La localitat britànica de Bradford va ser la primera ciutat designada com a Ciutat Creativa de la Unesco en la categoria de Cinema. Ara, amb la recent designació de Terrassa, el director de Bradford Unesco City of Film, David Wilson, ha enviat una felicitació a la nostra ciutat, tot recordant que és la primera de l’Estat espanyol en rebre aquesta consideració i que cal promoure un treball conjunt amb la resta de ciutats “per promoure la cultura del cinema i l’intercanvi de bones pràctiques”. Arreu del món són 9 les ciutats que formen part d’aquesta categoria: Bradford, Busan (Corea del Sud), Roma (Itàlia), Galway (Irlanda), Sofia (Bulgària), Bitola (Macedònia), Sidney (Austràlia), Santos (Brasil) i Terrassa.

Vídeo de felicitació de Bradford

Bradford City of Film (web oficial)

David Wilson

 

 


Una delegació del servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa visitarà entre demà  i dijous la ciutat portuguesa de Funchal (a l’illa de Madeira) per compartir i conèixer experiències sobre mobilitat sostenible. A través del servei de Relacions Europees i Internacionals, l’any passat es va presentar la candidatura terrassenca a fer una visita d’estudi en el marc del programa Civitas Satellite. Civitas és una xarxa de ciutats centrada en aconseguir una millor qualitat de transport net i sostenible. Des que va néixer el 2002, de la mà de la Comissió Europea, Civitas ha implementat més de 800 mesures i solucions de transport urbà.

Funchal

La candidatura es va presentar com a Sistema Urbà de Terrassa (xarxa d’onze localitats vallesanes, que opera com a àrea metropolitana a Eurocities). En ella, es va especificar la tasca de Terrassa en anys anteriors en el capítol de la mobilitat sostenible, posant com a exemples quatre projectes que, de fet, ja s’han compartit a Europa dins dels PIMMS Transfer Project, un projecte comunitari (sota el paraigua del programa Interreg) que promovia l’intercanvi de bones pràctiques entre regions. Aquests projectes eren: Ambicia’t, el servei públic de bicicletas; l’elaboració d’un mapa acústic de la ciutat amb accions per reduir el soroll; Bicizoom: flota de bicicletes per a alumnes i professors del càmpus universitari de la UPC per enllaçar estacions de tren amb les facultats, i l’autobús llançadora des d’estacions de tren fins a polígons industrials.

Terrassa també va detallar que el 2016 va aprovar el Pla de Mobilitat (2016-2021), i que té, entre d’altres, objectius com ara reduir en un 12% l’us de vehicle privat a la ciutat a partir d’un centenar d’accions, i incrementar l’us del transport públic, així com de la bicicleta i la millora de l’hàbit de caminar.

A la trobada de Funchal hi participen cinc ciutats europees. A més de Terrassa, hi ha Varsòvia (Polònia), Rijeka (Croàcia), Trebic (República Txeca) i Oradea (Romania). 

La visita d’estudi a la localitat portuguesa comptarà, entre d’altres previsions, amb visites a Madeira Tecnopolo i amb sessions per conèixer l’experiència amb vehicles elèctrics a la ciutat, la realitat del pla de mobilitat urbà  i l’ús de sistemes intel·ligents per promoure modes de transport sostenible. També es debatrà sobre possibles futures  col·laboracions entre les ciutats visitants.


Terrassa ha estat una de les 64 ciutats designades com a Ciutats Creatives de la Unesco, tal com va anunciar la seva directora general, Irina Bokova. D’aquesta manera Terrassa passa a formar part de la xarxa de ciutats creatives de la Unesco a la secció Cinema, convertint-se en l’única ciutat d’Espanya que ho ha aconseguit. La Unesco ha reconegut el compromís de la ciutat per posar la creativitat en el centre de les seves estratègies. Així, Terrassa s’afegeix a un selecte club de nou ciutats format per Roma (Itàlia), Bradford (Anglaterra), Galway (Irlanda), Sofia (Bulgària), Bitola (Macedònia), Sidney (Austràlia), Busan (Corea del Sud) i Santos (Brasil).
Terrassa és un dels centres més importants de creació audiovisual i producció a Catalunya i Espanya. S’ha convertit en un referent per al sud d’Europa i aposta per la innovació, el talent i la creativitat com a eixos estratègics del seu futur desenvolupament econòmic i cultural. La nostra ciutat és la seu de la Universitat més destacada d’aprenentatge audiovisual a Catalunya i un dels millors d’Europa, l’ESCAC [Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya], des de principis del segle XXI i el Parc Audiovisual de Catalunya, un gran complex dedicat a la creació i producció que està estretament lligat al Parc Científic i tecnològic ‘Orbital 40’. El PAC ha acollit el rodatge de pel·lícules de directors com José Antonio Bayona i Jaume Balagueró, entre d’altres, i actualment acull la gravació del concurs televisiu Operación Triunfo.

