Terrassa va presentar al darrer Congrés Internacional de Ciutats per a la Mobilitat el sistema Mobileye Shield d’assistència a la conducció d’autobusos urbans. El Congrés es va celebrar a Stuttgart amb dos dies de networking, intercanvi d’experiències i discussions. El Congrés d’aquest any, el novè, va tenir lloc sota el lema “Nova mobilitat i transformació de les nostres ciutats” i va reunir 350 participants de 34 països que abasten diversos sectors i àrees temàtiques com el govern local i regional, empreses de nova creació, grans empreses, societat civil, planificació urbana, transport, seguretat per a vianants i ciclistes, entre d’altres. El 10è Cities for Mobility tindrà lloc el 2020, i la data exacta serà anunciada a la tardor de 2019.

FOTO: CitiesforMobiliy.net

L’esdeveniment d’aquest any, que s’organitza en col·laboració amb la xarxa Eurocities, va explorar les tendències de la mobilitat i la seva influència en la creació d’espais habitables urbans a les ciutats, abordant especialment la importància dels experiments de mobilitat amb intervencions visibles en benefici dels ciutadans, així com un acurat disseny i ús de l’espai públic que prioritza els modes de transport sostenibles. Altres temes tractats van ser nous conceptes per al desenvolupament de serveis de transport públic (per exemple, la mobilitat a la carta), mesures innovadores per a la logística de la ciutat i l’expansió de models de transport compartit. El congrés va incloure una barreja dinàmica i interactiva de presentacions d’experts, taules rodones, presentacions de pòsters, tallers i visites de camp dissenyades per mostrar les bones pràctiques internacionals en mobilitat sostenible i participar als participants en una discussió activa sobre diversos temes rellevants.
Els participants van gaudir d’un programa marc especial ofert per la ciutat de Stuttgart en cooperació amb la companyia de transport públic (SSB), que celebra aquest any el seu 150 aniversari. El trasllat a l’esdeveniment nocturn al museu del tramvia va ser organitzat amb un tramvia històric i autobusos híbrids. Una exposició de mobilitat i una barreja acuradament seleccionada de visites interessants a Stuttgart van completar el programa. Un viatge multimodal de transport públic, una visita d’innovadors pilots logístics-ciutat, una ciutat-tour amb bicicletes elèctriques i un recorregut per l’escala típica “Stäffele” de Stuttgart van ser part de les activitats que van tenir lloc fora.

MÉS INFORMACIÓ SOBRE EL CONGRÉS: PRESENTACIONS I IMATGES (WEB)

Per part de Terrassa, es va presentar el sistema Mobileye Shield. Fa gairebé un any que vuit autobusos urbans de TMESA van incorporar el sistema avançat d’assistència a la conducció “Mobileye Shield +”, que permet alertar la persona conductora del risc de col·lisió amb altres vehicles o d’atropellament de vianants i ciclistes. Per aquest motiu, Terrassa va ser seleccionada com a exemple de transport públic innovador a la trobada d’Stuttgart.  El sistema preventiu de conducció que s’aplica a Terrassa es basa en un conjunt de sensors de visió col·locats a l’exterior el vehicle, que identifiquen els principals factors de risc d’accident i que poden passar desapercebuts per la persona conductora. En cas de risc d’impacte, es genera un avís acústic i visual per generar un avís i permetre a la persona conductora actuar en conseqüència. Aquest sistema és especialment útil per evitar els riscos produïts als angles cecs del vehicle i a les situacions d’angles sense visió directa, com és el cas dels girs més pronunciats que fan els autobusos. A més, el sistema recull de manera constant totes les alertes geolocalitzades que es generen, amb la qual cosa es pot crear un mapa de risc de sinistralitat a la ciutat que permet dissenyar actuacions preventives. En aquests 12 mesos de funcionament, el sistema ha generat més de 28.000 alertes, que han evitat qualsevol risc d’accident. S’han detectat alertes laterals activades pels angles cecs que té la persona conductora a l’hora de circular, en punts que es concentren en les zones que tenen voreres estretes on l’autobús ha de fer un gir pronunciat. És el que passa, per exemple, a la plaça del Doctor Robert amb el carrer de Sant Antoni i també al carrer del Nord, a la rotonda de l’Estació del Nord.


Vega amb els alcaldes de Sevilla i Bonares (Huelva) / Foto: J.T.

Les ciutats intermèdies reclamen protagonisme en el panorama internacional. Són aquelles amb una població entre 50.000 (20.000 en el cas de l’Estat espanyol) i 1 milió d’habitants i que, dins la xarxa mundial CGLU (Ciutats i Governs Locals Units), formen un grup de treball des de 2016. L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, el primer tinent d’alcalde, Amadeu Aguado, i representants del servei de Relacions Internacionals de l’Ajuntament van assistir el passat mes de juliol al rimer Fòrum Mundial de Ciutats Intermèdies (I-Cities) a Chefchaouen, Marroc. El Fòrum del Marroc ha servit com a cloenda d’un procés de diferents fòrums continentals duts a terme durant any i mig per recollir la veu de les I-Cities sobre agendes globals i la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La xarxa la lidera Chefchaouen, amb el suport de quatre vicepresidències que lideren àrees regionals: Terrassa (Europa), Neveshir, Turquia (Orient Mitjà i Àsia Occidental), Cuenca, Equador (Amèrica Llatina) i Odienné, Costa d’Ivori (Àfrica). Els objectius principals del fòrum han passat per produir recomanacions polítiques i instruments que permetin facilitar la implementació dels ODS i les seves polítiques públiques en les I-Cities i a escala global. També per generar propostes de governança per implementar diverses agendes globals a través de la focalització en la Nova Agenda Urbana. 

