàsics” La Síndica Municipal de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, va centrar la seva exposició amb la necessitat que “les lleis s’han d’adptar a la gent” per tal de garantir “una vida digna a tothom, amb drets bàscis com l’habitatge”. Marquès recorda que l’any 2000 Terrassa es va adherir a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, “que proclama les llibertats públiques i els drets fonamentals reconeguts als habitants dels pobles i ciutats.  També recull els compromisos dels ajuntaments per aconseguir que a les ciutats es respectin aquests drets”. Des del seu rol com a Síndica, però, lamenta que “hi ha moltes vulneracions dels drets socials”. També reclama que drets humans i drets socials “tinguin el mateix pes” i recorda que “la ciutat és la primera Administració que com a ciutadans trobem en el dia a dia”.

DEBAT: HABITATGE, TREBALL, EDUCACIÓ, MIGRACIONS, GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ El posterior debat va servir per posar damunt la taula nombroses propostes vinculades a la necessitat de millorar polítiques socials des de la Unió Europea. Algunes de les idees que es van plantejar van ser (recollides en tres grans blocs temàtics)

1. HABITATGE I TREBALL:

Les lleis s’han d’adaptar a la gent per promoure una vida digna en temes com habitatge i drets socials bàsics que es vulneren. Cal mesures davant l’actual repetició de la bombolla immobiliària i l’especulació que ens va dur a una crisi encara amb seqüeles. Legislar per garantir el dret a un habitatge digne a través de lloguers socials i preu de venda limitat. Polítiques socials i sancionar els bancs propietaris, promocionar lloguers dignes i socials abans que desnonaments (2 diaris a Terrassa) i frenar la presència de fons voltor que especulen amb vides. En un desnonament es vulneren altres drets (vida, infància, famílies,…). En un context social que provoca una nova marginació, per pobresa energètica, cal limitar interessos empresarials en tarifes de serveis bàsics com aigua i llum.

Dret a un treball digne, tema que provoca desigualtats en altres drets. Garantir-lo a tothom que no compti amb recursos necessaris (sigui quin sigui el seu origen). Més protecció per a la figura del professional autònom, amb millores fiscals, major equiparació amb els altres treballadors i potenciar la seva capacitat per crear llocs de treball.

 2. IGUALTAT: EDUCACIÓ I MIGRACIONS:

No tancar Europa a la immigració i lluitar contra les màfies que trafiquen amb persones (com en el cas de la prostitució). Migrants i refugiats tenen el dret bàsic a sobreviure, ja que han d’abandonar els seus països per motius bèl·lics, econòmics o de persecució. Reivindicar menys autoproteccionisme dels estats i tenir en compte estratègies de cooperació amb el Sud per pal·liar situacions que acaben comportant la necessitat de migrar o demanar asil.

Promoure una educació inclusiva i reduir la segregació escolar. Valorar, donar valor i garantir drets a les persones amb capacitats diverses.

 3. GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ:

Reivindiquem el paper de les ciutats a Europa, com a actors presents en les taules de decisions i com a gestors directes de polítiques i fons. Cal posar en valor les aportacions de la ciutadania i impregnar totes les polítiques amb els drets socials. A la ciutat hi ha la primera administració en el dia a dia, i hem de garantir drets transversals, no divisibles; els drets no són recursos, són necessitats. Promoure més la participació ciutadana i fomentar el rol de pensadors dels ciutadans. Les polítiques econòmiques europees han de prioritzar un comportament social, més que basar-se en interessos econòmics. Cal una defensa real de les llibertats individuals i de pensament de la ciutadania europea com a pilars fonamentals dels estats de dret; és una qüestió de justícia social. Cal formar i informar més els ciutadans, amb polítiques obertes, millors canals des de la Unió Europea i sense sentits partidistes.

 

 

 

 

 

 


Roger Torrent i Xavier Ferrer al Parlament / FOTO: La Mañana

El Consell Català del Moviment Europeu (CCME) organitza cada any una jornada europea que, enguany, ja arribava a la 28a edició. El 28 de gener, part de l’equip del servei de Relacions Europees i Internacionals va assistir a la trobada, que va debatre sobre les pròximes eleccions europees. La jornada, sota el nom ‘Eleccions europees 2019: saps què t’hi jugues?’, va tenir lloc al Parlament de Catalunya i la va inaugurar el seu president, Roger Torrent, juntament amb el president del CCME, Xavier Ferrer.

