La Seu d’Ègara / Foto: Diputació de Barcelona

Terrassa està present a Brussel·les mostrant la seva joia de la corona, la Seu d’Egara. Durant gairebé quatre mesos, des del passat 4 de desembre i fins al 29 de març de l’any que ve, l’Espai Catalunya Europa de la Delegació del Govern de la Generalitat a la capital europea acull la mostra “Els tresors de la Seu d’Ègara” organitzada per l’Ajuntament de Terrassa a través del servei de Cultura i amb el suport del servei de Relacions Europees i Internacionals i Projecció de la Ciutat.

La Seu d’Ègara, peça clau del patrimoni cultural català i universal, posseeix un conjunt pictòric únic en el panorama de la història de l’art cristià alt medieval occidental. De fet, la seva singularitat i importància fan que el conjunt monumental sigui candidat a convertir-se en patrimoni de la Humanitat de la Unesco. Segons el tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, “la proposta d’organitzar aquesta exposició a la capital europea es va presentar al llavors representant del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj, durant una reunió mantinguda l’abril de 2016, i de seguida es va acollir amb molt d’interès. Una mostra, que a banda de representar un important aparador de promoció per a la ciutat de Terrassa, vol difondre i donar a conèixer el valor patrimonial de la Seu d’Ègara en el seu camí per convertir el conjunt monumental en patrimoni de la Unesco”.

L’exposició consta d’una vintena de plafons amb imatges del conjunt monumental acompanyades de textos explicatius que ajuden els visitants a conèixer la història i l’evolució d’un dels elements arquitectònics i patrimonials més importants, singulars i representatius de Terrassa, de Catalunya i d’Europa. A través d’aquesta mostra es vol interpretar l’evolució del conjunt monumental i difondre el seu valor cultural i patrimonial al conjunt de la societat. Un compendi d’art, història i cultura que ofereix una visió ajustada de l’extraordinària realitat i evolució de la Seu d’Ègara, des dels seus orígens a l’època ibèrica i romana, passant pels successius períodes altmedieval, romànic, gòtic i modern fins a arribar a l’actualitat. La mostra facilita una aproximació a la Seu d’Ègara des del punt de vista arqueològic, arquitectònic i pictòric donant a conèixer de forma entenedora i divulgativa les diferents troballes vinculades, primer, amb els orígens de l’emplaçament i, després, amb el posterior conjunt episcopal de la Seu d’Ègara. Al mateix temps, es facilita a les persones visitants les eines necessàries per tal que puguin conèixer i posar en valor la importància de l’arquitectura i les pintures corresponents al període del Bisbat d’Ègara.

. LLOC: Delegació del Govern de la Generalitat davant la Unió Europea a Brussel·les. Espai Catalunya Europa. 227, Rue de la Loi – Wetstraat (Brussel·les).

· ORGANITZA: Ajuntament de Terrassa.

. HORARI: de dilluns a dijous, de 10 a 17 h; divendres, de 10 a 16 h i dissabtes, diumenges i festius, tancat. Tancat per vacances: del 25 de desembre al 2 de gener.


Terrassa va ser una de les ciutats participants del recent seminari a Madrid “La construcción de la Agenda Urbana (AU) Española en el marco de otras políticas urbanas nacionales en Europa”, organitzat pel Ministeri de Foment. Representants dels ministeris responsables de les polítiques urbanes en diferents països europeus (Espanya, Alemanya, França, Polònia, la República Txeca i Holanda) van presentar les seves línies i programes, indicant com s’està implementant la Nova Agenda Urbana d’UN-Habitat i l’AU de la Unió Europea. La trobada també va servir perquè els participants posessin en comú idees i reflexions sobre la construcció de l’AU Espanyola.

L’Ajuntament de Terrassa ja va participar en el grup de treball de l’AU Espanyola els anys 2015 i 2016, un instrument que ha de servir per avançar en el desenvolupament dels compromisos de les agendes urbanes internacionals, vinculades també al paper de les ciutats intermèdies (Terrassa colidera el grup mundial d’I-Cities de CGLU) i als Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Així, la nova política urbana espanyola ha d’afrontar reptes estructurals (canvi climàtic, envelliment de la població, pobresa urbana, mobilitat sostenible,…) vinculats directament a aquests objectius.

