JUNY DE 2019.- Terrassa ocuparà durant els pròxims dos anys una de les deu vicepresidències del Consell Català del Moviment Europeu (CCME), tal com es va aprovar en l’assemblea extraordinària de l’entitat del 20 de juny. L’Ajuntament de Terrassa serà responsable de l’àmbit de Municipis, en una comissió executiva que, per primer cop, dona competències a vicepresidències (que han passat de set a deu) no vinculades directament a partits polítics. El president continuarà sent Xavier Ferrer, i el secretari general, Oriol Lázaro. Les deu vicepresidències es reparteixen entre PSC, Ciutadans, ICV En Comú Podem, PDCAT, PP i ERC com a formacions polítiques, a més del sindicat CCOO, l’escola de negocis ESADE, l’Associació de Diplomats dels cursos sobre la Unió Europea a Catalunya (ADICEC) i el mateix Ajuntament de Terrassa. Entre els 15 vocals també hi ha tres ajuntaments més, com són els de Barcelona, Girona i Santa Coloma de Gramenet.

Xavier Ferrer (a la dreta), amb el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent (Foto: LA MAÑANA)

La comissió executiva (formada pel president, el secretari general, les vicepresidències, la tresorera i els vocals) es reunirà un cop al mes. Les pròximes reunions d’aquest 2019 tindran lloc el 16 de setembre, el 21 d’octubre, el 18 de novembre i el 16 de desembre.

El CCME es va constituir formalment a París el 1949, com a culminació de les activitats europeistes dutes a terme després de la Segona Guerra Mundial. El Consell agrupa ajuntaments, associacions, centres d’ensenyament universitari, col·legis professionals, empreses, partits polítics, sindicats i persones a títol individual en la defensa dels ideals europeistes. El CCME té com a finalitat treballar per aconseguir una Europa que avanci vers una veritable unió política, una Europa federal respectuosa amb la diversitat dels seus pobles. El CCME és membre del Consejo Federal Español del Movimiento Europeo, i està vinculat amb l’European Movement International.

 


JUNY DE 2019.- Terrassa va ser una de les ciutats participants a l’esdeveniment més important organitzat per la xarxa de ciutats creatives de la UNESCO. Es tracta de la seva conferència anual, que va tenir lloc del 10 al 15 de juny a la localitat italiana de Fabriano. 500 representants i delegats de 180 ciutats creatives de tot el món es van reunir per compartir opinions sobre missions, objectius i estratègies futures relacionades amb la xarxa de la UNESCO per reforçar-la i llançar nous projectes de cooperació. La ciutat de Fabriano es va transformar en un gran taller a l’aire lliure sobre creativitat: la conferència va coincidir amb esdeveniments culturals, debats, seminaris, reunions i oportunitats de compartir opinions i idees dins dels pavellons de la creativitat, que es van crear al cor del centre de la ciutat i a les principals ciutats de la regió de les Marques. Terrassa hi participa com a Ciutat Creativa de la UNESCO en la secció de Cinema.

La delegació terrassenca estava formada pel director tècnic del Parc Audiovisual de Catalunya i focal point de la xarxa UNESCO a Terrassa, Jordi Hernández; la directora de l’àrea de Cultura i Projecció de la Ciutat de l’Ajuntament, Helena Alcaraz, i el cap del servei de Relacions Internacionals, Joan Chicón. Segons Hernández, va ser “una manera única de comptar amb Terrassa en el context global mentre es discutia com hauria de ser una “ciutat ideal” del futur basada en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)”. En la seva presentació, Hernández va parlar de tres focus estratègics bàsics:

Jordi Hernández durant la seva presentació / FOTO: AJUNTAMENT DE TERRASSA

1- Cinema i ciutadania: un exemple clar és la recent Fira Modernista de Terrassa (del 10 al 12 de maig), que va estar dedicada al món del cinema, amb espais on reviure les primeres experiències precinematogràfiques, amb activitats singulars, exposicions amb peces úniques i originals de l’època provinents d’arreu d’Europa, o espectacles. El programa va incloure més de 300 activitats entre les quals destacava una carpa de la Terrassa City of Film, exposicions amb peces úniques, una màquina del temps inspirada en Georges Méliès i un espectacle de la llanterna màgica. Més de 40.000 visitants van experimentar de primera mà aquest vincle amb la història del cinema.