El primer ponent de la jornada va ser el portaveu i director general de Comunicació del Parlament Europeu, Jaume Duch, que va parlar sobre la importància de les eleccions europees. Segons Duch, la Unió Europea ha viscut “en crisi permanent, ja sigui monetària, del deute, de refugiats, de qualitat democràtica o de lideratge”, tot i que considera que “hi ha motius per a l’optimisme”, ja que la UE ha viscut un creixement els darrers dos anys, amb una taxa d’atur del 6,7% (a la zona euro s’enfila fins el 7,9%), “la més baixa des del 2000”. El mateix Duch assenyala que el Brexit britànic “podia fer pensar en un efecte dòmino i en la destrucció de la UE”, però, en canvi, “s’ha acabat convertint en vacuna, amb una major solidaritat entre els estats”. El portaveu parlamentari també comenta que hi ha enquestes que alerten que el Parlament Europeu “quedarà molt fragmentat”, amb el risc que les forces anti-europees d’extrema dreta “poden arribar a controlar un terç del Parlament”.

La jornada va continuar amb dues taules de debat. La primera, sobre quins són els efectes socials, econòmics i laborals de les eleccions europees. I la segona, sobre quin hauria de ser el rol del Parlament Europeu. La primera taula la va moderar la periodista de Catalunya Ràdio Marta Prat, i va estar formada pel president dels CSIR de la Confederació Sindical Europea, Ricard Bellera; la vicepresidenta de la Taula del Tercer Sector, Sònia Fuertes; el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Anton Gasol; el degà del Col·legi de Politòlegs de Catalunya, Jordi Pacheco, i el director de Relacions Internacionals de l’Ajuntament de Barcelona, Felip Roca. La segona taula la va moderar el periodista de RTVE Lluís Falgàs, i va comptar amb la directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat, Mireia Borrell; el director del Cidob, Pol Morillas; la corresponsal de la Cadena SER a Brussel·les, Griselda Pastor; el periodista de Catalunya Ràdio i l’ACN, Albert Segura, i el director regional a Europa d’Open Society Initiative, Jordi Vaquer.

Algunes de les aportacions que van fer els ponents van ser: 

Gasol. “Els sistemes de protecció social, com el recent Pilar Social Europeu, han de ser la pedra angular d’Europa. El Pilar és tota una declaració d’intencions per regular el Tercer Sector a Europa” (…) “2.000 morts al Mediterrani és un fracàs europeu, però en canvi creix el pressupost per protegir les fronteres, més que per acollir”

Fuertes: “Necessitem una Europa acollidora, diversa i feminista, davant l’Europa de les fòbies. Esperem que el Pilar es materialitzi, però el problema és que no és vinculant i cada estat fa el que vol. Cal aclarir la governança i com apliquem els principis”

Bellera: “Podem repetir la crisi. El Pilar pot aportar si té incidència en els pressupostos i pot ser vinculant”

Roca: “Hem de fer una defensa de les ciutats i el seu paper per determinar un projecte europeu. Les ciutats implementen les decisions al territori. Hem de pensar en models multinivell de governança. Cal associar l’Europa institucional a l’Europa social, cultural i econòmica. El potencial local passa pel coneixement directe sobre temes de qualitat de vida de la ciutadania. Podem incidir-hi a través de les xarxes de ciutats per una Europa més social i per defensar els valors que van fundar la UE” (…) “Des de les ciutats aportem visió europea a través de xarxes com CGLU i Eurocities, així com amb la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)” (…) “Un objectiu ha de ser influir en l’agenda europea i generar un impacte real”

Pacheco: “La població viu inseguretat econòmica, social i cultural. Això fomenta les fòbies. Ens hi juguem les nostres llibertats. Ens cal canviar el marc mental i preguntar-nos si la democràcia europea està consolidada”

Borrell: “Europa s’enfronta a vàries crisis, però la més important és la de legitimitat”

Pastor: “A Europa hi ha 8 grups polítics, dels que 2 ja són d’extrema dreta. Hi ha el risc que acabin sent la segona força del Parlament o fins i tot hi ha el perill d’un acord com el d’Andalusia”