A Chefchaouen s’ha tancat un procés iniciat l’octubre de 2016 a Bogotà, Colòmbia, quan es va crear el grup d’I-Cities durant el cinquè Congrés Mundial de CGLU. Els següents fòrums regionals van tenir lloc a Odienné (maig de 2017), Neveshir (setembre de 2017), Terrassa (novembre de 2017) i Cuenca (març de 2018). Les trobades han servit per recollir conclusions sobre com crear un terreny comú per fer realitat els ODS a nivell local. A Terrassa, l’eix temàtic va ser el City Branding, amb temes transversals com la inclusió social i el paper de la ciutadania; els entorns rurals; treballar amb els diferents agents del territori; generar polítiques públiques i fer visible la identitat comuna a partir del rerefons migratori dels ciutadans. 

Vega parla amb l’alcalde de Cuenca, Equador, Marcelo Cabrera

El 2015 els estats membres de les Nacions Unides van acordar 17 ODS com a hereus dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2000-2015), i que dirigiran l’acció global sobre desenvolupament sostenible fins al 2030. En un context amb agendes mundials pensades de forma global per ser aplicades localment, el paper de les I-Cities (9.000 ciutats arreu del món) és clau a l’hora d’aportar propostes per dissenyar polítiques, amb reptes urbans que es poden vincular amb polítiques estatals i internacionals: seguretat, cohesió social, treball, cultura i desenvolupament econòmic i humà. Aquests reptes i les seves solucions es generen, doncs, a nivell local, nacional i mundial.

Aquí és on entra el paper de les I-Cities, amb la missió de treballar en diverses vessants: el desenvolupament econòmic local; la integració cultural, social i mediambiental en el territori; la cooperació entre ciutats; la valoració de les cultures i les identitats locals; la solidaritat; la governança multinivell, i la participació dels ciutadans.

Intervenció de l’alcalde Vega al costat de l’alcalde de Chefchaouen i president de Ciutats Intermèdies, Mohamed Sefiani

El Fòrum ha servit per generar línies de treball comunes a tot el planeta, analitzant reptes, dades i solucions, a més de voler crear una xarxa d’I-Cities que actuï com a lobby, i facilitar instruments als governs locals. El paper de Terrassa passa per actuar com a ciutat pilot a Europa d’aquesta tasca, amb l’objectiu d’assegurar la difusió de les feines desenvolupades a escala mundial. Una de les primeres accions és un monitoratge sobre el terreny, ja iniciat a la ciutat, dels ODS, per detectar la seva implementació.

El Fòrum de Chefchaouen ha estat format per taules de negociació, amb l’objectiu serà elaborar una agenda de treball amb accions i instruments (polítics, econòmics i socials) per a les ciutats. Els resultats s’han concretat en una Carta-Declaració de les Ciutats Intermèdies amb un document de compromisos sorgit de les negociacions; en un codi destinat als governs locals i ciutadans de les I-Cities, i en l’establiment d’una plataforma permanent per definir una agenda mundial per a les I-Cities. L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, ha conduït una de les taules de negociació, que ha abordat temàtiques com el desenvolupament sostenible, la justícia territorial i la igualtat, amb un èmfasi especial en aspectes com la cohesió social, els serveis bàsics per a tothom, la cultura, els valors humans, els drets i les responsabilitats i l’accés al treball. La participació de Vega fes va centrar en analitzar com, des de Terrassa, es gestionen i desenvolupen projectes amb visió social, partint de la participació ciutadana com a base (amb els pressupostos participatius, per exemple) vinculats a cinc criteris transversals a totes les polítiques municipals: equitat de gènere; prioritzar situacions de vulnerabilitat i pobresa; transparència; tenir en compte les entitats del tercer sector en la col·laboració público-privada, i comptar amb una economia socialment responsable i creadora de treball de qualitat. El primer tinent d’alcalde, Amadeu Aguado, també va participar en una taula de debat sobre urbanisme inclusiu per explicar com en el Fòrum continental de Terrassa es va poder debatre sobre les aliances entre l’àmbit urbà i el rural, entre Metròpolis i Ciutats Intermèdies, tot entenent el territori com a estratègia.