En definitiva, que en les darreres dècades les ciutats han anat guanyant pes en l’àmbit global i les autoritats locals han començat a ser reconegudes com a agents clau en l’impuls i implementació d’acords internacionals, apoderant les ciutats per prendre les decisions més adequades a cada realitat.


Foto: Eurocities

La Comissió Europea ha atorgat el Premi de Capital Europea de la Innovació (iCapital) de 2017 a París, guardó que va acompanyat d’un milió d’euros. La ciutat ha rebut el premi per la seva estratègia d’innovació. París compta amb 100.000 metres quadrats d’incubadores construïts en un període de deu anys, i també acull un campus de posada en marxa d’empreses més gran del món, Station F, que pot allotjar més de 1.000 noves empreses. La ciutat també té un laboratori d’innovació urbana i social que treballa com a xarxa de projectes que abasta París, incloent-hi petits tallers coneguts com FabLabs i una granja urbana on la gent pot cultivar hortalisses i aprendre a reduir els residus d’aliments.
Tel Aviv i Tallinn van ser seleccionats com a finalistes i premiats amb 100.000€, amb projectes d’e-societat basat en un estil de vida saludable (Tallinn) i d’un ADN creatiu i innovador en una societat jove i amb polítiques municipals que potencien la creativitat i l’experimentació (Tel Aviv). 

Station F, París / Foto: Financial Times

32 ciutats van ser les candidates a Capital Europea de la Iinnovació 2017: Aarhus, Berlin, Copenhaguen, Hèlsinki, Niça, París, Tampere, Tallinn, Tolouse i Tel Aviv. Les nou primeres són membres de la xarxa Eurocities, de la que Terrassa també en forma part.


Terrassa ha estat una de les ciutats participants en l’Assemblea General d’Eurocities 2017, que va tenir lloc a Ljubljana (Eslovènia) la setmana passada. La posició de la nostra ciutat s’ha reforçat amb la confirmació del rol com a vicepresident (juntament amb Barcelona) del grup de treball sobre Atractiu de Ciutat & Relacions Econòmiques Internacionals (que inclou tasques vinculades a City Marketing & Branding). Més de 400 participants van assistir a la conferència, representant més de 100 ciutats i amb un centenar de polítics entre ells.
La Unió Europea ha fet de l’economia circular una prioritat. Més del 75% de la població europea ara viu en àrees urbanes i el seu èxit es basa en les ciutats que aposten per aquesta transició com a agents claus. Europa ha d’assegurar que els productes no tinguin obsolescència programada: que estiguin millor preparats per a la reutilització i reciclatge, que siguin fàcils de mantenir i reparar, i que utilitzin materials de reciclatge. La Conferència 2017 ha marcat un pas real per a la implicació de les ciutats en l’economia circular.
Durant la reunió es van entregar els premis Eurocities, que també reflecteixen el tema de l’economia circular. Els projectes guanyadors són: Halle de Munic 2, projecte d’economia de segona mà basat en l’economia circular; Brussel·les, amb una convocatòria de projectes per a empreses basada en la mateixa temàtica.

Violeta Bulc, Comissària Europea de Transport

Un element central de la conferència enguany va ser amb quatre taules de treball paral·leles amb preguntes sobre la transició circular: Quins seran els futurs llocs de treball? Com es pot fer efectiva la participació de tots els sectors de la societat? Com es pot potenciar la circularitat en la cadena de valor de les ciutats a partir de la contractació pública verda? Com es poden aplicar els principis circulars al creixement urbà? La trobada va servir per conèixer molts exemples inspiradors d’àmbit local com a experiments en l’economia circular. Això inclou la necessitat de treballar conjuntament amb les empreses i d’educar la gent sobre conductes circulars, així com d’integrar aquesta realitat a través de les administracions de la ciutat. Diverses ciutats també van destacar la necessitat de treballar amb tots els nivells, incloent-hi la UE, per crear un marc regulador. 

