El 2017 és un any de celebracions d’aniversaris a Europa. De forma gairebé aritmètica, celebrem 15, 30 i 60 anys. De què? Fa 15 anys que utilitzem l’euro com a moneda única. El 2002 van ser 12 països, però ara ja es mou per 19 estats, amb gairebé 340 milions d’habitants i essent la segona moneda més utilitzada del planeta. Fa 30 anys es va posar en marxa el que potser sigui el programa més exitós i conegut de la Unió Europea, l’Erasmus, del que ja se n’han beneficiat gairebé cinc milions de joves europeus. Però l’aniversari més significatiu és el dels 60 anys del Tractat de Roma, el tret de sortida oficial de l’actual Unió Europea.

Signatura dels Tractats de Roma el 25 de març de 1957 / AP

El 25 de març del 1957 (demà, doncs, farà els 60 anys) Bèlgica, França, Luxemburg, Holanda, Itàlia i Alemanya van signar el que, de fet, van ser els Tractats de Roma, que establien la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom) i que han donat origen a l’actual Unió Europea. Uns anys abans, el 1951, els 6 mateixos països van fundar la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer), embrió de la CEE i de l’actual UE que va néixer amb el Tractat de Maastricht signat el 1992 pels 12 Estats que aleshores formaven part del club europeu.

Avui mateix, dia 24, l’Oficina del Parlament Europeu i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, organitza un acte de celebració institucional d’aquests 60 anys, amb la conversa Europa: passat, present, futur entre l’historiador i escriptor britànic Keith Lowe i la periodista Carme Colomina.

Els caps d’Estat i de Govern de la UE es reuniran demà a Roma, on s’adoptarà una declaració amb motiu de l’aniversari. També hi participaran els presidents de les tres institucions: Antonio Tajani, del Parlament Europeu; Jean-Claude Juncker, de la Comissió Europea; i Donald Tusk, del Consell de la UE.

 

 

 

 


Darrera Jornada Europea del CCME al Parlament de Catalunya

El Consell Català del Moviment Europeu (CCME) va celebrar ahir la seva assemblea general, que va servir per renovar Xavier Ferrer com a president i Joaquim Millan com a secretari general. El paper de l’Ajuntament de Terrassa segueix sent important, ja que continua com a representant dels ajuntaments a la comissió executiva.

El CCME és una associació pluralista i independent formada per col·lectius i persones que desenvolupa activitats europeistes a Catalunya. Està integrada per una àmplia representació de la societat catalana: partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, ajuntaments, universitats, associacions econòmiques, professionals i acadèmiques que pretén ser el reflex de la pluralitat professional, ideològica i política de la societat civil d’Europa. És membre del Moviment Europeu Internacional, creat el 1948 després de la celebració a l’Haia del Congrés d’Europa. 

El vincle de l’Ajuntament de Terrassa amb el CCME durant el 2016 ha estat constant. Durant la Setmana d’Europa als Municipis, el CCME va participar en l’organització i difusió a Terrassa del concert Pinzellades d’Europa a l’Auditori Municipal; de la xerrada sobre tradicions culturals a la UE; de la sessió informativa sobre el Pla Juncker, i de l’acte institucional del Dia d’Europa. En el capítol de sessions formatives sobre la UE als insituts, el CCME va participar en una sessió en anglès a l’INS Montserrat Roig. I en l’apartat de guardons. el CCME va entregar a la Biblioteca Central de Terrassa un Diploma del Dia d’Europa dels sis que va concedir (altres premiats, per exemple, van ser l’Ajuntament de Barcelona i Avalor-Joves de la UGT).