El resultat final es va recollir en una Carta-Declaració de les Ciutats Intermèdies

Chefchaouen

Joan Clos (ONU Habitat)

Amadeu Aguado durant la seva intervenció

 


“Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) estableixen per primer cop un marc important per establir, una cooperació entre estats en un món global”. L’expert en afers internacionals i europeus Alfredo Corbalan va fer aquesta afirmació en la darrera de les quatre sessions del XIIIè Curs d’Estiu sobre la Unió Europea de Terrassa. Alfredo Corbalan forma part de Perspective Brussels, centre que treballa en l’estratègia de desenvolupament del territori de la regió de Brussel·les-Capital, i presideix el grup de treball d’Àrees Metropolitanes d’EUROCITIES. La seva exposició es va centrar en l’Europa de les ciutats i les metròpolis. Quan va fer referència als ODS va detallar que són els hereus dels anomenats Objectius del Mil·leni (2000-2015), que estaven plantejats des d’una perspectiva unidireccional dels països rics vers els considerats en vies de desenvolupament. Els ODS, doncs, “pretenen incloure la part econòmica, social i mediambiental”. Corbalán remarca l’objectiu número 11 dels ODS (el que fa referència a les ciutats com a llocs inclusius, segurs, resilients i sostenibles), ja que per primera vegada recull indicadors de la ONU “amb deu metes sobre habitatge, transport, planificació urbana i protecció del patrimoni cultural”.

Corbalan destaca el creixement de la importància de les ciutats en el món. Així, si les ciutats només ocupen el 2% de la superfície del planeta, ja acullen més del 50% de la població, el 60% de consum energètic i el 70% del PIB. És interessant, però, remarcar encara la diferència entre la població que viu en àrees metropolitanes (es parla, normalment, de més de mig milió d’habitants), en petites i mitjanes ciutats (de 50.000 a 500.000) i en àrees fora de les aglomeracions urbanes: als Estats Units, per exemple, els percentatges es situen en 53%, 15% i 32%, mentre la mitjana de l’OCDE és 49%, 16% i 33%. En el cas d’Espanya es troba més repartit (37%, 32% i 31). Corbalan defensa que, en canvi, el paper metropolità és important, ja que la seva contribució al creixement nacional sol ser en un percentatge una mica més alt que el de la població que representa. Així, a Espanya (des de l’any 2000) representa el 40%, mentre a l’OCDE és del 50%. A països com França, Hongria, Grècia i el Japó fins i tot supera el 70%.

Aquest expert en assumptes europeus i internacionals parla també de la Nova Agenda Urbana (NAU) com un altre element clau en la transició cap al protagonisme de les ciutats (juntament amb els ODS). De fet, la NAU “proporciona eines a les ciutats per ajudar que els ODS es compleixin. És important saber que hi ha hagut un procés participatiu important, amb associacions de joves, de dones, de persones amb discapacitat, de regions,…”. La NAU té en compte els mateixos pilars que els ODS, amb un clar enfocament “sobre planificació territorial i urbanística”. Aquest punt, diu Corbalan, “sembla obvi, però per a països en vies de desenvolupament és més novedós”.Un altre element destacat és “el paper internacional de les ciutats”, que es mostra a partir de diferents associacions “que fan de lobbies”. Entre aquestes, Corbalan cita Ciutats i Governs Locals Units, CGLU (que compta amb el grup de Ciutats Intermèdies, coliderat per Terrassa), Metropolis (per a grans ciutats), l’Associació Internacional de Desenvolupament Urbà (INTA), Cities Alliance, WUF9, ISOCARP, ICLEI o C40Cities. Totes elles permeten “treballar projectes comuns, intercanviar bones pràctiques i aconseguir finançament”. En definitiva, “donar veu a les ciutats, ja que representen la majoria de la població”. L’increment d’aquesta importància ve ja dels anys 80, quan van sorgir programes com l’URBAN (projectes de desenvolupament urbà sostenible vinculats als fons FEDER) fins arribar als URBACT, ESPON o UIA, ja al segle XXI. El 2015 la Comissió Europea aprova l’Agenda Urbana per la UE amb tres objectius principals, explica Corbalan: una millor regulació a partir de les necessitats de les ciutats en les polítiques europees; un millor coneixement, i un millor accés a fons europeus.

Quines són, però, les perspectives post-2020, segons aquest especialista? Parlem d’un context marcat pel Brexit i per nous reptes com la seguretat i les migracions. Com a resposta, Corbalan diu que les solucions que s’han plantejat passen per les retallades en polítiques de cohesió i de desenvolupament rural, tot i que cal apostar per una Europa “més intel·ligent, més verda, millor connectada, més social i més propera als ciutadans”. Per fer-ho, aposta per la necessitat “de treballar més entre ciutats i les seves perifèries, amb l’objectiu també de reduir tensions entre els àmbits urbà i rural”. Així, “parlar de zones metropolitanes és parlar de canvi polític”, i posa exemples com els que ja treballen àrees com les de Praga, Birmingham, Berlin, Budapest, Londres, Lió, Hèlsinki, Goteborg i Lille. També detalla un estudi (MAIA) que es va fer el 2013 sobre àrees metropolitanes a Europa (Terrassa hi va participar), que ja detallava com 30 ciutats comptaven amb fins a 88 col·laboracions metropolitanes en temes com el transport, la planificació territorial i el desenvolupament econòmic.