L’Assemblea General d’Eurocities de l’any que ve, 2018, tindrà lloc a Edimburg, Escòcia, amb el tema principal de la competitivitat de les ciutats creatives.

Zoran Jankovic, alcalde de Ljubljana

 


La localitat britànica de Bradford va ser la primera ciutat designada com a Ciutat Creativa de la Unesco en la categoria de Cinema. Ara, amb la recent designació de Terrassa, el director de Bradford Unesco City of Film, David Wilson, ha enviat una felicitació a la nostra ciutat, tot recordant que és la primera de l’Estat espanyol en rebre aquesta consideració i que cal promoure un treball conjunt amb la resta de ciutats “per promoure la cultura del cinema i l’intercanvi de bones pràctiques”. Arreu del món són 9 les ciutats que formen part d’aquesta categoria: Bradford, Busan (Corea del Sud), Roma (Itàlia), Galway (Irlanda), Sofia (Bulgària), Bitola (Macedònia), Sidney (Austràlia), Santos (Brasil) i Terrassa.

Vídeo de felicitació de Bradford

Bradford City of Film (web oficial)

David Wilson

 

 


Una delegació del servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa visitarà entre demà  i dijous la ciutat portuguesa de Funchal (a l’illa de Madeira) per compartir i conèixer experiències sobre mobilitat sostenible. A través del servei de Relacions Europees i Internacionals, l’any passat es va presentar la candidatura terrassenca a fer una visita d’estudi en el marc del programa Civitas Satellite. Civitas és una xarxa de ciutats centrada en aconseguir una millor qualitat de transport net i sostenible. Des que va néixer el 2002, de la mà de la Comissió Europea, Civitas ha implementat més de 800 mesures i solucions de transport urbà.

Funchal

La candidatura es va presentar com a Sistema Urbà de Terrassa (xarxa d’onze localitats vallesanes, que opera com a àrea metropolitana a Eurocities). En ella, es va especificar la tasca de Terrassa en anys anteriors en el capítol de la mobilitat sostenible, posant com a exemples quatre projectes que, de fet, ja s’han compartit a Europa dins dels PIMMS Transfer Project, un projecte comunitari (sota el paraigua del programa Interreg) que promovia l’intercanvi de bones pràctiques entre regions. Aquests projectes eren: Ambicia’t, el servei públic de bicicletas; l’elaboració d’un mapa acústic de la ciutat amb accions per reduir el soroll; Bicizoom: flota de bicicletes per a alumnes i professors del càmpus universitari de la UPC per enllaçar estacions de tren amb les facultats, i l’autobús llançadora des d’estacions de tren fins a polígons industrials.

Terrassa també va detallar que el 2016 va aprovar el Pla de Mobilitat (2016-2021), i que té, entre d’altres, objectius com ara reduir en un 12% l’us de vehicle privat a la ciutat a partir d’un centenar d’accions, i incrementar l’us del transport públic, així com de la bicicleta i la millora de l’hàbit de caminar.

A la trobada de Funchal hi participen cinc ciutats europees. A més de Terrassa, hi ha Varsòvia (Polònia), Rijeka (Croàcia), Trebic (República Txeca) i Oradea (Romania). 

La visita d’estudi a la localitat portuguesa comptarà, entre d’altres previsions, amb visites a Madeira Tecnopolo i amb sessions per conèixer l’experiència amb vehicles elèctrics a la ciutat, la realitat del pla de mobilitat urbà  i l’ús de sistemes intel·ligents per promoure modes de transport sostenible. També es debatrà sobre possibles futures  col·laboracions entre les ciutats visitants.


