Terrassa s’ha sumat a la DECLARACIÓ DE CIUTATS PER L’HABITATGE ADEQUAT, una crida global a l’acció pel dret a un habitatge adequat per a totes i tots. La iniciativa neix de la campanya #MakeTheShift, llançada per Nacions Unides sobre Habitatge Adequat amb l’objectiu d’abordar la qüestió de l’habitatge com un dret humà i no com una mercaderia. Des del passat mes d’octubre, Terrassa està adherida a aquesta Declaració, amb un clar compromís per promoure noves estratègies d’habitatge, i per fer-ho des de perspectives basades en la inclusió social i els drets humans. Està vinculada a reptes concrets que obstaculitzen la realització del dret a l’habitatge, com la falta de finançament per part dels governs nacionals, la desregulació del mercat immobiliari i la mercantilització de l’habitatge.

Així, Terrassa se suma a ciutats com Amsterdam, Barcelona, ​​Berlín, Ciutat de Mèxic, Lisboa, Londres, Montreal, Montevideo, Nova York, París i Seül com a part del moviment global de ciutats per l’habitatge. A més, les ciutats adherides també passen a formar de la Comunitat de Pràctica facilitada per Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) amb l’objectiu d’abordar conjuntament, a nivell local i global, la crisi d’habitatge que afecta ciutats de tot el món. Les ciutats signants es coneixen a nivell internacional, en diferents idiomes, com Cities for Housing, Villes pour le Logement o Ciutats per l’Habitatge.

L’impuls d’aquesta iniciativa es vincula de forma directa amb l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible (ODS) número 11: “Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, assegurances, resilients i sostenibles”.

Els 4 eixos principals d’aquesta declaració municipalista són:

1- Més competències per regular millor el mercat immobiliari

2- Més recursos per millorar els nostres parcs d’habitatge públic

3- Més eines per coproduir alternatives residencials públic-privat-comunitàries

4- Un urbanisme que combini l’habitatge adequat amb barris de qualitat, inclusius i sostenibles.

 

 


L’alcalde Alfredo Vega durant una de les seves participacions a Madrid / Foto: Servei de Relacions Europees i Internacionals

La secretària general de CGLU, Emilia Saiz, amb l’alcalde de Terrassa i altres assistents al Consell Mundial / Foto: RRII

L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, ha participat aquesta setmana a Madrid en el Consell Mundial de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), com a vicepresident del grup de Ciutats Intermèdies. La trobada també ha acollit el II Fòrum Mundial sobre les Violències Urbanes i Educació per a la Convivència i la Pau. Vega va presentar, el dia 6, propostes des de Terrassa en el debat polític sobre necessitats locals per complir amb les necessitats de les comunitats, a més d’assistir a la sessió estatutària del mateix Consell Mundial de CGLU. Durant la jornada del dia 7 de novembre, l’alcalde va assistir a un debat sobre diplomàcia de les ciutats com a clau per a la pau, a més d’assistir a la primera reunió dels governs locals adherits a la Declaració de Ciutats per l’Habitatge Adequat, full de ruta conjunta per al dret a l’habitatge digne a nivell local, nacional i internacional. Durant les dues jornades també es van poder dur a terme diverses reunions bilaterals amb represententants d’altres municipis i organismes internacionals.

4 i 5 de novembre

El Consell Mundial de CGLU, de fet, va començar el diumenge 4 de novembre amb una reunió dels secretaris generals de CGLU per revisar el programa de treball de la xarxa en el seu conjunt i identificar prioritats i sinergies per a l’acció cap a 2019. Dilluns, 5 de novembre -primer dia del Consell Mundial- va estar marcat per sessions de treball preparatòries per part de diferents comitès temàtics (amb temes com igualtat de gènere, gestió financera o metròpolis). La jornada va concloure amb la cerimònia d’obertura de la segona edició del Fòrum Mundial sobre Violències Urbanes i Educació per a la Convivència. L’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, va ser l’amfitriona del Fòrum en el qual Parks Tau, president de CGLU, i els membres de la presidència de CGLU, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ​​i Carlos Martínez, alcalde de Sòria i en representació de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), van intervenir en la reunió per abordar els reptes a què s’enfronten els governs locals i regionals en els temes de construcció de la pau i la convivència.