RESUM PRESENTACIÓ ALFREDO CORBALAN (EN ANGLÈS)

 


La Unió Europea, sovint, ens pot semblar allunyada de la ciutadania, però el cert és que compta amb diferents centres d’informació al mateix territori català. Entre aquests, hi ha els centres de documentació europea (CDE) que fomenten la formació i la recerca sobre la integració europea. La responsable del CDE ubicat a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) de Bellaterra, Conxi Muñoz, va ser la tercera participant de la XIII edició del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea de Terrassa. La primera reflexió que va llançar va ser, precisament, sobre la importància d’entendre la UE, ja que “cada cop hi ha més qüestions decisives que es prenen a nivell europeu i es redueix la rellevància a nivell nacional”, sense oblidar que es tracta d’un “projecte inèdit i innovador, sense cap precedent estatal i internacional”, a més de ser un “referent”, un pas “decisiu” cap a una societat mundial políticament integrada. Aquesta és la cara positiva, però segons Muñoz també hi ha dificultats sorgides dels problemes de comunicació de la UE. Explica. “A vegades no s’entén què fa la UE, les eleccions europees es consideren de segon ordre i la identitat europea és una experiència molt reduïda que només afecta una elit professional, política i econòmica”. Aprofundint una mica més, Muñoz assenyala que la UE no s’entén “perquè està en permanent transformació, perquè no té interlocutors clars als estats membres i perquè es veu llunyana, tècnica i burocràtica”. De fet, les mateixes eleccions al Parlament Europeu solen tenir una participació inferior que les altres: a nivell comunitari, ha baixat del 63 el 1979 a tot just el 42,6% el 2014. En el cas d’Espanya, la mitjana es situa en el 43,8%, mentre a les eleccions generals s’ha mogut en xifres molt més altes, entre el 78,8% (1978) i el 69,4% (2016).

Un altre element que aquesta documentalista destaca és el de la identitat europea. És curiós veure com el sentiment europeista és més alt a Espanya que a altres estats. Així, el 82% d’espanyols (enfront d’un 62% de la mitjana de la resta de països comunitaris) es mostren favorables a la unió monetària, un percentatge que s’enfila fins el 88% a Espanya (70% de mitjana a Europa) si es parla sobre el fet de sentir-se ciutadans de la UE. Muñoz apunta que “el sentit de la identitat depèn de fins a quin punt la política europea suposa un benefici individual clarament identificat”.

Què seria, doncs, desitjable entendre sobre la UE? El llistat que exposa Muñoz és molt extens, però destaquen tres elements claus. El primer, “la seva capacitat innovadora”, podent parlar fins i tot “d’un laboratori per reinventar la democràcia”. Segon, “el significat de cessió de sobirania”, ja que cal explicar que els estats membres intercanvien sobirania per poder, amb limitacions que permeten gaudir d’avantatges en comú. I tercer, com un instrument “per alleujar els efectes negatius de la globalització”.

Una de les tasques que Muñoz explica amb força passió passa pel fet d’endreçar i organitzar el gran volum de recursos i informació que es pot trobar sobre la Unió Europea. Així, aconsella revisar mitjans de comunicació que en parlen; consultar notes de premsa (la Newsroom de la Unió Europea n’ofereix moltes i de forma constant); utilitzar els punts d’informació local (anomenats Europe Direct); conèixer serveis d’assessorament i resolució de conflictes, o per presentar queixes i denúncies. Us adjuntem un recull de recursos recopilat per la mateixa ponent. Podeu accedir directament als enllaços de cada recurs clickant damunt de cadascun d’ells:

RECURSOS EUROPEUS

 

 


Un total de 28 treballadors juvenils de fins a 20 països europeus es donen cita a Terrassa des d’aquest diumenge, 15 de juliol, fins divendres que ve, dia 20, per treballar en la qualitat i la capacitat inclusiva dels intercanvis juvenils transnacionals. El seminari es diu Go Ahead!, forma part del programa Erasmusplus i l’acull l’entitat terrassenca La Víbria Intercultural. Durant el seminari es posaran en comú reptes, es generaran nous vincles professionals, es compartiran bones pràctiques i es treballarà per millorar la qualitat dels intercanvis de joves.

La trobada pretén millorar la capacitat inclusiva dels projectes d’intercanvi juvenil. Així, es prioritza que els joves amb menys oportunitats puguin gaudir d’experiències de mobilitat internacional adaptades a les seves necessitats. Gràcies als intercanvis juvenils, joves de 13 a 30 anys poden adquirir noves competències i treballar valors d’interculturalitat i tolerància tot aprenent a apreciar la diversitat cultural del territori. La trobada espera desenvolupar una estratègia amb futurs projectes entre els membres de la xarxa d’entitats.

La Víbria Intercultural és una entitat terrassenca amb 15 anys d’història que promou la mobilitat internacional per a joves des de l’Oficina Jove Casa Baumann de Terrassa i altres punts informatius de Manresa, Igualada, Palau-solità i Plegamans i Barberà del Vallès.