2- Alfabetització cinematogràfica: educar a través de festival TRS Fem Cinema!, mostra de cinema fet a les aules. De fet, un dels compromisos que la ciutat va assumir en ser designada ciutat UNESCO del Cinema el 2017 va ser el de continuar treballant perquè el llenguatge audiovisual segueixi ben present a les aules dels centres acadèmics terrassencs des del nivell inicial i fins el superior. L’equip de Terrassa City of Film, liderat per la Taula de l’Audiovisual, va desenvolupar el projecte TRS Fem Cinema!1ª Mostra de cinema fet a les aules. Considerant el llenguatge un veritable vincle social i cultural, les bases del projecte s’estructuren en els valors UNESCO, que en aquesta primera edició es van centrar en la interculturalitat. La proposta pretén arribar al màxim de centres educatius de la ciutat posant en la primera línia el treball en equip, el pensament crític, la creativitat i la llibertat de creació. El projecte inclou una part inicial amb un curs de llenguatge cinematogràfic adreçat als docents, i una segona part en què aquests coneixements es traslladen a l’alumnat. L’objectiu final és produir un curtmetratge, que va formar part d’una mostra de cinema fet a les aules i que es va realitzar al Cinema Catalunya. Es van produir 32 films, amb la participació de més de 400 alumnes d’11 a 16 anys.

3- Indústria del cinema: el Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) ubica 44 empreses i ha dut a terme 1.200 produccions des de l’any 2008.

Alguns dels assistents a Fabriano

Com a possibles propostes de futur, Terrassa va confirmar que vol potenciar el projecte Fem Cinema! i que estudia la possibilitat d’agermanar dos àmbits creatius com el mateix Cinema i la Gastronomia.

La Xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO, creada el 2004, està formada per 180 ciutats dels cinc continents, que es reuneixen amb l’objectiu de promoure la cooperació entre ciutats que considerin la creativitat com un motor essencial del seu desenvolupament urbà. Treballar junts, compartir experiències i bones pràctiques, llançar iniciatives, participar i millorar el patrimoni cultural i històric local són els objectius clau de la xarxa. Totes les ciutats de la xarxa es destaquen en un àmbit creatiu concret: Artesania i art popular, Disseny, Cinema, Gastronomia, Literatura, Música i Arts de comunicació. El 2013, la ciutat de Fabriano va ser designada “Ciutat creativa per a l’art i l’art popular” per la seva fabricació artesanal de paper durant segles.

 

 

 


JUNY DE 2019.- El projecte europeu BRIDGE ja està duent a terme activitats en 13 comunitats locals. S’estan elaborant instruments per avaluar i vigilar el fenomen de la polarització a nivell local, així com auditories per caracteritzar millor la polarització en el pla local. Com a resultat de les avaluacions realitzades, s’hi estan desenvolupant mesures de prevenció específiques per reduir el fenomen de la polarització. Aquest terme es pot entendre com un procés d’exacerbació de les diferències entre grups socials que provoca un augment de les tensions. És una causa potencial de l’amplificació de diversos factors psicològics i socials que fan que una persona sigui vulnerable a la radicalització i a les ideologies extremistes.

Web del projecte BRIDGE

CARACTERÍSTIQUES DEL PROJECTE

QUÈ SIGNIFICA BRIDGE: Building resilience to reduce polarisation and growing extremism (Desenvolupar resiliència per reduir la polarització i l’extremisme creixent)

CONVOCA: Comissió Europea (CE), a través del programa ISFP (Internal Security Fund Police). El projecte està coordinat pel Fòrum Europeu de Seguretat Urbana (Efus)

CONTINGUT I OBJECTIUS: L’objectiu del projecte BRIDGE és comprendre les dinàmiques de la polarització, sensibilitzar els actors locals i enfortir les seves capacitats per reduir la vulnerabilitat col·lectiva a la radicalització mitjançant el control i la mitigació del fenomen de la polarització.
 
