L’Ajuntament de Terrassa, en representació del Sistema Urbà (que aglutina onze municipis vallesans), ha participat en les darreres setmanes en dos dels fòrums de la xarxa Eurocities. El primer, del 29 de març a l’1 d’abril, va ser el Fòrum de Cultura a Tallin, Estònia, mentre el segon, del de Desenvolupament Econòmic (EDF), del 24 al 26 d’abril a la localitat basca de Sant Sebastià.

Assistents al Fòrum de Cultura

EUROCITIES CULTURE FORUM (Tallin)

129 representants de 65 ciutats hi van ser presents. L’objectiu era compartir exemples d’estratègies innovadores en el desenvolupament cultural i creatiu a través de potenciar el partenariat i en els processos polítics. En el Fòrum també es va presentar com a objectiu el desenvolupament d’eines concretes i recomanacions per a la implementació de models innovadors per a una política de govern cultural i col·laborativa.

Així, algunes de les idees desenvolupades van ser:

  1. Desenvolupar formes innovadores de govern i partenariat que requereixen mentalitats obertes
  2. La ciutadania és l’experta, treballa amb ella!
  3. Compromís per finançar projectes on hi ha qualitat artística
  4. La inclusió (pensant en els joves i persones desfavorides socialment) és el repte més gran en els governs de participació
  5. Utilitzar les dades per millorar la política

 

Participants a l’EDF

ECONOMIC DEVELOPMENT FORUM (DONOSTIA)

La trobada a la localitat basca va servir per treballar per aconseguir que les ciutats siguin més innovadores a l’hora d’atraure talent, promoure emprenedoria, enfortir els ecosistemes d’innovació local i millorar el treball en la imatge de marca (city branding). Ciutats innovadores per a una Europa competitiva va ser el títol de la trobada. A més dels representants de les ciutats, a Donostia hi va haver l’oportunitat d’escoltar experiències d’organitzacions internacionals com la Universitat de Harvard, l’OCDE, la Comissió Europea, així com de compartir bones pràctiques entre ciutats en termes d’innovació, talent i emprenedoria.

En el cas de Terrassa, des del mes de gener d’aquest 2017, la ciutat té una de les dues vicepresidències del grup de treball de City Branding i Internacionalització, càrrec compartit amb la ciutat de Barcelona. En la reunió de treball d’aquest grup es va tractar la temàtica de com atraure negocis de fora de la Unió Europea.

 


Un moment de l’acte sobre Economia Circular al Vapor Universitari

“Tancar el cercle, aconseguir una vida més llarga del producte. És el model que Europa necessita”. Amb aquestes paraules va encetar ahir el director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, la seva intervenció en la taula rodona Cap a l’economia circular europea organitzada pel servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa. L’economia circular és un concepte que ja comença a ser familiar i que va més enllà del món econòmic, ja que engloba empreses, productors, consumidors i administració per igual. La taula rodona va ser un dels actes que des del servei municipal es duen a terme per sensibilitzar sobre temes que tenen a veure amb Europa; en aquest cas, partim de la base que l’actual ritme de producció no és sostenible des de punts de vista mediambiental, econòmic i social. L’economia circular, així, planteja convertir allò que rebutgem en nous recursos, una nova manera d’entendre aquest cercle. La Unió Europea, de fet, està apostant per aplicar mesures que permetin la transició vers aquest model i que van des del disseny i la producció fins a la gestió dels residus.

Miquel Sàmper i Pedro Millán

Miquel Sàmper: “Es poden generar nous models de negoci”

En la taula, moderada pel director del Diari de Terrassa, Pedro Millán, també hi van participar l’assistent de l’europarlamentari Francesc Gambús, Frederic López Palau, i el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), Arnau Queralt. Prèviament, el Tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Terrassa, Miquel Sàmper, va destacar com, a través de l’economia circular “es poden generar nous models de negoci, aprofitant les sinèrgies dins i entre les empreses i millorant l’eficiència i ús dels recursos”. Sàmper va incidir en el fet que “parlem de territoris on hi poden conviure empreses amb processos productius relacionats entre si per la matèria primera, els serveis, els productes, l’energia i l’aprofitament dels recursos”, tot i que també va lamentar que encara “hi ha manca d’informació a les empreses”, tot i que des del Pla de Desenvolupament Industrial de l’Ajuntament ja s’estan duent a terme accions per millorar la competitivitat empresarial, amb algunes d’elles vinculades a l’economia circular.

