Premi del Públic LUX

El Parlament Europeu i l’Acadèmia de Cinema Europeu (EFA), en associació amb la Comissió Europea i Europa Cinemas, presenten un premi totalment renovat: el Premi del Públic LUX.

Aquest guardó és el successor del Premi LUX (la distinció cinematogràfica que el Parlament Europeu va instituir el 2007) i del People Choice Award de l’EFA.

El Premi del Públic LUX vol reforçar els vincles entre la política i els ciutadans, i convida al públic europeu a ser protagonista actiu bo i votant les seves pel·lícules preferides.

El desembre passat, durant la cerimònia virtual dels Premis Europeus de Cinema 2020, el Premi LUX del públic va anunciar els tres finalistes de la seva edició 2021: Una altra ronda de Thomas Vinterberg, Col·lectiu d’Alexander Nanau i Corpus Christi de Jan Komasa.

El guanyador d’aquest premi paneuropeu serà seleccionat en base als vots del públic europeu i dels membres del Parlament Europeu (cadascun representant el 50%).

El període Mira i Vota va arrencar el 13 de desembre i acaba el 23 de maig. Les pel·lícules finalistes es poden veure en cinemes o en plataformes de video. Més informació en aquest enllaç.

Es comencen a publicar els plans de treball pel 2021

Voleu finançament de la Unió Europea?

La Comissió Europea ha començat a publicar els plans de treball per a l’any 2021, dins el nou període financer 2021-2027. Els plans de treball són els documents on es detallen les prioritats d’aquell any pel que fa a cada fons europeu concret.

Image by Gerd Altmann from Pixabay

Allà s’hi troben les prioritats de finançament, la previsió de les convocatòries, l’elegibilitat dels participants i les accions que caldrà desenvolupar, entre d’altres coses.

Consultar-los és útil a l’hora de preparar-los!

Enllaç als plans de treball per a l’any 2021, a dia d’avui.

Terrassa, Ciutat Europea de l’Esport

La Federació Europea de Capitals i Ciutats de l’Esport (ACES) va concedir aquest setembre a Terrassa el reconeixement de Ciutat de l’Esport 2021.

Tot un any d’esdeveniments esportius que han arrencat avui amb el tret de sortida amb una cerimòmia des de la Sala de Plens de l’ajuntament, i una hissada de bandera a la façana.

El nom de Terrassa trindrà una projecció esportiva important aquests 2 propers anys, perquè el 2022, de l’1 al 17 de juliol, la ciutat acollirà, conjuntament amb la ciutat d’Amsterdam, el campionat mundial d’hockey herba femení.

Conferència anual d’Eurocities

Els dies 4 i 5 de novembre es va celebrar virtualment la conferència anual de la xarxa de grans ciutats i zones metropolitanes d’Europa EUROCITIES.

Què van demanar les ciutats a la Comissió i quina va ser la resposta? Pel que fa al Mecanisme de Recuperació i Resilència (que canalitzarà els 750.000 M d’euros afegits al Marc de Finançament pluriannual en reposta a la COVID-19) com hi podran accedir les ciutats ?

Podeu visualitzar les jornades en aquest enllaç.

L’acord de la Ciutat Verda

El dijous 22 d’octubre, representants d’autoritats locals, regionals, nacionals i europees es van reunir amb ONGs, empreses i ciutadans per llançar l’Acord de la Ciutat Verda.

Una de les esperances d’aquest Acord és que accelerari la transició d’Europa cap a la sostenibilitat, que diferents nivells de govern treballin junts i que més ciutadans prenguin mesures mediambientals.

L’acord vol donar suport a les ciutats que el subscriguin i estiguin disposades a avançar cap als següents 5 objectius per al 2030:

  • Millora significativa de la qualitat de l’aire
  • Millora de la qualitat de les masses d’aigua i l’eficiència en l’ús de l’aigua
  • Millora de la biodiversitat urbana i augment de l’extensió i la qualitat de les zones verdes a les ciutats
  • Millora de la gestió dels residus municipals domèstics, reducció en la generació de residus i un augment de la reutilització, la reparació i el reciclatge
  • Una reducció important de la contaminació acústica

En cadascun d’aquests àmbits, les ciutats definiran una sèrie d’accions, com ara fer més atractiu el transport públic; posar solució als micro contaminants i els plàstics de les masses d’aigua; ampliar les zones verdes urbanes o millorar-ne la qualitat; reduir el consum de plàstics d’un sol ús; identificar i protegir les zones tranquil·les dels augments de soroll.