Morillas: “Orban defensa una Europa centrada en la família, però també en contra de la immigració o amb la publicació de llistats de persones que van contra seu.La UE del futur requereix un intens debat”

Segura: “La meva carta personal als Reis inclou que trobo a faltar iniciativa legislativa des d’Europa i que hi ha poques garanties de control democràtic. Amb la crisi sí que ha milora un cert sentiment paneuropeïsta. Trobo a faltar circumscripcions electorals més petites, independència dels eurodiputats (dels Estats i dels seus partits) i pluralitat, com és el cas de l’absència del català. I tot, sense oblidar que hi ha dos eurodiputats que són presos polítics”

 

 

 

 


L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, en un dels debats / FOTO: J.C.

L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, va participar el passat 16 de gener en dues taules de debat incloses en el congrés internacional Think Europe: Compromiso 2030 que es va celebrar a Sòria. El congrés el coorganitzava el grup de treball de Ciutats Intermèdies de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU). Terrassa és una de les ciutats vicepresidentes del grup i líder a Europa.

La segona edició de Think Europe va comptar amb l’assistència de més de 250 líders estatals, locals i regionals d’Europa. Entre els participants hi havia l’alcalde de Sòria i vicepresident europeu de CGLU, Carlos Martínez Mínguez; l’alcalde de Chefchaouen (Marroc) i president del Fòrum de Ciutats Intermèdies, Mohamed Sefiani; la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet; la presidenta de REDS, Leire Pajín; l’Alta Comissionada per l’Agenda 2030, Cristina Gallach; la ministra d’Indústria i Turisme, Reyes Maroto, així com altres alcaldes d’arreu del món i representants de ministeris i organitzacions internacionals.

Think Europe: Compromiso 2030 vol ser un espai de pensament i debat de doble dimensió. D’una banda, de reflexió sobre Europa des de l’òptica dels seus valors fundacionals de llibertat, igualtat i solidaritat entre territoris com a únic camí cap a una veritable cohesió política, i, de l’altra, sobre el paper dels governs locals en la implementació i localització de l’Agenda 2030 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (els ODS) i de la Nova Agenda Urbana aprovades per les Nacions Unides i assumides per tots els estats membres de la Unió.

Parlament de la ministra Batet

Les jornades van incloure una primera part de diàleg i interacció sota la denominació Think Europe Compromiso 2030 i una segona més orgànica i executiva del Consell Europeu de Municipis i Regions, amb la participació de diferents agents civils, econòmics i d’administracions públiques a tots els nivells. El debat al voltant dels ODS ha volgut tenir en compte una reflexió sobre la recuperació dels valors fundacionals d’Europa com a base, i la recerca d’un nou disseny a futur que reculli aquest repartiment de fons de cohesió en el qual prevalgui la solidaritat entre territoris que va servir de pilar per a la constitució de la nova Europa. També es va abordar la posada en marxa d’eines per seguir creixent davant les diferents amenaces que pateixen davant moviments populistes i xenòfobs que alimenten l’anti-europeisme. 

 


L’Ajuntament de Terrassa, a través del servei de Relacions Europees i Internacionals, va dur a terme el passat 4 de desembre de 2018 una primera reunió sobre un panell ciutadà (Citizen Panel) de debat sobre els drets socials a Europa, com a participació directa de Terrassa en la campanya Cities4Europe d’Eurocities. La campanya es basa en tres objectius principals:

