El cap del Servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa ha participat al Fòrum de Desenvolupament Econòmic de la xarxa de ciutats europees EUROCITIES que va tenir lloc a Munich el passat 16-18 d’octubre.

Terrassa vicepresideix el grup de treball de City Branding (marca de ciutat) conjuntament amb les ciutats de Gant, Gènova i Grenoble.


Terrassa forma part del grup de treball (WG) de la xarxa EUROCITIES sobre l’Agenda Urbana Europea des de 2014. El 27 de setembre, a la ciutat belga de Brussel·les, es va debatre sobre com presentar la feina del WG a les diferents institucions europees.

En el proper butlletí informarem sobre els resultats d’aquesta reunió.


l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural impulsa les Jornades Europees de Patrimoni (JEP), una iniciativa del Consell d’Europa i la Comissió Europea que se celebra ininterrompudament a Catalunya des del 1991 i que és considerada com l’activitat participativa més important d’Europa en relació al patrimoni cultural.

Les Jornades Europees del Patrimoni són un esdeveniment obert a tothom i una gran oportunitat per donar a conèixer la riquesa i atractiu del nostre patrimoni cultural, amb l’objectiu principal d’estrènyer els vincles entre aquest i la societat.

Terrassa se suma a aquesta iniciativa programant activitats gratuïtes durant el segon cap de setmana d’octubre per apropar el seu patrimoni cultural a la ciutadania.

Més informació: http://cort.as/-R8mF

 


AGOST DE 2019.- Terrassa va ser la cinquera ciutat catalana que va rebre més diners de diferents línies i programes de finançament de la Unió Europea entre els anys 2014 i 2017. Segons un estudi de la Generalitat, entitats amb seu a Terrassa han rebut gairebé 30 milions d’euros (29,86) en programes gestionats directament per la Comissió Europea, i que representen prop del 20% del total de la despesa de pressupost europeu.

Les 10 ciutats catalanes amb més finançament rebut són Barcelona (617,2 milions d’euros), Cerdanyola del Vallès (80,1), Castelldefels (54,5), Tarragona (30,1), Terrassa (29,8), Girona (17,1), Sant Cugat del Vallès (10,9), Santa Oliva (10,2), Caldes de Montbui (8,3) i l’Hospitalet de Llobregat (8,1). Altres ciutats que es troben entre els 3 i els 8 milions són Lleida, Mataró, Manresa, Badalona, Sabadell, Granollers i Vilanova i la Geltrú.

La Generalitat va presentar un estudi per analitzar la participació catalana en les diferents línies i programes de finançament de la Unió Europea de naturalesa competitiva entre els anys 2014 i 2017. Tenen aquesta consideració aquells programes de finançament gestionats directament per la Comissió Europea o les seves agències executives (Horizon 2020, l’Instrument Financer pour l’Environnement -LIFE-, etc.1) en contraposició als fons europeus de caràcter descentralitzat o gestionats per les administracions nacionals (centrals, autonòmiques, regionals i locals). Al portal web dels fons europeus a Catalunya, del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, es troba una explicació detallada dels diferents fons i programes de finançament de la Unió Europea. El web també ofereix notícies d’actualitat, agenda d’activitats, convocatòries publicades per part de les institucions europees, estatals i catalanes, què fa la Generalitat de Catalunya, eines per a la cerca de socis i exemples de projectes que s’han fet i s’estan fent a Catalunya amb finançament europeu.

En aquest treball, s’ha identificat un total de 918 entitats amb seu a Catalunya (953 incloent persones físiques) beneficiàries de finançament europeu entre els anys 2014 i 2017 (279 l’any 2014, 375 el 2015, 393 el 2016 i 406 -441 incloent persones físiques- el 2017). Això representa el 23% del total de les entitats beneficiàries a Espanya (23% el 2014, 22% el 2015, 23% els 2016 i 2017). Cada entitat participa, de mitjana, en 2,6 projectes considerant els quatre anys.

Aquestes entitats van participar en 2.479 projectes finançats per la UE (458 projectes el 2014, 672 el 2015, 677 el 2016 i 726 el 2017). Això representa el 28% del total de projectes amb participació espanyola (30% el 2017).

Pel que fa al volum de finançament aconseguit, les entitats amb seu a Catalunya han obtingut 972,2 milions d’euros (M€) (163,2 M€ el 2014; 272 M€ el 2015; 272,6 M€ el 2016 i 264,3 M€ el 2017). Això representa el 21% del total del finançament europeu captat per entitats espanyoles (21% el 2014, 19% el 2015, 22% el 2016 i 23% el 2017).

Els àmbits de finançament amb major participació d’entitats amb seu a Catalunya són: innovació, recerca i salut (78% dels recursos obtinguts); cooperació al desenvolupament i acció exterior (10% dels recursos captats); medi ambient, desenvolupament rural i pesca (3% dels recursos aconseguits), infraestructures, energia i transport (3% dels recursos rebuts); i ensenyament, joventut, formació i ocupació (2% dels recursos percebuts).

Pel que fa a les línies i els programes específics de finançament, 4 programes concentren el 87,5% dels recursos obtinguts per entitats amb seu a Catalunya. Aquests programes són (per ordre d’importància):

  • El programa marc de recerca i innovació Horizon 2020 (incloent el 7è Programa marc de recerca del marc financer previ) amb el 78% dels recursos en els quatre anys: 754,1 M€)
  • El programa d’ajuda humanitària, que aglutina el 4% dels recursos
  • El programa LIFE (incloent la finalització del programa LIFE del marc financer previ) (3% dels recursos)
  • El Mecanisme Connectar Europa (CEF en les seves sigles angleses) (2,5% dels recursos)

Comissari d’Educació de la CE, Tibor Navracsics / FOTO: Agenzia d’Informazione SIR

AGOST DE 2019.- La Comissió Europea va anunciar fa unes setmanes el nom dels centres d’ensenyament superior de tot Europa que participaran en les primeres “aliances universitàries europees” (European Universities Initiative). Aquestes aliances volen millorar la qualitat i l’atractiu de l’ensenyament superior europeu i impulsar la col·laboració entre els centres, els estudiants i el personal acadèmic. Les 54 sol·licituds rebudes han estat avaluades per 26 experts externs independents, inclosos rectors, catedràtics i investigadors, designats per la Comissió, els quals han seleccionat 114 centres d’ensenyament superior pertanyents a disset universitats europees de 24 estats membres. L’objectiu és crear aliances transnacionals de centres d’educació superior de tota la UE que comparteixin una estratègia a llarg termini i promoguin la identitat i els valors europeus i millorar la mobilitat dels estudiants i del personal acadèmic i, en general, la qualitat, la inclusivitat i la competitivitat de l’ensenyament superior europeu. Entre les universitats seleccionades n’hi ha quatre de catalanes: la Universitat de Barcelona (UB) participarà en l’aliança CHARM EU, conjuntament amb centres d’Hongria, Irlanda, França i els Països Baixos; la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) formarà part de l’aliança ECIUn amb centres de Dinamarca, Irlanda, Suècia, Lituània, Finlàndia, Alemanya, Portugal, Itàlia, els Països Baixos i Noruega; la Pompeu Fabra participarà en el projecte EUTOPIA amb centres del Regne Unit, França, Bèlgica, Suècia i Eslovènia; i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) formarà part d’UNITE! Amb centres de França, Finlàndia, Suècia, Itàlia, Alemanya i Portugal. De les quatre universitats catalanes, tres tenen un vincle directe amb Terrassa:

Vincles amb Terrassa:

  1. UNIVERSITAT DE BARCELONA (UB) Un primer vincle és amb l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), un centre adscrit a la UB en el qual s’imparteix el Grau de Cinema i Mitjans Audiovisuals, a més de màsters, postgraus i seminaris d’estiu. El segon vincle és amb el Campus Universitari de Salut de Mútua de Terrassa. L’Hospital Universitari Mútua Terrassa està acreditat per la UB i té convenis docents amb altres universitats. L’Escola Superior de Comerç i Distribució (ESCODI), on es fa formació per al sector del comerç, també està adscrita a la UB.
  2. UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA (UAB): Vinculada amb l’Escola Universitària Creu Roja on es cursa Infermeria i Teràpia Ocupacional.
  3. UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (UPC): La presència de la UPC a Terrassa és molt important, amb càmpus urbà estès en diferents punts de la ciutat. S’hi poden estudiar 14 graus universitaris vinculats a cinc grans àmbits (Enginyeria Aeroespacial, Enginyeria Industrial. Enginyeria en Telecomunicacions. Tecnologia Multimèdia i Videojocs, i Ciències de la Salut.

Entre les universitats europees seleccionades hi ha tota mena de centres d’ensenyament superior d’arreu de la UE, des de centres de ciències aplicades a escoles tècniques superiors, d’escoles d’art fins a instituts politècnics o centres de recerca.

Aquestes aliances universitàries europees esdevindran campus universitaris on els estudiants, els doctorands, el personal acadèmic i els investigadors podran desplaçar-se sense cap mena de problema. L’objectiu és posar en comú els coneixements especialitzats, les plataformes i els recursos per oferir programes d’estudi o mòduls comuns en totes les disciplines. Aquests programes seran molt flexibles i permetran als estudiants personalitzar la seva formació triant el que vulguin estudiar, on i quan per tal d’obtenir un títol europeu. Les aliances universitàries europees també contribuiran al desenvolupament econòmic sostenible de les regions on són situades i els estudiants podran col·laborar amb les empreses, les administracions municipals, professors universitaris i investigadors per tal de trobar solucions als problemes a què han de fer front les seves regions.

Per a les disset primeres universitats europees hi ha previst un pressupost total de 85 milions d’euros. Cada aliança rebrà fins a 5 milions d’euros durant els propers tres anys perquè puguin començar a implementar els seus plans i aplanar el camí a d’altres centres d’ensenyament superior de tota la UE. El seu progrés serà objecte d’un estret seguiment. La primera convocatòria, i la segona, que es publicarà aquesta tardor, provaran diferents models per implementar el nou concepte d’aliances universitàries europees i la seva capacitat per impulsar l’ensenyament superior. Amb vista al proper pressupost de la UE a llarg termini (2021-2027), la Comissió ha proposat un desplegament complet del programa Erasmus+ i un increment important del pressupost. Hi ha aliances que són globals i abasten totes les disciplines i d’altres que se centren, per exemple, en el desenvolupament  urbanístic sostenible del litoral, les ciències socials o fins i tot la salut mundial. De mitjana cada aliança aplega set centres d’ensenyament superior de tots els països europeus, la qual cosa donarà lloc a noves col·laboracions. La diversitat dels centres seleccionats reflecteix la gran diversitat geogràfica de les sol·licituds rebudes.


JULIOL DE 2019.- El Curs d’Estiu sobre la Unió Europea va cloure la seva catorzena edició el passat 16 de juliol amb una xerrada de la doctora Montserrat Pi, professora titular a l’àrea de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals de la UAB. La seva presentació es va centrar en analitzar el paper del Parlament Europeu (PE) a la Unió Europea (UE). Les seves reflexions es van centrar en explicar què és i què hauria de ser el PE. Així, va destacar que el Parlament “pot tenir un màxim de 750 diputats (ara s’ha deixat en 705 per poder acollir nous països membres) i per un mandat de cinc anys, mentre el president ho és per dos anys i mig”. De fet, durant la mateixa sessió del curs terrassenc, Ursula von der Leyen era escollida com a presidenta de la Comissió Europea com a relleu del polèmic Jean-Claude Juncker, convertint-se en la primera dona a presidir la institució. Pi considera que la proposta de Von der Leyen “no recau en cap candidat oficial”, pel que es pregunta “si s’ha menystingut al PE”.

Pi és llicenciada en Dret per la UAB i va treballar a Brussel·les com a funcionària de la Comissió Europea, a la Direcció General d’Ocupació i Afers Socials, durant tres anys. La seva recerca es centra en els drets fonamentals a la Unió Europea, en les seves relacions exteriors i en l’àmbit de l’Espai de Llibertat, Seguretat i Justícia. Pi creu que hi ha àmbits en els que el PE podria guanyar competències: un, és el de la política exterior, ja que el PE actualment “té un paper merament consultiu, excepte per la conclusió de tractats internacionals”. Pi també considera que el PE s’hauria d’enfortir per millorar la qualitat democràtica de la UE, ja que no és encara la institució clau en la presa de decisions. En l’àmbit polític, per exemple, el pes el tenen el Consell i la Comissió, mentre en el legislatiu i el pressupostari Pi es pregunta si caldria donar més iniciativa legislativa al PE, que codecideix juntament amb el Consell Europeu.

Pi va repassar també com ha quedat estructurat el Parlament Europeu després de les recents eleccions. Així, en la que és la novena legislatura del PE hi ha eurodiputats de fins a 190 partits polítics nacionals diferents. El 59% dels electes són homes i el 41%, dones.


JULIOL DE 2019.- La tercera sessió del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea va anar a càrrec de la coordinadora de les ciutats membres de la xarxa EUROCITIES, Marta Marcuzzi, que el passat 9 de juliol va ser a Terrassa per parlar sobre el rol de les ciutats a Europa. Marcuzzi va voler remarcar aquest paper i va llançar el repte que “cal que pensem en les ciutats i en la ciutadania com en la pedra angular de la Unio Europea”. Aquesta força no es pot fer a títol individual i, per això, va precisar que una xarxa com EUROCITIES és “una veritable plaforma de cooperació per crear sinergies entre ciutats i garantir una major aplicació de polítiques de la UE”. La representant d’EUROCITIES va explicar que la majoria de les polítiques europees afecten i s’apliquen a nivell local i que les ciutats “representen el nivell polític més pròxim a la ciutadania”. Amb tot, lamenta que la participació de les ciutats en el procés decisiori de la UE cal canalitzar-la a través del Comitè de les Regions, “un òrgan consultiu i assessor, però amb un poder molt limitat”. I en aquest punt, és clar, és on entra EUROCITIES, una xarxa formada per més de 140 grans ciutats europees de 39 països i que representen més de 130 milions de persones. A l’Estat espanyol són 12: Barcelona, Bilbao, Fuenlabrada, Gijón, Madrid, Saragossa, Màlaga, Múrcia, Donosti, Sevilla, Valladolid i Terrassa, que hi és en representació del seu Sistema Urbà (que aglutina 11 municipis vallesans i una població de més de 400.000 persones).

Com a exemple de treball en comú a EUROCITIES vinculat directament a la tasca de la Unió Europea, Marcuzzi va explicar la campanya Cities4Europe (en la que Terrassa hi va participar), que durant un any ha treballat per inspirar ciutats i altres nivells de govern, incloses les institucions de la UE, per buscar mecanismes i eines que comprometin els ciutadans en la formulació de polítiques, enfortint noves formes de democràcia a tot Europa. En el cas de Terrassa, el debat es va centrar en els drets socials i els drets humans.

Com a conclusió, Marcuzzi va assenyalar que “el futur d’Europa es decidirà a les nostres ciutats”, i que tenim l’oportunitat de protenciar una participació ciutadana “per escurçar la distància entre els representants polítics de la UE i la població per assolir els principals objectius econòmics, socials i mediambientals”. Marcuzzi va recordar que el 75% dels ciutadans de la UE viuen a zones urbanes i que el 73% treballa a les ciutats.

El cap del servei de Relacions Europees i Internacionals de Terrassa, Joan Chicón, va detallar que la utilitat per a la ciutat de formar part de la xarxa EUROCITIES passa per participar en campanyes com Cities4Europe, en programes d’intercanvi d’experiències i bones pràctiques (com el Civitas Satellite), en la captació de Fons Estructurals europeu i en projectes europeus, com els més recents VALUES, que vol potenciar la capacitat de les ciutats i les organitzacions de voluntariat  per treballar de forma conjunta i aconseguir una integració efectiva dels immigrants i refugiats,  i BRIDGE, sobre sensibilitzar els actors locals i enfortir les seves capacitats per reduir la vulnerabilitat col·lectiva a la radicalització mitjançant el control i la mitigació del fenomen de la polarització i les ideologies extremistes.


JULIOL DE 2019.- La segona xerrada del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea va anar a càrrec de la presidenta de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Sònia Fuertes, que el passat 2 de juliol va fer un repàs de la situació d’Europa des de la perspectiva social. Fuertes, llicenciada en Filosofia i amb grau universitari en Educació Social, ha exercit com a docent en diverses universitats i treballa com a subdirectora de l’Àrea d’Inserció Social de la Fundació Salut i Comunitat. ECAS és la xarxa que engloba més d’un centenar d’entitats de l’àmbit social, que atenen més de 850.000 persones amb 12.000 professionals i, una altra xarxa bàsica, amb 10.000 voluntaris i voluntàries. Parlem d’entitats que treballen de forma prioritària amb persones i col·lectius en situació o risc d’exclusió social. Parlem, doncs, de conceptes com la igualtat d’oportunitats, aconseguir una societat més justa i equitativa i afavorir la inclusió total. Tot un vocabulari que ha d’anar més enllà, segons la mateixa Fuertes.

Fuertes va mostar-se força crítica amb Europa, ja que considera que “hi circulen més fàcliment els capitals que les persones”, en una època farcida de fake news i d’infoxicació, neologisme que fa referència a la intoxicació informativa. Recorda com, fa uns anys, “parlar de mileurisme equivalia a precariat, però sí que parlem d’un “precariat” real, amb una realitat amb treballadors pobres i amb una gentrificació a les grans ciutats que expulsa borses de població per la pressió immobiliària. I, per arrodonir-ho, “amb el creixement de l’extrema dreta de gent com Salvini, Le Pen o Vox”. Com a xifra rellevant, un de cada quatre europeus es troba “en risc de situació de pobresa”.

Algunes de les impressions de Fuertes relacionades amb diferents temes van ser les següents:

  • GARANTIA D’INGRESSOS: Tothom necessita ingressos per viure, però avui dia trobem treballadors que, tot i tenir un ingrés per la seva feina, no poden abandonar la situació de pobresa. Persones que dormen en un alberg o van al banc d’aliments tot i tenir una feina. Fins on cal garantir un salari? Tenim gent que està caient del sistema.
  • HABITATGE: Falta parc públic. Les ciutats tornen a entrar en una bombolla de preus. La gentrificació no és una taca d’oli, són taques d’oli que van expulsant gent dels seus barris i dificulten el teixit urbà. També s’expulsa el comerç.
  • REFUGIATS I MIGRACIONS: Ens diuen que no podem acollir, però no s’han acomplert els compromisos.
  • CIUTATS: L’administració pública més pròxima als ciutadans és i ha de ser la local, la de les ciutats. Hem d’apropar-nos al màxim a la dimensió humana.
  • SOLEDAT: La veiem no només en gent gran, també en joves i per qüestions de gènere. Encara veiem l’envelliment com a problema, quan hauria de ser una atenció digna com a cicle vital.
  • REPENSAR MODEL SOCIAL: Un menjador social, per exemple, genera dependències i, fins i tot, un control social paral·lel. La gent vol participar, decidir. Cal pensar la ciutat al servei de la ciutadania. Cal apoderar les persones, no culpabilitzar i superar el paternalisme.
  • EXTREMA DRETA: Estem vivint un retrocés dels drets democràtics. Hi ha decepció. Hi ha vots des de barris de rendes més altes, però també hi ha vot de càstig en zones més populars. El rebuig a l’altre té a veure amb el desconeixement.
  • REDISTRIBUCIÓ DE LA RIQUESA: Les teves possibilitats de promoció social tenen a veure amb el teu bressol més que amb l’educació. Cal fer un replantejament!

Fuertes també va referir-se al Pilar Europeu de Drets Socials, un document no vinculant (per desgràcia), però que és tota una declaració de principis i un toc d’atenció vers una Europa que ja compta amb 21 milions de treballadors per sota del llindar de la pobresa, que ja supera el 23% de persones en risc d’exclusió social (a Espanya estem al 27%, gairebé 13 milions de persones) vers una Europa que està gestionant de forma vergonyant el tema dels refugiats o vers una Europa que és responsable d’un percentatge molt alt de reglaments, directives o lleis que ens afecten directament en el nostre dia a dia, en temes com habitatge, inclusió o serveis socials. Vertebrar el sector social es fonamental en la lluita per la igualtat d’oportunitats per a tota la població, així com en la voluntat de transformar la societat per fer-la més justa i equitativa. Segons Fuertes, el Pilar és una bona eina que se centra en àmbits com la igualtat d’oportunitats, l’accés al mercat de treball, les condicions laborals justes i la protecció i la inclusió social.


JULIOL DE 2019.- El Curs d’Estiu sobre la Unió Europea que el servei de Relacions Europees i Internacionals (RRII) organitza a Terrassa ha arribat enguany a la seva 14a edició. El dimarts 25 de juny va arrencar amb una xerrada-debat sobre l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquesta primera sessió, de les quatre previstes a la Biblioteca Central de Terrassa (BCT), va anar a càrrec del cap del servei de RRII, Joan Chicón, i del tècnic del mateix servei, Jordi Torrents. Estava previst que el ponent fos el director de l’oficina de l’Alta Comissionada per a l’Agenda 2030, Federico Buyolo, però a darrera hora va excusar la seva assistència perquè estava convocat a una reunió interministerial del Govern d’Espanya.

Durant la presentació es va detallar que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es van gestar en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible, celebrada a Rio de Janeiro el 2012. El propòsit era crear un conjunt d’objectius mundials relacionats amb els desafiaments ambientals, polítics i econòmics de què s’enfronta el nostre món. Els ODS i l’Agenda 2030 es vinculen directament amb l’Agenda Urbana, que es desenvolupa des d’una perspectiva multinivell (hi ha Agenda Urbana Catalana, Espanyola, Europea i Mundial).

Els ODS substitueixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), amb els quals es va emprendre el 2000 una iniciativa mundial per abordar la indignitat de la pobresa. Els ODM eren objectius mesurables acordats universalment per fer front a la pobresa extrema i la fam, prevenir les malalties mortals i ampliar l’ensenyament primari a tots els nens, entre d’altres prioritats del desenvolupament. Eren uns objectius amb un enfocament més vertical, des de la perspectiva dels països del Nord vers els països del Sud. Podia generar dubtes per ser una lectura més paternalista, però durant 15 anys els ODM van impulsar el progrés en diverses esferes importants: reduir la pobresa econòmica, subministrar accés a l’aigua i el sanejament tan necessaris, disminuir la mortalitat infantil i millorar de manera important la salut materna. També van iniciar un moviment mundial destinat a l’educació primària universal, inspirant als països a invertir en les seves generacions futures. Els ODM van aconseguir enormes avenços en la lluita contra el VIH / SIDA i altres malalties tractables, com la malària i la tuberculosi. El llegat i els èxits dels ODM ens han brindat lliçons i experiències valuoses per començar a treballar darrere dels nous Objectius. No obstant això, per a milions de persones de tot el món, la tasca no ha conclòs. Cal fer un últim esforç per posar fi a la fam, aconseguir la plena igualtat de gènere, millorar els serveis de salut i fer que tots els nens segueixin cursant estudis després de l’ensenyament primari. Els ODS també són una crida urgent perquè el món faci la transició a un camí més sostenible.

Els ODS constitueixen un compromís audaç per abordar els problemes més urgents als quals avui s’enfronta el món. Els 17 Objectius estan interrelacionats, el que significa que l’èxit de un afecta el d’altres. Respondre a l’amenaça del canvi climàtic repercuteix en la forma en què gestionem els nostres fràgils recursos naturals. Aconseguir la igualtat de gènere o millorar la salut ajuda a eradicar la pobresa; i fomentar la pau i societats inclusives reduirà les desigualtats i contribuirà que prosperin les economies. En suma, és una oportunitat sense igual en benefici de la vida de les generacions futures.

Els ODS van coincidir amb un altre acord històric celebrat el 2015, l’Acord de París aprovat en la Conferència sobre el Canvi Climàtic (COP21). Juntament amb el Marc de Sendai per a la Reducció del Risc de Desastres, signat a Japó al març de 2015, aquests acords proveeixen un conjunt de normes comunes i metes viables per reduir les emissions de carboni, gestionar els riscos del canvi climàtic i els desastres naturals, i reconstruir després d’una crisi.

Els ODS són especials ja que abasten les qüestions que ens afecten a tots. Reafirmen el nostre compromís internacional de posar fi a la pobresa de manera permanent a tot arreu. Són ambiciosos, ja que la seva meta és que ningú quedi enrere. El que és més important, ens conviden a tots a crear un planeta més sostenible, segur i pròsper per a la humanitat. L’agenda 2030 i els ODS són una oportunitat pel canvi i la transformació. Som part del problema i el tot de la solució. Avui dia podem saber què passarà els pròxims anys. Generem compromís global. Abans en la història no passava. Amb tot, potser fa 4 anys quan es va votar el contingut de l’Agenda 2030 i dels ODS no comptàvem amb un canvi tan fort geopolític amb gent com Trump, Bolsonaro, Salvini, Le Pen (bé, aquesta sí que hi comptàvem) o la irrupció aquí de la ultradreta de Vox.

Tenim una agenda a 15 anys, signada per 193 països i amb un llarg recorregut, amb el repte d’aconseguir una transformació global des de la feina local i amb la implicació de les administracions i la ciutadania.

Hem tingut dues grans agendes mundials:

– La Declaració Universal dels Drets Humans, de fa més de 70 anys.

– Agenda 2030. I estan connectades. És la materialització de la primera. Una va lligada a l’altra. Avui hi segueixen havent guerres, sí, però mai havíem viscut un moment tan llarg de pau, entesa a escala global, com fins ara. L’Agenda 2030 i els ODS, doncs, no són més que portar a la pràctica els principis d’aquells Drets Humans.

Cal fer aterrar els ODS, que no es quedi en un document. La desigualtat també la veiem dins dels països. El cas de l’Estat espanyol, per exemple. Hem passat, no sé si n’hem sortit, una dècada de crisi molt potent que ha generat situacions extremes. L’Agenda 2030 neix d’un gran debat. I quan es van fer enquestes sobre el tema, tots els països es va destacar l’Educació com l’element clau més important. És una agenda de transformació. I es fa a través de la Cultura (tot i que no és un dels 17 ODS, la cultura és transversal). Per primera vegada hi ha una agenda, amb 169 metes, que és un acord entre 193 països. Cal generar una economia ètica per tenir una societa inclusiva i que tingui en compte el medi ambient. Pot semblar molt utòpic dir això i quedar-se en una declaració de principis, però es pot concretar, per exemple, en:

– Economia circular

– Transició ecològica

– Cohesió social: sense desequilibris com les 264 vegades de diferència entre sous a Espanya

– Que ningú quedi enrere: no és només econòmic, és social i és generacional.

