El 2017 és un any de celebracions d’aniversaris a Europa. De forma gairebé aritmètica, celebrem 15, 30 i 60 anys. De què? Fa 15 anys que utilitzem l’euro com a moneda única. El 2002 van ser 12 països, però ara ja es mou per 19 estats, amb gairebé 340 milions d’habitants i essent la segona moneda més utilitzada del planeta. Fa 30 anys es va posar en marxa el que potser sigui el programa més exitós i conegut de la Unió Europea, l’Erasmus, del que ja se n’han beneficiat gairebé cinc milions de joves europeus. Però l’aniversari més significatiu és el dels 60 anys del Tractat de Roma, el tret de sortida oficial de l’actual Unió Europea.

Signatura dels Tractats de Roma el 25 de març de 1957 / AP

El 25 de març del 1957 (demà, doncs, farà els 60 anys) Bèlgica, França, Luxemburg, Holanda, Itàlia i Alemanya van signar el que, de fet, van ser els Tractats de Roma, que establien la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom) i que han donat origen a l’actual Unió Europea. Uns anys abans, el 1951, els 6 mateixos països van fundar la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer), embrió de la CEE i de l’actual UE que va néixer amb el Tractat de Maastricht signat el 1992 pels 12 Estats que aleshores formaven part del club europeu.

Avui mateix, dia 24, l’Oficina del Parlament Europeu i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, organitza un acte de celebració institucional d’aquests 60 anys, amb la conversa Europa: passat, present, futur entre l’historiador i escriptor britànic Keith Lowe i la periodista Carme Colomina.

Els caps d’Estat i de Govern de la UE es reuniran demà a Roma, on s’adoptarà una declaració amb motiu de l’aniversari. També hi participaran els presidents de les tres institucions: Antonio Tajani, del Parlament Europeu; Jean-Claude Juncker, de la Comissió Europea; i Donald Tusk, del Consell de la UE.

 

 

 

 


Darrera Jornada Europea del CCME al Parlament de Catalunya

El Consell Català del Moviment Europeu (CCME) va celebrar ahir la seva assemblea general, que va servir per renovar Xavier Ferrer com a president i Joaquim Millan com a secretari general. El paper de l’Ajuntament de Terrassa segueix sent important, ja que continua com a representant dels ajuntaments a la comissió executiva.

El CCME és una associació pluralista i independent formada per col·lectius i persones que desenvolupa activitats europeistes a Catalunya. Està integrada per una àmplia representació de la societat catalana: partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, ajuntaments, universitats, associacions econòmiques, professionals i acadèmiques que pretén ser el reflex de la pluralitat professional, ideològica i política de la societat civil d’Europa. És membre del Moviment Europeu Internacional, creat el 1948 després de la celebració a l’Haia del Congrés d’Europa. 

El vincle de l’Ajuntament de Terrassa amb el CCME durant el 2016 ha estat constant. Durant la Setmana d’Europa als Municipis, el CCME va participar en l’organització i difusió a Terrassa del concert Pinzellades d’Europa a l’Auditori Municipal; de la xerrada sobre tradicions culturals a la UE; de la sessió informativa sobre el Pla Juncker, i de l’acte institucional del Dia d’Europa. En el capítol de sessions formatives sobre la UE als insituts, el CCME va participar en una sessió en anglès a l’INS Montserrat Roig. I en l’apartat de guardons. el CCME va entregar a la Biblioteca Central de Terrassa un Diploma del Dia d’Europa dels sis que va concedir (altres premiats, per exemple, van ser l’Ajuntament de Barcelona i Avalor-Joves de la UGT).