– Involucrar els ciutadans en un diàleg sobre el futur d’Europa
– Inspirar tots els nivells de govern
– Impactar en la forma com es prenen decisions a Europa
En un moment en què Europa s’ha d’esforçar per mantenir la seva legitimitat davant l’avenç dels populismes i de l’euroescepticisme, el paper de les ciutats ha de passar per donar veu als seus ciutadans. Des de Cities4Europe es busquen mecanismes que comprometin la ciutadania en la formulació de polítiques.
El Citizen Panel de Terrassa compta amb dues trobades presencials amb ciutadans: 
– La primera, la del 4 de desembre, per donar informació. Aquesta primera sessió va servir com a presa de contacte amb els ciutadans que es van inscriure i com a explicació de com ha evolucionat el tema dels drets socials a la Unió Europea al llarg de la seva història.
– La segona, el 5 de febrer del 2019, comptarà amb la participació de la Síndica de Terrassa, Isabel Marquès, que parlarà sobre els Drets Humans a Europa, xerrada que anirà acompanyada d’un debat entre els assistents que ha de servir per consensuar 3 recomanacions sobre com millorar la política vers els drets socials comunitaris. Aquestes recomanacions es faran arribar a Eurocities i a la Comissió Europea.
Aquest projecte ofereix diverses oportunitats:
• Per a les ciutats participants: augmentar la seva experiència en processos de democràcia participativa i deliberativa; connectar millor el nivell polític amb els ciutadans; inspirar altres ciutats i nivells de govern
• Per als ciutadans: adquirir coneixements, debatre i donar una opinió informada sobre el futur d’Europa
• Per EUROCITIES: mostrar el paper fonamental que les ciutats poden jugar en la construcció d’una Europa més centrada en els ciutadans
• Per a la Comissió Europea: tenir el seu procés de consultes en línia ciutadana en línia amb el suport dels governs locals, així com rebre respostes qualitatives de ciutadans ben informats que assisteixen als esdeveniments locals.

La Comissió Europea i el Parlament Europeu han fet arribar a les més de 90 ciutats participants (de l’Estat espanyol només hi ha Terrassa i Gijón) un paquet d’informació sobre els temes tractats pel qüestionari en línia de la UE sobre el futur d’Europa (política de cohesió, migració, medi ambient, educació, seguretat, drets socials, salut, tecnologia, economia desenvolupament i agricultura) i un document d’informació general sobre la Unió Europea. Aquests documents estaran disponibles en tots els idiomes pertinents.

La campanya Cities4Europe es clourà el 21 de març del 2019, quan s’espera que més de 100 líders locals, nacionals i europeus assisteixin a la segona cimera dels alcaldes d’EUROCITIES a Brussel·les, amb el suport de la Comissió Europea.
Com a part de l’esdeveniment, es presentaran als polítics les troballes dels esdeveniments locals.

La visita també servirà per reafirmar que Terrassa comparteix i promou activament l’ideari Unesco i els seus valors, alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i l’Agenda Mundial 2030, d’acord amb les agendes catalana, espanyola i europea de desenvolupament sostenible.

El mateix dia 13 la Seu d’Ègara va acollir un espectacle artístic de video mapping que es projectà a les façanes de les tres esglésies que conformen el conjunt monumental, amb l’objectiu de donar un nou impuls a la candidatura i d’apropar-lo encara més a la ciutadania.

Procés de la candidatura de la Seu d’Egara

Va iniciar el procés per ser inscrita en la Llista Indicativa de Patrimoni Mundial de la Unesco el 10 d’abril del 2015, amb la presentació oficial del projecte en un multitudinari acte ciutadà. Un cop aprovat per la Generalitat de Catalunya, el 29 de juny del 2016 la direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, va elevar la candidatura “Les pintures de la Seu Episcopal. Segles V a VIII” al Ministerio de Educación, Cultura i Deporte (MECD). El Consejo de Patrimonio Histórico celebrat els dies 6-7 d’octubre de 2016 a Avilés va analitzar la proposta i va demanar que s’incorporés al dossier, a més de les pintures, el conjunt arquitectònic.

Seguint aquestes recomanacions, l’equip redactor del dossier va fer una profunda reformulació de la candidatura que va consistir en la modificació de l’objecte. El bé presentat a Llista Indicativa de Patrimoni Mundial va ser el conjunt arquitectònic, arqueològic i artístic d’Ègara, en el qual es troben integrades les excepcionals pintures murals del segle VI. Finalment, el Consejo de Patrimonio Histórico celebrat a Elx (Alacant) el 26 d’octubre de 2018, va acordar inscriure la Seu Episcopal d’Ègara i la seva decoració pictòrica (s. V-VII) a la Llista Indicativa. Un primer pas per poder aspirar, en un futur, a formar part del patrimoni mundial de la Unesco.