“La violència no és un instrument útil per resoldre els conflictes. No som conscients que l’ésser humà no només s’educa en el formal: hem d’abordar la necessitat que hi hagi una educació sentimental, construir la sensibilitat que faci impossible que els conflictes es converteixin en violència “, va dir Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid

Foto: RRII Ajuntament de Terrassa

6 de novembre

Parks Tau va presidir la sessió de treball del Bureau Executiu de CGLU juntament amb els copresidents i copresidenta, Mauricio Rodes, alcalde de Quito, Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, ​​Roland Ries, alcalde d’Estrasburg, així com Carlos Martínez, alcalde de Sòria i vicepresident de CGLU per Europa i Berry Vrbanovic, alcalde de Kitchener i tresorer de CGLU.

“El desenvolupament urbà ha d’estar encaminat al ple desenvolupament de tots i cadascun dels seus habitants”. Amb aquestes paraules va inaugurar el Bureau Executiu Manuela Carmena, fent una crida als membres de CGLU per lluitar contra la violència. Els membres del Bureau Executiu van debatre diversos temes com l’Agenda de les Ciutats Intermèdies, així com la dimensió local del Pacte Mundial sobre les Migracions. Els membres van destacar la necessitat de desenvolupar una Agenda de Pau basada en la diplomàcia local i van analitzar l’estratègia de CGLU sobre la localització del finançament municipal per a una urbanització sostenible.

El Bureau Executiu va animar els membres a unir-se a la Declaració Ciutats per l’Habitatge Adequat i va definir els següents passos per a la crida a l’acció. Després de la sessió institucional, va tenir lloc un debat polític sobre l’estat de la descentralització i la democràcia local a tot el món.

7 de novembre

El tercer dia del Consell Mundial de CGLU i del Fòrum Mundial sobre les Violències Urbanes va ser l’escenari dels debats polítics sobre pau, transició ecològica, dret a la ciutat i la localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), organitzats pels Consells Polítics de CGLU. La Conferència Iberoamericana va tenir lloc en paral·lel a aquestes reunions.

El debat polític sobre Diplomàcia de les Ciutats i Pau, al qual va assistir l’alcalde de Terrassa, va ser organitzat pel Consell Polític d’Oportunitats per a Tothom. Els debats es van centrar en la promoció de la pau a nivell local. Paral·lelament, es va celebrar la primera reunió de la Comunitat de Pràctica sobre Habitatge de CGLU, en la qual els participants van traçar un full de ruta per transformar el contingut de la Declaració de Ciutats per l’Habitatge en acció conjunta i promoure el Dret a l’Habitatge a nivell local, nacional i internacional.

La jornada va concloure amb els intercanvis del debat organitzat pel Consell Polític de Governança Territorial i Multinivell, que es va centrar en la dimensió territorial de la localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). En aquest debat va prendre part l’alcalde de Chefchaouen i president del Fòrum de Ciutats Intermèdies de CGLU, Mohammad Sefiani.

Vega i Carmena / Foto: Ajuntament de Terrassa

Paral·lelament a aquestes trobades, el Fòrum Iberoamericà va analitzar en profunditat l’important i necessari paper dels governs locals en la promoció de la millora de les condicions de vida de la ciutadania, el Dret a la Ciutat i les iniciatives encaminades a fer de les ciutats escenaris de pau, igualtat i inclusió.