 

 

 

 

 

 


La investigadora holandesa Carmen Aalbers amb Pere Montaña i Ton Estapé

Terrassa, juntament amb el seu Sistema Urbà, és una de les onze ciutats europees que participa en el projecte SPIMA: un ambiciós estudi que pretén analitzar particularitats de cada territori pel que fa a la planificació estratègica i a la gestió de temes transversals a tota l’àrea. Fa uns dies, una investigadora de la Universitat de Wageningen (Holanda), Carmen Aalbers, va ser a Terrassa per iniciar la segona fase del projecte amb cinc entrevistes a diferents actors que van poder fer les seves aportacions sobre la seva idea d’àrea metropolitana des de perspectives i temàtiques diferents. Des de la universitat holandesa estan donant forma a un estudi que pretén identificar aquelles polítiques que permetin una millor cohesió territorial i veure quines són les potencialitats de cada territori a partir de diferents elements, ja sigui amb una dimensió vertical o horitzontal, i tenint també en compte la singularitat d’un territori molt proper a una gran ciutat com Barcelona.

Els cinc entrevistas van ser el sr. Pere Montaña (com a especialista en urbanisme i territori); el sr. Manel Pérez (àmbit social i educatiu); la sra. Dolors Puig (universitat i coneixement); el sr. Ignasi Cusidó (empresa) i el sr. Ignasi Giménez (àmbit polític). En les entrevistes també hi va ser present el sr. Ton Estapé, cap del servei de Planejament dels serveis d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa.

L’SPIMA forma part del programa europeu ESPON (European Observation Netword for Territorial Development and Cohesion) i pretén reforçar el paper d’àrees metropolitanes que tinguin en compte aspectes claus com la sostenibilitat, la cooperació territorial, l’impacte territorial i l’economia verda, entre d’altres.

En el cas del Sistema Urbà de Terrassa, que inclou també Sant Cugat del Vallès, Rubí, Sant Quirze del Vallès, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Castellbisbal, Rellinars, Matadepera i Sant Llorenç Savall, es tracta d’una zona de 348 km2 que cal rellegir com a espai unitari i interrelacionat, pensant especialment en elements agroforestals de l’entorn de cadascun dels municipis. Les altres ciutats europees que participen en el projecte SPIMA són: Praga, Viena, Lille, Brno, Torí, Lió, Brussel·les, Zuric, Akhersus i Oslo.

 


A finals d’aquest mes de març, la Comissió Europea acollirà l’inici de la tercera edició del Premi Capital Europea de la Innovació, per escollir la ciutat que acompanyarà Barcelona (2014) i Amsterdam (2016) en aquest exclusiu rànquing. Enguany, la nova Capital de la Innovació rebrà un premi d’1 milió d’euros per ampliar les seves activitats en aquest àmbit, mentre la segona i tercera classificades rebran cadascuna 100.000€. Es pot presentar la inscripció fins el 21 de juny de 2017. El concurs està obert a ciutats dels estats membres de la UE o països associats al programa d’investigació i innovació de la UE Horizon 2020; que tinguin més de 100.000 habitants, i que desenvolupin activitats innovadores iniciades després de l’1 de gener de 2016.

Des de l’Ajuntament de Terrassa, el capítol de la innovació s’està treballant de forma molt proactiva des de fa anys. Aquest mateix 2017, de fet, s’ha fet el lliurament de la primera edició dels Premis Muncunill a la Innovació, iniciativa amb l’objectiu d’apropar la innovació a la ciutadania, així com reconèixer la labor d’aquelles persones, entitats o empreses que han apostat per la innovació com a model integral i perquè aquesta sigui aplicable a la nostra vida quotidiana. En la primera edició del premi de la Comissió Europea, Terrassa ja va ser una de les 58 ciutats del continent candidates, sense oblidar la participació de la ciutat a xarxes com ara INNPULSO (de Ciudades de la Ciencia y la Innovación) i les associacions de parcs científics i tecnològics de Catalunya i Espanya (APTE i XPCAT). El Parc Científic i Tecnològic Orbital 40, participat per l’Ajuntament, dóna suport, acompanyament i formació a l’emprenedoria i l’empresa innovadora en les diferents fases del cicle de vida a l’empresa.

