“L’objectiu no és fer algunes ciutats millors que altres, és que totes les ciutats siguin millors”. Aquesta va ser una de les principals conclusions que va presentar el consultor internacional i expert en el futur de les ciutats, Greg Clark, durant la seva participació al seminari City identity and reputation que l’Ajuntament de Barcelona va organitzar al voltant del city branding com a eina de desenvolupament de les ciutats. El seminari estava inclòs en el programa de la doble jornada de treball sobre indústries creatives i esdeveniments culturals Local events with global impacts, organitzat pels ajuntaments de Terrassa i Barcelona. Les dues ciutats colideren la presidència del grup de treball sobre City Branding and International Economics Relations del Fòrum de Desenvolupament Econòmic de la xarxa Eurocities. En la trobada hi van participar 50 persones de 24 ciutats europees (des d’Angers fins a Tiblisi, passant per Oslo, Sheffield, Utrecht, Ghent, Saragossa i Gènova), que van conèixer les experiències de Terrassa i Barcelona i van poder debatre sobre idees, projectes i bones pràctiques en l’àmbit audiovisual i en el sector de la indústria creativa en general. El fòrum es va desenvolupar dimecres i dijous (14 i 15 de juny) al matí a l’edifici Barcelona MediaTIC, mentre dijous a la tarda l’encontre es va traslladar a les instal·lacions del Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) a Terrassa.

Edifici MediaTIC a Barcelona

Barcelona: identitat cultural i 7.200 empreses del sector creatiu

La primera part de la trobada es va desenvolupar al Barcelona MediaTIC. Allà, cadascuna de les ciutats participants va poder explicar breument alguns dels seus projectes creatius i culturals que promouen l’emprenedoria i faciliten l’atracció de visitants i inversors. Mario Rubert, director de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, va destacar la importància “de conèixer i compartir experiències entre ciutats” i, en el cas de Barcelona, va voler precisar el procés constant de construcció de la ciutat que, en algunes zones com el 22@ on es troba el MediaTIC, “té molt en compte els serveis i les instal·lacions culturals”.

Consol Vancells i Marc Sans

L’assessor de promoció a l’Ajuntament de Barcelona, Marc Sans, va fer un exhaustiu repàs a la situació de les indústries creatives i la cultura a la capital catalana. Així, Sans va assenyalar que Barcelona és un entorn “ideal” per al sector creatiu perquè “compta amb dos mil anys d’història i patrimoni arquitectònic i nou espais considerats com a patrimoni de la Humanitat per la UNESCO”, a més de formar part d’una societat amb una “identitat cultural i multicultural forta” i que ha estat bressol de moviments avantguardistes a Europa, des del modernisme fins a la música electrònica, passant pel surrealisme i l’art abstracte. Més enllà, però, d’aspectes filosòfics i contextuals, Sans precisa que Barcelona acull 7.200 empreses del sector creatiu, que donen feina a més de 108.000 persones. Un dels actius barcelonins és la presència a la ciutat de grans companyies culturals (Mediapro, Planeta, Focus i La Fura dels Baus, per exemple) que són líders al mercat i que també fan la funció de locomotores per a altres, sense oblidar la vessant educativa a través d’escoles d’art, universitats i empreses que compten amb departaments propis de recerca, amb exemples com l’Institut del Teatre, l’Escola Massana o l’Esmuc. Des de la tasca del mateix consistori barceloní, Sans destaca el paper de l’Institut de Cultura (ICUB), creat ja fa dues dècades “amb la missió de posicionar la cultura de Barcelona i ser un dels principals actius pel desenvolupament i projecció exterior de la ciutat”. Una de les tasques de l’ICUB, per exemple, és el programa Barcelona Art Factories, que en deu anys ja ha creat una xarxa d’onze edificis (la majoria, antigues fàbriques) comprats per l’Ajuntament i reconvertits per a usos artístics. Els actius de Barcelona, segons Sans, passen també per la forta implantació de festivals com el Grec (amb 152.000 espectadors el 2016), el Primavera Sound o el Sónar. De fet, va entrar més en detall en aquest darrer, un clar exemple de vincle entre cultura i creativitat amb les noves tendències, l’empresa i la innovació tecnològica. Més enllà de la música, el Sónar compta amb una part que es diu Sónar+D, amb diverses activitats sobre creativitat i tecnologia i la implicació de les indústries culturals en l’actual transformació digital. L’Ajuntament aporta 300.000 dels 8 milions d’euros de pressupost d’un festival que té un impacte final de 124 M€ i 1.200 llocs de treball directes. És a dir, un festival que “atrau talent, posiciona Barcelona al món, aporta valor afegit, promou l’emprenedoria i crea llocs de treball”.