Terrassa ha estat una de les 64 ciutats designades com a Ciutats Creatives de la Unesco, tal com va anunciar la seva directora general, Irina Bokova. D’aquesta manera Terrassa passa a formar part de la xarxa de ciutats creatives de la Unesco a la secció Cinema, convertint-se en l’única ciutat d’Espanya que ho ha aconseguit. La Unesco ha reconegut el compromís de la ciutat per posar la creativitat en el centre de les seves estratègies. Així, Terrassa s’afegeix a un selecte club de nou ciutats format per Roma (Itàlia), Bradford (Anglaterra), Galway (Irlanda), Sofia (Bulgària), Bitola (Macedònia), Sidney (Austràlia), Busan (Corea del Sud) i Santos (Brasil).
Terrassa és un dels centres més importants de creació audiovisual i producció a Catalunya i Espanya. S’ha convertit en un referent per al sud d’Europa i aposta per la innovació, el talent i la creativitat com a eixos estratègics del seu futur desenvolupament econòmic i cultural. La nostra ciutat és la seu de la Universitat més destacada d’aprenentatge audiovisual a Catalunya i un dels millors d’Europa, l’ESCAC [Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya], des de principis del segle XXI i el Parc Audiovisual de Catalunya, un gran complex dedicat a la creació i producció que està estretament lligat al Parc Científic i tecnològic ‘Orbital 40’. El PAC ha acollit el rodatge de pel·lícules de directors com José Antonio Bayona i Jaume Balagueró, entre d’altres, i actualment acull la gravació del concurs televisiu Operación Triunfo.

Parc Audiovisual de Catalunya

Terrassa és una ciutat de pel·lícula, ja que acull molts reportatges audiovisuals i produccions a través de la Terrassa Film Office. També comptem amb la recentment creada “Taula de l’audiovisual”, un fòrum públic-privat per a la participació i col·laboració en el qual les entitats més importants en el camp cinematogràfic local, creadors, educadors i autoritats locals i sector iniciatives debaten sobre el sector.
Cinema i mitjans audiovisuals són el present i el futur de Terrassa, però també formen part del seu passat, simbolitzat pel fet de comptar amb l’Arxiu per a la preservació del patrimoni cinematogràfic de Catalunya, filial de la Filmoteca de Catalunya, situat al Parc Audiovisual.

 


Terrassa, en representació del Sistema Urbà format per 11 municipis, va participar del 25 al 27 d’octubre al Fórum de Cultura d’Eurocities. La trobada va tenir lloc a la localitat de Gant, la segona més gran de Bèlgica, amb 255.000 habitants, només per darrera d’Anvers. Terrassa, en el grup de treball d’Indústries Creatives, va poder posar el Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) de la nostra ciutat com a exemple d’espai que aglutina visió cultural i visió empresarial.

Durant la trobada, Gant va poder exposar un pla estratègic de Cultura de sis anys, resultat d’un procés de participació ciutadana i que involucra actors culturals, tècnics municipals i ciutadans. De fet, el tinent d’alcalde de Cultura ho és també de Turisme des de 2001, amb un èmfasi especial en el desenvolupament d’indústries creatives i, en especial, la innovació basada en el disseny. I tot, sense oblidar una aposta per una major activitat cultural als carrers i espais públics, amb la intenció de crear una veritable xarxa creativa per tota la ciutat. Un parell d’exemples són:

The rabot Creative Quarter: Un barri (8.000 habitants) que s’està renovant amb la creació d’espais que fomenten el treball creatiu en l’àmbit cultural, artístic, social, d’ocupació a través del coworking, reutilització d’espais i infraestructures creatives. Es vol trobar un bon sistema de col·laboració entre els locals i els futurs habitants i turistes. Compta amb un pressupost de 550.000 euros per 3 anys.

De Krook: Un projecte de renovació urbana a prop del centre de la ciutat i desenvolupat per la ciutat de Gant amb la Universitat de Gant i un institut de recerca i tecnologia digital (iMinds). El projecte està finançat per govern regional i la província de l’Est de Flandes. Es tracta d’una zona que havia estat en desús durant molts anys i ara hi torna a haver activitat amb la combinació de la cultura, l’economia, la investigació, l’emprenedoria i les activitats recreatives, respectant el patrimoni cultural i la memòria col·lectiva del barri. L’objectiu és unir el centre històric amb el barri artístic i crear un espai per la innovació. Compta amb un ambiciós pressupost de 125 milions d’euros.