Parc Audiovisual de Catalunya

Terrassa és una ciutat de pel·lícula, ja que acull molts reportatges audiovisuals i produccions a través de la Terrassa Film Office. També comptem amb la recentment creada “Taula de l’audiovisual”, un fòrum públic-privat per a la participació i col·laboració en el qual les entitats més importants en el camp cinematogràfic local, creadors, educadors i autoritats locals i sector iniciatives debaten sobre el sector.
Cinema i mitjans audiovisuals són el present i el futur de Terrassa, però també formen part del seu passat, simbolitzat pel fet de comptar amb l’Arxiu per a la preservació del patrimoni cinematogràfic de Catalunya, filial de la Filmoteca de Catalunya, situat al Parc Audiovisual.

 


Terrassa, en representació del Sistema Urbà format per 11 municipis, va participar del 25 al 27 d’octubre al Fórum de Cultura d’Eurocities. La trobada va tenir lloc a la localitat de Gant, la segona més gran de Bèlgica, amb 255.000 habitants, només per darrera d’Anvers. Terrassa, en el grup de treball d’Indústries Creatives, va poder posar el Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) de la nostra ciutat com a exemple d’espai que aglutina visió cultural i visió empresarial.

Durant la trobada, Gant va poder exposar un pla estratègic de Cultura de sis anys, resultat d’un procés de participació ciutadana i que involucra actors culturals, tècnics municipals i ciutadans. De fet, el tinent d’alcalde de Cultura ho és també de Turisme des de 2001, amb un èmfasi especial en el desenvolupament d’indústries creatives i, en especial, la innovació basada en el disseny. I tot, sense oblidar una aposta per una major activitat cultural als carrers i espais públics, amb la intenció de crear una veritable xarxa creativa per tota la ciutat. Un parell d’exemples són:

The rabot Creative Quarter: Un barri (8.000 habitants) que s’està renovant amb la creació d’espais que fomenten el treball creatiu en l’àmbit cultural, artístic, social, d’ocupació a través del coworking, reutilització d’espais i infraestructures creatives. Es vol trobar un bon sistema de col·laboració entre els locals i els futurs habitants i turistes. Compta amb un pressupost de 550.000 euros per 3 anys.

De Krook: Un projecte de renovació urbana a prop del centre de la ciutat i desenvolupat per la ciutat de Gant amb la Universitat de Gant i un institut de recerca i tecnologia digital (iMinds). El projecte està finançat per govern regional i la província de l’Est de Flandes. Es tracta d’una zona que havia estat en desús durant molts anys i ara hi torna a haver activitat amb la combinació de la cultura, l’economia, la investigació, l’emprenedoria i les activitats recreatives, respectant el patrimoni cultural i la memòria col·lectiva del barri. L’objectiu és unir el centre històric amb el barri artístic i crear un espai per la innovació. Compta amb un ambiciós pressupost de 125 milions d’euros.

Durant la trobada es va presentar un ambiciós mapa (Eurocities Culture Forum Mapping 2017) que mostra els recursos i eines disponibles que s’han desenvolupat des de les ciutats membres d’Eurocities en l’àmbit de cultura. Entre ells, s’hi pot trobar la visita d’estudi que van organitzar Terrassa i Barcelona el passat mes de juny sobre enfortiment de la posició internacional de les ciutats a través d’esdeveniments i serveis culturals. L’objectiu és ajudar les ciutats a crear xarxa per tal de compartir coneixements (ja sigui a partir de webinars, trobades de grups de treball, fòrums, trobades polítiques, aliances, contactes amb la Comissió i el Parlament Europeu,…)