Vega i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau / Foto. Ajuntament de Terrassa


El 31 d’octubre és el Dia Mundial de les Ciutats, que té com a objectiu promoure l’interès de la comunitat internacional en la urbanització mundial, millorar la cooperació entre països i ciutats per atendre oportunitats i afrontar els reptes de la urbanització i contribuir al desenvolupament urbà sostenible. El tema global del Dia de les Ciutats és Better City, Better Life (Una ciutat millor, una vida millor) i el tema particular d’aquest any és Construir Ciutats Sostenibles i Resilients, idea que va molt lligada a un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el número 11 i que fa referència a Ciutats i comunitats sostenibles. L’esdeveniment principal d’enguany se celebrarà a Liverpool, Regne Unit. Terrassa dóna suport a aquesta iniciativa que vol donar valor a l’aportació de les ciutats en temes de comerç, cultura, desenvolupament social i molts altres àmbits, però sent conscients de la necessitat d’aconseguir encara moltes millores, amb eines innovadores i nous enfocaments que enforteixin les administracions locals i apoderin la ciutadania.

Nacions Unides, l’any 2013, va designar el 31 d’octubre com el Dia Mundial de les Ciutats, una data que serveix perquè les ciutats donin a conèixer els seus reptes i oportunitats per assolir un bon desenvolupament social, econòmic i mediambiental. Algunes ciutats duen a terme activitats per sensibilitzar i crear consciència per aconseguir ciutats verdes, eficients, segures i sanes, a més de ser inclusive, equitatives i accessibles a les persones més vulnerables. Un dels èmfasis passa per aconseguir que tots els habitants de les ciutats comptin amb drets bàsics, com un habitatge i un treball dignes, coberts, sense perdre de vista la cura del medi ambient, amb punts com la qualitat de l’aigua i la reducció de gasos contaminants.

Missatge de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO

Es dóna la feliç circumstància que la UNESCO va atorgar a Terrassa la designació de Ciutat Creativa del Cinema el 31 d’octubre d’ara fa just un any. Des de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO s’ha redactat un missatge per donar suport al Dia Mundial de les Ciutats. Des de la UNESCO s’assenyala que més de la meitat de la població mundial (el 54%, uns 4.000 milions de persones) ja viu en zones urbanes. El 2030 la xifra superarà els 5.000 milions d’habitants i el 2050 es calcula que ja representarà més del 70% de la població mundial.

El missatge de la Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO amb motiu del Dia Mundial de les Ciutats detalla que es vol “reafirmar el compromís amb les ciutats inclusives, resistents i sostenibles, fent-se ressò de l’Agenda 2030 del Desenvolupament Sostenible” i considera que forma part de la mateixa missió fundadora de la xarxa, que es basa en “situar la cultura i la creativitat al centre de les estratègies territorials, creant les condicions essencials per a la construcció de la capacitat de recuperació mitjançant la implementació de polítiques i programes, tot promovent la diversitat cultural, la inclusió social, l’intercanvi intergeneracional i la igualtat de gènere”. La xarxa també destaca que “gràcies a les seves accions i intercanvis, i els seus estrets vincles amb la cultura, la creativitat i la innovació, les ciutats són laboratoris vius per a la seva capacitat de recuperació. En virtut d’aquesta visió, les autoritats locals, a través dels alcaldes de les Ciutats Creatives, posen fermament la cultura i la creativitat al centre de les seves estratègies de desenvolupament”. Així, “la creativitat és, sobretot, una força impulsora per anticipar, estimular i facilitar el canvi i l’adaptació de les ciutats, convertint els reptes en oportunitats per construir la ciutat del futur. Les ciutats creatives s’apropen al sector creatiu per anticipar-se o gestionar les transicions post-industrials, post-desastres o posteriors al conflicte i estimular la regeneració i la transformació urbana. El compromís en el sector creatiu també ajuda a renovar el diàleg entre la societat civil i els responsables polítics, amb una governança més participativa i inclusiva de la ciutat, situant els usuaris al centre de les polítiques públiques”.

Missatge del Secretari General de la ONU, Antonio Guterres

 


La Seu d’Ègara de Terrassa ha donat un pas important per aconseguir algun dia ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. El 2015 es va presentar la candidatura, i la setmana passada (el dia 26 d’octubre), la Seu ja forma part de la llista indicativa que ha de permetre que en un futur aconsegueixi el reconeixement definitiu de l’organisme internacional amb seu a París.

La candidatura, sota el nom de La Seo episcopal de Égara y su decoración pictórica (siglos V-VIII), doncs, va passar divendres a Elx el filtre del Consejo de Patrimonio Histórico, organisme de col·laboració entre l’administració de l’Estat i les comunitats autònomes. Dues candidatures més optaven a formar part de la llista indicativa: el conjunt d’edificis mossàrabs a la península Ibèrica, promoguda des de Castella Lleó, Castella-la Manxa i Galícia i Itàlica, ciutat adrianea, impulsada des d’Andalusia.

Totes les candidatures presentades es van analitzar tècnicament el passat 10 d’octubre dins del Grup de Treball del Patrimoni Mundial del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport per passar posteriorment a la valoració i resolució final de divendres per part del Ple del Consejo de Patrimonio Histórico. L’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, en declaracions recollides per Terrassa Digital, considera que: “Aquest és un pas molt important per a la Seu d’Ègara, per Terrassa i per al conjunt del país. Encara queda una part important del camí per fer, però arribar fins aquí demostra que la candidatura de la Seu d’Ègara és ferma, forta i que compta amb un ampli suport a tots els nivells. Una Seu d’Ègara que forma part del ric i extens patrimoni que posseeix la ciutat. Uns actius i uns atractius que cal posar en valor i exportar molt més enllà de casa Nostra. Ara comencem una nova etapa amb encara més il·lusió i que volem compartir amb la ciutadania i amb tothom perquè el nostre patrimoni és únic”.

Sobre la candidatura de la Seu d’Ègara
La candidatura de les pintures de la Seu d’Ègara va iniciar el seu procés per ser inscrita a la llista indicativa de Patrimoni Mundial de la Unesco el 27 de març de 2015 amb la presentació oficial de la candidatura en un acte multitudinari obert a tota la ciutadania. Un cop aprovada per la Generalitat de Catalunya, el 29 de juny del 2016, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, va trametre al Ministeri d’Educació, Cultura i Esport la proposta de candidatura per ser inscrita a la llista indicativa del Patrimoni Mundial de la Unesco.

El dossier de la candidatura va ser presentat l’octubre del 2016 al Grup de Treball I de Patrimoni Mundial del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, que va valorar molt positivament el projecte de candidatura i va demanar introduir alguns canvis de manera que el bé presentat no fossin únicament les pintures de la Seu episcopal, sinó també el seu marc arquitectònic. Seguint aquestes recomanacions, es va adaptar la proposta de forma que el bé presentat a Llista Indicativa de Patrimoni Mundial va ser el conjunt arquitectònic, arqueològic i artístic d’Ègara, on estan integrades les pintures murals del segle VI.

La Seu d’Ègara / Foto: Ajuntament de Terrassa

Les pintures de la Seu d’Ègara
La Seu d’Ègara / Esglésies de Sant Pere és una peça clau del patrimoni cultural català i universal. El conjunt de pintures dels absis de les tres esglésies, que van del segle V al VIII, és un magnífic exemple de pintura tardoromana cristiana conservada a Europa.  Del segle VI són les pintures murals de l’absis de Santa Maria i de Sant Miquel. També destaca per la seva singularitat el retaule petri de Sant Pere (segles VI – VIII) i constitueixen un conjunt pictòric únic en el panorama de la història de l’art cristià alt medieval occidental.

 

 


Taula de treball de l’Agenda Urbana a Madrid / Foto: J.T.

Terrassa va assistir el passat 18 d’octubre a Madrid a la reunió del grup de treball de l’Agenda Urbana Espanyola. La trobada, al ministeri de Foment, va servir per analitzar els darrers retocs i el pla d’acció d’un document que es preveu que es pugui aprovar a final d’aquest any.

El 2016 Espanya va assumir dos compromisos internacionals: l’Agenda Urbana de la Unió Europea i l’Agenda Urbana de Nacions Unides. En ambdós documents, l’Estat va reafirmar el seu compromís amb el desenvolupament urbà sostenible i té molt present un dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), el número 11, que té com a objectiu aconseguir ciutats i comunitats sostenibles.