Queralt, López Palau i Tarradellas

Tarradellas: “Els ingressos de les empreses poden créixer un 8%”

Ferran Tarradellas va donar algunes dades que reflexen com en les darreres dècades s’ha anat incrementant el consum general, la major necessitat d’aliments i la major despesa d’energia i aigua, sense oblidar el canvi climàtic, amb rècords recents de temperatures elevades. El responsable de la Comissió Europea a Barcelona va evidenciar que si les empreses europees aposten pel reciclatge “poden tenir un estalvi de 600 milions d’euros l’any i incrementar els ingressos fins a un 8%”.

López Palau: “Hem de tancar el cercle de la nostra economia”

Frederic López Palau assenyala que “hem de tancar el cercle de la nostra economia i passar del model lineal al circular”. L’assistent de l’eurodiputat del Grup Popular Europeu Francesc Gambús recorda com el 2015 la Comissió Europea va presentar el paquet d’economia circular amb quatre directives (residus, envasos, piles i abocadors) que es van aprovar al plenari fa tot just un mes. Segons López Palau, alguns avantatges passen pel menor consum d’energia amb aparells i edificis més eficients; per un augment de la productivitat dels recursos en un 30%; per la prevenció de la generació de residus, l’ecodisseny i altres mesures similars; per la reducció de les emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle, per la reducció del malbaratament alimentari, i per la creació de nous llocs de treball. Per aconseguir-ho, López Palau reclama formació i major conscienciació a nivell empresarial i apunta que els pròxims passos han de ser un pla de treball d’ecodisseny, presentar una proposta legislativa per al reaprofitament de l’aigua, crear un marc de seguiment per l’economia circular i una estratègia per reduir la dependència de materials com el plàstic.

Arnau Queralt: “A Dinamarca apliquen l’economia verda com a marca de país”

Arnau Queralt va indicar que “la competència pels recursos ja la tenim aquí i no podem esperar”, i va posar l’exemple d’un estat com el danès, on “apliquen l’economia verda com a marca de país”. Un dels qüestionaments que es fa Queralt passa per saber com apropar la filosofia de l’economia circular als consumidors finals i a les pimes. Recorda que el teixit de petites i mtijanes empreses representa més del 90% d’empreses a Catalunya, una realitat que caldria millorar-la a partir, per exemple, de potenciar l’ecodisseny, “tot eliminant residus ja d’entrada”. El director del CADS també va apuntar que cal anar introduint l’economia circular a la compra pública.

Intervenció de Rosa Maria Ribera

Rosa Maria Ribera: “Parlem d’una nova manera d’entendre la societat”

L’acte el va cloure la regidora delegada de Presidència i Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa, Rosa Maria Ribera, que va parlar d’un “nou paradigma de model econòmic”. Segons Ribera, l’economia circular pot servir “per transformar els nostres residus en recursos, oferint una solució a la crisi ambiental que patim amb el model de desenvolupament lineal”. La regidora terrassenca també va fer èmfasi en la necessitat “d’una nova manera d’entendre la societat”, ja que parlem d’un desenvolupament urbà sostenible, inclusiu, i que redueixi l’impacte mediambiental, climàtic i sobre la salut de les persones.


Una delegació del servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa visitarà abans de l’estiu la ciutat irlandesa de Galway per compartir i conèixer experiències sobre mobilitat sostenible. A través del servei de Relacions Europees i Internacionals, es va presentar fa uns mesos com a candidata a fer una visita d’estudi en el marc del programa Civitas Satellite. Civitas és una xarxa de ciutats centrada en aconseguir una millor qualitat de transport net i sostenible. Des que va néixer el 2002, de la mà de la Comissió Europea, Civitas ha implementat més de 800 mesures i solucions de transport urbà.