Els representants polítics de les ciutats que s’hi vulguin comprometre tenen a disposició un document de compromís, després es determinaran els nivells de referència i els objectius locals per al 2030, que se supervisaran durant els propers anys.

Les ciutats participants tindran accés a un servei d’assistència en línia i oportunitats per intercanviar coneixements, experiència i bones pràctiques entre elles, per exemple mitjançant tallers i visites d’aprenentatge entre iguals.

Es pot descarregar el compromís polític aquí.

Més informació a la pàgina web de l’Acord Ciutat Verda.

Per posar-s’hi en contacte: contact@greencityaccord.eu

Terrassa ha estat seleccionada pel repte de les 100 Ciutats Intel·ligents

Terrassa ha estat seleccionada en primera ronda per formar part del grup de 100 ciutats de la Intelligent Cities Challenge (ICC) de la Comissió Europea, un repte que volen entomar les ciutats per convertir-se en més sostenibles i socialment responsables fent ús de les tecnologies avançades.

Aquesta iniciativa es financia en el marc del programa COSME.

INTELLIGENT CITIES CHALLENGE

El repte s’iniciarà la setmana del 28 de setembre i es desenvoluparà en els propers 2 anys.

Les ciutats seleccionades rebran orientació, participaran en entrenaments en grup, aprendran d’altres ciutats participants, assistiran a esdeveniments d’alt nivell i planificaran col·lectivament un canvi a gran escala, aprofitant les  tecnologies avançades per aconseguir un creixement verd, intel·ligent i sostenible.

El Consorci Gavà – Castelldefels també ha estat seleccionat, així com Barcelona en qualitat de ciutat mentora.

EL PROJECTE DE TERRASSA

El projecte terrassenc s’orienta a tres objectius concrets a curt i mitjà termini :

  • 1. Especialització intel·ligent de la ciutat en salut i promoció de la vida saludable.
  • 2. Elaboració d’un Pla Director de resiliència urbana, per mitjà d’un procés obert i participatiu.
  • 3. Reedició del Pla Director Smart City Terrassa, per donar continuïtat a la implementació del model de ciutat intel·ligent.

El projecte ICC requerirà una gran dedicació d’esforços, temps i recursos, tant de l’equip de treball multidisciplinari organitzat amb la UPC i la CECOT, com dels Serveis d’Innovació, Tecnologia i Protecció Civil, que han estat els promotors interns de la candidatura.

Podeu trobar la notificació oficial i informació general del projecte a: https://www.intelligentcitieschallenge.eu/

Conferència sobre el Futur d’Europa

La Comissió Europea ha presentat les seves idees per a donar forma a la Conferència sobre el Futur d’Europa, que es posarà en marxa el Dia d’Europa, el 9 de maig de 2020, i durarà dos anys. La Comunicació adoptada és la contribució de la Comissió a l’intens debat entorn de la Conferència sobre el Futur d’Europa, que és un projecte anunciat per la presidenta Ursula von der Leyen. La Conferència es basarà en experiències anteriors, com els diàlegs amb la ciutadania, al mateix temps que introduirà elements nous per a aconseguir un major abast i reforçar els procediments encaminats al fet que la ciutadania pugui donar forma a la futura actuació de la UE. La Conferència facilitarà la celebració d’un debat obert, inclusiu, transparent i estructurat, amb ciutadans i ciutadanes de diferents orígens i de totes les condicions socials. La Comissió s’ha compromès a donar seguiment als seus resultats.