Enllaç al web del premi a la Comissió Europea

 

 

 

 


“El TTIP, de fet, no existeix, ja que encara s’hi està treballant”. Així va començar ahir el cap de comunicació de la Comissió Europea a Barcelona, Mark Jeffery, la seva presentació a Terrassa d’un debat sobre el tractat de lliure comerç que, des del 2013, negocien la Unió Europea i els Estats Units. L’acte estava organitzat per l’Ajuntament de Terrassa a través dels serveis de Relacions Europees i el de Desenvolupament Econòmic, recollint una proposta de resolució presentada al ple pels grups municipals TeC, ERC-MES i CUP perquè la ciutadania compti amb més elements per entendre un tema tan complicat. El tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Indústria i Ocupació, Miquel Sàmper va ressaltar la necessitat “d’explicar l’estat actual de la qüestió i el seu possible desenvolupament futur”.

El Vapor Universitari, doncs, va acollir la conferència-debat, que va servir per posar damunt la taula punts a favor i en contra del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (conegut com a TTIP per les seves sigles en anglès). Jeffery va defensar que “sense exportacions la crisi seria encara pitjor. Si estem sortint de la crisi és perquè exportem”, a més d’assenyalar que 30 milions de llocs de treball a la Unió Europea depenen d’aquest comerç internacional. Segons Jeffery, d’origen anglès però instal·lat a Catalunya des de fa anys, “cal que respectem les diferències però potenciem el comerç” i va explicar que els esforços en les negociacions passen per millorar temes com la sostenibilitat (amb normes sobre el medi ambient que s’estan recollint), la protecció de les inversions o evitar la competència deslleial. És per això, creu, que cal eliminar alguns obstacles burocràtics i directes però “mantenint uns estàndards de qualitat”.

Una segona part de l’acte va ser el debat que es va establir entre els assitents i Jeffery. Un dels dubtes que van sorgir en la conversa va ser sobre la poca transparència que hi ha en el procés, especialment des dels Estats Units, i el risc que les multinacionals treguin més benefici que les pimes de tot plegat. Jeffery va assenyalar que les petites empreses també es podran beneficiar del TTIP, ja que “sabran on trobar les licitacions”, a més d’indicar que “als EUA també hi ha un fort teixit de pimes, pel que també els interessa que hi hagi un capital específic per la seva participació”.

Jeffery va explicar que pot ser que el TTIP no prosperi, ja que “al final, serà una decisió política”, però va posar damunt la taula quines creu que són les alternatives: La primera, “no fer res”, però així considera que continuaran havent obstacles “com aranzels, burocràcia i barreres per a noves normatives”, mentre en moltes zones del món “ja hi ha acords bilaterals que fan que siguem menys competitius des d’Europa”. La segona, mantenir 28 polítiques comercials nacionals (una per cada Estat membre), però va detallar que, de fet, la Comissió Europea pot fer propostes que, al final, han de ser aprovades democràticament pels 28. Altres alternatives passarien per una política comercial europea i fins i tot per una de mundial. Aquesta darrera, “poc probable, tot i que seria la més justa, ja que podria tenir en compte les realitats de tots els països, ja siguin més o menys desenvolupats”.

El tinent d‘alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, va cloure l’acte assenyalant la necessitat de comptar amb fòrums com aquest per “donar una visió de l’estat actual del tractat, ja que fa quatre anys que s’està negociant i el seu final encara és incert”. Aguado va recordar que, com a grup municipal, el PSC “està en contra del TTIP”, tot i que també va assenyalar que alguns dels dubtes generats en un principi sí que és cert que s’estan debatent i incorporant a les negociacions, com ara la possibilitat que les pimes puguin seguir sent competitives. El tinent d’alcalde va exposar qüestions que encara cal millorar, com les que fan referència a la propietat intel·elctual, la circulació de transgènics o l’obertura de sectors públics a empreses privades.