Bicicleta humana a la plaça Nova de Terrassa durant la Setmana de la Mobilitat del passat 2016

La candidatura es va presentar com a Sistema Urbà de Terrassa (xarxa d’onze localitats vallesanes, que opera com a àrea metropolitana a Eurocities). En ella, es va especificar la tasca de Terrassa en anys anteriors en el capítol de la mobilitat sostenible, posant com a exemples quatre projectes que, de fet, ja s’han compartit a Europa dins dels PIMMS Transfer Project, un projecte comunitari (sota el paraigua del programa Interreg) que promovia l’intercanvi de bones pràctiques entre regions. Aquests projectes eren:

  • Ambicia’t, el servei públic de bicicletes.
  • L’elaboració d’un mapa acústic de la ciutat amb accions per reduir el soroll.
  • Bicizoom: flota de bicicletes per a alumnes i professors del càmpus universitari de la UPC per enllaçar estacions de tren amb les facultats.
  • Autobús llançadora des d’estacions de tren fins a polígons industrials.

Terrassa també va detallar que el 2016 va aprovar el Pla de Mobilitat (2016-2021), i que té, entre d’altres, objectius com ara reduir en un 12% l’us de vehicle privat a la ciutat a partir d’un centenar d’accions, i incrementar l’us del transport públic, així com de la bicicleta i la millora de l’hàbit de caminar.

Imatge de la ciutat irlandesa de Galway

Per què s’ha aparellat Terrassa amb Galway? Els responsables del Civitas Satellite consideren que els interessos de la ciutat vallesana lliguen amb l’oferta de la irlandesa per explicar la seva estratègia de transport públic, la seva xarxa i la implicació de la ciutadania. Les dates de la trobada encara s’han de confirmar, però s’espera que es pugui dur a terme abans de l’estiu d’aquest 2017.

Autobús que uneix Galway amb Dublin

 

 


La Comissió Europa ha fet pública la convocatòria del programa Interreg Europe. El termini per presentar sol·licituds és el 30 de juny de 2017 i hi poden participar associacions, ajuntaments, cambres de comerç, diputacions, empreses públiques, fundacions, governs regionals, ONG, organitzacions empresarials i pimes.

Aquesta convocatòria vol donar suport a l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques entre actors regionals de tot Europa amb l’objectiu d’integrar lliçons apreses en altres mecanismes de cooperació territorial. Basant-se en les tres prioritats d’Europa 2020 (creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu), l’objectiu general que s’estableix és:

Millorar la implementació de les polítiques i programes de desenvolupament regional, especialment aquells orientats a la meta d’Inversió per al creixement i l’ocupació i Cooperació territorial europea, a través de l’intercanvi d’experiències.

Els objectius específics es centren en:

  • 1- Millorar la implementació de mesures de polítiques i programes de desenvolupament regional en l’àmbit d’infraestructures i capacitats del sector de la innovació i la investigació.
  • 2- En l’àmbit de les pimes, suport en el cicle de vida de l’empresa: desenvolupament, creixement i innovació.
  • 3- Transició a una economia baixa en carboni.
  • 4- Protecció i desenvolupament del patrimoni natural i cultural.

Interreg Europe cobreix tot el territori de la Unió Europea (28 estats membres), a més de Suïssa i Noruega. Els consorcis han d’estar formats per un mínim de 3 països, dels quals dos han de ser estats membres de la UE.

Lloc web d’Interreg Europe

 

 


El 2017 és un any de celebracions d’aniversaris a Europa. De forma gairebé aritmètica, celebrem 15, 30 i 60 anys. De què? Fa 15 anys que utilitzem l’euro com a moneda única. El 2002 van ser 12 països, però ara ja es mou per 19 estats, amb gairebé 340 milions d’habitants i essent la segona moneda més utilitzada del planeta. Fa 30 anys es va posar en marxa el que potser sigui el programa més exitós i conegut de la Unió Europea, l’Erasmus, del que ja se n’han beneficiat gairebé cinc milions de joves europeus. Però l’aniversari més significatiu és el dels 60 anys del Tractat de Roma, el tret de sortida oficial de l’actual Unió Europea.

