Una delegació de l’Ajuntament de Terrassa formada per una tècnica del Servei de Cultura i una tècnica del Servei de Relacions Europees i Internacionals van participar en una visita d’aprenentatge sobre les polítiques culturals a la ciutat de Lió (França), promoguda per la Comissió de Cultura de CGLU (Ciutats i Governs Locals Units).

La ciutat de Lió té un patrimoni cultural rellevant que sap posar en valor gràcies a l’organització municipal que han establert, de col•laboració i treball transversal entre els membres del consistori i també amb les associacions i entitats del seu territori.
Els participants a les diverses sessions van poder conèixer de primera mà els equipaments (com l’Òpera i la Maison de la Danse) i el personal municipal encarregat de desenvolupar les polítiques culturals i portar a terme els projectes i grans esdeveniments de ciutat com ara la biennal de la dansa o el Festival Lumière. També es van organitzar petites presentacions per part d’associacions i actors culturals que promouen la participació de la ciutadania en les diverses activitats del territori.
A nivell de l’organització municipal, és molt interessant com des de l’Ajuntament de Lió es treballa els àmbits estratègics al voltant del Desenvolupament Sostenible, la Igualtat i la inserció laboral a través de la cultura; des d’aquests àmbits es treballa de forma transversal amb tots els serveis municipals de manera que s’aconsegueix la dinamització del territori amb el treball que realitzen a través de les entitats i destinat a millorar la qualitat de vida de la ciutadania.
La Carta de Cooperació Cultural de Lió, signada per diversos equipaments públics o finançats amb diners públics, és interessant pel compromís de treballar per una ciutat sostenible i dissenyar projectes específics adaptats a aquestes polítiques.
Terrassa ha tingut l’oportunitat d’assistir en aquesta visita ja que la ciutat forma part del programa europeu “La Cultura en les ciutats sostenibles: Aprenent amb Cultura 21, Accions a Europa”, un programa impulsat per la CGLU i per Culture Action Europe, que fomenta els processos d’aprenentatge entre ciutats europees basats en els principis i les accions de Cultura 21: Accions; l’aprofundiment del treball de CGLU en matèria de cultura i desenvolupament sostenible; i assolir l’experiència i els coneixements de Culture Action Europe en matèria de representació i de presa en consideració de la veu dels agents de la societat civil de la cultura.
La ciutat de Terrassa va ser reconeguda com un exemple de bones pràctiques a través del projecte Ciutat del Cinema per part del Jurat del Premi Internacional CGLU – Ciutat de Mèxic Cultura 21, que premia a aquelles ciutats i personalitats que hagin destacat per la seva aportació a la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible.

Trobareu més informació sobre el projecte de ciutats pilot de la Cultura al web:
http://www.agenda21culture.net/index.php/ca/newa21c-cat/pilot-cities-cat

Bibliobus – Biblioteca itinerant pels districtes de Lió

Intervenció de Jordi Pascual, coordinador de la Comissió de Cultura de CGLU en la sessió sobre la Cultura i el Desenvolupament Sostenible

Visita al barri de Mermoz per conèixer els seus projectes de renovació urbana lligats a les polítiques culturals municipals.

S


El Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea han acordat nomenar a la Sra. Laura Codruta Kövesi en qualitat de primera fiscal general Europea.

Laura Codruța Kövesi va ser la fiscal principal de la Direcció Nacional Anticorrupció de Romania, càrrec que va ocupar des del 2013 fins que va ser acomiadada per ordre del ministre de Justícia, Tudorel Toader, el 9 de juliol de 2018.