Veure la notícia a Canal Terrassa


foto-grup-edfTerrassa reforça la seva presència a Eurocities, la principal xarxa de ciutats del continent, a l’assumir pel 2017 una de les dues vicepresidències del grup de treball de city branding (marca de ciutat) i internacionalització, inclòs dins del Fòrum de Desenvolupament Econòmic (EDF) de la xarxa. Terrassa hi participa com a sistema urbà (liderant un grup d’onze localitats vallesanes) i compartint aquest nou càrrec amb la ciutat de Barcelona. Aquesta vicepresidència es va aprovar el passat 28 d’octubre a Solna, Suècia, amb la participació de representants terrassencs en una de les dues conferències anuals del fòrum EDF.

La presidència del grup de treball recau en la localitat italiana de Gènova, mentre una altra vicepresidència l’assumeix la capital de la província belga de Flandes Oriental, Gant. Entre els objectius d’aquest grup pel 2017 hi ha el de focalitzar iniciatives de projecció de ciutat vers col·lectius amb targets molt específics o estudiar l’impacte de grans esdeveniments, entre els quals destaca el del festival de música electrònica Sonar de Barcelona.

EUROCITIES, amb més de tres dècades d’història, aglutina més de 120 ciutats de 30 països en sis fòrums temàtics. A efectes pràctics, és una plataforma per compartir coneixements i idees, intercanviar experiències i desenvolupar solucions innovadores a través de diferents grups i fòrums de treball.

estocolm-2-foto


1470755894_660801_1470767403_noticia_normal

El 30 de novembre s’il·luminarà un edifici emblemàtic de Terrassa per recordar la data de la primera abolició formal al ducat de la Toscana

Hi participen més de 2.000 ciutats de cinc continents, tot i que al món la pena capital encara és vigent en 58 països 

                                           
“La pena de mort és símbol peculiar de la barbàrie” deia l’escriptor i polític francès Víctor Hugo, però el cert és que la història està farcida d’un ús i abús de la pena capital, fins que el ducat de Toscana la va abolir el 1786. El 30 de novembre d’aquell any, Leopold d’Habsburg va promulgar la reforma del codi penal per abolir-la i fins i tot va ordenar la destrucció de tots els instruments emprats, convertint-se en la primera prohibició formal de l’època moderna. Des del 2002, aquesta data s’usa a nivell internacional per commemorar l’esdeveniment. Enguany, la XV edició de la jornada internacional Cities for Life-Ciutats per la Vida / Ciutats contra la Pena de mort se celebrarà poc abans de la votació de la moratòria universal de les execucions a l’Assemblea General de l’ONU, una bona oportunitat per mostrar el valor de les ciutats en el procés abolicionista.

Més de 2.000 ciutats dels cinc continents ─80 d’elles, capitals d’estat─ commemoraran enguany aquest dia amb iniciatives lúdiques i educatives en monuments o llocs simbòlics. La comunitat cristiana de Sant Egidi, que treballa des de fa anys en aquest front, es va adreçar a l’Ajuntament de Terrassa perquè es comprometi públicament a favor del respecte a la vida i la dignitat humana i sobre la urgència d’eliminar la pràctica inhumana de la pena capital del panorama jurídic i penal dels estats. És per això, que el consistori terrassenc s’ha adherit a aquesta campanya mundial i es sumarà a la iniciativa d’il·luminar de manera especial algun edifici emblemàtic de la ciutat el 30 de novembre.