 

 

 

 

 

 


La investigadora holandesa Carmen Aalbers amb Pere Montaña i Ton Estapé

Terrassa, juntament amb el seu Sistema Urbà, és una de les onze ciutats europees que participa en el projecte SPIMA: un ambiciós estudi que pretén analitzar particularitats de cada territori pel que fa a la planificació estratègica i a la gestió de temes transversals a tota l’àrea. Fa uns dies, una investigadora de la Universitat de Wageningen (Holanda), Carmen Aalbers, va ser a Terrassa per iniciar la segona fase del projecte amb cinc entrevistes a diferents actors que van poder fer les seves aportacions sobre la seva idea d’àrea metropolitana des de perspectives i temàtiques diferents. Des de la universitat holandesa estan donant forma a un estudi que pretén identificar aquelles polítiques que permetin una millor cohesió territorial i veure quines són les potencialitats de cada territori a partir de diferents elements, ja sigui amb una dimensió vertical o horitzontal, i tenint també en compte la singularitat d’un territori molt proper a una gran ciutat com Barcelona.

Els cinc entrevistas van ser el sr. Pere Montaña (com a especialista en urbanisme i territori); el sr. Manel Pérez (àmbit social i educatiu); la sra. Dolors Puig (universitat i coneixement); el sr. Ignasi Cusidó (empresa) i el sr. Ignasi Giménez (àmbit polític). En les entrevistes també hi va ser present el sr. Ton Estapé, cap del servei de Planejament dels serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa.

L’SPIMA forma part del programa europeu ESPON (European Observation Netword for Territorial Development and Cohesion) i pretén reforçar el paper d’àrees metropolitanes que tinguin en compte aspectes claus com la sostenibilitat, la cooperació territorial, l’impacte territorial i l’economia verda, entre d’altres.

En el cas del Sistema Urbà de Terrassa, que inclou també Sant Cugat del Vallès, Rubí, Sant Quirze del Vallès, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Castellbisbal, Rellinars, Matadepera i Sant Llorenç Savall, es tracta d’una zona de 348 km2 que cal rellegir com a espai unitari i interrelacionat, pensant especialment en elements agroforestals de l’entorn de cadascun dels municipis. Les altres ciutats europees que participen en el projecte SPIMA són: Praga, Viena, Lille, Brno, Torí, Lió, Brussel·les, Zuric, Akhersus i Oslo.

 


A finals d’aquest mes de març, la Comissió Europea acollirà l’inici de la tercera edició del Premi Capital Europea de la Innovació, per escollir la ciutat que acompanyarà Barcelona (2014) i Amsterdam (2016) en aquest exclusiu rànquing. Enguany, la nova Capital de la Innovació rebrà un premi d’1 milió d’euros per ampliar les seves activitats en aquest àmbit, mentre la segona i tercera classificades rebran cadascuna 100.000€. Es pot presentar la inscripció fins el 21 de juny de 2017. El concurs està obert a ciutats dels estats membres de la UE o països associats al programa d’investigació i innovació de la UE Horizon 2020; que tinguin més de 100.000 habitants, i que desenvolupin activitats innovadores iniciades després de l’1 de gener de 2016.

Des de l’Ajuntament de Terrassa, el capítol de la innovació s’està treballant de forma molt proactiva des de fa anys. Aquest mateix 2017, de fet, s’ha fet el lliurament de la primera edició dels Premis Muncunill a la Innovació, iniciativa amb l’objectiu d’apropar la innovació a la ciutadania, així com reconèixer la labor d’aquelles persones, entitats o empreses que han apostat per la innovació com a model integral i perquè aquesta sigui aplicable a la nostra vida quotidiana. En la primera edició del premi de la Comissió Europea, Terrassa ja va ser una de les 58 ciutats del continent candidates, sense oblidar la participació de la ciutat a xarxes com ara INNPULSO (de Ciudades de la Ciencia y la Innovación) i les associacions de parcs científics i tecnològics de Catalunya i Espanya (APTE i XPCAT). El Parc Científic i Tecnològic Orbital 40, participat per l’Ajuntament, dóna suport, acompanyament i formació a l’emprenedoria i l’empresa innovadora en les diferents fases del cicle de vida a l’empresa.