L’objectiu general és crear consciència i capacitats entre els actors locals per reduir la vulnerabilitat individual i col·lectiva a l’hora de caure en extremismes provocats per la polarització social. Els objectius més específics passen per enfortir les eines locals de detecció i gestió d’aquestes polaritzacions per ajudar les autoritats locals a desenvolupar accions que abordin les tensions i les tendències del malestar social; per promoure iniciatives comunitàries que impliquin cooperació entre diferents serveis públics i actors privats, i per reunir autoritats locals europees i experts per abordar la temàtica a nivell local. Per desenvolupar el projecte, BRIDGE preveu diferents accions a 7 països. El projecte compta amb un pressupost total de 700.000€.

TERMINI: Gener de 2019 – Desembre de 2020

ENTITATS I CIUTATS PARTICIPANTS / SOCIS:

– EFUS-European Forum for Urban Security (Fòrum Europeu per la Seguretat Urbana), com a líder del projecte.

– Altres entitats i organismes públics supramunicipals: Consell departamental de la Val d’Oise (França), Regione Umbria i Reggio Emilia (Itàlia), Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya, Fundación Real Instituto Elcano de Estudios Internacionales y Estratègicos, Fondazione Mondinsieme, Ufuq E.V. i BRAVVO-Bruxelles.

– Ajuntaments: Igoumenitsa (Grècia), Brussel·les (Bèlgica), Vaulx-en-Velin (França), Rotterdam (Holanda), Leuven (Bèlgica), Genk (Bèlgica), Düsseldorf i Suttgart (Alemanya) i Terrassa.

PRESSUPOST: En el cas de Terrassa, la contribució per part de la Unió Europea serà de 31.000€ per a un projecte amb un cost total de 34.445€ (finançament, doncs, del 90%)

SERVEI MUNICIPAL DE TERRASSA IMPLICAT: Seguretat, Via Pública i Protecció Civil, i Relacions Europees i Internacionals.


MAIG DE 2019.- El servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa organitza anualment un curs gratuït sobre la Unió Europea obert a la ciutadania amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement comunitari i posar sobre la taula les grans línies de debat actuals. Aquest 2019 celebrarem la catorzena edició. 

Qui hi pot assistir? El curs s’adreça a tota la ciutadania
Preu: Gratuït
Inscripció: És obligatòria, i cal fer-la abans del 21 de juny a Seu Electrònica Ajuntament
Dates: 25 de Juny i 2, 9 i 16 de Juliol. Totes les sessions començaran a les 18,30 hores.
Lloc: Biblioteca Central de Terrassa, passeig de les Lletres, 1
Certificat d’assistència: En acabar el curs es lliurarà a totes les persones que hagin assistit, com a mínim, a tres de les quatre sessions i hagin respòs a un qüestionari d’avaluació del curs.

PONENTS:

Dimarts 25 de juny: “Europa i l’Agenda 2030”

Federico Buyolo, director de l’oficina de l’Alta Comissionada per a l’Agenda 2030 del Govern d’Espanya

 

 

Dimarts 2 de juliol: “Construint una Europa social”

Sònia Fuertes, presidenta de la federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS)

 

 

Dimarts 9 de juliol; “La UE y las ciudades: cómo las ciudades hacen que Europa sea mejor para los ciudadanos”

Marta Marcuzzi, coordinadora de les ciutats membres de la xarxa EUROCITIES a Brussel·les

 

 

 

 

Dimarts 16 de juliol: “Quin hauria de ser el rol del Parlament Europeu a la Unió Europea?”

Montserrat Pi, doctora en Dret i professora titular de Dret Internacional Públic a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)


FOTO: Pixabay

MAIG DE 2019.- L’Ajuntament de Terrassa ha estat un dels beneficiats per la segona convocatòria d’ajuts WiFi4EU de la Comissió Europea, que vol afavorir la instal·lació de zones wi- fi en espais públics com ara seus de l’Administració, equipaments culturals, esportius o cívics, parcs, places i altres espais. La comissió ha fet pública la llista amb els 3.400 municipis escollits, cadascun dels quals rebrà 15.000 euros. La convocatòria era oberta a tota la UE, més Islàndia i Noruega, i s’han cursat més de 10.000 sol·licituds. El Consistori decidirà properament les característiques, nombre i ubicació de les noves zones wi-fi que es crearan a la ciutat amb aquests diners.