L’eix central de la trobada a Gant va ser “El paper de la cultura a l’hora de definir els tercers llocs a les ciutats”. Què és un tercer lloc? El terme el va crear el 1989 el sociòleg urbà Ray Oldenburg. El primer lloc és la llar, mentre l’oficina és el segon. El tercer espai, en canvi, és un punt de trobada, un espai de cooperació i que té com a pilars: la gent, el lloc, l’experiència, el producte i el futur. Així, entre els objectius del Fòrum hi havia compartir exemples de com es construeixen aquests espais per a la cultura i a través de la cultura i com es pot transferir a altres ciutats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Assistents a l’Assemblea d’ACTE, al Museu Central del Tèxtil de Lodz / R.Jozwiak

Terrassa ha estat actor clau aquests dies a l’hora de desenvolupar el nou pla d’acció d’ACTE (Associació de Col·lectivitats Tèxtil Europees), organisme que la ciutat vallesana ja va ajudar a fundar el 1991 juntament amb la Diputació de Barcelona i ajuntaments o entitats de Lille (França), Mouscron i Tournai (Bèlgica) i Vale do Ave (Portugal). En aquesta ocasió, durant l’Assemblea General d’ACTE celebrada a localitat polonesa de Lodz del 17 al 19 d’octubre, es va aprovar l’objectiu de desenvolupar una plataforma de cooperació, d’intercanvi d’experiències i de suport en nous projectes, “pensant especialment en l’àmbit de les tecnologies, el disseny i la moda moderns”, segons paraules de l’alcaldessa de Lodz i presidenta de l’Assemblea General, Hanna Zdanowska.

L’alcaldessa de Lodz, Hanna Zdanowska, durant la trobada / R.J.

La ciutat de Lodz, en un paral·lelisme més que evident amb la tradició tèxtil viscuda a Terrassa i Sabadell des del segle XIX, va ser coneguda com “la Manchester polonesa” i, ara, també està treballant perquè aquesta riquesa serveixi com a base per reconvertir i fer créixer el sector. És per això que durant l’assemblea es va arribar a la conclusió de la necessitat de més cooperació entre territoris amb tradició similar a Bèlgica, Itàlia, Suècia, Portugal, Romania, Polònia, França i Espanya.

Quins són, doncs, els principals objectius de cara al 2018?

1-     Crear una administració efectiva del treball en xarxa.

2-     Incrementar el nombre de membres efectius i adherits. Actualment, hi ha 24 membres efectius (entre ells, 10 de catalans: els ajuntaments de Manresa, Igualada, Mataró, Badalona, Sabadell, Santa Margarida de Montbui,Canet de Mar i Terrassa, així com la Diputació de Barcelona i l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, incorporada en aquesta mateixa assemblea de Lodz). La idea és promoure la xarxa en altres països i ja s’està treballant en l’adhesió d’algun altre estat escandinau.

3-     Potenciar encara més les accions com a lobby per defensar interessos de territoris amb presència del sector tèxtil (entès com un sector que engloba conceptes com roba, pell, sabates i moda).

4-     Crear un concurs per a joves creadors d’Europa. La idea és atorgar premis a un emprenedor i a un estudiant. El jurat inclourà dissenyadors professionals dels diferents països, tot i que també es vol atorgar algun premi a través de votació popular.

Terrassa va presidir ACTE entre 2013 i 2016, càrrec que actualment ostenta la localitat sueca de Borås, amb l’alcalde Ulf Olsson al capdavant. En l’actual comitè executiu, format per sis membres, també hi trobem la primera tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Igualada, Àngels Chacón.

L’objectiu primer d’ACTE era, i és, treballar de forma transversal problemes derivats de la dependència dels territoris i la crisi de la indústria tèxtil, per afrontar-los en el doble sentit de la modernització i la diversificació. Des de la seva fundació, ACTE ha dut a terme accions polítiques i de gestió de programes de desenvolupament local.

Un moment de l’Assemblea a Lodz / R.J.


L’Ajuntament de Terrassa ha rebut a Tallinn (Estònia) un premi de bones pràctiques del programa europeu URBACT per la xarxa El Perfil de la Ciutat. Els encarregats de recollir el guardó van ser el cap de l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa (OESST), Xavier Muñoz, i el director de l’Observatori Econòmic de Manresa, Ramon Culleré. L’acte va tenir lloc al Tallinn Creative Hub-Kultuurikatel de la capital estoniana entre els dies 3 i 5 d’octubre. D’aquesta reunió es va desprendre un interès inicial en l’experiència terrassenca per part de ciutats com Anvers, Bremen, Torí i Daugavpils (Letònia), ciutats amb representants destacats al festival.