Si voleu més informació: www.vibria.org

Trobada recent de joves a Terrassa / Foto: La Víbria


“Ser eurocrític no és ser euroescèptic o euròfob”. El periodista santquirzetenc Albert Segura va fer aquesta afirmació durant la seva participació en la tretzena edició del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea a Terrassa. Segura va exercir durant deu anys com a corresponsal a Brussel·les i París per a diversos mitjans (RAC1, 8TV, El Punt Avui) i actualment és subdirector de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), a més de conduir el programa Solidaris a Catalunya Ràdio. El seu coneixement de les institucions europees, però, no evita un esperit força crític cap a la UE: “No es pot tolerar l’empresonament de polítics o la falta de llibertat d’expressió, qüestions cap a les que Europa mira cap a una altra banda. És la decadència d’Europa”.

Aquest “silenci”, Segura considera que és excessiu, tenint també en compte altres capítols com “el Brexit, l’auge de la ultradreta, els populismes o el terrorisme”. Creu que Europa encara viu massa de rèmores del passat, del prestigi assolit quan va la UE va servir com a garantia de pau gràcies a haver ajudat a acabar amb els conflictes bèl·lics al continent (més enllà de la guerra dels Balcans dels anys 90, un conflicte que encara s’ubicava fora del territori comunitari). “Els que hem nascut ja en pau”, afirma el periodista, “no hem de tolerar actualment que hi hagi, per exemple, llistes de gitanos o que es tanquin portes als immigrants nàufrags”. De fet, afirma que “la crisi migratòria és la mare de totes les crisis”, tot parafrasejant la cancellera alemanya Angela Merkel, i això que “Alemanya ha acollit un milió i mig de refugiats”.

La situació d’Alemanya li serveix a Segura per exemplificar que “Europa sempre avança a cop de crisi, amb acords tancats de matinada”.             Quin és un dels grans fantasmes a què s’enfronta Europa? Segura assenyala que “el populisme ultra fa témer que la història es repeteixi. L’italià Salvini parla de carn humana, volem convertir Líbia en una presó i paguem Erdogan perquè sigui un guardià”. El periodista vallesà matisa que “l’allau migratori que ens venen no existeix, ja que ha caigut el 95%. Amb tot, el discurs contra la immigració s’ha estès al cor d’Europa, amb importants derives autoritàries a països com Polònia, Àustria i Hongria, quan Europa només compta amb un 4% d’immigrants”. Com a contrapunt, posa els exemples de països com el Líban (amb un refugiat per cada sis habitants), Jordània (1 de cada 14) i Turquia (1 de cada 23).

Un altre capítol que trontolla la UE és l’econòmic, ja que l’escletxa entre rics i pobres “s’està eixamplant”. En definitiva: “No podem donar per garantida la recuperació econòmica tal com vam fer amb la pau”. En el cas d’Espanya, Segura lamenta que és el tercer país europeu amb majors desigualtats, només rere Lituània i Romania.

Segura també es mostra molt crític amb el funcionament de la Comissió Europea, “amb molts càrrecs escollits a dit i sense legitimitat democràtica”.


Teresa Carreras i Amadeu Aguado

“Europa està en crisi, però el projecte europeu sempre aprofita les crisis com una oportunitat per renéixer o,millor, per sobreviure”. Aquesta afirmació va servir com a carta de presentació de la ponència de la periodista Teresa Carreras, en la que va ser la primera xerrada del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea d’enguany. El curs, que ja arriba a la seva tretzena edició, està organitzat pel Servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa i proposa un cicle de sessions que es complementaran amb les dels dies 3, 10 i 17 de juliol. Totes les ponències tenen lloc a la sala d’actes de la Biblioteca Central de Terrassa (BCT).

Carreras, coordinadora de la Xarxa de Periodistes de Gènere GAMAG-UNESCO, va voler centrar la seva participació en la visió d’un periodisme desproveït de masclisme. Abans de la seva intervenció, el tinent d’alcalde de Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, va voler ressaltar l’existència d’un curs “amb la intenció d’apropar el procés d’integració europea a Terrassa”.

Carreras explica que Europa “és molt complexa” i que a ella li agrada “analitzar amb ulls de dona” aquelles situacions que centren el debat polític europeu, com ara les turbulències migratòries, els sentiments nacionals, les retallades i “els deutes socials del neoliberalisme”. Una “visió de gènere”, explica, que espera que serveixi “per transformar el periodisme”. Carreras lamenta que el continent estigui patint un “retrocés” en aspectes com la llibertat d’expressió, i posa com a exemple les dificultats que tenen els periodistes per preguntar sobre Catalunya a la sala de premsa de la Comissió Europea. “S’hi detecta molta eurofòbia i confabulació perquè tot es mogui cap allà on els portaveus no volen que es pregunti, cap a tesis que enforteixen l’extrema dreta”. L’augment de l’extrema dreta és, precisament, una de les qüestions que més preocupa Carreras, amb la realitat que es viu a països com Hongria, Itàlia, Alemanya o Àustria.

Tot i el seu esperit crític, Carreras vol deixar clar que “sóc periodista i sóc europeista”. De fet, va ser corresponsal de TVE a Brussel·les durant una dècada, així com presidenta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC), a més de presentar el programa Cruïlla d’Europa a Mataró Audiovisual i dirigir el digital La Independent, una agència de notícies amb visió de gènere. El seu discurs es centra molt en intentar explicar històries per intentar transformar la societat en relació als temes d’igualtat. Considera que “la violència és una manifestació de les relacions de poder històricament desiguals entre homes i dones”, pel que reclama la importància de l’accés de les dones als mitjans de comunicació i en la seva gestió.