Durant la trobada es va presentar un ambiciós mapa (Eurocities Culture Forum Mapping 2017) que mostra els recursos i eines disponibles que s’han desenvolupat des de les ciutats membres d’Eurocities en l’àmbit de cultura. Entre ells, s’hi pot trobar la visita d’estudi que van organitzar Terrassa i Barcelona el passat mes de juny sobre enfortiment de la posició internacional de les ciutats a través d’esdeveniments i serveis culturals. L’objectiu és ajudar les ciutats a crear xarxa per tal de compartir coneixements (ja sigui a partir de webinars, trobades de grups de treball, fòrums, trobades polítiques, aliances, contactes amb la Comissió i el Parlament Europeu,…)

L’eix central de la trobada a Gant va ser “El paper de la cultura a l’hora de definir els tercers llocs a les ciutats”. Què és un tercer lloc? El terme el va crear el 1989 el sociòleg urbà Ray Oldenburg. El primer lloc és la llar, mentre l’oficina és el segon. El tercer espai, en canvi, és un punt de trobada, un espai de cooperació i que té com a pilars: la gent, el lloc, l’experiència, el producte i el futur. Així, entre els objectius del Fòrum hi havia compartir exemples de com es construeixen aquests espais per a la cultura i a través de la cultura i com es pot transferir a altres ciutats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Assistents a l’Assemblea d’ACTE, al Museu Central del Tèxtil de Lodz / R.Jozwiak

Terrassa ha estat actor clau aquests dies a l’hora de desenvolupar el nou pla d’acció d’ACTE (Associació de Col·lectivitats Tèxtil Europees), organisme que la ciutat vallesana ja va ajudar a fundar el 1991 juntament amb la Diputació de Barcelona i ajuntaments o entitats de Lille (França), Mouscron i Tournai (Bèlgica) i Vale do Ave (Portugal). En aquesta ocasió, durant l’Assemblea General d’ACTE celebrada a localitat polonesa de Lodz del 17 al 19 d’octubre, es va aprovar l’objectiu de desenvolupar una plataforma de cooperació, d’intercanvi d’experiències i de suport en nous projectes, “pensant especialment en l’àmbit de les tecnologies, el disseny i la moda moderns”, segons paraules de l’alcaldessa de Lodz i presidenta de l’Assemblea General, Hanna Zdanowska.

L’alcaldessa de Lodz, Hanna Zdanowska, durant la trobada / R.J.

La ciutat de Lodz, en un paral·lelisme més que evident amb la tradició tèxtil viscuda a Terrassa i Sabadell des del segle XIX, va ser coneguda com “la Manchester polonesa” i, ara, també està treballant perquè aquesta riquesa serveixi com a base per reconvertir i fer créixer el sector. És per això que durant l’assemblea es va arribar a la conclusió de la necessitat de més cooperació entre territoris amb tradició similar a Bèlgica, Itàlia, Suècia, Portugal, Romania, Polònia, França i Espanya.

Quins són, doncs, els principals objectius de cara al 2018?

1-     Crear una administració efectiva del treball en xarxa.

2-     Incrementar el nombre de membres efectius i adherits. Actualment, hi ha 24 membres efectius (entre ells, 10 de catalans: els ajuntaments de Manresa, Igualada, Mataró, Badalona, Sabadell, Santa Margarida de Montbui,Canet de Mar i Terrassa, així com la Diputació de Barcelona i l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, incorporada en aquesta mateixa assemblea de Lodz). La idea és promoure la xarxa en altres països i ja s’està treballant en l’adhesió d’algun altre estat escandinau.

3-     Potenciar encara més les accions com a lobby per defensar interessos de territoris amb presència del sector tèxtil (entès com un sector que engloba conceptes com roba, pell, sabates i moda).

