Presentacio_llibre_70anys_CCME

Xavier Ferrer, president del CCME, i Jordi Bacaria

El Consell Català del Moviment Europeu (CCME) va celebrar ahir la seva XXIX Jornada Europea per parlar del repte europeu de la sostenibilitat. La ciutat de Terrassa, com a vicepresidenta de l’àmbit municipal, hi va assistir.

Xavier Ferrer, president del CCME, va començar l’acte presentant el llibre “70 anys del Consell Català del Moviment Europeu”, un repàs a la història d’aquesta associació des dels seus inicis, fundada per exiliats catalans del franquisme el 1948, fins a l’actualitat. La recerca, compilació i redacció del llibre ha estat a càrrec de Núria Miquel i la coordinació, de Jordi Bacaria.

La jornada, pròpiament dita, va arrencar amb una ponència de Ferran Tarradellas, director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, titulada “El lideratge d’Europa en la implementació dels ODS” a la qual van seguir 2 taules d’experts, sobre els  reptes ambientals i climàtics, la primera, i sobre els reptes econòmics, socials i laborals, la segona.

Taula_1a

1a Taula sobre reptes ambientals i climàtics

La primera taula fou moderada per Oriol Lázaro, secretari general del CCME, i la configuraven Isadora Jiménez, cap de l’equip de comunicació i transferència de coneixement del Dpt. de Ciències de la Terra-Barcelona Supercomputing Center, Àngel Pes, president de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides, Arnau Queralt, director del Consell Assessor per al desenvolupament Sostenible de Catalunya i Pau Solanilla, ecoemprenedor i consultor en polítiques públiques i sostenibilitat.

2a_taula

Taula sobre reptes econòmics, socials i laboralsLa segona taula fou moderada per Michela Albarello, secretària d’Internacional i Cooperació de CCOO de Catalunya i vicepresidenta del CCME, i estava composta per Emma Gumbert, advocada laboralista i membre del Comitè Executiu de PIMEC, Diego López-González, assessor de polítiques de cooperació al desenvolupament de la Confederació Sindical Internacional, M. Àngels Pujols, secretària general del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.

Van tancar l’acte l’Il·lma. Sra. Pilar Díaz, diputada adjunta a l’Àrea de Presidència  i delegada de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona i l’Hble. Sr  Alfred Bosch, Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat de Catalunya.


Representants de SheffieldDos representants de la ciutat de Sheffield (Anglaterra) han estat a Terrassa en un intercanvi d’experiències sobre voluntariat per la integració de migrants a Europa, en el marc del projecte VALUES* liderat per la xarxa de ciutats europees EUROCITIES. Els serveis de Joventut i Ciutadania han estat els principals amfitrions dels anglesos amb el recolzament del de Relacions Internacionals, en algunes de les trobades.

Els representants del Voluntary Action Sheffield (VAS), l’organització del voluntariat de Sheffield, van poder conèixer de primera mà els següents projectes:

el projecte de Creu Roja i Fundació Apip-Acam, d’acollida de persones sol·licitants d’asil,

el projecte Districte Jove, d’acompanyament socioeducatiu als joves de 12-25 anys, a partir d’una oferta d’activitats gratuïtes en 5 espais de la ciutat. Un d’aquests espais és l’espai BIT, amb seu a la Masia de Ca n’Anglada, que a part d’informació i assessorament sociolaboral, de lleure, salut, gènere, consum o participació també ofereix als joves del Districte 2 i dels altres barris de la ciutat, activitats trimestrals, a través de personal especialitzat.

Reunió a l'espai BIT

el projecte de l’Associació Juvenil Sarau -del barri de la Maurina, i  promoguda per la comunitat Salesiana de Terrassa de les Filles de Maria Auxiliadora- ofereix un servei educatiu, a través de monitors i voluntaris especialitzats, per al temps lliure d’infants i joves de 6 a 20 anys. El projecte (reforç escolar, acompanyament, sortides, etc.) desenvolupa activitats durant tot l’any, obertes al barri, amb la finalitat d’afavorir la integració en la societat catalana, la convivència, els valors cristians, el respecte vers el medi d’ambient o la participació ciutadana.

el projecte Vibria Intercultural de mobilitat internacional per a joves i el del Cau Sant Pau.

el projecte AFEX- Casa Asia  pel qual joves migrants escolaritzats ensenyen català o castellà a llurs mares o altres dones migrants.

el Servei de Primera Acollida que l’Ajuntament de Terrassa ofereix als migrants.

 

*VALUES és l’àcrònim d’Activitats de Voluntariat per Potenciar la integració Urbana i Social dels migrants a Europa. El programa va començar el febrer del 2019 i té una durada de 2 anys.