El 8 de març de 2016, relata, des de la UAB es va analitzar com les institucions europees (Comissió Europea, Parlament Europeu i Consell de Ministres) van comunicar sobre la situació de les dones refugiades o sobre el Dia Internacional de la Dona en general. I el resultat, va ser molt pobre, mostrant com en cap informació apareixia una dona amb veu pròpia. “Així”, indica Carreras, “sense veu se les victimitza i se les infantilitza en lloc d’apoderar-les, a més de ser presentades només en el seu paper de mares i cuidadores”. Un tema més recent com el de La Manada, segons la periodista, referma la necessitat d'”actualitzar” qüestions legals “que protegeixin contra la violència a dones i nenes”. De fet, països com Bèlgica, Luxemburg i Irlanda estan reformant els seus codis penals per debatre sobre el concepte de violència.

Una darrera reivindicació de Carreras fa referència al que considera “falta de formació dels periodistes per lluitar amb els nostres escrits contra els estereotips culturals que rebem d’una generació a l’altra”. Creu, en definitiva, que l’ofici de periodista ha de servir “per donar veu a les persones que no en tenen” i que el periodisme feminista “vol la transformació social per garantir-nos la dignitat com a éssers humans”.

El pròxim ponent del Curs d’Estiu serà el periodista i subdirector de l’Agència Catalana de Notícies (ACN), Albert Segura, que el dimarts 3 de juliol presentarà una xerrada amb el títol Oh Europa: entre el somni i la decadència.


“Reclamem el paper de les ciutats a Europa. Si no, Europa no s’acostarà a les ciutats”. Aquesta va ser una de les primeres afirmacions de l’expert en màrqueting i branding de ciutat Robbert Nesselaar, que el 21 de juny va oferir la conferència Branding Europe, branding Terrassa a la sala Europa del Vapor Universitari de Terrassa. Aquest expert holandès, director de la consultora Citymar, va exposar que una ciutat “és per a tothom”, però deixant clar que “no cada ciutat pot ser la millor en tot. Has d’escollir, tot i que puguis decebre algú en el camí”.

Nesselaar vincula molt el seu discurs sobre el paper de les ciutats amb la imatge d’Europa i llança el repte de quins són els objectius pels que volem ser coneguts, de quina manera i vers quin “públic” potencial. Quan es parla de marca de ciutat, hi ha la tendència a buscar un logo, un eslògan o fins i tot comptar amb un edifici emblemàtic que ens faci ressaltar, però “ni aquest ha de ser l’objectiu, ni és fàcil ser únic”, posant com a exemple diferents ciutats del món que compten amb un “emblemàtic” pont de Calatrava, tots molt igual entre ells, com poden ser Jerusalem, Sevilla, Dublin, Redding, Buenos Aires i València. O, com un altre exemple, ciutats i països amb eslògans molt similars.

Nesselaar va repassar la recent Estratègia d’identitat competitiva de Terrassa, així com el Pla de projecció internacional, tot valorant que es tracta d’una feina que ha implicat diferents actors de la ciutat durant gairebé dos anys. Segons l’expert holandès, la proposta de Terrassa “presenta una clara identitat competitiva, tot mostrant una ciutat inventiva, que treballa i que sap adaptar-se a noves situacions”. Prova d’això és la idea transversal d’esperit creatiu, “amb un enfocament cap els ciutadans”. I, molt important, “sense l’objectiu de comptar amb un logo o una campanya promocional, centrant-vos més en la construcció d’un relat de ciutat”. Nesselaar explica que l’estratègia internacionalitzadora egarenca “vol connectar amb Europa” i que, per fer-ho, “s’ha enfocat molt bé tot escollint els cinc eixos de treball: Salut, Cultura i Patrimoni, Hoquei, Audiovisual i Universitats. “Terrassa”, afegeix, “ha entès què és Europa, mentre altres ciutats diuen que no necessiten Europa”. Això sí, tenint molt present que “cada ciutat ha de jugar la seva pròpia lliga”, pel que Terrassa no pot “comparar-se” amb Barcelona, de la mateixa manera que Barcelona no ho pot fer amb “Tokyo, New York o Londres”. De fet, considera que “la marca de ciutat no ha de ser l’objectiu, sinó que ha de ser un mitjà”, sense crear una competició entre ciutats i “promovent més la col·laboració”.

Un aspecte que Nesselaar creu imprescindible és la connexió amb Europa des de les ciutats, tot i que és conscient que la Unió Europea no passa pel seu millor moment. “La imatge d’Europa”, detalla, “està marcada per temps turbulents per temes com els refugiats, el Brexit, els populismes i la crisi financera”, factors que deriven cap a “escepticisme, descontentament i crítica cap el sentiment europeista”. Amb tot, assenyala que cal apostar per una visió positiva i per tenir clar que Europa “té molts aspectes a valorar i per estar-ne orgullosos”. Quins? Parteix de la base de comptar amb un continent “bonic i amb nombroses fites assolides en termes de democràcia, llibertat, pau, estabilitat, cultura, art, economia i innovació”. Aquesta percepció més positiva, creu, ens ha de fer veure que “aquests aspectes els tenim gràcies a les nombroses contribucions positives de la ciutadania”.