– Salut ambiental: 3 milions de persones moren cada any per la contaminació atmosfèrica. Les ciutats han de canviar la seva configuració. L’Urbanisme ha de ser la 1a política social. Ciutats que estan recuperant grans zones de vianants o de trànsit pacificat. Si es fa, la ciutadania recupera les ciutats. Aconseguir que tothom tingui una zona verda a menys de 500 metres. Això forma part de la visió dels ODS.

L’Agenda 2030 se l’ha de creure la ciutadania i fer-la seva a partir de tres vectors:

1- Informació: que es coneguin els ODS. Donar a conèixer que hi ha una agenda global.

2- Entendre-la. Són 17 ODS interrelacionats. El mes passat el servei de Relacions Internacionals va organitzar una trobada amb tècnics de l’Ajuntament per incidir, precisament, en què hi ha elements dels ODS que poden semblar allunyats d’alguna àrea temàtica, però no és així. Tècnics de Medi Ambient potser pensen que s’han de focalitzar en l’ODS 13 (Acció Climàtica), però quan hi ha un diàleg amb altres serveis conclouen que també han de tenir en compte la Pau (ODS 16), l’Educació (ODS 4) o la Igualtat de Gènere (ODS 5). Interaccionar. Economia, desigualtat, educar, tot va lligat! Tot està connectat. Hem d’entendre que no som el centre del món com a Europa (7% de població i 10% del PIB). El que ha passat a Moçambic o passa a Veneçuela afecta a nivell global. I la resposta ha de seguir sent global.

3- Les interaccions: no podem parlar d’Educació sense parlar d’Igualtat. O de Fam sense parlar de Feina. De DDHH sense parlar de ciutats o pobresa energètica. Cada problema necessita una visió global. I interactuar és fomentar eines de participació ciutadana, començant pels municipis. Aprofitar xarxa societat civil. Ja ho estem fent. Sí, però l’agenda endreça objectius i recursos, es una eina. Cal apoderar la ciutadania. Des de l’àmbit social: participació. Des de la cultura: en quin món estem i com vivim. Àmbit personal: tenir recursos per desenvolupar-nos, com l’educació. Àmbit econòmic: per transformar.

 


JUNY DE 2019.- Terrassa ocuparà durant els pròxims dos anys una de les deu vicepresidències del Consell Català del Moviment Europeu (CCME), tal com es va aprovar en l’assemblea extraordinària de l’entitat del 20 de juny. L’Ajuntament de Terrassa serà responsable de l’àmbit de Municipis, en una comissió executiva que, per primer cop, dona competències a vicepresidències (que han passat de set a deu) no vinculades directament a partits polítics. El president continuarà sent Xavier Ferrer, i el secretari general, Oriol Lázaro. Les deu vicepresidències es reparteixen entre PSC, Ciutadans, ICV En Comú Podem, PDCAT, PP i ERC com a formacions polítiques, a més del sindicat CCOO, l’escola de negocis ESADE, l’Associació de Diplomats dels cursos sobre la Unió Europea a Catalunya (ADICEC) i el mateix Ajuntament de Terrassa. Entre els 15 vocals també hi ha tres ajuntaments més, com són els de Barcelona, Girona i Santa Coloma de Gramenet.

Xavier Ferrer (a la dreta), amb el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent (Foto: LA MAÑANA)

La comissió executiva (formada pel president, el secretari general, les vicepresidències, la tresorera i els vocals) es reunirà un cop al mes. Les pròximes reunions d’aquest 2019 tindran lloc el 16 de setembre, el 21 d’octubre, el 18 de novembre i el 16 de desembre.

El CCME es va constituir formalment a París el 1949, com a culminació de les activitats europeistes dutes a terme després de la Segona Guerra Mundial. El Consell agrupa ajuntaments, associacions, centres d’ensenyament universitari, col·legis professionals, empreses, partits polítics, sindicats i persones a títol individual en la defensa dels ideals europeistes. El CCME té com a finalitat treballar per aconseguir una Europa que avanci vers una veritable unió política, una Europa federal respectuosa amb la diversitat dels seus pobles. El CCME és membre del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo, i està vinculat amb l’European Movement International.