Signatura dels Tractats de Roma el 25 de març de 1957 / AP

El 25 de març del 1957 (demà, doncs, farà els 60 anys) Bèlgica, França, Luxemburg, Holanda, Itàlia i Alemanya van signar el que, de fet, van ser els Tractats de Roma, que establien la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom) i que han donat origen a l’actual Unió Europea. Uns anys abans, el 1951, els 6 mateixos països van fundar la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer), embrió de la CEE i de l’actual UE que va néixer amb el Tractat de Maastricht signat el 1992 pels 12 Estats que aleshores formaven part del club europeu.

Avui mateix, dia 24, l’Oficina del Parlament Europeu i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, organitza un acte de celebració institucional d’aquests 60 anys, amb la conversa Europa: passat, present, futur entre l’historiador i escriptor britànic Keith Lowe i la periodista Carme Colomina.

Els caps d’Estat i de Govern de la UE es reuniran demà a Roma, on s’adoptarà una declaració amb motiu de l’aniversari. També hi participaran els presidents de les tres institucions: Antonio Tajani, del Parlament Europeu; Jean-Claude Juncker, de la Comissió Europea; i Donald Tusk, del Consell de la UE.

 

 

 

 


Darrera Jornada Europea del CCME al Parlament de Catalunya

El Consell Català del Moviment Europeu (CCME) va celebrar ahir la seva assemblea general, que va servir per renovar Xavier Ferrer com a president i Joaquim Millan com a secretari general. El paper de l’Ajuntament de Terrassa segueix sent important, ja que continua com a representant dels ajuntaments a la comissió executiva.

El CCME és una associació pluralista i independent formada per col·lectius i persones que desenvolupa activitats europeistes a Catalunya. Està integrada per una àmplia representació de la societat catalana: partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, ajuntaments, universitats, associacions econòmiques, professionals i acadèmiques que pretén ser el reflex de la pluralitat professional, ideològica i política de la societat civil d’Europa. És membre del Moviment Europeu Internacional, creat el 1948 després de la celebració a l’Haia del Congrés d’Europa. 

El vincle de l’Ajuntament de Terrassa amb el CCME durant el 2016 ha estat constant. Durant la Setmana d’Europa als Municipis, el CCME va participar en l’organització i difusió a Terrassa del concert Pinzellades d’Europa a l’Auditori Municipal; de la xerrada sobre tradicions culturals a la UE; de la sessió informativa sobre el Pla Juncker, i de l’acte institucional del Dia d’Europa. En el capítol de sessions formatives sobre la UE als insituts, el CCME va participar en una sessió en anglès a l’INS Montserrat Roig. I en l’apartat de guardons. el CCME va entregar a la Biblioteca Central de Terrassa un Diploma del Dia d’Europa dels sis que va concedir (altres premiats, per exemple, van ser l’Ajuntament de Barcelona i Avalor-Joves de la UGT).

 

 

 

 

 

 


La investigadora holandesa Carmen Aalbers amb Pere Montaña i Ton Estapé

Terrassa, juntament amb el seu Sistema Urbà, és una de les onze ciutats europees que participa en el projecte SPIMA: un ambiciós estudi que pretén analitzar particularitats de cada territori pel que fa a la planificació estratègica i a la gestió de temes transversals a tota l’àrea. Fa uns dies, una investigadora de la Universitat de Wageningen (Holanda), Carmen Aalbers, va ser a Terrassa per iniciar la segona fase del projecte amb cinc entrevistes a diferents actors que van poder fer les seves aportacions sobre la seva idea d’àrea metropolitana des de perspectives i temàtiques diferents. Des de la universitat holandesa estan donant forma a un estudi que pretén identificar aquelles polítiques que permetin una millor cohesió territorial i veure quines són les potencialitats de cada territori a partir de diferents elements, ja sigui amb una dimensió vertical o horitzontal, i tenint també en compte la singularitat d’un territori molt proper a una gran ciutat com Barcelona.

Els cinc entrevistas van ser el sr. Pere Montaña (com a especialista en urbanisme i territori); el sr. Manel Pérez (àmbit social i educatiu); la sra. Dolors Puig (universitat i coneixement); el sr. Ignasi Cusidó (empresa) i el sr. Ignasi Giménez (àmbit polític). En les entrevistes també hi va ser present el sr. Ton Estapé, cap del servei de Planejament dels serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa.