En aquest punt, però, s’obren nombroses preguntes: Què necessita Europa per millorar la seva imatge? Com ha de gestionar la seva diversitat? S’ha d’entendre com un relat comú, un fil comú, un projecte conjunt? I en aquest procés, quin ha de ser el paper de les ciutats? Per desfer tot aquest entrellat, Nesselaar té clar que Europa pot aportar valor afegit a partir de diferents fronts: “Valorar aspectes com el mercat únic i la unió monetària, així com la lliure circulació de persones i aspectes com la seguretat i l’estabilitat, però sense caure en més normes de les necessàries ni en més poder polític i econòmic del necessari”.

En resum, Nesselaar aconsella que el treball de les ciutats per potenciar la seva marca en un context europeu “no ha de passar per campanyes temporals, logos i una retòrica fàcil”. Ni tan sols ha de buscar “solucions ràpides, una història que mostri una sola cara d’Europa o projectes grans i megalòmans que treballin la idea de l’orgull europeu”. No. El que cal fer és potenciar projectes “a llarg termini i des de baix, des de les mateixes ciutats”, tenint molt en compte “aquelles idees i projectes que sorgeixin de la ciutadania”. Ell parla de “moltes accions petites, les que poden acabar fent una gran diferència” i amb un treball de 365 dies l’any i 24 hores al dia, fugint de campanyes temporals. Algunes paraules que prioritza per enfocar aquesta feina són “intercanvi, enfocament sincer, creïble i transparent” i, especialment, “involucrant la comunitat” a partir d’un relat que expliqui qui som i què fem.

I tot i que Nesselaar defuig dels eslògans, hi ha una frase que repeteix en nombroses ocasions, i amb diferents enfocaments, i que podem utilitzar com a conclusió: “Tots els ciutadans podem contribuir en els projectes i ens en podem beneficiar”, amb un exemple que ell mateix destaca aplicat a Terrassa com és el de l’experiència dels pressupostos participatius.

Amadeu Aguado, Robbert Nesselaar i Joan Chicón


Foto: ifema.es

El centre cultural metropilità Medialab-Prado de Madrid va acollir fa uns dies el segon Infoday de la temporada sobre el programa europeu URBACT. Terrassa va ser una de les ciutats que hi va participar. Va ser també una bona ocasió per conèixer els resultats de les Action Planning Networks (APN) i el futur del finançament post Horitzó 2020. La trobada, en definitiva, va servir com a sessió d’informació, intercanvi d’experiències i resolució de dubtes. URBACT és un programa europeu d’intercanvi i aprenentatge adreçat a promoure el desenvolupament urbà sostenible i integrat en els municipis europeus. En 15 anys d’història ha comptat amb la participació de més de 550 ciutats de 29 països. URBACT està finançat conjuntament per la Comissió Europea (fons FEDER) i els estats membres.

Els municipis participants en les APN d’URBACT acaben de donar per conclòs el seu treball presentant el pla d’acció integral per a cada ciutat després d’un treball de dos anys i mig. Per això, van ser els protagonistes del bloc central de la sessió oberta a totes les ciutats, tècnics municipals, càrrecs electes i empreses col·laboradores entorn al Desenvolupament Urbà Sostenible. 

Maria Eugenia Martínez, de la Direcció general de Fons Europeus del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, i el responsable del Punt URBACT a Espanya i urbanista de Paisatge Transversal, Jon Aguirre Such, van ser els encarregats d’explicar els detalls del programa. “Els majors desafiaments a què ens enfrontem són a les ciutats”, va comentar Martínez, que va insistir en la importància d’establir sinergies entre URBACT i els plans de desenvolupament. De fet, Espanya és un dels països amb més presència al programa, amb 17 bones pràctiques reconegudes i ciutats en 15 xarxes seleccionades per passar a la segona fase de les Transfer Networks.  Aguirre va explicar les noves convocatòries d’URBACT que s’obriran en els propers mesos i l’oportunitat que representa per a les ciutats que ja han participat i les que ho faran. 

El següent bloc el va arrencar Lola Ortiz, de la Direcció General de Fons Europeus del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, acompanyada per Miguel Baiget, de la Direcció general d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment. Ortiz ressalta que “el 80% de la població es concentra en ciutats, per això Europa aposta per elles”. “La forma d’implementar el desenvolupament a Espanya arriba fins a ciutats de fins a 20.000 habitants, ja que ajuden a cohesionar el territori”, va comentar Ortiz.
La portaveu del Ministeri d’Hisenda va destacar que “tot i que no hi ha hagut prou fons per la quantitat d’estratègies de qualitat que s’han presentat”, l’impuls ha tingut gran impacte, ja que gairebé totes les poblacions de més de 50.000 habitants ja tenen una estratègia de desenvolupament urbà sostenible i el 70% de les menors de 20.000 també.
Per la seva banda, Miguel Baiget, es va centrar en parlar de la Nova Agenda Urbana. “L’objectiu és posar el valor del paper de les ciutats en el conjunt de les polítiques públiques”, va explicar el representant de Foment. Ell mateix va explicar que l’Agenda Urbana és un document estratègic encara que no normatiu, el que no treu importància al caràcter transversal que abasta des del canvi climàtic, a la pobresa, l’economia circular o el desenvolupament tecnològic, entre d’altres. 