L’Agenda Urbana Espanyola ha de ser un document estratègic i no normatiu, que vol orientar el sentit de les polítiques urbanes sostenibles amb objectius socials, ambientals i econòmics. Vol ser un instrument al servei de totes les administracions públiques, pensant especialment en els Ajuntaments.

Un dels objectius és aconseguir un diagnòstic de la realitat urbana i rural espanyola en àrees com: territori i paisatge; model de ciutat; canvi climàtic; economia circular i recursos; mobilitat i transport; cohesió social; economia urbana; habitatge i era digital.

Reunió a Madrid / Foto: J.T.

A la reunió de Madrid es van tractar qüestions com el Pla d’Acció de l’agenda (amb un seguit d’indicadors a treballar a cada municipi), la creació d’un web que servirà com a espai d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques i altres aportacions finals que ajuntaments i altres actors (com diputacions i consells) van indicar. Entre els assistents hi havia, entre d’altres, representants d’Ajuntaments com Barcelona, Madrid, València, Vitoria-Gasteiz, A Coruña, Vigo, Alfaro, Múrcia i Guadalajara, així com de la Diputació de Barcelona, la Diputació de Còrdova o el Consell Insular de Menorca. El Ministeri de Foment estava representat per la subdirecció general d’Urbanisme, mentre el Ministeri de Política Territorial hi era a través de la subdirecció general de Cooperació Local.

El grup de treball està coordinat des del Ministeri de Foment i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

 


Foto de família dels participants / Foto: EUROCITIES

Terrassa, en representació del seu Sistema Urbà, va participar del 17 al 19 d’octubre a Grenoble, França, a la reunió del Fòrum de Desenvolupament Econòmic (EDF) de la xarxa EUROCITIES. En aquesta reunió Terrassa va assumir la vicepresidència del grup de treball (WG) de City Branding i Relacions Econòmiques i Internacionals, compartit amb Gènova i Gant. Barcelona es va fer càrrec de la presidència d’aquest WG.

L’objectiu principal de la reunió de l’EDF, organitzada per Grenoble Alpes Métropole, va ser debatre sobre com les ciutats treballen en polítiques i estratègies internacionals i com actuen sobre la internacionalització a nivell local.

Les societats urbanes estan avui a l’avantguarda per afrontar reptes globals que tenen forts impactes sobre les economies locals. El procés d’internacionalització està canviant estratègies de desenvolupament local que han de fer front a noves apostes (digitalització, competència econòmica, migrants, seguretat, canvi climàtic) i buscar noves oportunitats (mercats, inversions, associacions científiques) i solucions.

El representant de Terrassa amb altres participants / Foto: EUROCITIES

Els marcs europeus i nacionals donen ara a les ciutats capacitats més grans per actuar a nivell internacional (ODS, projectes europeus …), especialment com a suport per als grups d’interès locals, però també per desenvolupar els seus propis. En aquest context, alguns d’ells han adoptat estratègies internacionals explícites i d’altres no. Durant la reunió, les ciutats participants van poder gaudir de xerrades i de diferents debats entre ciutats sobre la internacionalització i l’atracció econòmica. Un dels panells va ser un diàleg entre ciutats que compartien les seves estratègies. A la taula rodona els participants van ser Viena, Nantes, Barcelona, ​​Helsinki i Terrassa. El cap del servei de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón, va explicar les recents estratègies a Terrassa sobre internacionalització i identitat competitiva.

El discurs principal a la reunió del WG va ser impartit pel professor associat de la  Copenhagen Business School Sebastian Zenker. Zenker va explicar que el màrqueting o la marca de ciutat “sovint es confon amb la venda de llocs, centrant-se en els aspectes promocionals del màrqueting sense tenir en compte l’objectiu central”. Aquest objectiu ha de ser “maximitzar el funcionament social i econòmic eficient de la zona en qüestió, d’acord amb objectius més amplis que s’hagin establert”.