La iniciativa WiFi4EU forma part de la línia d’actuacions que estan impulsant les institucions europees per impulsar la competitivitat de la Unió i respondre a les creixents necessitats de connectivitat dels europeus.

MÉS INFORMACIÓ


No deixar ningú enrere. Aquesta frase senzilla, curta i clara resumeix la gran fita dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), una veritable agenda mundial aprovada el 2015 per Nacions Unides i que aspira a eradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic, entre altres. Aquesta agenda marcarà l’acció global pel desenvolupament fins a l’any 2030 i configura un full de ruta d’actuació per assolir un objectiu comú: el desenvolupament mundial sostenible. Per conèixer de més a prop els ODS, l’Ajuntament de Terrassa va organitzar el passat 8 de maig un taller per donar a conèixe’ls a tots aquells tècnics municipals interessats. L’activitat, en el marc del Cicle d’Autoaprenentatge Organitzatiu de l’Ajuntament, va comptar amb la participació de 43 tècnics i tècniques de diferents serveis municipals. Els responsables d’impartir el taller van ser el cap del servei de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón, i el tècnic del mateix servei, Jordi Torrents, que van comptar amb el suport de la tècnica del servei de Promoció Industrial, Joana Lagunas, i del referent de projectes d’Smart Cities, Albert Marín, que van explicar el vincle dels ODS amb els projectes d’Economia Circular i Terrassa Energia Intel·ligent. La sessió es va cloure amb una dinàmica que va permetre que els tècnics treballessin de forma transversal i col·laborativa el vincle d’alguns dels ODS amb projectes que s’estan treballant des del consistori terrassenc. La coordinació del taller ha estat a càrrec de les tècniques que gestionen el Cicle d’Autoaprenentatge Organitzatiu Marta Pérez i Eugènia Dinarès.


L’Agenda 2030 és una agenda integral i transversal —referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible (l’econòmica, la social i l’ambiental)— i d’aplicació universal, i es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible, a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles. Cada ODS inclou diferents metes (en total 169) que contribueixen al compliment de l’objectiu. Durant el taller es va detallar també que l’Agenda 2030 estimula l’acció dels ODS en cinc esferes de vital imporància (conegudes com les 5 P): Persones, Planeta, Prosperitat, Pau i Partenariat. Els principals objectius del taller van ser visibilitzar els ODS i donar-los a conèixer entre els tècnics, a més de començar a entendre la filosofia de treball transversal i visió local amb perspectiva global.

Els ODS substitueixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OM), agenda del desenvolupament vigent fins al 2015. Els OM van tenir el seu sentit, però ja els podem considerar superats, potser amb un tic més paternalista i molt orientats dels països del Nord cap els del Sud. A més, els governs locals no van participar per a res en la seva negociació i redacció, mentre ara sí que s’ha fet.

L’Agenda 2030 ens interpel·la a tots, des de les esferes internacionals, nacionals, regionals i locals. Cada nivell de govern responsable s’ha de comprometre mitjançant consensos, aliances i col·laboracions amb altres actors (tant del món empresarial, com acadèmic, com de la societat civil) per impulsar, implementar i aconseguir les fites marcades. Si algú es pregunta que això dels ODS no té res a veure amb l’administració local, que forma part d’una agenda mundial, cal que consideri que no és així, que les ciutats han de ser la clau. Pensem que més de la meitat de la població mundial ja viu a les ciutats. I pensem que els ODS no són més que un full de ruta que, al final, tenen la seva aplicació final en les polítiques del nostre dia a dia.

Seguim aterrant al món local. Parlem d’objectius transversals, i aquí és on entra la tasca dels diferents serveis municipals. Sovint podem tenir la sensació que tirem endavant projectes desvinculats d’altres àmbits, però res del que fem és neutre, res pot estar aïllat. Potser tenim un projecte que es vinculi molt directament, per exemple, a l’ODS d’Indústria i Innovació, però si anem obrint el focus segur que hi podem trobar lligams amb la igualtat de gènere, amb el consum responsable, amb l’eficiència energètica, amb el treball digne o amb la fi de la pobresa. Tenir en compte els ODS també implica sensibilitzar, donar visibilitat a tot allò que fem a través de la participació ciutadana o fins i tot a través de programes educatius, per exemple. Hi ha una cita del que va ser secretari general de Nacions Unides, Ban Ki Moon, que diu que “la lluita per la sostenibilitat global es guanyarà o es perdrà a les ciutats”, partint d’una idea clau com és la de que no es pot fer política local sense una visió global.