Enllaç al web del premi a la Comissió Europea

 

 

 

 


“El TTIP, de fet, no existeix, ja que encara s’hi està treballant”. Així va començar ahir el cap de comunicació de la Comissió Europea a Barcelona, Mark Jeffery, la seva presentació a Terrassa d’un debat sobre el tractat de lliure comerç que, des del 2013, negocien la Unió Europea i els Estats Units. L’acte estava organitzat per l’Ajuntament de Terrassa a través dels serveis de Relacions Europees i el de Desenvolupament Econòmic, recollint una proposta de resolució presentada al ple pels grups municipals TeC, ERC-MES i CUP perquè la ciutadania compti amb més elements per entendre un tema tan complicat. El tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Miquel Sàmper va ressaltar la necessitat “d’explicar l’estat actual de la qüestió i el seu possible desenvolupament futur”.

El Vapor Universitari, doncs, va acollir la conferència-debat, que va servir per posar damunt la taula punts a favor i en contra del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (conegut com a TTIP per les seves sigles en anglès). Jeffery va defensar que “sense exportacions la crisi seria encara pitjor. Si estem sortint de la crisi és perquè exportem”, a més d’assenyalar que 30 milions de llocs de treball a la Unió Europea depenen d’aquest comerç internacional. Segons Jeffery, d’origen anglès però instal·lat a Catalunya des de fa anys, “cal que respectem les diferències però potenciem el comerç” i va explicar que els esforços en les negociacions passen per millorar temes com la sostenibilitat (amb normes sobre el medi ambient que s’estan recollint), la protecció de les inversions o evitar la competència deslleial. És per això, creu, que cal eliminar alguns obstacles burocràtics i directes però “mantenint uns estàndards de qualitat”.

Una segona part de l’acte va ser el debat que es va establir entre els assitents i Jeffery. Un dels dubtes que van sorgir en la conversa va ser sobre la poca transparència que hi ha en el procés, especialment des dels Estats Units, i el risc que les multinacionals treguin més benefici que les pimes de tot plegat. Jeffery va assenyalar que les petites empreses també es podran beneficiar del TTIP, ja que “sabran on trobar les licitacions”, a més d’indicar que “als EUA també hi ha un fort teixit de pimes, pel que també els interessa que hi hagi un capital específic per la seva participació”.

Jeffery va explicar que pot ser que el TTIP no prosperi, ja que “al final, serà una decisió política”, però va posar damunt la taula quines creu que són les alternatives: La primera, “no fer res”, però així considera que continuaran havent obstacles “com aranzels, burocràcia i barreres per a noves normatives”, mentre en moltes zones del món “ja hi ha acords bilaterals que fan que siguem menys competitius des d’Europa”. La segona, mantenir 28 polítiques comercials nacionals (una per cada Estat membre), però va detallar que, de fet, la Comissió Europea pot fer propostes que, al final, han de ser aprovades democràticament pels 28. Altres alternatives passarien per una política comercial europea i fins i tot per una de mundial. Aquesta darrera, “poc probable, tot i que seria la més justa, ja que podria tenir en compte les realitats de tots els països, ja siguin més o menys desenvolupats”.

El tinent d‘alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, va cloure l’acte assenyalant la necessitat de comptar amb fòrums com aquest per “donar una visió de l’estat actual del tractat, ja que fa quatre anys que s’està negociant i el seu final encara és incert”. Aguado va recordar que, com a grup municipal, el PSC “està en contra del TTIP”, tot i que també va assenyalar que alguns dels dubtes generats en un principi sí que és cert que s’estan debatent i incorporant a les negociacions, com ara la possibilitat que les pimes puguin seguir sent competitives. El tinent d’alcalde va exposar qüestions que encara cal millorar, com les que fan referència a la propietat intel·elctual, la circulació de transgènics o l’obertura de sectors públics a empreses privades.