URBACT és un programa europeu d’intercanvi i aprenentatge de bones pràctiques que promou el desenvolupament urbà sostenible i integrat, englobant 550 ciutats de 29 països i més de 7.000 agents locals actius. Es finança de forma conjunta per la Comissió Europea (Fons Europeus de Desenvolupament Regional) i els estats membres. L’objectiu d’URBACT és facilitar que les ciutats europees treballin de forma conjunta en el desenvolupament de solucions per als principals reptes als que s’enfronten, compartint bones pràctiques i l’experiència adquirida en temes econòmics, socials i ambientals.

Els recents reconeixements URBACT a bones pràctiques van rebre 270 propostes de 219 ciutats. Finalment, i entre elles la de Terrassa, van ser escollides 97 iniciatives.

Terrassa va ser el 1998 una de les principals promotores del projecte Perfil de la Ciutat, un treball que vol analitzar i mesurar la qualitat de vida i la sostenibilitat en ciutats mitjanes. Els primers partners que s’hi van involucrar l’any 2000 van ser 14 localitats catalanes (Badalona, Barberà del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Girona, Granollers, Manresa, Mataró, Mollet del Vallès, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Vic). Actualment, aquests municipis hi aporten una col·laboració tècnica, metodològica i de recerca a través, principalment, dels seus Observatoris Socioeconòmics.

El projecte vol millorar el coneixement dels canvis estructurals en el medi urbà i mesurar els impactes d’aquestes transformacions on la qualitat de vida. Cal, doncs, conèixer els canvis econòmics, d’espai i socials en un context de globalització com el que estem vivint. La idea final és que aquests mesuraments siguin eines útils per a tècnics, acadèmics i, fins i tot, per als mateixos ciutadans. Així, pot permetre treballar per noves polítiques municipals o perquè la ciutadania pugui aplicar canvis en els seus entorns immediats. La xarxa fa un informe anual que recull dades de vuit capítols diferents (demografia, mercat laboral, habitatge, economia, activitat de negoci, empreses, cohesió social i sostenibilitat), dades que es debaten en grups de treball i es publiquen.

Aquesta pràctica també compta amb una evident projecció europea, ja que s’hi han interessat des de ciutats com Örebro (Suècia), Maastricht (Holanda), Besançon (França), Neubrandenburg (Alemanya) i Torí (Itàlia). Està també vinculada a anàlisis estadístics d’Eurostat i Eurocities a l’hora de rebre indicadors per part de territoris més petits que els estats o regions.

Més informació: Perfildelaciutat.net

Infome 2017 Perfil de la Ciutat

 


Les convocatòries europees no s’aturen. Pensant ja en el darrer trimestre de l’any i en els primers mesos del 2018, us proposem un llistat de programes europeus que potser us poden interessar. Fins al desembre, podem trobar, per exemple, convocatòries dels programes Erasmus, COSME, Derechos, Igualdad y Ciudadanía i fins i tot Interreg (SUDOE i POCTEP). I ja de cara al 2018, l’oferta és prou atractiva, amb convocatòries vinculades a URBACT, Europa Creativa i Europa amb els Ciutadans.

En aquest document Convos Fons Europeus 17-18 trobareu un breu resum de cadascuna d’elles, amb dates de termini, característiques bàsiques, nom de la convocatòria i a quines entitats s’adreça.

Us destaquem dues convocatòries que tenen la seva data límit durant el mes d’octubre:

COSME: XARXA D’INCUBADORES EUROPEES PER A LA INNOVACIÓ BASADA EN LA CREATIVITAT. L’objectiu principal és donar suport a la creació i desenvolupament d’empreses dels sectors de la moda i el turisme a través d’incubadores que integren les competències creatives, artístiques i de disseny de les Indústries Culturals i Creatives amb tecnologia, ciència i altres experiències rellevants. La idea més específica és facilitar la col·laboració intersectorial entre incubadores, acceleradores i laboratoris, a més de donar suport a empreses petites i innovadores durant un temps. El termini per presentar propostes és el 19 d’octubre i requereix quatre entitats de, com a mínim, tres estats membres de la Unió EUropea.