Què estem fent a Terrassa? En una recent trobada internacional dels ODS se’ns va dir que només el 20% de ciutats del món s’hi estan implicant i que els tres àmbits per aconseguir l’aterratge passa per:

– Donar-los a conèixer (a Terrassa ja estem començant a treballar la visibilitat amb roll ups i material divulgatiu. Aquesta visibilitat, a nivell estatal, s’està duent a terme des de l’Alt Comissionat de l’Agenda 2030 i segurament molta gent haurà vist el pin del ODS al president del Govern, a ministres, a diputats o com a imatge en rodes de premsa juntament amb les paraules Agenda 2030.

– Compromís polític: a Terrassa ja hem dut a terme dos tallers amb tot l’equip de govern per treballar cadascun dels ODS i com s’alineen amb els compromisos del Pla de Mandat que està acabant. Ha estat un bon exercici per conèixer, per entendre la transversalitat i per fer un mapping, un monitoreig per identificar quins són els ODS que més tenen a veure amb Terrassa i en quins àmbits es treballen, a més de participar directament en l’elaboració de l’Agenda Catalana i l’Espanyola, de col·laborar amb la Diputació, amb el grup de treball específic de la xarxa Eurocities i a la xarxa mundial CGLU.

– Implementar, localitzar, alinear: de moment, hem començat alineant amb el Pla de Mandat, però ara tocarà involucrar els serveis i en un futur poder passar alguna eina que serveixi per mesurar indicadors. Els ODS no han d’implicar canvis radicals en la nostra forma de fer, però sí que poden servir per mirar cap a totes les bandes, per reorientar prioritats i per mostrar quin és el paper dels municipis en la reducció de les desigualtats i en assolir les fites del desenvolupament sostenible. Que, al cap i a la fi, vol que qualsevol política, com hem dit al principi, no deixi ningú enrere.

Tots els ODS tenen finalitats relacionades amb el treball diari dels governs locals. Una ciutat com Terrassa, doncs, no ha de limitar-se a aplicar l’agenda; ha de ser responsable política i social, ha de promoure el canvi per vincular objectius globals a la comunitat local. Terrassa és, i ha de ser, un element actiu a l’hora d’identificar aquelles persones de la ciutat en situació més vulnerable; en generar polítiques de desenvolupament econòmic; en donar suport a la producció agrícola; en planificar un transport sostenible; en reduir la contaminació ambiental; en fomentar formació inclusiva, equitativa i de qualitat en tots els processos d’aprenentatge; en apoderar dones i nenes per assolir una igualtat de gènere real; en garantir un accés a l’aigua i a una energia assequible i eficient; en construir infraestructures resilients; en potenciar la innovació; en col·laborar a reduir la desigualtat entre països; en garantir un consum responsable; en promoure una societat pacífica i inclusiva. En resum, treballar perquè Terrassa sigui inclusiva, segura, resilient i sostenible.


MAIG DE 2019.- L’Auditori de Terrassa va esgotar les seves 330 localitats en el concert anual que l’Ajuntament celebra en motiu del Dia d’Europa. En aquesta ocasió, l’actuació va anar a càrrec de Terrassa Òpera, que va interpretar diverses àries de compositors europeus. L’acte comptava, com en d’altres ocasions, amb el suport de la Diputació de Barcelona.

El tinent d’alcalde Marc Armengol va ser l’encarregat de fer el discurs inicial de l’acte, i va recordar que “a Terrassa celebrem aquest dia per recordar que l’ideal d’Europa, amb tots els seus defectes i contradiccions, és el progrés, la justícia social i la preservació de la diversitat cultural”. Armengol va recordar que aquesta història i valors cal tenir-lo en compte ara que s’acosten eleccions europees (el 26 de maig, el mateix dia que les eleccions municipals). El regidor va esmentar igualment que estem passant “temps convulsos amb el Brexit, la crisi dels refugiats o el creixement d’idees polítiques molt allunyades de l’ideal originari de construcció europea.