4-     Crear un concurs per a joves creadors d’Europa. La idea és atorgar premis a un emprenedor i a un estudiant. El jurat inclourà dissenyadors professionals dels diferents països, tot i que també es vol atorgar algun premi a través de votació popular.

Terrassa va presidir ACTE entre 2013 i 2016, càrrec que actualment ostenta la localitat sueca de Borås, amb l’alcalde Ulf Olsson al capdavant. En l’actual comitè executiu, format per sis membres, també hi trobem la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada, Àngels Chacón.

L’objectiu primer d’ACTE era, i és, treballar de forma transversal problemes derivats de la dependència dels territoris i la crisi de la indústria tèxtil, per afrontar-los en el doble sentit de la modernització i la diversificació. Des de la seva fundació, ACTE ha dut a terme accions polítiques i de gestió de programes de desenvolupament local.

Un moment de l’Assemblea a Lodz / R.J.


L’Ajuntament de Terrassa ha rebut a Tallinn (Estònia) un premi de bones pràctiques del programa europeu URBACT per la xarxa El Perfil de la Ciutat. Els encarregats de recollir el guardó van ser el cap de l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST), Xavier Muñoz, i el director de l’Observatori Econòmic de Manresa, Ramon Culleré. L’acte va tenir lloc al Tallinn Creative Hub-Kultuurikatel de la capital estoniana entre els dies 3 i 5 d’octubre. D’aquesta reunió es va desprendre un interès inicial en l’experiència terrassenca per part de ciutats com Anvers, Bremen, Torí i Daugavpils (Letònia), ciutats amb representants destacats al festival.

URBACT és un programa europeu d’intercanvi i aprenentatge de bones pràctiques que promou el desenvolupament urbà sostenible i integrat, englobant 550 ciutats de 29 països i més de 7.000 agents locals actius. Es finança de forma conjunta per la Comissió Europea (Fons Europeus de Desenvolupament Regional) i els estats membres. L’objectiu d’URBACT és facilitar que les ciutats europees treballin de forma conjunta en el desenvolupament de solucions per als principals reptes als que s’enfronten, compartint bones pràctiques i l’experiència adquirida en temes econòmics, socials i ambientals.

Els recents reconeixements URBACT a bones pràctiques van rebre 270 propostes de 219 ciutats. Finalment, i entre elles la de Terrassa, van ser escollides 97 iniciatives.

Terrassa va ser el 1998 una de les principals promotores del projecte Perfil de la Ciutat, un treball que vol analitzar i mesurar la qualitat de vida i la sostenibilitat en ciutats mitjanes. Els primers partners que s’hi van involucrar l’any 2000 van ser 14 localitats catalanes (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic). Actualment, aquests municipis hi aporten una col·laboració tècnica, metodològica i de recerca a través, principalment, dels seus Observatoris Socioeconòmics.

El projecte vol millorar el coneixement dels canvis estructurals en el medi urbà i mesurar els impactes d’aquestes transformacions on la qualitat de vida. Cal, doncs, conèixer els canvis econòmics, d’espai i socials en un context de globalització com el que estem vivint. La idea final és que aquests mesuraments siguin eines útils per a tècnics, acadèmics i, fins i tot, per als mateixos ciutadans. Així, pot permetre treballar per noves polítiques municipals o perquè la ciutadania pugui aplicar canvis en els seus entorns immediats. La xarxa fa un informe anual que recull dades de vuit capítols diferents (demografia, mercat laboral, habitatge, economia, activitat de negoci, empreses, cohesió social i sostenibilitat), dades que es debaten en grups de treball i es publiquen.

Aquesta pràctica també compta amb una evident projecció europea, ja que s’hi han interessat des de ciutats com Örebro (Suècia), Maastricht (Holanda), Besançon (França), Neubrandenburg (Alemanya) i Torí (Itàlia). Està també vinculada a anàlisis estadístics d’Eurostat i Eurocities a l’hora de rebre indicadors per part de territoris més petits que els estats o regions.

Més informació: Perfildelaciutat.net

Infome 2017 Perfil de la Ciutat