Fa poques setmanes el president de Turquia Recep Tayyip Erdogan va encendre totes les alarmes al dir que s’estava plantejant restablir la pena de mort al seu país, abolida tot just el 2004, en un continent, Europa, on la pena només és vigent a Bielorrússia. La Comissió Europea ja va advertir que això podia provocar aturar les negociacions sobre l’ingrés de Turquia a la Unió Europea. Segons dades d’Amnistia Internacional, 103 països han abolit la pena de mort per a tots els delictes, tot i que a la pràctica l’abolició ja arriba als 141. Aquesta és la part positiva, però també vol dir que encara hi ha pena de mort en 58 estats i territoris. De fet, Amnistia calcula que el 2015 es van dur a terme 1.615 execucions, el 50% més que l’any anterior. 9 de cada 10 van tenir lloc a Iran, Pakistan i l’Aràbia Saudí, tot i que cal tenir en compte que en molts estats no hi ha dades, amb el cas especialment preocupant de la Xina, on aquestes dades es consideren un secret d’estat.

La jornada mundial Ciutats per la vida és una iniciativa internacional promoguda per la Comunitat de Sant Egidi, amb el suport de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort, a la qual pertany Amnistia Internacional juntament amb una seixantena d’organitzacions. Es tracta d’una oposició a la pena de mort en tots els casos, sense excepció i amb independència de la naturalesa i circumstàncies del delicte. La solució, doncs, passa per abordar d’una manera efectiva els problemes del sistema de justícia penal, una actuació policial efectiva, la celebració de judicis justos, millores en educació i el ple respecte als drets humans, com a claus per reduir els índexs de delinqüència.

En la jornada de l’any passat, en l’acte celebrat a la ciutat de Barcelona, Shujaa Graham va dir: “Els joves sou el futur. Vosaltres teniu somnis, jo malsons pel meu passat delictiu i nou anys al corredor de la mort. Aprofiteu l’educació i sigueu solidaris amb els més pobres per fer un món millor”. Graham és tot un referent en la lluita contra la pena de mort als Estats Units. El 1973 se’l va involucrar de forma injusta en l’assassinat d’un guarda de presons a Califòrnia. Va ser condemnat a mort, fins que se’l va declarar innocent i se’l va alliberar el 1981.
immagini_delle_citt_per_la_vita_contro_la_pena_di_morte_10

 


img_5189

La nova Sala Europa del Vapor Universitari acull la taula rodona Europa, a debat, amb la presència del representant de la Generalitat a la UE, Amadeu Altafaj, i altres experts en política comunitària

Text: JORDI TORRENTS / Fotos: ÒSCAR PERICAS

Debatre sobre Europa no és pas nou. Si ens remuntem a un llunyà 1849, trobem com l’escriptor, i polític amb gran visió europeista, Víctor Hugo, va expressar el seu desig d’un continent unit amb un discurs farcit de força i emoció al Congrés de la Pau de París. L’autor d’Els Miserables va dir que “arribarà un dia en què no hi hagi més camps de batalla que els mercats que s’obrin al comerç i els esperits que s’obrin a les idees”. Segle i mig (i escaig) més tard, la Unió Europea ja ha teixit tres dècades d’història, però no es pot dir que es trobi en el seu moment més àlgid. La crisi del Brexit, l’Europa de diferents velocitats, el paper de Catalunya, les politiques d’asil i la (mal anomenada) crisi de refugiats, el desafiament d’Hongria i els partits d’extrema dreta euròfobs van ser alguns dels temes que van planar i es van creuar en la taula rodona “Europa, a debat” que ahir es va celebrar al Vapor Universitari de Terrassa. De fet, va ser el primer acte que va acollir la sala d’actes d’aquest edifici amb el nou nom de Sala Europa. A la taula, presidida pel tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, hi van participar quatre ponents de nivell com el representant de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj; la periodista del diari ARA i investigadora associada al Centre d’investigació, docència, documentació i divulgació sobre les relacions internacionals i el desenvolupament (CIDOB); el politòleg i investigador per Europa del mateix CIDOB, Pol Morillas, i la doctora en Dret i professora de Dret Internacional a la Universitat Pompeu Fabra, Sílvia Morgades. Com a cloenda del debat, el president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer, va entregar al regidor de Cultura terrassenc, Jordi Flores, el Diploma Europeu en reconeixement a la tasca de la Biblioteca Central de Terrassa (BCT) a l’hora d’organitzar activitats en favor de la construcció europea.