Foto: ifema.es

FÒRUM DE LES CIUTATS

Madrid va acollir del 13 al 15 de juny la tercera edició del Fòrum de les Ciutats de Madrid. IFEMA va oferir una mirada transversal al món de les ciutats, de la seva gestió innovadora i del paper que juguen tots els actors que es relacionen en els entorns urbans. Una part es va dedicar a debatre sobre les anomenades Noves Economies Urbanes; des de la col·laborativa, sobre la qual ja s’ha creat un Grup de Reflexió, fins a la circular passant per les economies verd, blau i del bé comú. Aquesta visió de la ciutat i el paper de la ciutadania va ser abordada des de la principal agenda global de desenvolupament sostenible: Els 17Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2030 de Nacions Unides i les seves diferents implicacions, més enllà de l’Objectiu 11 dedicat específicament a les ciutats, amb la gestió urbana en canvi climàtic, aigua, energia neta, consum responsable, qualitat de vida i reducció de la desigualtat, entre d’altres. Un dels objectius en aquesta edició passava per poder escoltar desenes de bones pràctiques de ciutats espanyoles i llatinoamericanes. Per això, una sessió es va dedicar a URBACT, en la que diferents ciutats van poder exposar bones pràctiques urbanes (entre elles, localitats catalanes com Esplugues, Viladecans i Barcelona) i, altres, exemples dels Action Planning Networks, com va ser el cas d’Igualada amb el projecte Retalink per reactivar el comerç local.

 

 

 


Les ciutats poloneses de Cracòvia I Katowice van acollir la setmana passada la dotzena trobada annual de la xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO (UCCN), amb 450 delegats de gairebé 200 ciutats (d’uns 50 països). Una d’aquestes ciutats va ser Terrassa com a flamant Ciutat Creativa en la categoria de Cinema, una designació que va esdevenir una realitat el passat mes de novembre. La delegació terrassenca va estar encapçalada per l’alcalde, Alfredo Vega, i pel tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado.

L’alcalde, Alfredo Vega, durant la seva presentació / Foto: PAC

Terrassa és la primera ciutat espanyola en rebre aquesta distinció en la categoria de Cinema. Segons Aguado, “pertànyer a aquesta xarxa és una gran oportunitat, a més d’un reconeixement al nostre posicionament estratègic al sector audiovisual català, espanyol i europeu en educació (amb l’escola de cinema ESCAC entre les més destacades escoles europees), producció (Parc Audiovisual de Catalunya), rodatges (Terrassa Film Office) i nombroses iniciatives vinculades al cinema, com ara la Taula de l’Audiovisual”

L’alcalde, Alfredo Vega, també va participar en una taula rodona d’alcaldes i alcaldesses sobre creativitat i desenvolupament sostenible, una trobada que va tenir lloc a l’Ajuntament de Cracòvia, així com en el Fòrum d’alcaldes sobre creativitat al servei del lideratge de les ciutats, que es va celebrar en el Museu Municipal dels Transports i les Indústries de Katowice. En definitiva, oportunitats per a Terrassa per posicionar-se i per establir contactes per treballar en xarxa. De fet, un dels objectius de la UNESCO és que els governs locals es comprometin en l’aplicació de la Nova Agenda Urbana i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Terrassa ja està treballant aquests capítols a través de la seva participació a la xarxa EUROCITIES i com a líder europeu de la xarxa de Ciutats Intermèdies I-Cities.

Durant l’estada a Polònia, els representants municipals i del Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) van obrir una via de col·laboració amb la ciutat mexicana de Guadalajara, a més d’establir converses amb altres ciutats com Bilbao (Ciutat UNESCO en Disseny) i Denia (Gastronomia) per possibles futurs projectes. El mateix Aguado remarca que Creative Cities “és una excel·lent finestra de projecció exterior de Terrassa, una xarxa que permetrà establir noves aliances, impulsar projectes amb visió internacional i generar oportunitats culturals i de creació de feina i riquesa, en el context de l’estratègia de competitivitat, projecció exterior i internacionalització que l’Ajuntament ha fet pública recentment”.

A més de les sessions de treball, la trobada a Polònia va comptar amb la presentació de diversos esdeveniments artístics. De fet, l’eix principal era el de Creative crossroads (Cruïlles creatives), amb un èmfasi especial en la innovació i en establir vincles entre els diferents sectors creatius de la UNESCO (Artesania, Arts Digitals, Cinema, Disseny, Gastronomia, Literatura i Música). Cracòvia, per exemple, és Ciutat de Literatura (com Barcelona) des de 2013, mentre Katowice ho és de Música des de 2015. Una tercera ciutat polonesa, Lodz, també forma part de la UNESCO, en aquest cas en la categoria de Cinema, la mateixa que Terrassa i també des del passat 2017.