Veure la notícia a Canal Terrassa


Òscar Pericas / Jordi Torrents

Quin era el principal objectiu quan es va crear la Unió Europea? Molts pensaran que va ser un motiu purament comercial, però en realitat “va ser el de promoure la pau”, en un continente força convulsionat per dues grans guerres mundials. Aquest és un dels arguments que ahir va explicar el professor de Dret Internacional i de la UE Adrià Calvet, en una xerrada, en anglès, adreçada a alumnes de quart d’ESO de l’escola El Cim a la sala Europa del Vapor Universitari de Terrassa. Hi van assistir 90 persones, entre alumnes i professorat, de les quals més de 30 eren d’escoles d’Alemanya, Romania i Escòcia, ja que El Cim està participant en un projecte europeu titulat The voice of young Europe dins el programa Erasmus+, i que té com a objectiu fer reflexionar els joves sobre quina Europa volem pel seu futur i sobre la seva implicació en la participació democràtica. L’escola va contactar amb el servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament per organitzar aquesta xerrada, que Calvet va titular EU citizenship: Do you feel european? Rights and benefits of living in the EU (Ciutadania de la UE: Et sents europeu? Drets i beneficis de viure a la UE). Abans de la seva ponència, el regidor delegat del servei de Relacions Europees i Internacionals, Amadeu Aguado, va recordar que “ens trobem en un moment de gran importància per la Unió Europea, per Europa i els estats i ciutadans que en formem part”, en una època amb amenaces importants com “l’escalada dels populismes i la regressió del concepte de democràcia”. La directora d’El Cim, Sílvia Samaniego, també va remarcar l’aposta europeista de l’escola (que també ha participat en projectes europeus Comenius, ofereix als alumnes cursos intensius i ha apostat per treballs de síntesi a Irlanda i Anglaterra) i el fet que l’Ajuntament “ens obrís les portes quan els vam fer la proposta”.

Calvet va fer un repàs de la història de la Unió Europea, fent un èmfasi especial en els objectius fundacionals dels anys 50, que tenien a veure amb “promoure la pau, la llibertat, la seguretat i la justícia, el mercat intern i la unió monetària i econòmica”, i en uns valors vinculats “a la llibertat, els drets humans i la dignitat humana”, tot i que els posa en dubte veient el que passa actualment amb la situació dels refugiats. El professor de la Rovira i Virgili de Tarragona va detallar als alumnes com la unió va néixer amb tot just sis estats i com, gradualment, va anar creixent a 9, a 10, a 12 (el 1986, quan s’hi va incorporar l’Estat espanyol) i fins els 28 actuals, tot i que per primera vegada a la història pot passar que un estat membre marxi, en referència al Brexit britànic.

En tot moment, Calvet va remarca la vocació d’unió, ja que la UE la formen grans estats, però també altres com, per exemple, Malta, que tot just compta amb 400.000 habitants, una població equivalent a la de Terrassa i Sabadell juntes. El sentiment de ser europeu, va afegir, potser encara no està del tot consolidat, però considera significatiu que ja hi hagi parts del món on algú ja se t’adreci dient que ets “europeu”. Per reforçar la potència de la UE, Calvet assenyala que “més de la meitat de l’ajut humanitari del planeta prové de la Unió”, mentre el 24% és dels Estats Units i el 8%, del Japó, sense oblidar una dada prou significativa com la del nombre de medalles olímpiques d’esportistes de la UE, molt superiors a les de les altres dues grans potències, els Estats Units i la Xina.

Calvet va remarcar el seu sentiment europeu pel fet que “he viatjat, he fet de volñuntari, he estudiat i he treballat arreu d’Europa gràcies als tractats de mobilitat. Sóc, doncs, fill de la Unió”. Com a europeu, doncs, “puc circular gràcies als acords de Schengen”, però fins i tot “puc votar en eleccions municipals i europees de qualsevol estat membre amb l’únic requisit de viure-hi estar empadronat”.