Assistents a la trobada europea

Joan Chicón (Ajuntament de Terrassa), Simon Tubb (Eurocities) i Marc Sans (Ajuntament de Barcelona)

 

Visita al PAC

Terrassa: cooperació público-privada per impulsar el sector creatiu

Després d’una visita guiada per les grans instal·lacions del PAC a càrrec de la gerent, Cristina Brandner, i el director tècnic, Jordi Hernández, l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, va donar la benvinguda als participants d’Eurocities. Ballart va voler destacar el fet que Terrassa “copresideixi a Eurocities un grup que treballa els aspectes d’atracció i d’internacionalització de les ciutats”. Ballart va presentar el PAC com “una infraestructura estratègica de desenvolupament i internacionalització de Terrassa a través de la seva activitat dins l’àmbit de les Ciutats Creatives”, una veritable “aposta estratègica de ciutat i de país, amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Generalitat i una gran implicació dels sectors educatiu i universitari, on destaca l’Escola de Cinema ESCAC, gran factoria de talent audiovisual català i europeu, i del sector audiovisual privat, és a dir, productores, televisions i empreses de serveis. A més, cal destacar la presència en el complex de l’arxiu cinematogràfic nacional, la Filmoteca de Catalunya”. Un bon exemple, doncs, de “cooperació entre institucions, municipal i del govern autònom català”, per impulsar un sector estratègic a Europa, el de l’audiovisual.

Rosa Maria Ribera (regidora de Relacions Europees i Internacionals) i Jordi Ballart (alcalde de Terrassa)

L’eix central de la part terrassenca de la trobada va ser una taula de treball amb diferents actors: el regidor de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado; el director de la Terrassa Film Office, Pere Claveria; el cap del servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa, Joan Chicón; el director tècnic del PAC, Jordi Hernández; la regidora de Relacions Europees i Internacionals, Rosa Maria Ribera; el responsable de Comunicació de l’ESCAC, Marc López, i el director de Gestmusic Endemol (productora que acaba de signar l’aterratge d’Operación Triunfo al PAC), Tinet Rubira.

Amadeu Aguado, Marc López i Tinet Rubira

Amadeu Aguado va ressaltar que invertir en el PAC des de l’Ajuntament “és una aposta estratègica” en un espai que, cada any, acull la gravació de 5 pel·lícules i uns 50 anuncis. El tinent d’alcalde egarenc destaca “l’ADN terrassenc vinculat al cinema, amb referents com l’ESCAC, i a sectors creatius que, durant la crisi, han sabut ser sostenibles i productius”.

Joan Chicón va fer èmfasi en “l’estratègia d’internacionalització i projecció de la ciutat, inclosa en l’actual Pla de Mandat”, mentre la regidora Rosa Maria Ribera va parlar de “la necessitat de comptar amb espais mixtes de col·laboració entre el sector públic i el privat”.

Marc López va assenyalar que l’ESCAC atrau un miler d’estudiants cada any. L’escola de cinema, de fet, va crear-se a Barcelona (de la mà del terrassenc Josep Maxenchs), però es va acabar traslladant a Terrassa “perquè la ciutat compta amb bones instal·lacions i serveis, com és el cas del PAC”. Jordi Hernández va afegir-hi que “tot Terrassa és un gran plató gràcies a la feina que fan des de Terrassa Film Office i des de l’ESCAC”.

Taula d’experts al PAC

Tinet Rubira va deixar clar que Gestmusic Endemol no és una productora de televisió, sinó que és una productora “de continguts, independentment de quin sigui el suport per compartir-los i reproduir-los”. Rubira creu que el paper de les ciutats en el món de l’audiovisual i les indústries culturals “no passa només per una bona estratègia”. Considera que les ciutats “han de pensar què ofereixen i ser sexys. Per què sóc a Terrassa amb Operación Triunfo? Perquè he trobat unes instal·lacions millors que en qualsevol altre lloc”. El màxim responsable de Gestmusic explica que “ara estic treballant a París, però potser demà seré a Portugal. Les produccions van allà no els cobreixen les necessitats. Aquí també teniu una ombra molt gran com és Barcelona, ja que molta gent hi vol treballar. Quantes ciutats com Terrassa hi ha al món? Milers. Heu de ser diferents. I no ens enganyem, les productores busquem llocs barats, atractius i amb bon clima”.