L’SPIMA forma part del programa europeu ESPON (European Observation Netword for Territorial Development and Cohesion) i pretén reforçar el paper d’àrees metropolitanes que tinguin en compte aspectes claus com la sostenibilitat, la cooperació territorial, l’impacte territorial i l’economia verda, entre d’altres.

En el cas del Sistema Urbà de Terrassa, que inclou també Sant Cugat del Vallès, Rubí, Sant Quirze del Vallès, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Castellbisbal, Rellinars, Matadepera i Sant Llorenç Savall, es tracta d’una zona de 348 km2 que cal rellegir com a espai unitari i interrelacionat, pensant especialment en elements agroforestals de l’entorn de cadascun dels municipis. Les altres ciutats europees que participen en el projecte SPIMA són: Praga, Viena, Lille, Brno, Torí, Lió, Brussel·les, Zuric, Akhersus i Oslo.

 


A finals d’aquest mes de març, la Comissió Europea acollirà l’inici de la tercera edició del Premi Capital Europea de la Innovació, per escollir la ciutat que acompanyarà Barcelona (2014) i Amsterdam (2016) en aquest exclusiu rànquing. Enguany, la nova Capital de la Innovació rebrà un premi d’1 milió d’euros per ampliar les seves activitats en aquest àmbit, mentre la segona i tercera classificades rebran cadascuna 100.000€. Es pot presentar la inscripció fins el 21 de juny de 2017. El concurs està obert a ciutats dels estats membres de la UE o països associats al programa d’investigació i innovació de la UE Horizon 2020; que tinguin més de 100.000 habitants, i que desenvolupin activitats innovadores iniciades després de l’1 de gener de 2016.

Des de l’Ajuntament de Terrassa, el capítol de la innovació s’està treballant de forma molt proactiva des de fa anys. Aquest mateix 2017, de fet, s’ha fet el lliurament de la primera edició dels Premis Muncunill a la Innovació, iniciativa amb l’objectiu d’apropar la innovació a la ciutadania, així com reconèixer la labor d’aquelles persones, entitats o empreses que han apostat per la innovació com a model integral i perquè aquesta sigui aplicable a la nostra vida quotidiana. En la primera edició del premi de la Comissió Europea, Terrassa ja va ser una de les 58 ciutats del continent candidates, sense oblidar la participació de la ciutat a xarxes com ara INNPULSO (de Ciudades de la Ciencia y la Innovación) i les associacions de parcs científics i tecnològics de Catalunya i Espanya (APTE i XPCAT). El Parc Científic i Tecnològic Orbital 40, participat per l’Ajuntament, dóna suport, acompanyament i formació a l’emprenedoria i l’empresa innovadora en les diferents fases del cicle de vida a l’empresa.

Enllaç al web del premi a la Comissió Europea

 

 

 

 


“El TTIP, de fet, no existeix, ja que encara s’hi està treballant”. Així va començar ahir el cap de comunicació de la Comissió Europea a Barcelona, Mark Jeffery, la seva presentació a Terrassa d’un debat sobre el tractat de lliure comerç que, des del 2013, negocien la Unió Europea i els Estats Units. L’acte estava organitzat per l’Ajuntament de Terrassa a través dels serveis de Relacions Europees i el de Desenvolupament Econòmic, recollint una proposta de resolució presentada al ple pels grups municipals TeC, ERC-MES i CUP perquè la ciutadania compti amb més elements per entendre un tema tan complicat. El tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Miquel Sàmper va ressaltar la necessitat “d’explicar l’estat actual de la qüestió i el seu possible desenvolupament futur”.