INTERREG SUDOE: Encara no hi ha data, però la previsió és que la tercera convocatòria (de les cinc previstes entre 2014 i 2020) de propostes de l’any s’obri durant aquest trimestre final. Els objectius principals són donar suport a projectes en l’espai de col·laboració SUDOE (Espanya, França, Portugal, Andorra, Regne Unit), fomentar la competitivitat i internacionalització de les empreses i millorar l’eficiència energètica.

Web oficial Interreg SUDOE


L’Ajuntament de Terrassa, a través del servei de Protecció Civil i amb el suport del servei de Relacions Europees i Internacionals, està participant en el projecte europeu Anywhere (de fet, va ser seleccionada per la Generalitat com una de les seus pilot), iniciat ara fa un any amb una sessió de treball a la localitat italiana de Gènova. El projecte es tancarà el setembre de 2019. L’objectiu final és desenvolupar una plataforma d’àmbit europeu per a la millora de situacions d’emergència per causes naturals i resposta a esdeveniments meteorològics extrems (des de tempestes i inundacions, fins a incendis, nevades, sequeres i onades de calor). La principal funció del servei municipal és la de contribuir a crear eines tecnològiques per a la predicció d’inundacions.

Durant més de tres anys, fins a setembre de 2019, un consorci format per 31 socis públics i privats de tota Europa, està treballant per desenvolupar productes i serveis per ajudar a prendre decisions i gestionar la resposta en situacions de risc per meteorologia adversa. El projecte inclou quatre proves pilot a les zones de Catalunya, Ligúria-Còrsega, Alps suïssos i Escandinàvia. Des de Terrassa, es forma part dels grups de treball per dissenyar i validar les eines a Catalunya. En aquest cas, eines tecnològiques adreçades a la previsió de riscos d’inundacions, una situació adaptada a la realitat de Terrassa i les seves zones inundables. Quan el projecte estigui enllestit, l’eina estarà a disposició de la ciutat, però també permetrà fer noves versions adaptades a necessitats d’altes territoris. Es tractarà d’una plataforma que integri sistemes d’alerta, amb informació prèvia que permeti avisar la ciutadania i implementar autoprotecció, en especial a espais com escoles i hospitals. No es tracta, doncs, d’un projecte de recerca, sinó que tots els esforços van destinats a posar en mans dels usuaris finals serveis o productes que permetin millorar la gestió.

El projecte Anywhere, finançat pel programa Horizonte 2020 de la Comissió Europea, està liderat pel Centre d’Investigació Aplicada en Hidrometeorlogia de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Entre els 31 socis també hi ha l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), així com els departaments i ministeris de l’Interior de Catalunya, Espanya i Finlàndia; l’Ajuntament de Gènova; les universitats de Ginebra i Niça i empreses com Airbus Defense & Space.

Vicenta Villar, cap de Protecció Civil municipal, a Hèlsinki

El projecte va arrencar amb una primera reunió de treball (Workshop) a Gènova el setembre de 2016, i que va servir per revisar la proposta presentada a la Comissió Europea. Allà, Terrassa va reforçar el seu paper per poder aplicar el producte al municipi. Aquest mes de setembre hi ha hagut, a Hèlsinki, el segon workshop, amb l’objectiu de definir la plataforma. Ara, caldrà tres mesos per ajustar-la, vuit mesos més per crear els pilots (Agost de 2018, amb un tercer Workshop a Barcelona) i un any de prova operatiu amb els usuaris finals (Brussel·les, juny de 2019).

Riuades de 1962 / Arxiu Tobella

Quina és, però, la realitat de Terrassa? Des de Protecció Civil assenyalen que els principals riscos naturals poden provenir d’incendis forestals, vent, neu, aiguats i sequera. Aquests dies, precisament, es recorden els 55 anys dels aiguats de 1962, que van deixar més de 300 víctimes mortals i danys incalculables. El 2014 també hi va haver un episodi de ventades terrible que va provocar dues víctimes, nombrosos ferits, la caiguda de 118.000 arbres i uns danys de 2,1 milions d’euros. Les fonts es vehiculen des de diversos punts, com ara el Centre de Coordinació Opeartiu de Catalunya (CECAT), la plataforma de sensors de Sentilo, el 092 (Policia Municipal), el 010 i, quan ja sigui aplicable, el mateix Anywhere. Un cop es diposa de la informació, cal adreçar-la a la població a través d’àmbits i sectors transversals com alcalde i polítics, policia, hospitals, gent gran, serveis socials, escoles, mobilitat urbana, universitats, empreses privades i d’altres, utilitzant eines de comunicació com el correu electrònic, Twitter, el web municipal, el 010 i la plataforma de mòbils Xopik (actualment en proves). Tot el procés a Terrassa implica apostar per tecnologia innovadora per accelerar-lo en el menor temps possible. Un cop es produeix l’emergència, des del CECOPAL local (centre de coordinació municipal d’emergències) amb l’alcalde com a president i assessorat pels membres dels grups d’actuació, s’envien les consignes i es prenen les accions per a la cura dels ciutadans, que en alguns moments implica fins i tot allotjar gent evacuada, utilitzant sistemes de gestió i notificació dels consells d’autoprotecció a la ciutadania i la informació continuada de la situació creada.