A l’acabar la seva xerrada, els alumnes van poder fer-li vàries preguntes que van repassar temes com, entre d’altres, el multilingüisme, la relació d’Europa amb Rússia, el paper de Donald Trump, la OTAN i una possible futura ampliació de la UE.

Enllaç sobre la xerrada a l’informatiu de Canal Terrassa: Noticia a Canal Terrassa


El Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) és un acord de lliure comerç que s’està negociant des del 2013 entre la Unió Europea i els Estats Units. En cas de ratificar-se regularia gairebé la meitat (el 46%) de l’economia mundial, i des del principi no han deixat de sorgir veus a favor i en contra.

D’una banda, hi ha qui considera que milloraria l’accés als mercats a les empreses europees i americanes, a més de simplificar les reglamentacions tècniques i eliminar aranzels sense rebaixar el nivell de protecció, pel que s’incrementarà el comerç entre les dues regions. I de l’altra, hi ha qui assenyala que els productes nord-americans (entre ells, els transgènics) trobarien menys resistències en el mercat europeu, a més d’alertar de la possibilitat que una empresa pugui dur un estat davant d’un tribunal internacional per esquivar la legislació nacional, amb el risc que comporta fins i tot de qüestionar decisions democràtiques a favor de la salut de la població (amb exemples com els de companyies tabaqueres o d’energia nuclear). Altres dubtes sorgeixen sobre la pèrdua o no de llocs de treball que pot comportar o l’entrada de les empreses privades com a proveïdores de serveis públics.

Per tot això, des del Servei de Relacions Europees i Internacionals i des del Servei d’Activitats Econòmiques de l’Ajuntament de Terrassa es va veure necessari un acte per poder debatre el tema. L’acte comptarà amb la presència de tot un expert en la matèria, el cap de comunicació de la Comissió Europea a Barcelona, Mark Jeffery. 

ACTE: Quina política de comerç volem a la UE: TTIP a debat

LLOC I HORA: Sala d’actes Europa del Vapor Universitari de Terrassa (carrer de Colom, 114), a dos quarts de set de la tarda (18.30 h)

PONENT: Sr. Mark Jeffery, cap de comunicació de la Comissió Europea a Barcelona

INSCRIPICIONS: enviar un correu a internacional@terrassa.cat 

Cartell debat TTIP


El programa INTERREG EUROPE es concep com un programa per a l’intercanvi d’experiències i coneixement amb l’objectiu de millorar les polítiques de desenvolupament regional i local. Ofereix oportunitats a les autoritats públiques per compartir idees i experiències sobre polítiques públiques en la pràctica amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida per als seus ciutadans i comunitats. Amb aquesta finalitat, el programa ha prioritzat quatre objectius temàtics, centrats en la promoció de la investigació i la innovació, la competitivitat de les PIMES, la transició cap a una economia de baix carboni i la protecció del medi ambient i l’eficiència en l’ús de recursos.

El Programa Interreg Europe obre una tercera convocatòria el pròxim 1 de març, després de l’èxit de les dues primeres, i es tancarà el 30 de juny d’aquest 2017. Finança dos tipus d’accions: una, projectes de cooperació interregional, mentre l’altra es centra en plataformes d’aprenentatge continuat per trobar solucions a l’hora d’implementar polítiques públiques.

Més informació:  Interreg Europe


Malta assumeix des d’aquest mes de gener la presidència del Consell de la Unió Europea, pel que serà responsable d’organitzar i presidir les reunions del Consell, així com d’intervenir a l’hora de resoldre dificultats polítiques de negociació entre els estats membres. Aquesta presidència té un caràcter rotatori des dels inicis del procés d’integració l’any 1952. Malta, doncs, assumeix aquesta presidència fins el 30 de juny, culminant així el període de presidències del trio format per Holanda, Eslovàquia i Malta.