Amadeu Altafaj: “El Brexit és una altra esquerda a Europa”

Amadeu Altafaj va remarcar que “invertir en relacions internacionals des de l’àmbit local és un segell de qualitat per a ciutats com Terrassa”, tot i admetre que Europa “està en crisi”. La sortida del Regne Unit farà que passem de 28 a 27 estats: “Mai ha passat. Mai hem perdut un estat que, a més, és de pes”, lamenta qui en el seu moment va ser el responsable de comunicació del president de la Comissió Europea, Durão Barroso, i que també creu que el Brexit no és més que “una altra esquerda” que cal afegir a “la manca de resposta coordinada en el tema dels refugiats i a la crisi de legitimitat i el conflicte de sobiranies”. Altafaj també assenyala la necessitat de Catalunya de “ser actius i compromesos a Europa, però també crítics”, a més de lamentar que el creixement de l’extrema dreta al continent és una realitat trista però que en un país veí com França “ja s’està produint en tres generacions de la família Le Pen”.

 

Carme Colomina: “Europa està més dividida que mai i cal recosir les diferències”

Colomina va tocar el crostó a la Unió Europea perquè creu que “té problemes per explicar-se”. Aquesta periodista, que ha cobert cimeres i conflictes en una vintena de països, es qüestiona “si falta relat i connexió amb la ciutadania”. Té clar que “hi ha vida després del Brexit, però quina vida? La del terrorisme i els populismes euròfobs?”. Per tot això, creu que “Europa està més dividida que mai i cal recosir les diferències, ja que no hi ha una Europa, n’hi ha moltes”. Colomina posa èmfasi en l’error d’anomenar crisi a la situació dels refugiats i alerta que es tracta de l’exemple “més clar” dels mals del projecte europeu. Aquests mals comencen amb un problema de discurs, ja que “Europa diu que cal repartir els refugiats, però després blinda fronteres”, però també per un problema de lideratge ─”no el veig, ni en Merkel”─ i per un tercer d’alternativa. Respecte aquest darrer punt, la que va ser corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel·les, lamenta que vagi creixent l’extrema dreta, amb exemples molt preocupants i evidents en països com Eslovàquia, Dinamarca, Holanda, França i Alemanya, agreujat pel fet que el mateix president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, “ara diu que la solidaritat no es pot imposar, quan abans parlava de multar els estats que no acceptessin acollir refugiats”.

 

Pol Morillas: “El referèndum hongarès és una bufetada a la Unió Europea”

Morillas també va fer referència a la crisi del Brexit tot assenyalant que és una crisi “més profunda del que sembla”, amb riscos en tres fronts diferents. Primer, el de la “desafecció política”. El politòleg apunta que ens trobem “en la política de la post-veritat, ja que ens basem més en els discursos, en els missatges que semblin convincents encara que no vagin corroborats per dades o per la realitat”. Aquesta lectura creu que es pot aplicar al missatge que, mar enllà, està llançant Donald Trump, però que en àmbit europeu es troba en el recent referèndum d’Orban a Hongria o en la sortida del Regne Unit. Morillas lamenta, per exemple, que s’equipari refugiats amb terrorisme, quan no hi ha evidències que hi hagi una relació directa, de la mateixa manera que Trump no aporta dades per justificar la construcció d’un mur entre els Estats Units i Mèxic. El cas hongarès, tot i l’alleujament que suposa que el referèndum no s’hagi pogut validar, creu que és “una bufetada a la Unió Europea”, ja que es va planificar “per destruir i per dividir”. Morillas coincideix amb Colomina al dir que “falta una narrativa europea” i posa com exemple el fet que el dia després del referèndum del Regne Unit sobre la seva continuació a la UE, “la frase més buscada pels britànics a Google va ser Què és la Unió Europea?”.