Convertir-se en el primer continent climàticament neutre és el major repte i la major oportunitat dels nostres temps. Per assolir-ho, la Comissió Europea ha presentat el Pacte Verd Europeu, un ambiciós paquet de mesures que ha de permetre que les empreses i la ciutadania europea es beneficiïn d’una transició ecològica sostenible. Les mesures, acompanyades d’un full de ruta inicial per a les principals polítiques, van des d’una reducció ambiciosa de les emissions a la inversió en recerca i innovació d’avantguarda, a fi de preservar l’entorn natural d’Europa.

Amb el suport de les inversions en tecnologies ecològiques, solucions sostenibles i noves empreses, el Pacte Verd pot ser una nova estratègia de creixement de la UE. La participació i el compromís de la ciutadania i de totes les parts interessades són crucials per al seu èxit.

El Pacte Verd Europeu traça el camí per a una transició justa i socialment equitativa. S’ha concebut per no deixar enrere a cap persona o regió en la gran transformació que s’acosta.

Més informació: https://ec.europa.eu/info/strategy/priorities-2019-2024/european-green-deal_en


La iniciativa Capital Europea de la Cultura va ser posada en marxa el 1985 per destacar la riquesa i la diversitat cultural d’Europa i reforçar el perfil internacional de les ciutats.

Galway, la ciutat més gran de la província occidental de Connacht a Irlanda, és la tercera del país que rep el títol de Capital Europea de la Cultura. A partir de febrer, per seguir l’antic calendari celta, el programa Galway 2020 es basarà en els quatre festivals celtes de Imbolc, Bealtaine, Lughnasa i Samhain.

En una ciutat on un de cada quatre habitants ha nascut fora d’Irlanda, la migració s’uneix al paisatge i al llenguatge com un dels temes centrals per Galway 2020.

Galway comparteix títol amb Rijeka, una ciutat a la costa adriàtica de Croàcia coneguda pel seu ambient bohemi i l’abundància de festivals, i que alberga el port més gran del país. Rijeka és la primera ciutat croata distingida com a Capital Europea de la Cultura.

Sota el lema “Port de la Diversitat”, el programa Rijeka 2020 gira entorn de l’aigua, el treball i la migració.

Més informació:

https://www.instagram.com/galway2020/

https://www.instagram.com/rijeka2020/

 


Andrej Plenkovic

Arrenca l’any amb la nova presidència semestral del Consell de la Unió, que recau sobre l’actual primer ministre croat Andrej Plenković .

El seu mandat, fins a finals del mes de juny 2020, es farà sota el lema “Una Europa forta en un món de reptes”, a l’entorn de 4 eixos: una Europa que desenvolupa, que connecta, que protegeix i globalment influent”.

Endemés, es preveu el calendari pels següents consells:

10 de gener, BXL, Consell d’Afers Exteriors

20 de gener, BXL, Consell d’Afers Exteriors

21 de gener, BXL, Consell d’Assumptes Econòmics i Financers (ECOFIN)

27 de gener, BXL, Consell d’Agricultura i Pesca, (AGRIFISH)

28 de gener, BXL, Consell d’Afers Generals (GAC)

 

*  *  *  *  *

El Consell de la Unió està compost pels ministres dels governs dels estats membres, que es reuneixen per debatre, modificar, adoptar lleis i coordinar les polítiques. La presidència del Consell s’encarrega de presidir-ne les sessions i fixar-ne l’ordre del dia.

Conjuntament amb el Parlament Europeu, el Consell és la principal instància decisòria de la UE.


12/12/19 –  AEINNOVA és una start-up de Terrassa que ofereix una tecnologia per generar electricitat a partir de l’escalfor residual que es genera i no s’aprofita. Aquesta tecnologia permet millorar l’eficiència energètica i reduir la petjada de CO2 de la indústria.

Pel seu caràcter innovador el Consell Europeu d’Innovació els ha atorgat a ells i a l’empresa AMATEX de Barcelona -per un sistema biològic pel tractament d’aigües residuals- un important finançament per valor de 3.2 M€ (entre totes dues), en forma de subvenció i d’inversió directa de capital.


Tinents_alcalde_Laura_Castel_Isaac_Albert

Els tinents d’alcalde de Tarragona, Laura Castel, i Terrassa, Isaac Albert.

05/12/2019 La 4a tinenta d’alcalde i  consellera de Contractació, Turisme i Desenvolupament
Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Laura Castel, ha visitat el Servei de Relacions
Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa per conèixer-ne de primera mà el
funcionament.
A la reunió també hi ha assistit el nostre tinent d’alcalde de Promoció Econòmica i Innovació, l’Isaac Albert. Ambdós tinents d’alcalde han aprofitat per abordar temes d’interès relatius als dos municipis.

El passat mes d’octubre el Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa va participar al projecte Civitas 2020 impulsat per Eurocities, que promou la millora i sostenibilitat de la mobilitat urbana. La trobada va tenir lloc a Cascais (Portugal) i, a més de la nostra ciutat, va comptar amb la participació de tècnics i representants de les ciutats de Parma (Itàlia), Gant (Bèlgica), Oslo (Noruega), Sofia (Bulgària) i Farkadona (Grècia).