La Llista indicativa és un inventari dels béns que cada estat membre té la intenció de proposar per la seva inscripció definitiva a Patrimoni Mundial, procés per al qual hi ha el requisit imprescindible que el bé estigui un mínim d’un any en aquesta llista. Per poder seguir la tramitació, la candidatura haurà de ser de nou valorada i aprovada pel Consejo de Patrimonio Histórico. La inscripció definitiva haurà de ser acordada en les sessions que, amb caràcter anual, celebra el Comitè del Patrimoni Mundial de la Unesco.


Terrassa va ser una de les ciutats assistents a la Conferència anual de la xarxa EUROCITIES, que va tenir lloc a la localitat escocesa d’Edimburg del 28 al 30 de novembre del passat 2018. Sota l’eslògan Creative Competitive Cities, la idea d’EUROCITIES passa pel fet que, més que mai, les ciutats han de ser creatives i trobar noves maneres de connectar-se i col·laborar per desbloquejar solucions als reptes que afronten els ciutadans, serveis i comunitats. La conferència va comptar amb 500 participants de 120 ciutats i fins i tot hi va intervenir el Primer Ministre escocès, Nicola Sturgeon. El representant de l’Ajuntament de Terrassa va exposar durant la trobada el vincle de la nostra ciutat amb administració i empreses de la Xina, un tipus de partenariat que es vol potenciar més des de la xarxa europea de ciutats.

La trobada va servir per explorar el paper de la cultura i la creativitat a l’hora d’impulsar ciutats inclusives i pròsperes i enriquir la qualitat de vida dels ciutadans. Això inclou compartir plantejaments innovadors que sorgeixin de la campanya d’EUROCITIES Cities4Europe (en la que Terrassa també hi participa) per implicar els ciutadans en un diàleg sobre el futur a Europa. Entre les ciutats que van compartir les seves experiències hi ha Edimburg, Leeds, Muenster, Toulouse, Oulu, Dresden, Manchester, Heraklion, Ljubljana, Manheim, Múnic, Bolonya, Rotterdam, Bristol, Glasgow, Milà i Nantes. Com que el 2018 va ser l’Any de la Joventut d’Escòcia, també hi va haver un programa especial per a joves perquè puguin tenir una veu activa en les discussions i compartir les seves perspectives.

La creativitat i la innovació social són una eina essencial per ajudar a estimular noves solucions als reptes comuns als quals s’enfronten les ciutats, com ara l’atur, el canvi climàtic i l’alienació política. Un element central de la conferència d’aquest any, van ser les sis ‘converses creatives’ que es van celebrar en sessions paral·leles al voltant de tres fils:

  • Involucrar els ciutadans en projectes culturals per promoure la inclusió social i capacitar els ciutadans en la presa de decisions sobre les seves comunitats i oportunitats de vida
  • Inspirar noves associacions i models per maximitzar el potencial en el sector creatiu
  • Impactant el creixement econòmic inclusiu i sostenible a través de la cultura i la creativitat

Al llarg del darrer any la campanya Cities4Europe – Europe for citizens, que compta amb el suport de més de 90 ciutats, s’ha centrat en exemples i idees positius de com connectar millor amb la política. Terrassa hi està participant amb un debat ciutadà sobre serveis socials i Europa

Els premis EUROCITIES, sempre destacats en la conferència, van reflectir el tema “Ciutats creatives i competitives”. Els projectes guanyadors són:

En la categoria de cooperació: Leeds amb el seu projecte ‘Leeds 2023’ que pretén transformar l’economia de la ciutat a través de la cultura i la creativitat.
En la categoria d’innovació: Ljubljana amb el seu projecte ‘RogLab’ que connecta i dóna suport a emprenedors i creatius, oferint un espai per a la co-creació i prototip de noves idees
En la categoria de participació: Oulu amb el seu projecte “Caos Challenge” que demana als ciutadans cada any que presentin idees que ajudin a fer que Oulu sigui més atractiu entre 15 i 29 anys. 

Els delegats de la conferència també van participar en les eleccions per al nou president de EUROCITIES i membres del seu comitè executiu, sempre representats per polítics de 12 ciutats. La nova presidenta d’EUROCITIES és Anna König Jerlmyr, alcaldessa d’Estocolm.