Anualment, el frau transfronterer ocasiona als pressupostos nacionals de tot Europa pèrdues d’almenys 50 000 milions EUR d’ingressos procedents de l’IVA. La Fiscalia Europea serà un organisme independent i descentralitzat de la Unió Europea amb competències per investigar, perseguir i jutjar els delictes contra el pressupost de la UE, com el frau, la corrupció o el frau transfronterer a gran escala que afecta a l’IVA. El Reglament pel qual es crea la Fiscalia Europea en el marc de la cooperació reforçada es va adoptar el 12 d’octubre de 2017 i va entrar en vigor el 20 de novembre de 2017. Actualment participen en aquest sistema 22 Estats membres de la UE. La Fiscalia Europea tindrà la seva seu a Luxemburg, i la Sra. Kövesi serà nomenada per un període de set anys no renovable. S’encarregarà d’organitzar el treball de la Fiscalia Europea, és a dir, de representar-la, dirigir les seves activitats i fer-se càrrec del seu funcionament efectiu.

 


Del 16 al 22 de setembre va tenir lloc la Setmana Europea de la Mobilitat, i a Terrassa ’ es va organitzar una Pedadada Popular no competitiva i per a tota la família per demanar que la bicicleta estigui més present a la mobilitat quotidiana de la nostra ciutat.

La Setmana Europea de la Mobilitat promou hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables com són els desplaçaments a peu, en bicicleta, en transport públic o amb vehicle elèctric, així com visualitzar els canvis possibles en l’ús de l’espai públic, millorar la qualitat de l’aire i la reducció de la contaminació.

Amb el lema ‘Camina amb nosaltres!’, la Setmana del 2019 ens anima a moure’ns de manera sostenible, saludable i segura: caminar o anar en bicicleta són activitats beneficioses no només per a la nostra salut i per al medi ambient, sinó també per la nostra butxaca!

 


Terrassa forma part del grup de treball (WG) de la xarxa EUROCITIES sobre l’Agenda Urbana Europea des de 2014. El 27 de setembre, a la ciutat belga de Brussel·les, es va debatre sobre com presentar la feina del WG a les diferents institucions europees.

En el proper butlletí informarem sobre els resultats d’aquesta reunió.


l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural impulsa les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des del 1991 i que és considerada com l’activitat participativa més important d’Europa en relació al patrimoni cultural.

Les Jornades Europees del Patrimoni són un esdeveniment obert a tothom i una gran oportunitat per donar a conèixer la riquesa i atractiu del nostre patrimoni cultural, amb l’objectiu principal d’estrènyer els vincles entre aquest i la societat.

Terrassa se suma a aquesta iniciativa programant activitats gratuïtes durant el segon cap de setmana d’octubre per apropar el seu patrimoni cultural a la ciutadania.

Més informació: http://cort.as/-R8mF

 


AGOST DE 2019.- Terrassa va ser la cinquera ciutat catalana que va rebre més diners de diferents línies i programes de finançament de la Unió Europea entre els anys 2014 i 2017. Segons un estudi de la Generalitat, entitats amb seu a Terrassa han rebut gairebé 30 milions d’euros (29,86) en programes gestionats directament per la Comissió Europea, i que representen prop del 20% del total de la despesa de pressupost europeu.

Les 10 ciutats catalanes amb més finançament rebut són Barcelona (617,2 milions d’euros), Cerdanyola del Vallès (80,1), Castelldefels (54,5), Tarragona (30,1), Terrassa (29,8), Girona (17,1), Sant Cugat del Vallès (10,9), Santa Oliva (10,2), Caldes de Montbui (8,3) i l’Hospitalet de Llobregat (8,1). Altres ciutats que es troben entre els 3 i els 8 milions són Lleida, Mataró, Manresa, Badalona, Sabadell, Granollers i Vilanova i la Geltrú.

La Generalitat va presentar un estudi per analitzar la participació catalana en les diferents línies i programes de finançament de la Unió Europea de naturalesa competitiva entre els anys 2014 i 2017. Tenen aquesta consideració aquells programes de finançament gestionats directament per la Comissió Europea o les seves agències executives (Horizon 2020, l’Instrument Financer pour l’Environnement -LIFE-, etc.1) en contraposició als fons europeus de caràcter descentralitzat o gestionats per les administracions nacionals (centrals, autonòmiques, regionals i locals). Al portal web dels fons europeus a Catalunya, del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, es troba una explicació detallada dels diferents fons i programes de finançament de la Unió Europea. El web també ofereix notícies d’actualitat, agenda d’activitats, convocatòries publicades per part de les institucions europees, estatals i catalanes, què fa la Generalitat de Catalunya, eines per a la cerca de socis i exemples de projectes que s’han fet i s’estan fent a Catalunya amb finançament europeu.

En aquest treball, s’ha identificat un total de 918 entitats amb seu a Catalunya (953 incloent persones físiques) beneficiàries de finançament europeu entre els anys 2014 i 2017 (279 l’any 2014, 375 el 2015, 393 el 2016 i 406 -441 incloent persones físiques- el 2017). Això representa el 23% del total de les entitats beneficiàries a Espanya (23% el 2014, 22% el 2015, 23% els 2016 i 2017). Cada entitat participa, de mitjana, en 2,6 projectes considerant els quatre anys.

Aquestes entitats van participar en 2.479 projectes finançats per la UE (458 projectes el 2014, 672 el 2015, 677 el 2016 i 726 el 2017). Això representa el 28% del total de projectes amb participació espanyola (30% el 2017).

Pel que fa al volum de finançament aconseguit, les entitats amb seu a Catalunya han obtingut 972,2 milions d’euros (M€) (163,2 M€ el 2014; 272 M€ el 2015; 272,6 M€ el 2016 i 264,3 M€ el 2017). Això representa el 21% del total del finançament europeu captat per entitats espanyoles (21% el 2014, 19% el 2015, 22% el 2016 i 23% el 2017).

Els àmbits de finançament amb major participació d’entitats amb seu a Catalunya són: innovació, recerca i salut (78% dels recursos obtinguts); cooperació al desenvolupament i acció exterior (10% dels recursos captats); medi ambient, desenvolupament rural i pesca (3% dels recursos aconseguits), infraestructures, energia i transport (3% dels recursos rebuts); i ensenyament, joventut, formació i ocupació (2% dels recursos percebuts).

Pel que fa a les línies i els programes específics de finançament, 4 programes concentren el 87,5% dels recursos obtinguts per entitats amb seu a Catalunya. Aquests programes són (per ordre d’importància):

  • El programa marc de recerca i innovació Horizon 2020 (incloent el 7è Programa marc de recerca del marc financer previ) amb el 78% dels recursos en els quatre anys: 754,1 M€)
  • El programa d’ajuda humanitària, que aglutina el 4% dels recursos
  • El programa LIFE (incloent la finalització del programa LIFE del marc financer previ) (3% dels recursos)
  • El Mecanisme Connectar Europa (CEF en les seves sigles angleses) (2,5% dels recursos)

Comissari d’Educació de la CE, Tibor Navracsics / FOTO: Agenzia d’Informazione SIR

AGOST DE 2019.- La Comissió Europea va anunciar fa unes setmanes el nom dels centres d’ensenyament superior de tot Europa que participaran en les primeres “aliances universitàries europees” (European Universities Initiative). Aquestes aliances volen millorar la qualitat i l’atractiu de l’ensenyament superior europeu i impulsar la col·laboració entre els centres, els estudiants i el personal acadèmic. Les 54 sol·licituds rebudes han estat avaluades per 26 experts externs independents, inclosos rectors, catedràtics i investigadors, designats per la Comissió, els quals han seleccionat 114 centres d’ensenyament superior pertanyents a disset universitats europees de 24 estats membres. L’objectiu és crear aliances transnacionals de centres d’educació superior de tota la UE que comparteixin una estratègia a llarg termini i promoguin la identitat i els valors europeus i millorar la mobilitat dels estudiants i del personal acadèmic i, en general, la qualitat, la inclusivitat i la competitivitat de l’ensenyament superior europeu. Entre les universitats seleccionades n’hi ha quatre de catalanes: la Universitat de Barcelona (UB) participarà en l’aliança CHARM EU, conjuntament amb centres d’Hongria, Irlanda, França i els Països Baixos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) formarà part de l’aliança ECIUn amb centres de Dinamarca, Irlanda, Suècia, Lituània, Finlàndia, Alemanya, Portugal, Itàlia, els Països Baixos i Noruega; la Pompeu Fabra participarà en el projecte EUTOPIA amb centres del Regne Unit, França, Bèlgica, Suècia i Eslovènia; i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) formarà part d’UNITE! Amb centres de França, Finlàndia, Suècia, Itàlia, Alemanya i Portugal. De les quatre universitats catalanes, tres tenen un vincle directe amb Terrassa:

Vincles amb Terrassa:

  1. UNIVERSITAT DE BARCELONA (UB) Un primer vincle és amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), un centre adscrit a la UB en el qual s’imparteix el Grau de Cinema i Mitjans Audiovisuals, a més de màsters, postgraus i seminaris d’estiu. El segon vincle és amb el Campus Universitari de Salut de Mútua de Terrassa. L’Hospital Universitari Mútua Terrassa està acreditat per la UB i té convenis docents amb altres universitats. L’Escola Superior de Comerç i Distribució (ESCODI), on es fa formació per al sector del comerç, també està adscrita a la UB.
  2. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA (UAB): Vinculada amb l’Escola Universitària Creu Roja on es cursa Infermeria i Teràpia Ocupacional.
  3. UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (UPC): La presència de la UPC a Terrassa és molt important, amb càmpus urbà estès en diferents punts de la ciutat. S’hi poden estudiar 14 graus universitaris vinculats a cinc grans àmbits (Enginyeria Aeroespacial, Enginyeria Industrial. Enginyeria en Telecomunicacions. Tecnologia Multimèdia i Videojocs, i Ciències de la Salut.

Entre les universitats europees seleccionades hi ha tota mena de centres d’ensenyament superior d’arreu de la UE, des de centres de ciències aplicades a escoles tècniques superiors, d’escoles d’art fins a instituts politècnics o centres de recerca.

Aquestes aliances universitàries europees esdevindran campus universitaris on els estudiants, els doctorands, el personal acadèmic i els investigadors podran desplaçar-se sense cap mena de problema. L’objectiu és posar en comú els coneixements especialitzats, les plataformes i els recursos per oferir programes d’estudi o mòduls comuns en totes les disciplines. Aquests programes seran molt flexibles i permetran als estudiants personalitzar la seva formació triant el que vulguin estudiar, on i quan per tal d’obtenir un títol europeu. Les aliances universitàries europees també contribuiran al desenvolupament econòmic sostenible de les regions on són situades i els estudiants podran col·laborar amb les empreses, les administracions municipals, professors universitaris i investigadors per tal de trobar solucions als problemes a què han de fer front les seves regions.

Per a les disset primeres universitats europees hi ha previst un pressupost total de 85 milions d’euros. Cada aliança rebrà fins a 5 milions d’euros durant els propers tres anys perquè puguin començar a implementar els seus plans i aplanar el camí a d’altres centres d’ensenyament superior de tota la UE. El seu progrés serà objecte d’un estret seguiment. La primera convocatòria, i la segona, que es publicarà aquesta tardor, provaran diferents models per implementar el nou concepte d’aliances universitàries europees i la seva capacitat per impulsar l’ensenyament superior. Amb vista al proper pressupost de la UE a llarg termini (2021-2027), la Comissió ha proposat un desplegament complet del programa Erasmus+ i un increment important del pressupost. Hi ha aliances que són globals i abasten totes les disciplines i d’altres que se centren, per exemple, en el desenvolupament  urbanístic sostenible del litoral, les ciències socials o fins i tot la salut mundial. De mitjana cada aliança aplega set centres d’ensenyament superior de tots els països europeus, la qual cosa donarà lloc a noves col·laboracions. La diversitat dels centres seleccionats reflecteix la gran diversitat geogràfica de les sol·licituds rebudes.