Cascais és una ciutat costanera de l’àrea metropolitana de Lisboa amb una població similar a Terrassa. La ciutat, que es troba distribuida al llarg del litoral, destaca pel seu sistema de mobilitat integrat, que permet als usuaris utilitzar diferents mitjans de transport (tren, bus, bicicleta/patinet/cotxe compartit…) d’una manera molt fàcil, integrant-los en una única tarificació i aplicació. A més, compta amb solucions de mobilitat pioneres com el vehicle autònom o un control d’alt nivell tecnològic per a l’aparcament en superfície.

vehicle_autònom

Vehicle autònom, a Cascais, Portugal

La trobada va servir d’inspiració per a noves estratègies en matèria de mobilitat per a la nostra ciutat, a més de ser un punt d’intercanvi d’experiències amb la resta de ciutats participants, amb el ferm objectiu d’orientar-nos cap a una mobilitat més sostenible.


Jornada ODS

Jornada ODS: N. Gmelch, J. Millan, P. Solanilla, I. Albert, N. Parlon, X. Ferrer

El Consell Català del Moviment Europeu (CCME) va organitzar, juntament amb l’Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona, quatre ponències i un debat sobre els objectius de desenvolupament sostenible en l’àmbit local.

L’acte va ser presentat per en Xavier Ferrer, de CCME, i l’Isaac Albert, 1r tinent d’alcalde de Terrassa, i va ser moderat per en Joaquim Millan, d’Eurolocal.

Les ponències va anar a càrrec (per ordre d’intervenció) de Pau Solanilla, consultor internacional, de Núria Parlon, vicepresidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Santa Coloma de Gramanet, d’Isaac Albert, 1r tinent d’alcalde de Terrassa i delegat de Relacions Europees i Internacionals i de Nadja Gmelch, directora de projectes de Coneixement Obert de la Universitat Oberta de Catalunya.

L’acte es va fer a les instal.lacions de la UOC de Terrassa.


Jornada Acte - Xarxa territoris tèxtils

Trobada tècnica de la xarxa de territoris tèxtils ACTE

Terrassa ha participat, a la seu de la Diputació de Barcelona, a la jornada organitzada per l’Ajuntament d’Igualada, vicepresidència d’ACTE Espanya.

La jornada, que va aplegar majoritàriament socis catalans de l’associació europea, va desgranar les diferents activitats i projectes en els quals han intervingut les entitats membres de la xarxa ACTE Espanya. Hi destaquen dos àmbits de treball: d’una banda, l’impuls de projectes europeus coordinat per la Fundació FITEX; i, d’una altra, el concurs de joves creadors Rebelpin, celebrat enguany a Roma, el passat mes de juliol. L’objectiu d’aquest esdeveniment internacional és donar visibilitat al talent creatiu europeu.
ACTE és una xarxa de territoris europeus, creada l’any 1991 per quatre col·lectivitats tèxtils amb forta presència del sector tèxtil i de la confecció. L’associació, presidida a nivell europeu per la ciutat sueca de Boras, té com a missió representar i defensar els interessos de les col·lectivitats territorials que comparteixen entre elles un elevat know-how relacionat amb la producció tèxtil. Entre els seus objectius, destaquen: la voluntat de treballar per a la promoció econòmica i el foment de l’ocupació; l’obertura recíproca dels mercats internacionals; el foment de la competitivitat empresarial i els sistemes de producció local; el respecte al medi ambient i l’aplicació de les Agendes Locals i els ODS; el respecte de les clàusules socials i el foment del consum ètic; la cultura i les relacions socials; i la cooperació en el desenvolupament. Per tal de dur a terme aquests objectius, les actuacions realitzades per ACTE es poden agrupar en tres grans grups: accions de lobby, organització de conferències i seminaris internacionals; i, en tercer lloc, preparació i gestió de projectes amb cofinançament comunitari. Actualment, la xarxa disposa de membres efectius (administracions locals i regionals) i membres adherents, entre els quals figuren diversos centres tecnològics. Els reptes de futur d’aquesta associació estan lligats a l’expansió a altres sectors implicats en el tèxtil, entès com a Sistema Moda, que engloba empreses de pell i complements, i també l’ampliació dels àmbits de cooperació entre els socis, des de la promoció econòmica fins a l’urbanisme, la cultura, el turisme… Per exemple, una de les iniciatives projectades, és un projecte, en el marc del programa europeu COSME, que té com a finalitat obrir empreses tèxtils al públic, convertint-les en empreses visitables. Altres projectes que s’estan preparant estan centrats en el desenvolupament d’habilitats professionals per a joves dissenyadors, la cooperació empresarial, el talent creatiu, l’economia circular en el tèxtil moda, el clima, la sostenibilitat, el reciclatge i la transformació digital. etc., prioritats de la nova generació de programes europeus, molt especialment del nou Horitzó Europa 2021-2027, enfocat encara més al mercat i a l’activitat empresarial.