El Dia d’Europa se celebra cada 9 de maig amb la idea d’apropar la integració europea a la ciutadania. El 9 de maig de 1950, l’aleshores ministre francès d’Afers Exteriors, Robert Schuman, va fer una declaració que va servir com a punt de partida de la Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA). La van formar països que poc abans eren enemics i que havien combatut en la II Guerra Mundial, i allò va ser l’embrió de la posterior Unió Europea. L’acer i el carbó que havien servit per a la guerra van esdevenir símbols de la pau, de la convivència i de la construcció d’un projecte comú. Des de 1950 els europeus i les europees vam començar a deixar de banda discrepàncies i antigues enemistats per centrar-nos en allò que ens uneix, amb un mercat únic que va permetre integrar amb èxit la llibertat de moviment entre els estats membres, el programa Erasmus, la moneda única i altres polítiques d’integració.

Els músics que van protagonitzar el concert van ser la soprano Anna Farrés; el baix-baríton Joan Carles Esteve; el tenor Ezequiel Casamada; la pianista Mònica Lao i el també pianista i director Joan Manau, que van estar acompanyats pel cor de veus Terrassa Òpera. Les àries que van interpretar corresponien a òperes de Gounod, Verdi, Bizet, Mozart, Puccini, Rossini, Valls, Wagner (amb una versió a piano de Liszt) i Donizetti.

 

 

 

 

 

 


Alguns dels assistents a les trobades / FOTO: Diputació de Barcelona

MAIG DE 2019.- La Diputació de Barcelona va rebre els passats 25 d’abril i 8 de maig dues visites d’estudi de delegacions de Turquia finançades per la Unió Europea i amb l’objectiu de conèixer l’experiència de la corporació en l’àmbit de l’atenció als consumidors i l’impacte per als governs locals de la seva participació en xarxes internacionals. La segona jornada, organitzada per la Direcció de Relacions Internacionals, va comptar amb la participació de l’Ajuntament de Terrassa i la Gerència de serveis d’Espais Naturals, els quals van compartir la seva experiència amb els membres de la delegació de Turquia formada per representants de la Direccció General d’Afers Europeus del Ministeri d’Afers Exteriors i de la Unió de Províncies.

FOTO: El Economista.es

Aquesta visita ha estat fruit de la relació de col·laboració entre l’European Institute of Public Administration (EIPA) i la Diputació de Barcelona. L’objectiu de la visita era conèixer diferents experiències sobre la participació dels governs locals en xarxes europees i internacionals i el seu impacte en el desenvolupament sostenible del territori.

 


FOTO: Vladimir Shvemmer / EUROCITIES

MAIG DE 2019.- Terrassa va participar, entre el 10 i el 13 d’abril, al fòrum de Cultura de la xarxa EUROCITIES amb implicació directa al debat del grup de treball d’indústries creatives. 92 representants de 61 ciutats es van reunir a Chemnitz, Alemanya, per discutir el paper de les administracions de les ciutats en el desenvolupament i el suport de xarxes d’organitzacions culturals locals i grups d’interès. Aquestes xarxes locals resulten útils per entendre millor les especificitats dels actors culturals i creatius locals; identificar les seves necessitats de suport, tant financeres com no financeres; compartir coneixements entre actors; desenvolupar àrees de cooperació i confiança entre els actors; per ajudar les autoritats locals a desenvolupar serveis de suport innovadors per a actors i espais culturals i creatius locals.

A Chemnitz, es van compartir exemples locals sobre com desenvolupar millor i donar suport a les xarxes d’organitzacions culturals locals i de les parts interessades. La mateixa ciutat alemanya va detallar com ha desenvolupat una nova estratègia cultural amb una estructura que reflecteix els resultats d’una estreta col·laboració amb organitzacions culturals locals. La ciutat ha desencadenat un procés constant de creació de xarxes amb estructures i grups d’interès existents i de nova creació procedents d’una àmplia gamma de sectors, així com representants de política cultural, ciència i administració, en estreta col·laboració amb l’equip que prepara la sol·licitud de la ciutat al títol europeu de Capital de la Cultura 2025.