Anna König Jerlmyr, alcaldessa d’Estocolm / Foto: EUROCITIES


Joan Chicón (Relacions Internacionals), Amadeu Aguado (tinent d’alcalde) i Marta Pedrico (presentadora de la jornada) / Foto: JT

Terrassa ha iniciat el camí per comptar amb un Pla d’Ambaixadors i Ambaixadores de la ciutat. Una primera activitat va consistir, el passat 22 de novembre, en una jornada amb un grup de persones de la ciutat influents en sectors diversos. L’objectiu final del pla és comptar amb un llistat de persones vinculades a Terrassa (ja sigui per naixement, perquè hi viuen o perquè hi treballen o hi han estudiat) que acceptin el repte de contribuir a la promoció de la ciutat, especialment a escala internacional.

La jornada, duta a terme amb el suport de la Diputació de Barcelona, la va presentar el tinent d’alcalde i regidor de Relacions Europees i Internacionals, Amadeu Aguado, que va recordar que “posicionar una ciutat és fer-ho de portes endins i en l’entorn més pròxim, però també es cada vegada més important fer-ho en  l’àmbit internacional”. Aguado va recordar com Terrassa va aprovar el passat 2017 un Pla de Projecció Internacional de la ciutat que està centrat en cinc grans eixos estratègics: l’audiovisual, la cultura i el patrimoni, la universitat, la salut i el hoquei. Uns àmbits “que ens identifiquen i que ens diferencien com a ciutat respecte d’altres municipis i territoris”. Aquest pla està alineat amb el Pla de Mandat 2015-2019 que fixa un conjunts de criteris transversals d’actuació als quals s’ha de donar resposta des de les diferents actuacions programades. Un d’aquests criteris fa referència principalment a l’enfortiment de Terrassa en el seu posicionament internacional per tal de poder tenir veu i vot en organitzacions i institucions europees i internacionals, així com en xarxes temàtiques. La intenció és que Terrassa sigui capaç d’atreure i retenir talent, coneixement i recursos cap a la ciutat i a l’hora exercir influència en processos territorials i ciutadans. Amb aquest objectiu, doncs, sorgeix la possibilitat de crear un Pla d’Ambaixadors i Ambaixadores alineat amb l’estratègia de projecció de la ciutat.

Es tracta d’identificar ciutadans i ciutadanes significatius, donar-los suport, a ells i elles i també a les organitzacions i associacions que representen per tal que contribueixin a la projecció internacional de Terrassa. En definitiva, promoure la ciutat amb l’ajut de persones que hi tenen un lligam personal o professional, però, en especial, emocional. I tot, des d’una perspectiva voluntària i vocacional, sense cap tipus d’implicació política o de representación oficial.

Adrià Flor durant la seva presentació

La jornada va estar dinamitzada per la consultora aQa Consulting, que amb els assistents (de diferents àmbits de la ciutat: culturals, de l’esport, ciència, i altres) van debatre sobre les característiques dels ambaixadors i van proposar un llistat de noms de possibles candidats i candidates a formar part del Pla d’Ambaixadors i Ambaixadores.

En la sessió també hi va participar el soci fundador d’aQa, Adrià Flor, que va fer una revisió de les estratègies de projecció internacional de ciutats com Miami i Manchester. Segons Flor, la planificació i implementació d’una estratègia de City Marketing comporta, entre d’altres, “un avantatge competitiu respecte d’altres ciutats en termes d’imatge, transversalitat, infraestructura de màrqueting i organització interna, potencialitat d’exportació i generació d’inversions”, deixant clar que aquest màrqueting “va més enllà de la promoció i la comunicació”. L’expert també explica que “és evident que una major visibilitat facilitarà que la ciutat pugui competir per un major share d’esdeveniments, consumidors, turistes, empreses, inversió i atenció comunicativa. En un món globalitzat, les ciutats necessiten una estratègia que els permeti estimular l’atracció d’inversions, empreses, coneixement, talent, visitants i esdeveniments”. Així, assenyala que “un pla o programa d’ambaixadors internacionals és una estratègia endegada des de l’administració, en aquest cas municipal, per tal d’explotar el seu talent intern mitjançant professionals i persones reconegudes, tot convertint-los en prescriptors de la seva ciutat a nivell nacional i internacional. Els ambaixadors actuen d’antenes internacionals de know-how i creativitat, aportant a la ciutat nous enfocaments, noves maneres de fer i nous corrents de pensament”. És a dir: “Actuen com endoll de la ciutat al món, possibilitant que aquestes noves idees penetrin en aquesta i en els seus ciutadans, creant una finestra oberta i amb un flux d’anada i tornada”.


Debat entre els ajuntaments de Terrassa, Vilafranca del Penedès, Granollers i Diputació / Foto: JT

El Vapor Universitari de Terrassa va ser la seu, el passat 20 de novembre, d’una jornada dedicada a debatre la professionalització de l’activitat internacional dels ens locals. En una activitat organitzada per l’Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona, representants de fins a 13 municipis de la demarcació van comptar d’un temps d’intercanvi entre ciutats. Les ciutats participants van ser: Badalona, Esplugues de Llobregat, Viladecans, Gavà, Igualada, Manresa, Caldes de Montbui, Mataró, Mollet del Vallès, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Granollers, Vilafranca del Penedès, Terrassa i la Diputació de Barcelona.

Un altre objectiu de la sessió de treball era promoure un espai d’intercanvi entre ciutats i la Diputació per reflexionar sobre l’estructura institucional, l’organització interna i els recursos que ha de tenir una unitat responsable de gestionar les relacions internacionals d’un ens local. Els Ajuntaments de Granollers, Vilafranca del Penedès i Terrassa van explicar i debatre sobre la seva experiència amb més detall.

La jornada la va obrir el tinent d’alcalde i regidor de Relacions Europees i Internacionals (RRII) de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado, que va assenyalar que “identificar-nos, posicionar-nos o diferenciar-nos són alguns dels elements, entre molts altres, que motiven i que marquen les estratègies d’internacionalització que molts municipis han posat en marxa. I es que en un món cada vegada més globalitzat sortir a l’exterior, conèixer i fer-nos conèixer es cada vegada més important”. Diversos ens locals de la demarcació de Barcelona, en el marc del procés d’elaboració i implementació del seu pla d’internacionalització, han identificat la necessitat de dotar-se de les eines necessàries dins els seus organigrames municipals que els permetin impulsar l’estratègia d’internacionalització de la ciutat. Al mateix temps, a la demarcació de Barcelona, també existeixen ajuntaments amb una trajectòria de treball consolidada en l’àmbit internacional, que compten amb unitats especialitzades per impulsar l’acció internacional del seu territori. El cap del servei de RRII terrassenc, Joan Chicón, va explicar amb més detall com s’organitza una regidoria nascuda fa ja 15 anys. Com a exemples de les tasques que desenvolupa el servei a Terrassa podem parlar de:

– Donar suport a la resta d’àrees i serveis municipals a l’hora d’accedir a fons europeus i participar en projectes vinculats a xarxes, programes i projectes

– Apropar el procés d’integració europea a la ciutadania (amb cursos, xerrades, concerts i altres activitats de sensibilització)

– Participació directa en diverses xarxes europees i internacionals: en algunes d’elles (com Eurocities i Ciutats i Governs Locals Units, CGLU, amb responsabilitats directes en grups de treball)

– Fomentar la presència de la ciutat en institucions estatals, ministeris i organismes supramunicipals per tal de ser influents a l’hora de proposar polítiques com, per exemple, en la redacció de la Nova Agenda Urbana Espanyola.

– I a efectes pràctics, Terrassa es avui Ciutat Creativa del Cinema de la UNESCO gràcies a la feina i el treball de moltes persones, amb l’acompanyament del servei de RRII durant tot el procés de la candidatura i de posada en marxa del projecte.

Kontxi Odriozola (Diputació) i Carme Barbany (Ajuntament de Granollers) / Foto: JT

A Terrassa, de fet, l’actual Pla de Mandat 2015-2019, fixa un conjunt de criteris transversals d’actuació als quals s’ha de donar resposta des de les diferents actuacions programades. Un d’aquests criteris fa referència principalment a l’enfortiment de Terrassa en el seu posicionament internacional per tal de poder aconseguir una dimensió representativa en organitzacions i institucions europees i internacionals, així com en xarxes temàtiques, per tal de facilitar l’atracció de coneixement i recursos cap a la ciutat i a l’hora de poder exercir influència en processos territorials i ciutadans posicionats sempre de manera coherent amb les estratègies globals de país i d’Estat. Tot això ha pres forma a Terrassa amb dues estratègies aprovades ara fa un any. Una d’identitat competitiva i una de projecció internacional, amb l’objectiu de garantir la competitivitat i la capacitat d’atracció de Terrassa.

Joan Chicón i Olívia Paton / Foto: JT

Per part de la Diputació, Olíva Paton (de l’Oficina d’Europa i Estratègia Internacional) va explicar diferents models d’unitats gestores internacionals d’ens locals, a més de fer un recorregut històric i conceptual sobre la necessitat d’aquesta tasca.

 

 

 


Terrassa, Ciutat Creativa per la UNESCO en la secció de Cinema, va participar el passat 19 de novembre en la Setmana UNESCO de Catalunya que va tenir lloc a la Filmoteca de Catalunya a Barcelona, sota l’organització de la Xarxa Civil UNESCO de Catalunya. Aquesta xarxa aplega centres UNESCO com associacions, clubs, biblioteques, càtedres i escoles. La Xarxa civil fa seus els principis UNESCO que tenen la finalitat de crear les condicions necessàries per a una pau veritable i duradora.

El Director General d’Afers Multilaterals i Europeus, Isidre Sala, amb la presidenta de la FCACU, M. Dolors Reig / Foto: UNESCO

Ara fa 30 anys, per exemple, va començar a funcionar a Catalunya el Pla d’Escoles Associades de la UNESCO, gràcies al suport del Centre UNESCO de Catalunya. L’any 2004 es va crear la Xarxa d’Escoles Associades de la UNESCO a Catalunya (XEAUC). Aquests centres sempre han treballat els quatre eixos fundacionals que són: la pau, els drets humans, la cultura i el medi ambient. Els disset Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), que ara formen part de diverses agendes locals i internacionals, contenen aquests quatre àmbits. Com es va constatar a la jornada, els ODS no són només un repte del món educatiu, sinó també del món local. En aquest sentit, l’Ajuntament de Terrassa és pioner en la identificació dels ODS a nivell municipal, en col·laboració amb CGLU, la xarxa mundial de Ciutats i Governs Locals Units.

Montse Borràs durant la presentació de Terrassa / Foto: UNESCO

UNESCO i Terrassa

Terrassa és part activa de la UNESCO no només pel fet de ser Ciutat Creativa de Cinema. També compta amb tres escoles associades a la xarxa (Escola Pia, Mare de Déu del Carme i Institut Investigador Blanxat) i la Biblioteca del Districte 2 (guardonada fa uns dies amb el premi Fem cultura amb els colors de la UNESCO). La Seu d’Ègara també forma part del llistat de candidats a Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO.

 


Terrassa va fer una presentació, el passat 27 d’octubre a la localitat romanesa de Timisoara, sobre la gestió de xarxes i projectes europeus i la col·laboració amb els diferents serveis municipals per promoure la participació de la ciutat en les iniciatives internacionals. La participació formava part d’una sessió dedicada a la presentació de bones pràctiques d’algunes ciutats pilot de l’Agenda 21 de la Cultura. Terrassa va ser present a Romania en l’edició d’enguany de la conferència “Beyond the Obvious” de la xarxa Culture Action Europe. Timisoara, de fet, serà la propera Capital Europea de la Cultura (ECoC) el 2021.

Foto: Natalie Giorgadze

La trobada va comptar amb la participació de professionals de la cultura, investigadors, activistes, responsables polítics, i tècnics de diverses ciutats europees membres del projecte de Ciutats Pilot de l’Agenda 21 de la Cultura, impulsat per la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) i Culture Action Europe i en el qual hi participa el Servei de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa amb el suport del Servei de Relacions Europees i Internacionals.

El tema d’aquesta edició de “Beyond the Obvious” va ser “Art, Ciència i Tecnologia en les Societats Codificades”, amb diverses ponències i debats al voltant del reptes i oportunitats del món contemporani que es deriven de la codificació i el ràpid desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Culture Action Europe és l’única xarxa que representa tots els subsectors culturals, amb 80.000 veus a través de 145 membres, 31 xarxes transnacionals, 33 xarxes nacionals, 36 organitzacions públiques i privades i 45 membres individuals. El principal objectiu és aconseguir que la cultura formi part del debat públic i de la presa de decisions a nivell polític.


Designed by illuminatheme.com. Powered with WordPress