Claveria, Rubira i Ribera

Pere Claveria va detallar que Terrassa Film Office treballa per “oferir rodatges exteriors que puguin complementar els dels sets del PAC”. Amb tot, lamenta que “Espanya va enrere en incentius fiscals al sector, però estem treballant per oferir-ne, per convèncer el Govern de l’Estat i, així, poder avançar”.

 

Seminari: atraure i fomentar talent a les Emerging world cities

Greg Clark a Barcelona

El seminari City identity and reputation va servir com a cloenda de les dues jornades. Segons el tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, “Barcelona vol donar un nou impuls a la gestió de la imatge i la reputació de la ciutat a través del Projecte Marca Barcelona” per tal de poder enfortir aquella imatge, la que va sorgir arran dels Jocs Olímpics de 1992, “que ja va accelerar la projecció internacional de la ciutat”. El president de Barcelona Global, Gonzalo Rodés, va detallar que la seva entitat “és una associació de ciutadans i grans empreses, d’emprenedors i professionals, amb un objectiu comú: atraure i fomentar el talent a Barcelona”. Va apuntar que Barcelona no es troba en la primera línia de grans ciutats del món (les que Greg Clark defineix com Established world cities), com poden ser Nova York, París, Londres o Tokyo, però sí en una segona línia (les New world cities de Clark), com ara Viena, Estocolm, Milà, Amsterdam, Tel-Aviv o Oslo. Cal assenyalar que Clark encara hi afegeix una tercera categoria (Emerging world cities), amb exemples com Mumbai, Mèxic o Johannesburg. El mateix Clark, amb aquella idea de no treballar en una competició entre ciutats, va dir que “no parlem de ser competitius, parlem més d’estar segurs de nosaltres mateixos”. Clark, que és president de Business of Cities (organització que ofereix serveis d’anàlisi comparativa pel que fa al desenvolupament de les ciutats) planteja si estem parlant d’una ciutat o d’un producte, tot reflexionant sobre el fet que qualsevol marca o empresa pot escollir entre milers de ciutats per trobar una ubicació. Al parlar sobre la categoria de noves ciutats del món, com és el cas de Barcelona, creu que la seva oferta ha de passar per “una alta qualitat de vida, actius naturals, infraestructures, una bona gestió i una especialització en les noves indústries”. Tot, però, sense oblidar que “el govern té el lideratge, però la propietat és de la ciutadania”. Clark assenyala que Barcelona té una història, un relat que ha d’explicar, ha d’implicar i ha de servir per unir, veritable punt base d’un bon pla d’acció.

Representants d’altres ciutats, com Oslo, Tel-Aviv, Estocolm, Viena, Milà i Amsterdam, també van explicar les seves experiències. Així, el director de Màrqueting i Estratègia d’Amsterdam, Nico Mulder, va detallar com han apostat per la marca de ciutat (amb el logo / marca I amsterdam) “per captar negoci” i com la ciutat ha volgut separar una imatge vinculada a drogues i prostitució “amb una nova estratègia per captar nous negocis vinculats amb la innovació”. La directora de Màrqueting d’Invest Stockholm, Marie Sundström, va detallar que la fórmula de la capital sueca “passar per identificar els punts forts de la ciutat, explicar-los i ser transparents”, feina que ha aconseguit atraure talent a la factoria d’unicorns, entesos com aquelles companyies tecnològiques que comencen com a start-ups i que donen el salt dels mil milions de dòlars en alguna de les etapes d’aixecament de capital. El CEO de Tel-Aviv Global, Eytan Schwartz, va explicar els esforços d’una ciutat que, nascuda fa tot just un segle, ha passat a ser la que compta amb una densitat més gran d’empreses emergents i acceleradores d’empreses tecnològiques del món. En el cas d’Oslo, la directora de comunicació d’Oslo Business Region, Marit Hovik Hartmann va explicar que “els valors són més forts que els eslògans”, una idea que els ha servit per promoure “una ciutat avantguardista amb un filtre de marca que guia les accions de ciutat, amb una marca que té compte tant el turisme com els negocis”.

En definitiva, històries de ciutats que se’n surten aconseguint que, precisament, la seva història l’expliquin els altres, basteixen una reputació i una identitat que implica governs municipals, empreses, institucions, grups mediàtics i ciutadans.

Un moment de la visita al PAC

La gerent del PAC, Cristina Brandner, i la regidora Rosa Maria Ribera

Jaume Collboni

Simon Tubb (Eurocities) i Bart Doucet (Ghent)

Marta Puchal (Barcelona), Enrique Rodríguez (Gijón), Gianluca Saba (Gènova) i Joan Chicón (Terrassa)

 

 

 

 

 

 

 

 


Finançar projectes de prevenció i lluita contra l’antisemitisme, contra l’odi i la islamofòbia, contra la xenofòbia i l’odi als immigrants, i projectes que combatin altres formes d’intolerància. En el marc del programa de Drets, Igualtats i Ciutadania, la Comissió Europea (CE) obre, a partir del 31 de maig, aquesta convocatòria que pretén donar cobertura financera a aquests projectes. 

La convocatòria està oberta a autoritats publiques i privades. Algunes de les activitats que es podran finançar són: aprenentatge mutu i intercanvi de bones pràctiques entre Estats membres; suport a les víctimes; activitats de capacitació, formació, conscienciació i difusió, i activitats per crear major comprensió entre comunitats. El termini comença demà, 30 de maig, i estarà obert fins el 7 de novembre d’aquest 2017.

Enllaç de la convocatòria: Lluita contra el racisme i la xenofòbia


Fotografia de Carlos Sánchez

Quatre amics mirant les estrelles una nit d’estiu a l’illa de Hvar, a Croàcia. Aquesta és la foto que s’ha endut el primer premi del Concurs #Friends4Europe que es va llançar el passat mes d’abril. La foto ha destacat entre les més de 500 que s’han presentat en el concurs i que il·lustren el lema de la UE “Units en la diversitat”.
Coincidint amb el 30è aniversari del programa Erasmus de la Unió Europea, la Representació de la Comissió Europea a Barcelona va demanar als joves que enviessin una foto seva amb amics d’arreu. Més de 500 joves van respondre a la crida amb imatges que són el reflex d’una generació, la generació Erasmus que viu i es mou per una Europa sense fronteres i que té amics que parlen diferents llengües.

Fotografia de Laura a Dinamarca

En Carlos Sánchez, @Caroluuuus a Instagram, és el guanyador del primer premi i s’endu un billet d’interrail per a dues persones. La seva foto està feta a Croàcia, a l’illa de Hvar, i s’hi poden veure quatre amics d’esquena mirant les estrelles en una clara nit d’agost. Els dos finalistes han estat la Laura (@laura.cab) amb una foto feta a Dinamarca i en Jacobo Durán (@jacobodurandt), amb una foto a Kotor d’un viatge amb amics que va començar a Àustria, va passar per Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i va acabar a Montenegro. Els dos finalistes rebran una càmera instantània Instax.

Fotografia de Jacobo Durán

En l’elecció de les fotos guanyadores hi ha participat l’equip de premsa de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, els responsables de marketing i xarxes socials d’Interrail i el youtuber Julen Hernandez.


Alumnes del Conservatori de Terrassa interpreten el Cant de la Joia de la Simfonia 9 de Beethoven, l’himne europeu

Una Europa “que ha fet passos enrere en pocs anys”, però també una Europa “amb una ciutadania que vol refermar valors de democràcia, d’igualtat, de solidaritat i de drets humans”. Amb aquestes paraules, la regidora delegada de Relacions Europees i Internacionals, Rosa Maria Ribera, va descriure les dues cares actuals de la Unió Europa. Ho va fer en l’acte insitucional que l’Ajuntament de Terrassa va celebrar ahir per commemorar el Dia d’Europa (que oficialment és avui, 9 de maig), un acte que va gairebé omplir l’Auditori Municipal de Terrassa i que també va comptar amb la participació de tres alumnes d’El Cim i un concert a càrrec d’alumnes i professors del Conservatori de Música de Terrassa, que van interpretar peces de compositors europeus.

Rosa Maria Ribera, regidora delegada de Relacions Europees i Internacionals

Rosa Maria Ribera: “És el moment per recuperar l’ideal d’Europa”

La regidora Rosa Maria Ribera va encetar la celebració recordant que el 9 de maig “és el moment per recuperar l’ideal d’Europa i per confrontar-lo a la realitat, complexa i allunyada de tot allò que volem que sigui Europa”. Ribera va recordar com fa una dècada encara es vivia “l’eufòria de l’euro, de les infraestructures, de la confiança en un creixement econòmic i una unió política i cultural”, mentre ara ens trobem amb una realitat menys idíl·lica: “Europa està aixecant fronteres i barreres, sovint a través de mesures i polítiques inspirades per poders no democràtics”. La política terrassenca hi va afegir: “Ho veiem amb reptes com les amenaces terroristes, el Brexit, el populisme d’ultradreta, la crisi de Grècia, la xenofòbia, els paradisos fiscals,…”, tot i que també té clar que “tenim una oportunitat i el repte de construir una Europa que demana un retorn als valors essencials del projecte europeu”. Per això, Ribera també va aprofitar per llegir part de la Declaració del Dia d’Europa publicada pel Consell Català del Moviment Europeu i a la que l’Ajuntament de Terrassa s’hi va adherir en el darrer ple municipal. La declaració culmina amb l’exigència d’una Europa “unida, democràtica, tolerant, solidària, respectuosa de les diversitats, les minories i els drets humans”.

Les tres alumnes d’El Cim, ahir durant el seu parlament

Anna Valdívia, Alba Gallén i Paula Roger: què significa Europa per als joves

L’escola El Cim participa en el programa europeu Erasmus+ a través del projecte The voice of young Europe, un projecte que treballa valors com l’actitud democràtica i la ciutadania, i que compta amb un pla d’aprenentatge per als alumnes sobre com esdevenir ciutadans europeus competents i solidaris. Tres de les seves alumnes de secundària (Anna Valdívia, Alba Gallén i Paula Roger) van ser les encarregades d’explicar què significa Europa per als joves, a partir d’un material escrit per elles mateixes i treballat amb altres companys i professors de l’escola. Les noies, amb molta fluïdesa i saber estar damunt l’escenari, van explicar que veuen una Europa “de moltes cares” i van fer referència a alguns dels valors fonamentals i fundacionals de la Unió Europea, com ara un mercat d’oportunitats, la seguretat i la pau. Amb tot, van remarcar com amb l’actual crisi de refugiats i amb altres capítols negatius, es constata com alguns països “giren la cara”.

Alguns dels nois i noies del cor de veus blanques del Conservatori

De Mompou a Molinelli, passant per Bach, Chaminade i, és clar, Beethoven

Alumnes i professors del Conservatori de Terrassa van oferir un recorregut per Europa a través d’alguns dels seus nombrosos compositors. Així, Alba Valero (acompanyada del pianista Daniel Garcia) va obrir el seguit d’actuacions amb una emocionant interpretació amb flauta travessera d’una peça de la compositora i pianista francesa Cécile Cheminade. El Cor de veus blanques del centre terrassenc va repassar peces de compositors catalans (Mompou i Ros Marbà) i mallorquí (Bibiloni), tot un recorregut pel segle XX. Martí Cònsul i Pere Sanjuan van encisar el públic amb el seu domini d’un instrument menys conegut com la marimba (amb peça de Bach inclosa), abans de donar pas a l’ensemble de saxòfons del Conservatori, que va embolcallar el virtuosisme de Queralt Vivó amb el saxòfon i el clarinet a l’hora d’interpretar peces de l’italià Roberto Molinelli, amb una música que flirteja entre el classicisme, el jazz i els musicals de Broadway. L’acte es va tancar amb la interpretació del Cant de la Joia de la Simfonia número 9 de Beethoven, l’himne d’Europa des de fa més de quatre dècades.

 Vídeo sobre la celebració del Dia d’Europa 2017


L’Ajuntament de Terrassa, en representació del Sistema Urbà (que aglutina onze municipis vallesans), ha participat en les darreres setmanes en dos dels fòrums de la xarxa Eurocities. El primer, del 29 de març a l’1 d’abril, va ser el Fòrum de Cultura a Tallin, Estònia, mentre el segon, del de Desenvolupament Econòmic (EDF), del 24 al 26 d’abril a la localitat basca de Sant Sebastià.

Assistents al Fòrum de Cultura

EUROCITIES CULTURE FORUM (Tallin)

129 representants de 65 ciutats hi van ser presents. L’objectiu era compartir exemples d’estratègies innovadores en el desenvolupament cultural i creatiu a través de potenciar el partenariat i en els processos polítics. En el Fòrum també es va presentar com a objectiu el desenvolupament d’eines concretes i recomanacions per a la implementació de models innovadors per a una política de govern cultural i col·laborativa.

Així, algunes de les idees desenvolupades van ser:

  1. Desenvolupar formes innovadores de govern i partenariat que requereixen mentalitats obertes
  2. La ciutadania és l’experta, treballa amb ella!
  3. Compromís per finançar projectes on hi ha qualitat artística
  4. La inclusió (pensant en els joves i persones desfavorides socialment) és el repte més gran en els governs de participació
  5. Utilitzar les dades per millorar la política

 

Participants a l’EDF

ECONOMIC DEVELOPMENT FORUM (DONOSTIA)

La trobada a la localitat basca va servir per treballar per aconseguir que les ciutats siguin més innovadores a l’hora d’atraure talent, promoure emprenedoria, enfortir els ecosistemes d’innovació local i millorar el treball en la imatge de marca (city branding). Ciutats innovadores per a una Europa competitiva va ser el títol de la trobada. A més dels representants de les ciutats, a Donostia hi va haver l’oportunitat d’escoltar experiències d’organitzacions internacionals com la Universitat de Harvard, l’OCDE, la Comissió Europea, així com de compartir bones pràctiques entre ciutats en termes d’innovació, talent i emprenedoria.

En el cas de Terrassa, des del mes de gener d’aquest 2017, la ciutat té una de les dues vicepresidències del grup de treball de City Branding i Internacionalització, càrrec compartit amb la ciutat de Barcelona. En la reunió de treball d’aquest grup es va tractar la temàtica de com atraure negocis de fora de la Unió Europea.

 


Un moment de l’acte sobre Economia Circular al Vapor Universitari

“Tancar el cercle, aconseguir una vida més llarga del producte. És el model que Europa necessita”. Amb aquestes paraules va encetar ahir el director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas, la seva intervenció en la taula rodona Cap a l’economia circular europea organitzada pel servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa. L’economia circular és un concepte que ja comença a ser familiar i que va més enllà del món econòmic, ja que engloba empreses, productors, consumidors i administració per igual. La taula rodona va ser un dels actes que des del servei municipal es duen a terme per sensibilitzar sobre temes que tenen a veure amb Europa; en aquest cas, partim de la base que l’actual ritme de producció no és sostenible des de punts de vista mediambiental, econòmic i social. L’economia circular, així, planteja convertir allò que rebutgem en nous recursos, una nova manera d’entendre aquest cercle. La Unió Europea, de fet, està apostant per aplicar mesures que permetin la transició vers aquest model i que van des del disseny i la producció fins a la gestió dels residus.

Miquel Sàmper i Pedro Millán

Miquel Sàmper: “Es poden generar nous models de negoci”

En la taula, moderada pel director del Diari de Terrassa, Pedro Millán, també hi van participar l’assistent de l’europarlamentari Francesc Gambús, Frederic López Palau, i el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), Arnau Queralt. Prèviament, el Tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Terrassa, Miquel Sàmper, va destacar com, a través de l’economia circular “es poden generar nous models de negoci, aprofitant les sinèrgies dins i entre les empreses i millorant l’eficiència i ús dels recursos”. Sàmper va incidir en el fet que “parlem de territoris on hi poden conviure empreses amb processos productius relacionats entre si per la matèria primera, els serveis, els productes, l’energia i l’aprofitament dels recursos”, tot i que també va lamentar que encara “hi ha manca d’informació a les empreses”, tot i que des del Pla de Desenvolupament Industrial de l’Ajuntament ja s’estan duent a terme accions per millorar la competitivitat empresarial, amb algunes d’elles vinculades a l’economia circular.

Queralt, López Palau i Tarradellas

Tarradellas: “Els ingressos de les empreses poden créixer un 8%”

Ferran Tarradellas va donar algunes dades que reflexen com en les darreres dècades s’ha anat incrementant el consum general, la major necessitat d’aliments i la major despesa d’energia i aigua, sense oblidar el canvi climàtic, amb rècords recents de temperatures elevades. El responsable de la Comissió Europea a Barcelona va evidenciar que si les empreses europees aposten pel reciclatge “poden tenir un estalvi de 600 milions d’euros l’any i incrementar els ingressos fins a un 8%”.

López Palau: “Hem de tancar el cercle de la nostra economia”

Frederic López Palau assenyala que “hem de tancar el cercle de la nostra economia i passar del model lineal al circular”. L’assistent de l’eurodiputat del Grup Popular Europeu Francesc Gambús recorda com el 2015 la Comissió Europea va presentar el paquet d’economia circular amb quatre directives (residus, envasos, piles i abocadors) que es van aprovar al plenari fa tot just un mes. Segons López Palau, alguns avantatges passen pel menor consum d’energia amb aparells i edificis més eficients; per un augment de la productivitat dels recursos en un 30%; per la prevenció de la generació de residus, l’ecodisseny i altres mesures similars; per la reducció de les emissions anuals de gasos d’efecte hivernacle, per la reducció del malbaratament alimentari, i per la creació de nous llocs de treball. Per aconseguir-ho, López Palau reclama formació i major conscienciació a nivell empresarial i apunta que els pròxims passos han de ser un pla de treball d’ecodisseny, presentar una proposta legislativa per al reaprofitament de l’aigua, crear un marc de seguiment per l’economia circular i una estratègia per reduir la dependència de materials com el plàstic.

Arnau Queralt: “A Dinamarca apliquen l’economia verda com a marca de país”

Arnau Queralt va indicar que “la competència pels recursos ja la tenim aquí i no podem esperar”, i va posar l’exemple d’un estat com el danès, on “apliquen l’economia verda com a marca de país”. Un dels qüestionaments que es fa Queralt passa per saber com apropar la filosofia de l’economia circular als consumidors finals i a les pimes. Recorda que el teixit de petites i mtijanes empreses representa més del 90% d’empreses a Catalunya, una realitat que caldria millorar-la a partir, per exemple, de potenciar l’ecodisseny, “tot eliminant residus ja d’entrada”. El director del CADS també va apuntar que cal anar introduint l’economia circular a la compra pública.

Intervenció de Rosa Maria Ribera

Rosa Maria Ribera: “Parlem d’una nova manera d’entendre la societat”

L’acte el va cloure la regidora delegada de Presidència i Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa, Rosa Maria Ribera, que va parlar d’un “nou paradigma de model econòmic”. Segons Ribera, l’economia circular pot servir “per transformar els nostres residus en recursos, oferint una solució a la crisi ambiental que patim amb el model de desenvolupament lineal”. La regidora terrassenca també va fer èmfasi en la necessitat “d’una nova manera d’entendre la societat”, ja que parlem d’un desenvolupament urbà sostenible, inclusiu, i que redueixi l’impacte mediambiental, climàtic i sobre la salut de les persones.


Una delegació del servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa visitarà abans de l’estiu la ciutat irlandesa de Galway per compartir i conèixer experiències sobre mobilitat sostenible. A través del servei de Relacions Europees i Internacionals, es va presentar fa uns mesos com a candidata a fer una visita d’estudi en el marc del programa Civitas Satellite. Civitas és una xarxa de ciutats centrada en aconseguir una millor qualitat de transport net i sostenible. Des que va néixer el 2002, de la mà de la Comissió Europea, Civitas ha implementat més de 800 mesures i solucions de transport urbà.

Bicicleta humana a la plaça Nova de Terrassa durant la Setmana de la Mobilitat del passat 2016

La candidatura es va presentar com a Sistema Urbà de Terrassa (xarxa d’onze localitats vallesanes, que opera com a àrea metropolitana a Eurocities). En ella, es va especificar la tasca de Terrassa en anys anteriors en el capítol de la mobilitat sostenible, posant com a exemples quatre projectes que, de fet, ja s’han compartit a Europa dins dels PIMMS Transfer Project, un projecte comunitari (sota el paraigua del programa Interreg) que promovia l’intercanvi de bones pràctiques entre regions. Aquests projectes eren:

  • Ambicia’t, el servei públic de bicicletes.
  • L’elaboració d’un mapa acústic de la ciutat amb accions per reduir el soroll.
  • Bicizoom: flota de bicicletes per a alumnes i professors del càmpus universitari de la UPC per enllaçar estacions de tren amb les facultats.
  • Autobús llançadora des d’estacions de tren fins a polígons industrials.

Terrassa també va detallar que el 2016 va aprovar el Pla de Mobilitat (2016-2021), i que té, entre d’altres, objectius com ara reduir en un 12% l’us de vehicle privat a la ciutat a partir d’un centenar d’accions, i incrementar l’us del transport públic, així com de la bicicleta i la millora de l’hàbit de caminar.

Imatge de la ciutat irlandesa de Galway

Per què s’ha aparellat Terrassa amb Galway? Els responsables del Civitas Satellite consideren que els interessos de la ciutat vallesana lliguen amb l’oferta de la irlandesa per explicar la seva estratègia de transport públic, la seva xarxa i la implicació de la ciutadania. Les dates de la trobada encara s’han de confirmar, però s’espera que es pugui dur a terme abans de l’estiu d’aquest 2017.

Autobús que uneix Galway amb Dublin

 

 


La Comissió Europa ha fet pública la convocatòria del programa Interreg Europe. El termini per presentar sol·licituds és el 30 de juny de 2017 i hi poden participar associacions, ajuntaments, cambres de comerç, diputacions, empreses públiques, fundacions, governs regionals, ONG, organitzacions empresarials i pimes.

Aquesta convocatòria vol donar suport a l’intercanvi d’experiències i bones pràctiques entre actors regionals de tot Europa amb l’objectiu d’integrar lliçons apreses en altres mecanismes de cooperació territorial. Basant-se en les tres prioritats d’Europa 2020 (creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu), l’objectiu general que s’estableix és:

Millorar la implementació de les polítiques i programes de desenvolupament regional, especialment aquells orientats a la meta d’Inversió per al creixement i l’ocupació i Cooperació territorial europea, a través de l’intercanvi d’experiències.