El Vapor Universitari, doncs, va acollir la conferència-debat, que va servir per posar damunt la taula punts a favor i en contra del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (conegut com a TTIP per les seves sigles en anglès). Jeffery va defensar que “sense exportacions la crisi seria encara pitjor. Si estem sortint de la crisi és perquè exportem”, a més d’assenyalar que 30 milions de llocs de treball a la Unió Europea depenen d’aquest comerç internacional. Segons Jeffery, d’origen anglès però instal·lat a Catalunya des de fa anys, “cal que respectem les diferències però potenciem el comerç” i va explicar que els esforços en les negociacions passen per millorar temes com la sostenibilitat (amb normes sobre el medi ambient que s’estan recollint), la protecció de les inversions o evitar la competència deslleial. És per això, creu, que cal eliminar alguns obstacles burocràtics i directes però “mantenint uns estàndards de qualitat”.

Una segona part de l’acte va ser el debat que es va establir entre els assitents i Jeffery. Un dels dubtes que van sorgir en la conversa va ser sobre la poca transparència que hi ha en el procés, especialment des dels Estats Units, i el risc que les multinacionals treguin més benefici que les pimes de tot plegat. Jeffery va assenyalar que les petites empreses també es podran beneficiar del TTIP, ja que “sabran on trobar les licitacions”, a més d’indicar que “als EUA també hi ha un fort teixit de pimes, pel que també els interessa que hi hagi un capital específic per la seva participació”.

Jeffery va explicar que pot ser que el TTIP no prosperi, ja que “al final, serà una decisió política”, però va posar damunt la taula quines creu que són les alternatives: La primera, “no fer res”, però així considera que continuaran havent obstacles “com aranzels, burocràcia i barreres per a noves normatives”, mentre en moltes zones del món “ja hi ha acords bilaterals que fan que siguem menys competitius des d’Europa”. La segona, mantenir 28 polítiques comercials nacionals (una per cada Estat membre), però va detallar que, de fet, la Comissió Europea pot fer propostes que, al final, han de ser aprovades democràticament pels 28. Altres alternatives passarien per una política comercial europea i fins i tot per una de mundial. Aquesta darrera, “poc probable, tot i que seria la més justa, ja que podria tenir en compte les realitats de tots els països, ja siguin més o menys desenvolupats”.

El tinent d‘alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, va cloure l’acte assenyalant la necessitat de comptar amb fòrums com aquest per “donar una visió de l’estat actual del tractat, ja que fa quatre anys que s’està negociant i el seu final encara és incert”. Aguado va recordar que, com a grup municipal, el PSC “està en contra del TTIP”, tot i que també va assenyalar que alguns dels dubtes generats en un principi sí que és cert que s’estan debatent i incorporant a les negociacions, com ara la possibilitat que les pimes puguin seguir sent competitives. El tinent d’alcalde va exposar qüestions que encara cal millorar, com les que fan referència a la propietat intel·elctual, la circulació de transgènics o l’obertura de sectors públics a empreses privades.

Veure la notícia a Canal Terrassa


foto-grup-edfTerrassa reforça la seva presència a Eurocities, la principal xarxa de ciutats del continent, a l’assumir pel 2017 una de les dues vicepresidències del grup de treball de city branding (marca de ciutat) i internacionalització, inclòs dins del Fòrum de Desenvolupament Econòmic (EDF) de la xarxa. Terrassa hi participa com a sistema urbà (liderant un grup d’onze localitats vallesanes) i compartint aquest nou càrrec amb la ciutat de Barcelona. Aquesta vicepresidència es va aprovar el passat 28 d’octubre a Solna, Suècia, amb la participació de representants terrassencs en una de les dues conferències anuals del fòrum EDF.

La presidència del grup de treball recau en la localitat italiana de Gènova, mentre una altra vicepresidència l’assumeix la capital de la província belga de Flandes Oriental, Gant. Entre els objectius d’aquest grup pel 2017 hi ha el de focalitzar iniciatives de projecció de ciutat vers col·lectius amb targets molt específics o estudiar l’impacte de grans esdeveniments, entre els quals destaca el del festival de música electrònica Sonar de Barcelona.

EUROCITIES, amb més de tres dècades d’història, aglutina més de 120 ciutats de 30 països en sis fòrums temàtics. A efectes pràctics, és una plataforma per compartir coneixements i idees, intercanviar experiències i desenvolupar solucions innovadores a través de diferents grups i fòrums de treball.

estocolm-2-foto