Més informació: https://ec.europa.eu/commission/presscorner/detail/es/ip_20_89

 

QUIZ DEL PRESSUPOST DE LA UNIÓ EUROPEA

Poseu a prova els vostres coneixements sobre el pressupost de la UE a llarg termini. El pressupost de la UE respon a l’objectiu de treballar junts per a millorar la vida dels europeus. Comproveu quantes preguntes sobre el marc pressupostari podeu respondre. El finançament de la UE cobreix una àmplia gamma de polítiques i programes que aporten valor afegit a la ciutadania. La Unió té un pressupost anual i un pressupost a llarg termini que abasta almenys cinc anys. L’objectiu de la planificació pressupostària a llarg termini és atorgar més estabilitat i previsibilitat a les prioritats d’inversió de la UE. Voleu participar? Només heu de clicar aquest enllaç: Quiz Pressupost UE

 

 

El nou govern de Terrassa, representat pel tinent d’alcalde Isaac Albert, visita diverses institucions europees

El tinent d’alcalde Isaac Albert amb la Secretària Gral d’Eurocities, Anna Lisa Boni

El tinent d’alcalde Isaac Albert, acompanyat del responsable de Relacions Internacionals de l’ajuntament de Terrassa, va visitar ahir diverses institucions europees a Brussel·les.

Es varen fer tres reunions, primer amb la secretària general d’Eurocities*, la Sra. Anna Lisa Boni, després amb la representant de la Direcció General de Política Regional i Urbana de la Comissió Europea, la Sra. Laura Hagemann i finalment amb la representant permanent de la Generalitat davant de la Unió Europea a  Brussel·les, la Sra. Meritxell Serret.

Visita amb la representant de la Direcció General de Desenvolupament Regional i Urbà de la Comissió Europea, Laura Hagemann.

El tinent d’alcalde Isaac Albert amb Meritxell Serret, representant permanent de la Generalitat davant de la Unió Europea.

 

*  Eurocities és la xarxa europea de grans ciutats i zones metropolitanes.

Terrassa participa a la XXIX Jornada Europea: “El repte europeu de la sostenibilitat”, del ccme

Presentacio_llibre_70anys_CCME

Xavier Ferrer, president del CCME, i Jordi Bacaria

El Consell Català del Moviment Europeu (CCME) va celebrar ahir la seva XXIX Jornada Europea per parlar del repte europeu de la sostenibilitat. La ciutat de Terrassa, com a vicepresidenta de l’àmbit municipal, hi va assistir.

Xavier Ferrer, president del CCME, va començar l’acte presentant el llibre “70 anys del Consell Català del Moviment Europeu”, un repàs a la història d’aquesta associació des dels seus inicis, fundada per exiliats catalans del franquisme el 1948, fins a l’actualitat. La recerca, compilació i redacció del llibre ha estat a càrrec de Núria Miquel i la coordinació, de Jordi Bacaria.

La jornada, pròpiament dita, va arrencar amb una ponència de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, titulada “El lideratge d’Europa en la implementació dels ODS” a la qual van seguir 2 taules d’experts, sobre els  reptes ambientals i climàtics, la primera, i sobre els reptes econòmics, socials i laborals, la segona.

Taula_1a

1a Taula sobre reptes ambientals i climàtics

La primera taula fou moderada per Oriol Lázaro, secretari general del CCME, i la configuraven Isadora Jiménez, cap de l’equip de comunicació i transferència de coneixement del Dpt. de Ciències de la Terra-Barcelona Supercomputing Center, Àngel Pes, president de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides, Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al desenvolupament Sostenible de Catalunya i Pau Solanilla, ecoemprenedor i consultor en polítiques públiques i sostenibilitat.

2a_taula

Taula sobre reptes econòmics, socials i laboralsLa segona taula fou moderada per Michela Albarello, secretària d’Internacional i Cooperació de CCOO de Catalunya i vicepresidenta del CCME, i estava composta per Emma Gumbert, advocada laboralista i membre del Comitè Executiu de PIMEC, Diego López-González, assessor de polítiques de cooperació al desenvolupament de la Confederació Sindical Internacional, M. Àngels Pujols, secretària general del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.

Van tancar l’acte l’Il·lma. Sra. Pilar Díaz, diputada adjunta a l’Àrea de Presidència  i delegada de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona i l’Hble. Sr  Alfred Bosch, Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya.