Tinents_alcalde_Laura_Castel_Isaac_Albert

Els tinents d’alcalde de Tarragona, Laura Castel, i Terrassa, Isaac Albert.

La 4a tinenta d’alcalde i  consellera de Contractació, Turisme i Desenvolupament
Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Laura Castel, ha visitat el Servei de Relacions
Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa per conèixer-ne de primera mà el
funcionament.
A la reunió també hi ha assistit el nostre tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Innovació, l’Isaac Albert. Ambdós tinents d’alcalde han aprofitat per abordar temes d’interès relatius als dos municipis.

 

El passat mes d’octubre el Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa va participar al projecte Civitas 2020 impulsat per Eurocities, que promou la millora i sostenibilitat de la mobilitat urbana. La trobada va tenir lloc a Cascais (Portugal) i, a més de la nostra ciutat, va comptar amb la participació de tècnics i representants de les ciutats de Parma (Itàlia), Gant (Bèlgica), Oslo (Noruega), Sofia (Bulgària) i Farkadona (Grècia).

Cascais és una ciutat costanera de l’àrea metropolitana de Lisboa amb una població similar a Terrassa. La ciutat, que es troba distribuida al llarg del litoral, destaca pel seu sistema de mobilitat integrat, que permet als usuaris utilitzar diferents mitjans de transport (tren, bus, bicicleta/patinet/cotxe compartit…) d’una manera molt fàcil, integrant-los en una única tarificació i aplicació. A més, compta amb solucions de mobilitat pioneres com el vehicle autònom o un control d’alt nivell tecnològic per a l’aparcament en superfície.

La trobada va servir d’inspiració per a noves estratègies en matèria de mobilitat per a la nostra ciutat, a més de ser un punt d’intercanvi d’experiències amb la resta de ciutats participants, amb el ferm objectiu d’orientar-nos cap a una mobilitat més sostenible.


Jornada Acte - Xarxa territoris tèxtils

Trobada tècnica de la xarxa de territoris tèxtils ACTE

Terrassa ha participat, a la seu de la Diputació de Barcelona, a la jornada organitzada per l’Ajuntament d’Igualada, vicepresidència d’ACTE Espanya.

La jornada, que va aplegar majoritàriament socis catalans de l’associació europea, va desgranar les diferents activitats i projectes en els quals han intervingut les entitats membres de la xarxa ACTE Espanya. Hi destaquen dos àmbits de treball: d’una banda, l’impuls de projectes europeus coordinat per la Fundació FITEX; i, d’una altra, el concurs de joves creadors Rebelpin, celebrat enguany a Roma, el passat mes de juliol. L’objectiu d’aquest esdeveniment internacional és donar visibilitat al talent creatiu europeu.
ACTE és una xarxa de territoris europeus, creada l’any 1991 per quatre col·lectivitats tèxtils amb forta presència del sector tèxtil i de la confecció. L’associació, presidida a nivell europeu per la ciutat sueca de Boras, té com a missió representar i defensar els interessos de les col·lectivitats territorials que comparteixen entre elles un elevat know-how relacionat amb la producció tèxtil. Entre els seus objectius, destaquen: la voluntat de treballar per a la promoció econòmica i el foment de l’ocupació; l’obertura recíproca dels mercats internacionals; el foment de la competitivitat empresarial i els sistemes de producció local; el respecte al medi ambient i l’aplicació de les Agendes Locals i els ODS; el respecte de les clàusules socials i el foment del consum ètic; la cultura i les relacions socials; i la cooperació en el desenvolupament. Per tal de dur a terme aquests objectius, les actuacions realitzades per ACTE es poden agrupar en tres grans grups: accions de lobby, organització de conferències i seminaris internacionals; i, en tercer lloc, preparació i gestió de projectes amb cofinançament comunitari. Actualment, la xarxa disposa de membres efectius (administracions locals i regionals) i membres adherents, entre els quals figuren diversos centres tecnològics. Els reptes de futur d’aquesta associació estan lligats a l’expansió a altres sectors implicats en el tèxtil, entès com a Sistema Moda, que engloba empreses de pell i complements, i també l’ampliació dels àmbits de cooperació entre els socis, des de la promoció econòmica fins a l’urbanisme, la cultura, el turisme… Per exemple, una de les iniciatives projectades, és un projecte, en el marc del programa europeu COSME, que té com a finalitat obrir empreses tèxtils al públic, convertint-les en empreses visitables. Altres projectes que s’estan preparant estan centrats en el desenvolupament d’habilitats professionals per a joves dissenyadors, la cooperació empresarial, el talent creatiu, l’economia circular en el tèxtil moda, el clima, la sostenibilitat, el reciclatge i la transformació digital. etc., prioritats de la nova generació de programes europeus, molt especialment del nou Horitzó Europa 2021-2027, enfocat encara més al mercat i a l’activitat empresarial.


Conferència anual Eurocities, Praga 2019

Conferència anual d’Eurocities, Praga 2019

Eurocities, la xarxa de ciutats europees que aplega 140 municipis, va celebrar la seva conferència anual a Praga, els passats 20-22 de novembre.

Sota el lema “Cities at a crossroads” (les ciutats a la cruïlla) es va debatre el nou escenari polític de la UE i com conformar el panorama de les pròpies ciutats: com retenir la vida urbana genuïna en els centres històrics de les ciutats o com fer reviure les velles ciutats industrials en crisi.

L’element central de la conferència d’enguany van ser les sessions de plenari enfocades a quatre temàtiques:

  • Renovant la ciutat – fent les ciutats un bon lloc per viure-hi, treballar-hi i jugar-hi, de manera sostenible.
  • Turistes arreu – Agafats entre els beneficis que aporta el turisme i els problemes que crea
  • El nostre futur digital – combinar el poder de les dades mentre protegim els drets personals
  • Una societat canviant – gestionar l’entorn polític canviant i apoderar la ciutadania en les decisions sobre la seva comunitat.

S’hi van renovar 4 seients del comitè executiu (configurat per 12 ciutats), les ciutats entrants varen ser: Nantes, Stockholm, Viena i Varsòvia.

Paral·lelament es va fer una exposició on les ciutats van tenir ocasió de presentar els seus projectes. Terrassa hi va mostrar la feina feta en la potenciació del conjunt episcopal de la Seu d’Ègara i el procés de transformació urbana de la Rambla d’Ègara, en el marc de la mobilitat sostenible.

Projecte Seu Episcopal Egara

Projecte Rambla Egara


Jornada BRIDGE

Jornada del projecte europeu BRIDGE, Xavier. F. Rivero, regidor de Via Pública, Protecció Civil i Seguretat

El regidor de Via Pública, Protecció Civil i Seguretat, Xavier F. Rivero, va intervenir en la benvinguda i introducció de la segona reunió de coordinació del projecte europeu BRIDGE “Building resilience to reduce polarisation and growing extremism” (Impulsant la resiliència per reduir la polarització i l’extremisme creixent) , que es va desenvolupar al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya amb la participació de tots els socis de projecte provinents de França, Itàlia, Holanda, Bèlgica, Grècia, Alemanya i Espanya, del 12 al 15 de novembre.

Durant els dos dies de reunió es van exposar els diversos treballs realitzats de cadascun dels socis per al disseny dels projectes pilot que s’hauran de desenvolupar el proper any 2020 i van tenir lloc diverses intervencions d’alguns experts en aquest àmbit així com l’organització de dinàmiques de grup. En el cas de Terrassa, s’està treballant des del Servei de Seguretat conjuntament amb el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.
L’objectiu és elaborar instruments per avaluar el fenomen de la polarització social a nivell local i desenvolupar mesures de prevenció específiques. El projecte està finançat per la Comissió Europea a través del programa ISFP (Internal Security Fund Police) i el lidera el Fòrum Europeu de Seguretat Urbana (Efus), que coordina els diversos socis i els ofereix l’assessorament d’experts a nivell internacional sobre aquesta temàtica.

Més informació: https://www.terrassa.cat/projectes-eu


Foto_jornada_ODS

Jornada a Manresa dels ODS

La jornada va tenir lloc divendres 15 de novembre i tenia l’objectiu de compartir experiències i analitzar bones pràctiques, per tal d’avançar en la promoció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible -ODS- des del teixit empresarial, educatiu, etc., local.

El Centre Cultural Casino va ser la seu de la jornada promoguda per l’Ajuntament de Manresa en el marc del Grup de Treball d’Objectius Globals de la trobada de la xarxa europea Eurotowns a la capital de la Catalunya Central.

Després de la benvinguda institucional del regidor de Presidència de l’Ajuntament de Manresa, Marc Aloy, es va fer una taula rodona, tot obrint una jornada que va tractar sobre les estratègies de promoció dels ODS des de la societat civil, i molt especialment des de les empreses. Una empresa consultora va explicar la seva experiència en processos de suport a ens públics i privats en el seu alineament estratègic amb els ODS. Un representant del Centre Tecnològic Eurecat també va donar la seva visió sobre com les empreses, tot donant resposta als diferents ODS, aconsegueixen avantatges competitius. Aquest valor afegit en clau d’oportunitat, que representen els ODS, ja està assumit en grans empreses i corporacions, però encara hi ha molta feina a fer en el teixit pime de les nostres ciutats i comarques.

Des del món educatiu, dos alumnes de l’Institut SINS Cardoner van explicar, des de la seva experiència, de quina manera el seu centre està promovent actuacions de l’Agenda 2030 gràcies a un projecte europeu Erasmus+. L’objectiu és aconseguir accions participatives des de la comunitat educativa amb alumnes catalans, però també holandesos, alemanys, italians i suecs, gràcies al projecte europeu.
La jornada va acabar amb l’explicació de diverses experiències de municipis europeus en matèria de localització i aplicació dels ODS, amb un representant de l’Ajuntament de Barcelona i l’alcaldessa de Sta. Coloma de Gramenet i diputada de Participació, Agenda 2030 i ODS a la Diputació de Barcelona, Sra. Núria Parlón. Els membres estrangers de la xarxa de treball Eurotowns, com per exemple la ciutat alemanya de Sindelfingen, van plantejar i van posar en comú aspectes metodològics de les seves estratègies locals.

Terrassa, com Manresa, continua tenint per objectiu contribuir a la sensibilització sobre l’Agenda 2030 de les Nacions Unides i el desplegament dels ODS a la ciutat, entre els seus agents i entre la ciutadania en general.


nova presidència CGLU

Nova presidència CGLU – Organització mundial de ciutats i governs locals

Terrassa ha participat al Congrés Mundial de CGLU a Durban (Sud-Àfrica) que se celebra cada 3 anys. CGLU és la xarxa mundial de ciutats i governs locals, regionals i metropolitans i està compromesa  a representar i defensar la veu dels governs subestatals en l’agenda mundial; també desenvolupa accions de polítiques públiques locals en l’àmbit cultural, l’àmbit de les ciutats intermèdies, l’àmbit dels objectius de sostenibilitat o de la democràcia participativa.

El Congrés Mundial ha representat una posada en comú dels avenços dels darrers 3 anys i ha volgut establir els plans de treball pel futur i celebrar eleccions als òrgans de govern.

Terrassa ha intervingut com a vicepresidenta del Fòrum de Ciutats Intermèdies que treballa per la justícia social i territorial, i hi ha presentat un document del 1r tinent d’alcalde Isaac Albert, una reflexió sobre el que les ciutats intermèdies haurien de tenir en compte. Aquest document ha estat aprovat per la xarxa i servirà de base de treball pel 2n Fòrum Mundial de Ciutats Intermèdies, que se celebrarà el 2020.

Terrassa també ha intervingut en la Comissió de Cultura, com a ciutat pilot de l’agenda 2021 de la cultura, i ha identificat futures col·laboracions amb la Ciutat de Mèxic pel desenvolupament d’un programa de cultura i ODS. Dins de la comissió de democràcia participativa la nostra ciutat ha treballat en la plataforma global del dret a la ciutat (veure’n el document de política).

En aquesta cimera de Durban Terrassa ha revalidat el seu posicionament com a membre directe en els òrgans de govern del Consell Mundial de la xarxa CGLU. La trobada s’ha clausurat amb l’aprovació de la declaració política de Durban, que ha de servir de referència als governs locals.

La nova presidència de CGLU ha recaigut en l’alcalde d’Al Hoceima (Marroc), el Sr Mahomed Boudra, i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha assumit la representativitat de la la xarxa dec cara les Nacions Unides, els propers 3 anys.


Conferencia_final_Anywhere

Terrassa ha participat a la Conferència Final de presentació de resultats del projecte europeu ANYWHERE d’anticipació de fenòmens metereològics extrems, els dies 29-30 d’octubre a Brussel·les.

El projecte ANYWHERE, iniciat el 2016, ha estat coordinat i liderat pel Centre de Recerca Aplicada en Hidrometereologia (CRAHI) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) en el marc del programa Horitzó 2020.

El projecte ha desenvolupat una plataforma tecnològica de productes i serveis per millorar les previsions dels impactes metereològics en situacions d’emergència, creades per gestionar situacions climàtiques adverses, com inundacions, sequeres, onades de calor, nevades, incendis, ventades, etc. El sistema ha estat dissenyat per adaptar-se especialment a les necessitats dels responsables i dels serveis, com els de protecció civil, que són els que donen resposta a aquest tipus de situació. De fet, els serveis de protecció civil local, per proximitat amb la ciutadania, són dels més motivats a utilitzar eines tecnològiques eficients per anticipar-se en situació de fenòmens metereològics extrems i així millorar la seva capacitat de resposta, sobretot per a col·lectius de màxima vulnerabilitat com poden ser els infants o la gent gran, o en infraestructures com els hospitals, les escoles, les carreteres, etc.

Jordi_Roca_campings_zones_inundables

Presentació de Jordi Roca, Centre de Recerca Aplicada en Hidrometria (UPC)

Els socis principals del consorci del projecte, que tenia un pressupost de 14M€, han estat, a banda de la UPC, organismes de Catalunya i Espanya, de la Ligúria (Gènova), de Còrsega, dels Alps Suïssos i d’Escandinàvia. També han format part del consorci diverses universitats europees, empreses especialitzades, la Direcció General de Protecció Civil de Catalunya i l’Agència Catalana de l’Aigua.

L’Ajuntament de Terrassa, a través del Servei de Protecció Civil, va donar suport formal al projecte des del seu inici. Els resultats del projecte van ser presentats a l’Square Brussels Convention Centre de Brussel.les, a Bèlgica, on es van poder analitzar i provar els diferents serveis i eines de gestió i de previsió metereològica.

Un cop finalitzada aquesta gran iniciativa europea, que ha finalitzat el 30 d’octubre amb la Conferència Final, el procés de comercialització del catàleg de productes aconseguit podrà ser gestionat a través de la creació d’una fundació que capitalitzi el resultat del projecte i li doni perennitat.

Web del projecte ANYWHERE.


cimera_cglu_plantada_arbre

El 4t dia de la Cimera Mundial dels  Governs Locals i Regionals va començar amb el llançament de la campanya “Plant Tree Not Bombs” (planta arbres, i no bombes) i la presència d’alts representants de CGLU, de la ciutat de Durban i del govern sudafricà. Amb aquesta cerimònia simbòlica es va voler mostrar que les polítiques locals per la pau es troben al capdamunt de l’agenda i de la Cimera Mundial.

L’Assemblea de les Amèriques es va centrar en la governança multinivell, la de l’Orient Mitjà i Àsia occidental en les recomanacions de política sobre gestió de la migració, consolidació de la pau i resiliència i l’Assemblea Metropolitana va tancar enfasitzant el paper dels governs locals i regionals a l’hora d’abordar l’espai públic i les polítiques que hi garanteixen l’accés equitatiu.

També es va parlar de la “localització” dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), localització entesa com a disseny d’accions per assolir la sostenibilitat del planeta, tot començant per les accions implementables ja a nivell municipal. Podeu veure’n el debat a Youtube (a partir del minut 14′ 30”).


inauguracio_congres

Ahir, el tercer dia del congrés mundial de governs locals i regionals (UCLG), va tenir lloc la cerimònia d’obertura amb l’assistència de 3000 persones. El plenari va tractar la renovació de la democràcia, que ha de venir del nivell local, dialogant amb les comunitats.

Cimera_UCLG_inauguracio

En aquesta jornada l’Assemblea Africana va plantejar les qüestions crítiques de la descentralització i les finances locals, l’Assemblea Europea es va centrar en la localització dels ODS i la relació dels governs locals amb l’Agenda 2030 i l’Assemblea Euroasiàtico-Pacífica va posar èmfasi en els reptes de localitzar el Marc de Sendai (per la reducció dels desastres) i la seva relació amb el patrimoni.

De la cimera n’han sorgit diversos manifestos (finances locals, igualtat, cultura, ecologia, vivenda adequada, biodiversitat, transparència i govern obert, migració i resilència) que podeu trobar aquí.