Helsinki assumeix la nova vicepresidència del Fòrum / Foto: hel.fi

Nova presidència

La ciutat de Nantes es farà càrrec de la presidència de l’EDF després del període de dos anys de la de Viena. Al mateix temps, Hèlsinki s’iniciarà com a vicepresidenta i esdevindrà presidenta el 2020. EUROCITIES és la xarxa de ciutats i lobby més important d’Europa, amb 135 ciutats. El Sistema Urbà de Terrassa aplega els municipis de Castellbisbal, Matadepera, Rellinars, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Terrassa, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls, que sumen uns 400.000 habitants. 


Terrassa va participar els passats 27 i 28 de setembre en unes jornades de treball a Madrid per tractar noves metodologies que ajudin a afavorir la inserció laboral de majors de 45 anys a través del grup de treball (WG) d’Ocupació d’EUROCITIES. 

Les jornades també van servir per analitzar com les ciutats poden desenvolupar habilitats del segle XXI. L’esdeveniment va incloure una reunió del WG, conduïda per les ciutats de Nantes i Madrid, amb una experiència d’aprenentatge mutu i un debat d’alt nivell que es va centrar en el Pilar Europeu dels Drets Socials i en estudiar de quina manera els seus principis poden ser un motor per combatre l’atur a llarg termini a nivell local. L’objectiu és trobar nous mecanismes i metodologies per pal·liar aquest atur de llarga durada, especialment el que afecta a majors de 45 anys, per al nou període de programació europeu 2021-2027. Les ciutats participants  van ser: Barcelona, ​​Gant, Gijón, Lille, Madrid, Milà, Nantes, Sevilla, Terrassa, Tirana, Utrecht i Valladolid. Els membres del WG també van debatre futures activitats i van ratificar la presidència i vicepresidència de Nantes i Madrid per al període 2018-2019. 

M. João Rodrigues / Foto: Getty Images

En la trobada hi va participar la diputada del Parlament Europeu Maria João Rodrigues, que va manifestar que “necessitem el suport de les ciutats per garantir que les ambicions d’una Europa més social tinguin un impacte significatiu en la vida de les persones. Ens calen accions concretes a nivell local”.

A Europa, més del 40% de les persones desocupades no han treballat des de fa més d’un any, augmentant el risc de pobresa, exclusió social i desigualtats. És a nivell local on la tasca continuada d’EUROCITIES, a través dels seus fòrums i grups de treball, demostra que les principals ciutats europees s’esforcen a promoure una estratègia coordinada de desenvolupament econòmic sostenible per aconseguir un mercat laboral més inclusiu que pugui assolir resultats reals per a la ciutadania en general i, més en concret, per a col·lectius vulnerables com, per exemple, els majors de 55 anys.

Xarxa de més de 140 ciutats

EUROCITIES és la plataforma més important de les principals ciutats europees i connecta els governs locals de més de 140 de les ciutats més grans d’Europa, que entre elles governen uns 130 milions de ciutadans europeus de 39 països. El WG d’Ocupació està molt lligat, entre d’altres àmbits, al fòrum sobre Afers Socials d’EUROCITIES que tindrà lloc a Stuttgart la setmana pròxima, del 22 al 24 d’octubre.


Assistents a la trobada de Madrid

La Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco d’Espanya va celebrar dilluns passat, 1 d’octubre, una primera trobada a la seu de l’Agència Espanyola de Cooperació (AECID), vinculada al Ministeri d’Afers Exteriors a Madrid amb l’assistència de cinc de les set ciutats de l’Estat que compten amb aquesta designació. A la reunió hi van assistir Burgos i Dénia com a ciutats creatives de la Gastronomia, Granada (Literatura), Bilbao (Disseny) i Terrassa (Cinema), amb l’objectiu de compartir experiències i crear noves oportunitats. Les altres dues ciutats són Barcelona (Literatura) i Sevilla (Música). Les ciutats van establir elements de coordinació amb la Comissió Nacional Espanyola de Cooperació amb la Unesco perquè arribin amb garanties a la seu general de la xarxa a París. Terrassa va comptar amb dos representants a la trobada.