Les prioritats de la nova presidència en els diferents àmbits d’actuació de la UE són les següents:

  1. Immigració: Reforçar i reestructurar el Sistema Europeu Comú d’Asil per distribuir els immigrants entre els estats membres de la Unió d’una forma més justa.
  2. Mercat únic: Es continuarà desenvolupant el Mercat Únic Digital de forma efectiva i alhora es completarà el  Mercat Únic Energètic.
  3. Seguretat: Reforçar la seguretat de la Unió s’ha tornat una de les prioritats en l’agenda europea. Malta apostarà per la diplomàcia efectiva juntament amb el Servei d’Acció Exterior Europeu.
  4. Inclusió social: Malta treballarà juntament amb la societat civil i els ciutadans per avançar en la igualtat de gènere i en els drets de les minories i els grups vulnerables.
  5. Política de veïnatge: Els països del Sud del Mediterrani estan enfrontant diversos reptes com ara conflictes armats, terrorisme, inestabilitat política i radicalització. Donades les conseqüències que aquesta inestabilitat pot tenir a les fronteres europees, la Presidència Maltesa es centrarà en reforçar el compromís de la UE en l’estabilització dels veïns del Sud.
  6. Aspectes marítims: La industria marítima és un sector en creixement que pot generar molts llocs de treball i grans oportunitats empresarials. Es treballarà perquè els mars que envolten Europa siguin competitius i sostenibles.

 


El servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa ha organitzat avui una sessió informativa adreçada als regidors i tècnics del consistori per tal de compartir aquelles convocatòries i programes europeus que puguin representar oportunitats per a la ciutat. Una trentena de persones han assistit a la sessió, que ha fet èmfasi en els següents programes i convocatòries:

  1. INTERREG SUDOE

Promou cooperació transnacional per resoldre problemes comuns al sud-oest d’Europa, com baixa inversió en recerca i desenvolupament, la baixa competitivitat de les pimes i l’exposició al canvi climàtic i a riscos ambientals. Projectes recents subvencionats, per exemple, han estat sobre impuls d’internacionalització de pimes del tèxtil i eines web per promoure l’ús segur de nanomaterials en el sector del plàstic.

  1. URBACT

Seleccionar bones pràctiques de desenvolupament urbà a escala europea per compartir-les i reproduir-les. Relacionades amb temes com el canvi climàtic i demogràfic, l’atur i la pobresa urbana. Han de ser pràctiques que reflecteixin una situació comuna i possibles propostes de millorar, adaptables a diferents realitats locals.

  1. UIA

Desenvolupar projectes vinculats a tres grans àrees temàtiques: economia circular, mobilitat urbana i integració de refugiats i immigrants.

  1. ERASMUS ESPORTS

Promoure programes transfronterers vinculats a esports. Exemples: integritat de l’esport (dopatge, violència, discriminació,…), bona governança en l’esport, promoure voluntariat en l’esport, inclusió social, igualtat d’oportunitats, consciència de l’esport com a millora de la salut, implementar formació i mòduls d’ensenyament.

  1. CULTURA CREATIVA

Protegir, desenvolupar i promoure diversitat cultural i lingüística europea i patrimoni cultural. Propostes del sector audiovisual (competències, xarxes amb tecnologies digitals, coproduccions, intercanvi entre empreses per augmentar visibilitat de projectes en mercats de la Unió Europea, esdeveniments, festivals, estratègia de marca,…) i cultural (promocionar gires, exposicions i festivals; circulació de literatura, i estimular interès audiència per obres culturals europees).

  1. EUROPA AMB LA CIUTADANIA

Impulsar la participació activa dels ciutadans en la vida democràtica de la UE, promovent valors fonamentals i el coneixement de la història compartida i la diversitat d’Europa. Projectes vinculats a memòria històrica (transició democràtica, fets històrics que celebren centenaris,…) o sobre compromís democràtic i participació ciutadana (debatre l’euroescepticisme, solidaritat en temps de crisi, combatre estigmatització immigrants, diàleg intercultural,…)