 

Sílvia Morgades: “Europa viu una tensió no resolta en l’afany d’esdevenir un estat federal”

La doctora Morgades considera que, al més pur estil d’una sèrie de televisió, encara hi ha una “tensió no resolta” per part de la Unió Europea en el seu possible afany d’esdevenir un estat federal europeu. Aquesta experta en règim internacional del refugi i l’asil detalla que hi ha massa reptes interns i externs a resoldre, a més d’apuntar que molts dubtes sorgeixen per una qüestió, simplement, de números: “El 2015 hi va haver 1,2 milions de sol·licituds d’asil a la UE, una xifra que pot semblar baixa si es compara amb els 500 milions d’habitants de la unió, però que va fer saltar les alarmes si es compara amb els 400.000 sol·licitants de l’any anterior”. Critica la manca de cintura d’Europa a l’hora d’afrontar aquesta tema i lamenta que s’hagi de comptar per milers els morts al mar Mediterrani. També critica que es parlés molt de l’Espai Schengen que havia de permetre la lliure circulació entre països: “És fals, ja que no té en compte els refugiats”, el que ha comportat passos il·legals i concentracions de persones que fugen de situacions de guerra en zones com Itàlia, Grècia o els països de l’Est.

Canal Terrassa n’ha parlat

img_5198

img_5218


La Comissió Europea ha aprovat un projecte titulat “Dinamisme Espacial i Planificació Estratègica en les àrees metropolitanes”, finançat pel programa europeu ESPON, en el qual hi participarà el Servei d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa.

El passat mes de març la ciutat de Terrassa conjuntament amb un consorci format per 10 ciutats europees (liderant la ciutat d’Oslo) i les seves àrees metropolitanes varen enviar la candidatura per participar a la convocatòria per a Projectes d’Anàlisi d’Objectius (Targeted Analyses) del Programa ESPON 2020.

L’oportunitat per a la participació en aques projecte va sorgir gràcies al treball que  realitza el Sistema Urbà de Terrassa dins el grup de treball d’Àrees Metropolitanes del Fòrum de Desenvolupament Econòmic de la xarxa EUROCITIES.

El programa financia l’estudi dels territoris que hi participen a través de la Universitat d’Oslo (Noruega) que editarà una metodologia de treball d’acord a l’anàlisi que hagi efectuat dels diferents territoris, el seu grau de col·laboració territorial sobretot a nivell de Planificació Urbana i Planejament Territorial de Serveis.

Terrassa podrà beneficiar-se així d’aquest estudi i dels intercanvis amb d’altres ciutats en relació a
la gestió de les àrees funcionals i dels sistemes metropolitans a nivell d’urbanisme, planificació
urbana i cooperació entre els territoris.
Les ciutats europees participants en aquest projecte juntament amb Terrassa són: Oslo (Noruega),
Brussel·les (Bèlgica), Lille i Lió (França), Zurich (Suïssa), Brno i Praga (República Txeca), Viena
(Àustria) i Torino (Itàlia).

Més informació: https://www.espon.eu/

esponimage

 


Terrassa ha assistit, en representació del Sistema Urbà, a la reunió de la Cooperation Platform que s’ha celebrat a Porto el 12 i 13 de maig.

EUROCITIES organitza anualment aquesta reunió amb els tècnics encarregats dels assumptes europeus de les ciutats que formen part de la xarxa.

Les sessions compten amb diferents conferències, seminaris, visites d’estudi a la ciutat, taules rodones, reunions i sessions de networking.

Es tracten temes com les Smart Cities, l’Agenda Urbana, estratègies per a promoure la participació en projectes europeus, etc…

També s’informa de les darreres novetats d’actualitat europea i oportunitats per als municipis en el marc de la UE i es realitzen sessions de networking sobre diferents temes d’interès per a les ciutats.

Cooperation PlatformCiVDtiEWwAAUw84