La iniciativa es va gestar durant la trobada anual de la xarxa de Ciutats Creatives celebrat el passat mes de juny a Cracòvia i Katowice (Polònia). El principal objectiu a Madrid ha estat intercanviar opinions i visió conjunta de futur, així com fer més visible la xarxa a través del Ministeri. La reunió va facilitar l’exposició de punts en comú entre les ciutats, amb les seves diferents sensibilitats i realitats, i establir un acord per dur a terme reunions de seguiment cada dos anys, a més d’altres trobades. En aquest primer intercanvi es van concretar propostes relacionades amb activitats i projectes a realitzar o recerca de finançament i avaluació de resultats per obtenir major visibilitat de la tasca realitzada per les ciutats membre de la xarxa, a més de plantejar la possibilitat d’implicar altres ministeris.

Una xarxa creada el 2004
La xarxa de Ciutats Creatives va ser llançada per la Unesco en 2004 amb l’objectiu d’estimular la cooperació internacional entre ciutats que inverteixen en la creativitat com a motor de desenvolupament urbà sostenible, inclusió social i influència cultural. La xarxa compta amb set àrees: Literatura, Cinema, Música, Disseny, Gastronomia, Art popular i Art Digital.


Participants de la trobada, al Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) / FOTO: Ajuntament de Terrassa

Terrassa va acollir els passats 28 i 29 de setembre una trobada d’agents de l’àmbit cultural de diferents ciutats europees participants en el projecte “La Cultura en les ciutats sostenibles: Aprenent amb Cultura 21, Accions a Europa”, impulsat per la Comissió de Cultura de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) i la Xarxa Culture Action Europe. En el marc d’implantació d’aquest projecte, del que Terrassa en forma part des de l’any 2015, s’han posat en marxa les diferents fases par tal d’aconseguir la seva implementació. Entre aquestes, hi ha activitats d’aprenentatge entre iguals (“Peer-learning”), com la que es va dur a terme a Terrassa. Les ciutats assistents van ser Gabrovo (Bulgària), Galway (Irlanda), Esmirna (Turquia), Swansea (Gal·les) i Leeds (Anglaterra).

Els participants a la Casa Alegre de Sagrera

Desprès de participar en altres dues sessions de treball a ciutats com Lisboa (Portugal) i Esmirna (Turquia), la reunió a Terrassa tenia l’objectiu de donar a conèixer les polítiques culturals que es desenvolupen a la ciutat, així com difondre entre les persones participants a la trobada els projectes culturals de referència que s’hi duen a terme i que puguin servir de model per a la resta de ciutats d’aquesta iniciativa europea. Les jornades es van dividir en quatre grans blocs temàtics: La Creació Contemporània, Gènere i Drets Culturals, on els participants van conèixer projectes com els festivals Elixir Poètic o el TNT (Terrassa Noves Tendències); Cultura i Espai Públic. Governança, amb visitiesespais com el Parc Audiovisual de Catalunya. Un tercer bloc temàtic va ser la Presentació de Projectes de naturalesa pública i d’Iniciativa Social amb el qual els assistents van rebre informació relativa a projectes com el Llibre Blanc de la Cultura de Terrassa o la reforma i recuperació del Condicionament Terrassenc com a espai cultural per a la ciutat, entre d’altres. Per últim, i dins del bloc temàtic de Cultura, Espai Públic i Economia Social, es van donar a conèixer espais com el parc de Sant Jordi i projectes com la candidatura de la Seu d’Ègara a patrimoni mundial de la humanitat per la Unesco.