Es van detallar també exemples de cooperació i proximitat cognitiva entre administracions municipals i organitzacions culturals. En aquest sentit ja s’expliquen diversos exemples locals: a l’Acadèmia del Teatre Infantil de Göteborg, Suècia, els escriptors teatrals joves i establerts es poden unir i compartir riscos que d’altra banda no serien assequibles per als artistes emergents. La ciutat anglea de Leeds dóna suport al grup Donut, un grup autònom de llocs culturals situats fora del centre de la ciutat que promou una narrativa global sobre la cultura que no és hegemònica per les grans institucions.

La pròxima trobada del fòrum de Cultura tindrà lloc a Leeds entre els dies 9 i 11 d’octubre del 2019 per centrar-se en el tema de ciutats inclusives a través de diverses associacions,


ABRIL DE 2019.- Terrassa va ser una de les ciutats assistents a la 3a Cimera de Cultura de la xarxa Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) a Buenos Aires (Argentina) entre els dies 3 i 5 d’abril i amb les temàtiques clau següents:

  • La perspectiva de gènere en les polítiques culturals
  • Implementar Cultura 21
  • Transformació social i Cultura
  • Cultura independent
  • La Cultura en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS)

La Cimera de Cultura de CGLU és un esdeveniment de talla mundial. S’hi emeten missatges contundents sobre el paper de la cultura en el desenvolupament sostenible. La Cimera proporciona una remarcable visibilitat internacional a la ciutat / regió / govern local que l’acull. La Cimera és un fòrum per compartir coneixements, aprendre dels iguals i treballar en xarxa amb altres ciutats i governs locals. La trobada de Buenos Aires va comptar amb uns 500 participants d’arreu del món. La representació de Terrassa va ser a càrrec de la cap del servei de Cultura, Pietat Hernández, i del cap del servei de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón. La delegació terrassenca hi va presentar la seva experiència en l’àmbit de Cultura, que va rebre un reconeixement de bones pràctiques dins del premi Ciudad de México – Internacional CGLU – Cultura 21, que reconeix les ciutats i persones líders que destaquen per la tasca cultural vinculada al desenvolupament sostenible. Terrassa també hi va presentar detalls sobre la designació com a Ciutat Creativa de la UNESCO en la categoria de Cinema.

FOTO: Diario Noticias

La Cimera de Cultura de CGLU és el principal punt de reunió internacional per les ciutats, els governs locals i els actors clau compromesos amb la implementació eficaç de polítiques i programes sobre cultura i sostenibilitat. La Cimera de Cultura de Buenos Aires es basa en els resultats de les anteriors cimeres celebrades a Bilbao (2015) amb el lema “Cultura i ciutats sostenibles”, i a Jeju, Corea del Sud (2017) amb el títol “Compromisos i Accions per a la Cultura a les Ciutats Sostenibles”. A Buenos Aires, l’èmfasi es va posar en el lideratge de les ciutats en el paper de la cultura com a motor de desenvolupament sostenible. Són dos els objectius principals de la Cimera. En primer lloc, la Cimera ha reforçat els missatges sobre el paper que té la cultura en el desenvolupament sostenible a escala local, amb exemples concrets de polítiques, programes i projectes.

En totes les ciutats, en el món sencer, hi ha extraordinàries iniciatives que aconsegueixen ampliar les llibertats i millorar la vida de les persones a través de processos culturals, sigui en l’àmbit del patrimoni, la creativitat o la diversitat. La guia pràctica Cultura 21: Accions, aprovada el 2015 com a continuïtat de l’Agenda 21 de la Cultura, és un marc de referència perquè els governs locals, els activistes de la societat civil i els actors urbans rellevants puguin integrar plenament els temes culturals en el desenvolupament sostenible local. En segon lloc, la Cimera va donar visibilitat als debats internacionals sobre la cultura, les ciutats i el desenvolupament sostenible, que estan condicionats pels recents acords com l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (adoptats el setembre de 2015), la Nova Agenda Urbana (adoptada per la Conferència Hàbitat III celebrada a Quito el 2016) i la Declaració de la Segona Assemblea Mundial de Governs Locals i Regionals (també adoptada a Quito). En aquest sentit, cal destacar també l’informe “Cap a la Localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible” i el document “La cultura en els Objectius de Desenvolupament Sostenible. Una guia per a l’acció local “, recentment publicats per CGLU.