Els objectius específics es centren en:

  • 1- Millorar la implementació de mesures de polítiques i programes de desenvolupament regional en l’àmbit d’infraestructures i capacitats del sector de la innovació i la investigació.
  • 2- En l’àmbit de les pimes, suport en el cicle de vida de l’empresa: desenvolupament, creixement i innovació.
  • 3- Transició a una economia baixa en carboni.
  • 4- Protecció i desenvolupament del patrimoni natural i cultural.

Interreg Europe cobreix tot el territori de la Unió Europea (28 estats membres), a més de Suïssa i Noruega. Els consorcis han d’estar formats per un mínim de 3 països, dels quals dos han de ser estats membres de la UE.

Lloc web d’Interreg Europe

 

 


El 2017 és un any de celebracions d’aniversaris a Europa. De forma gairebé aritmètica, celebrem 15, 30 i 60 anys. De què? Fa 15 anys que utilitzem l’euro com a moneda única. El 2002 van ser 12 països, però ara ja es mou per 19 estats, amb gairebé 340 milions d’habitants i essent la segona moneda més utilitzada del planeta. Fa 30 anys es va posar en marxa el que potser sigui el programa més exitós i conegut de la Unió Europea, l’Erasmus, del que ja se n’han beneficiat gairebé cinc milions de joves europeus. Però l’aniversari més significatiu és el dels 60 anys del Tractat de Roma, el tret de sortida oficial de l’actual Unió Europea.

Signatura dels Tractats de Roma el 25 de març de 1957 / AP

El 25 de març del 1957 (demà, doncs, farà els 60 anys) Bèlgica, França, Luxemburg, Holanda, Itàlia i Alemanya van signar el que, de fet, van ser els Tractats de Roma, que establien la Comunitat Econòmica Europea (CEE) i la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (Euratom) i que han donat origen a l’actual Unió Europea. Uns anys abans, el 1951, els 6 mateixos països van fundar la CECA (Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer), embrió de la CEE i de l’actual UE que va néixer amb el Tractat de Maastricht signat el 1992 pels 12 Estats que aleshores formaven part del club europeu.

Avui mateix, dia 24, l’Oficina del Parlament Europeu i la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, organitza un acte de celebració institucional d’aquests 60 anys, amb la conversa Europa: passat, present, futur entre l’historiador i escriptor britànic Keith Lowe i la periodista Carme Colomina.

Els caps d’Estat i de Govern de la UE es reuniran demà a Roma, on s’adoptarà una declaració amb motiu de l’aniversari. També hi participaran els presidents de les tres institucions: Antonio Tajani, del Parlament Europeu; Jean-Claude Juncker, de la Comissió Europea; i Donald Tusk, del Consell de la UE.

 

 

 

 


Darrera Jornada Europea del CCME al Parlament de Catalunya

El Consell Català del Moviment Europeu (CCME) va celebrar ahir la seva assemblea general, que va servir per renovar Xavier Ferrer com a president i Joaquim Millan com a secretari general. El paper de l’Ajuntament de Terrassa segueix sent important, ja que continua com a representant dels ajuntaments a la comissió executiva.

El CCME és una associació pluralista i independent formada per col·lectius i persones que desenvolupa activitats europeistes a Catalunya. Està integrada per una àmplia representació de la societat catalana: partits polítics, organitzacions empresarials i sindicals, ajuntaments, universitats, associacions econòmiques, professionals i acadèmiques que pretén ser el reflex de la pluralitat professional, ideològica i política de la societat civil d’Europa. És membre del Moviment Europeu Internacional, creat el 1948 després de la celebració a l’Haia del Congrés d’Europa. 

El vincle de l’Ajuntament de Terrassa amb el CCME durant el 2016 ha estat constant. Durant la Setmana d’Europa als Municipis, el CCME va participar en l’organització i difusió a Terrassa del concert Pinzellades d’Europa a l’Auditori Municipal; de la xerrada sobre tradicions culturals a la UE; de la sessió informativa sobre el Pla Juncker, i de l’acte institucional del Dia d’Europa. En el capítol de sessions formatives sobre la UE als insituts, el CCME va participar en una sessió en anglès a l’INS Montserrat Roig. I en l’apartat de guardons. el CCME va entregar a la Biblioteca Central de Terrassa un Diploma del Dia d’Europa dels sis que va concedir (altres premiats, per exemple, van ser l’Ajuntament de Barcelona i Avalor-Joves de la UGT).