Terrassa, ciutat pilot de l’Agenda 21 de la cultura

Terrassa forma part del programa “La Cultura en les ciutats sostenibles: Aprenent amb Cultura 21, Accions a Europa”, juntament amb les ciutats europees de Gabrovo (Bulgària), Galway (Irlanda), Esmirna (Turquia), Lisboa (Portugal), Namur (Bèlgica), Swansea (Gal·les), Maastricht (Holanda) i Timisoara (Romania). Es tracta d’un programa impulsat per la CGLU i per Culture Action Europe, que ha de permetre a les ciutats europees participar en un procés d’aprenentatge basat en els principis i les accions de Cultura 21: Accions; l’aprofundiment del treball de CGLU en matèria de cultura i desenvolupament sostenible; i assolir l’experiència i els coneixements de Culture Action Europe en matèria de representació i de presa en consideració de la veu dels agents de la societat civil de la cultura.

Trobareu més informació sobre el projecte al web de Ciutats Pilot de la Cultura


Foto. EUROCITIES

Terrassa ha estat una de les ciutats escollides per formar part de dos nous projectes europeus. La ciutat, a través del servei de Seguretat, Via Pública i Protecció Civil participarà en el projecte Bridge, que té com a principal objectiu treballar per combatre els extremismes creixents. D’altra banda, i mitjançant el servei de Joventut i Ciutadania, Terrassa formarà part del projecte europeu Values per afavorir la integració de persones nouvingudes o refugiades. Ambdós projectes estan convocats per la Comissió Europea, comptaran amb el suport del servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa i permetran establir un treball conjunt amb fins a 22 ciutats europees més, així com regions i entitats.

BRIDGE

El projecte Bridge (Building resilience to reduce polarisation and growing extremism) té com a principal objectiu generar consciència i capacitats entre els actors locals per reduir els extremismes. Per fer-ho, el projecte contempla enfortir les eines locals de detecció de situacions de tensió i malestar social, així com promoure iniciatives comunitàries de cooperació entre diferents serveis públics i actors privats per abordar la temàtica a nivell local. En el projecte hi participen diverses entitats i regions, a més de les ciutats de Igoumenitsa (Grècia), Charleroi, Leuven i Genk (Bèlgica), Vaulx-en-Velin (França), Rotterdam (Holanda) i Stuttgart (Alemanya). El projecte Bridge a Terrassa es durà a terme entre el gener de 2019 i el gener de 2021 i comptarà amb un pressupost de 34.445 euros dels quals la Unió Europea finançarà 31.000 euros, el 90 per cent.

VALUES

D’altra banda, el projecte Values (Volunteering Activities to Leverage Urban and European Social Integration of migrants) està liderat per la xarxa europea Eurocities i compta també amb la participació dels Ajuntaments de Bristol, Amsterdam, Brno (República Txeca), Dusseldorf i Nuremberg (Alemanya), Madrid (Espanya), Oslo (Noruega), Ostende (Bélgica), Riga (Letònia), Sheffield (Regne Unit), Tessaloniki (Grècia), Toulouse (França), Torino i Cesena (Itàlia) i Zurich (Suïssa). Amb aquest projecte, que es vehicularà a través del servei de Joventut i Ciutadania, es vol potenciar la capacitat de les ciutats i les organitzacions de voluntariat per treballar de forma conjunta i aconseguir una integració efectiva de les persones nouvingudes o refugiades. El propòsit és intercanviar coneixement, expertesa i bones pràctiques entre ciutats europees i xarxes de voluntariat a través de dues metodologies: D’una banda, les Comunitats de Pràctica que reuniran 16 ciutats que treballaran en clústers temàtics per intercanviar, aprendre i implementar canvis de forma conjunta i a través de visites mútues. En el cas de Terrassa, les visites seran amb les ciutats de Zurich, Sheffield i Ostende. D’altra banda, el projecte també contempla els Intercanvis de Voluntariat que permetin conèixer com cadascuna de les ciutats treballa la integració de persones refugiades o nouvingudes a través del voluntariat.

El pressupost total del projecte és d’1 milió d’euros. El projecte Values a Terrassa es durà a terme entre el gener de 2019 i el gener de 2021 i comptarà amb un pressupost de 24.000 euros, dels quals 19.000 els finançarà la Unió Europea. Més informació sobre el projecte: New Eurocities project VALUES