Chicón, amb Conxi Muñoz (CDE-UAB) i els alumnes participants / Foto: UAB

AGOST DE 2019.- L’Ajuntament de Terrassa va ser un dels convidats al cicle de xerrades organitzat pel Centre de Documentació Europea de la Universitat Auònoma (UAB) a Bellaterra i inclòs en el programa Argó per a estudiants de batxillerat i cicles formatius. Així, el passat 10 de juliol, el cap del servei de Relacions Europees i Internacionals (RRII), Joan Chicón, va parlar als alumnes sobre la relació de Terrassa amb Europa. En la seva presentació, Chicón va explicar que el servei de RRII es configura com un servei estratègic i clau en el posicionament internacional de Terrassa. Alguns aspectes que va destacar van ser la participació en diferents xarxes internacionals (com EUROCITIES, CGLU o la UNESCO, entre d’altres), en projectes (com l’URBACT, el Civitas i els UIA) i en agendes mundials, com l’Agenda Urbana i l’Agenda 2030 vinculada als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Chicón també va aprofitar per detallar sobre l’elaboració i actual procés d’implementació de dos plans estratègics com són el Pla de Projecció Internacional de Terrassa i l’Estratègia de Construcció d’una Identitat Competitiva per a la Projecció de Terrassa.

El Programa Argó, que gestiona l’Institut de Ciències de l’Educació, ofereix les Estades a l’Autònoma per a estudiants de 1r de batxillerat. Aquestes estades permeten a l’alumnat apropar-se a l’àmbit universitari i al camp de recerca que desitgin conèixer, comptant amb l’assessorament del professorat universitari.  D’aquesta manera l’alumnat compta amb una orientació contrastada per prendre decisions sobre el seu futur acadèmic i professional. Enguany el CDE ha acollit 6 estudiants provinents de Gelida, Terrassa, Olesa de Montserrat i Barcelona entre el 25 de juny i el 12 de juliol.

El Programa Argó ofereix assessorament i suport als estudiants de batxillerat i de cicles formatius en el seu pas a la universitat, actualització de coneixements per al professorat i la possibilitat de conèixer centres d’estudis, projectes i recerques que es fan a la UAB.

Pels estudiants, el Programa Argó proposa 4 dimensions:

1. Assessorament en el treball de recerca de batxillerat

2. Estades de batxillerat
“L’Estada a l’Empresa” és una optativa de batxillerat que té com a objectiu donar a conèixer a l’alumnat la realitat del món productiu. La UAB actua com a empresa col·laboradora on fer aquesta immersió, amb el valor afegit de donar a conèixer la universitat i els estudis que ofereix.

3. Premi Argó
Cada any la UAB convoca el Premi Argó a treballs de recerca de batxillerat i a projectes de cicles formatius de grau superior. La seva finalitat és reconèixer l’esforç dels estudiants i incrementar els vincles amb els centres d’ensenyament secundari.


JULIOL DE 2019.- El Curs d’Estiu sobre la Unió Europea va cloure la seva catorzena edició el passat 16 de juliol amb una xerrada de la doctora Montserrat Pi, professora titular a l’àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UAB. La seva presentació es va centrar en analitzar el paper del Parlament Europeu (PE) a la Unió Europea (UE). Les seves reflexions es van centrar en explicar què és i què hauria de ser el PE. Així, va destacar que el Parlament “pot tenir un màxim de 750 diputats (ara s’ha deixat en 705 per poder acollir nous països membres) i per un mandat de cinc anys, mentre el president ho és per dos anys i mig”. De fet, durant la mateixa sessió del curs terrassenc, Ursula von der Leyen era escollida com a presidenta de la Comissió Europea com a relleu del polèmic Jean-Claude Juncker, convertint-se en la primera dona a presidir la institució. Pi considera que la proposta de Von der Leyen “no recau en cap candidat oficial”, pel que es pregunta “si s’ha menystingut al PE”.