Vídeo explicatiu sobre Anywhere:

Podeu trobar més informació al web d’Anywhere.

 

 

 


L’alcalde, Jordi Ballart, al Catalunya / PAC

El Cinema Catalunya de Terrassa s’ha vestit aquesta setmana de gala per acollir la presentació a la ciutadania de la candidatura terrassenca a la secció Film de la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco. L’alcalde Jordi Ballart va explicar als assistents (que van omplir la sala principal del cinema) que “Terrassa té una vida de cinema, amb una projecció nacional i internacional”. Ballart hi va afegir que “en els darrers anys s’ha dut a terme una clara aposta per la creativitat i la cultura, tenint sempre en compte valors com la justícia social i l’obertura a altres cultures”. L’alcalde també va destacar que formar part de la xarxa va més enllà del prestigi internacional, ja que “és una oportunitat única per posicionar Terrassa, per atraure inversió econòmica i per desenvolupar més la creativitat”. Actualment, Terrassa ja forma part de la família Unesco amb els Castells, amb dues càtedres de la Universitat Politècnica (UPC), amb dues escoles (Escola Pia i Carmel) i amb la Seu d’Ègara, candidata a Patrimoni de la Humanitat.

Verdaguer, amb les cinc actrius que fan el paper de Llum Vidal / PAC

La presentació va comptar amb la projecció del curtmetratge “Una vida de cinema a Terrassa”, realitzat pel director terrassenc Antoni Verdaguer. El mateix Verdaguer va detallar que “som una ciutat de cine” i va explicar que la pel·lícula, amb actors amateurs, narra la vida d’una directora fictícia de cinema, Llum Vidal, que descobreix el seu amor pel cinema als 10 anys en un taller sobre cinema a l’escola Joan XXIII (que imparteix classes de cinema des de fa mig segle) i que, durant els següents 50 anys de la seva vida, pot anar mantenint el seu vincle formatiu i professional amb el cinema sense haver de sortir de Terrassa, passant per l’IES Santa Eulàlia, l’Escola de Cinema de Catalunya (ESCAC), el Parc Audiovisual de Catalunya i l’arxiu de la Filmoteca. L’acte es va completar amb la projecció de “Mare Nostrum. Un concert. Un viatge”, pel·lícula de la suïssa Michelle Brun, que va formar-se a l’ESCAC. Durant la celebració el públic es va muntar un photo call amb l’objectiu fer ressò a les xarxes socials amb els hashtags #Terrassacityoffilm, #UCCN i #UNESCO.

Després de superar la primera tria estatal, l’alcalde Jordi Ballart, acompanyat del tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, i la directora general del Parc Audiovisual (PAC), Cristina Brandner, van reunir-se  a la seu de la Unesco a París amb la directora de Divisió de Creativitat, Jyoti Hosagrahar. La resolució oficial s’espera cap a finals del mes d’octubre.

La Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco es va crear el 2004 per promoure la cooperació entre ciutats que identifiquin la creativitat com a factor estratègic. Actualment, n’hi ha 116 en 7 categories. La de cinema està formada per només vuit ciutats: Busan, Bradford, Galway, Santos, Bitola, Sidney, Sofia i Roma. L’única ciutat catalana present a la xarxa és Barcelona, a la secció de Literatura des del 2015.

Jordi Ballart, durant la presentació / PAC

 


La Comissió Europea publica una guia d’oportunitats de finançament per a poder invertir en la tecnologia de banda ampla i estendre-la per tot el territori, amb l’objectiu de donar suport a les empreses o a les administracions públiques.

Més informació: https://e.issuu.com/embed.html#30556720/51538179