Pi és llicenciada en Dret per la UAB i va treballar a Brussel·les com a funcionària de la Comissió Europea, a la Direcció General d’Ocupació i Afers Socials, durant tres anys. La seva recerca es centra en els drets fonamentals a la Unió Europea, en les seves relacions exteriors i en l’àmbit de l’Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia. Pi creu que hi ha àmbits en els que el PE podria guanyar competències: un, és el de la política exterior, ja que el PE actualment “té un paper merament consultiu, excepte per la conclusió de tractats internacionals”. Pi també considera que el PE s’hauria d’enfortir per millorar la qualitat democràtica de la UE, ja que no és encara la institució clau en la presa de decisions. En l’àmbit polític, per exemple, el pes el tenen el Consell i la Comissió, mentre en el legislatiu i el pressupostari Pi es pregunta si caldria donar més iniciativa legislativa al PE, que codecideix juntament amb el Consell Europeu.

Pi va repassar també com ha quedat estructurat el Parlament Europeu després de les recents eleccions. Així, en la que és la novena legislatura del PE hi ha eurodiputats de fins a 190 partits polítics nacionals diferents. El 59% dels electes són homes i el 41%, dones.


JULIOL DE 2019.- La tercera sessió del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea va anar a càrrec de la coordinadora de les ciutats membres de la xarxa EUROCITIES, Marta Marcuzzi, que el passat 9 de juliol va ser a Terrassa per parlar sobre el rol de les ciutats a Europa. Marcuzzi va voler remarcar aquest paper i va llançar el repte que “cal que pensem en les ciutats i en la ciutadania com en la pedra angular de la Unio Europea”. Aquesta força no es pot fer a títol individual i, per això, va precisar que una xarxa com EUROCITIES és “una veritable plaforma de cooperació per crear sinergies entre ciutats i garantir una major aplicació de polítiques de la UE”. La representant d’EUROCITIES va explicar que la majoria de les polítiques europees afecten i s’apliquen a nivell local i que les ciutats “representen el nivell polític més pròxim a la ciutadania”. Amb tot, lamenta que la participació de les ciutats en el procés decisiori de la UE cal canalitzar-la a través del Comitè de les Regions, “un òrgan consultiu i assessor, però amb un poder molt limitat”. I en aquest punt, és clar, és on entra EUROCITIES, una xarxa formada per més de 140 grans ciutats europees de 39 països i que representen més de 130 milions de persones. A l’Estat espanyol són 12: Barcelona, Bilbao, Fuenlabrada, Gijón, Madrid, Saragossa, Màlaga, Múrcia, Donosti, Sevilla, Valladolid i Terrassa, que hi és en representació del seu Sistema Urbà (que aglutina 11 municipis vallesans i una població de més de 400.000 persones).

Com a exemple de treball en comú a EUROCITIES vinculat directament a la tasca de la Unió Europea, Marcuzzi va explicar la campanya Cities4Europe (en la que Terrassa hi va participar), que durant un any ha treballat per inspirar ciutats i altres nivells de govern, incloses les institucions de la UE, per buscar mecanismes i eines que comprometin els ciutadans en la formulació de polítiques, enfortint noves formes de democràcia a tot Europa. En el cas de Terrassa, el debat es va centrar en els drets socials i els drets humans.

Com a conclusió, Marcuzzi va assenyalar que “el futur d’Europa es decidirà a les nostres ciutats”, i que tenim l’oportunitat de protenciar una participació ciutadana “per escurçar la distància entre els representants polítics de la UE i la població per assolir els principals objectius econòmics, socials i mediambientals”. Marcuzzi va recordar que el 75% dels ciutadans de la UE viuen a zones urbanes i que el 73% treballa a les ciutats.

El cap del servei de Relacions Europees i Internacionals de Terrassa, Joan Chicón, va detallar que la utilitat per a la ciutat de formar part de la xarxa EUROCITIES passa per participar en campanyes com Cities4Europe, en programes d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques (com el Civitas Satellite), en la captació de Fons Estructurals europeu i en projectes europeus, com els més recents VALUES, que vol potenciar la capacitat de les ciutats i les organitzacions de voluntariat  per treballar de forma conjunta i aconseguir una integració efectiva dels immigrants i refugiats,  i BRIDGE, sobre sensibilitzar els actors locals i enfortir les seves capacitats per reduir la vulnerabilitat col·lectiva a la radicalització mitjançant el control i la mitigació del fenomen de la polarització i les ideologies extremistes.