La ciutat de Terrassa comptarà durant els mesos de maig i juny amb diverses activitats orientades a reforçar el vincle i el coneixement entre la ciutadania i Europa. Aquestes activitats també formen part de la campanya CITIES4EUROPE, promoguda per la xarxa Eurocities.

Les tres activitats que us proposem són obertes a tothom. Si cliqueu sobre elles, hi trobareu més informació i com us hi podeu inscriure:

DIA D’EUROPA: CONCERT DE BANDES SONORES EUROPEES

El 9 de maig es commemora a tot Europa el dia en què l’any 1950 es van posar les bases del que havia de ser la Unió Europea. Després de dues guerres calia avançar en la cerca de vies possibles que garantissin el diàleg i l’estabilitat en les relacions entre els diversos països europeus que, a poc a poc, es van anar sumant al concepte d’aliança política, econòmica i social. L’anomenada “Declaració Schuman”, realitzada per l’aleshores ministre d’Afers Exteriors francès Robert Schuman a París el dia 9 de maig de 1950, va significar el primer pas per a la integració dels estats europeus a la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), embrió de l’actual Unió Europea.

Per celebrar aquesta fita i commemorar el Dia d’Europa, el servei de Relacions Europees i Internacionals i Projecció de la Ciutat de l’Ajuntament de Terrassa us convida a assistir a aquest concert de la Banda de Terrassa, que ens interpretarà un bandes sonores de pel·lícules o compositors d’Europa. El repertori compta amb peces de pel·lícules com Cinema Paradiso, La vida és bella, Laurence d’Aràbia, Braveheart, Mary Poppins i Harry Potter, entre d’altres.

Data: Divendres 25 de maig de 2018

Hora: 19,00h

Lloc: Auditori Municipal de Terrassa

Entrada lliure fins a completar l’aforament, prèvia confirmació electrònica a internacional@terrassa.cat

Foto: Comissió Europa

CURS D’ESTIU SOBRE LA UNIÓ EUROPEA

El servei de Relacions Europees i Internacionals organitza anualment un curs sobre la Unió Europea obert a la ciutadania amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement comunitari i posar sobre la taula les grans línies de debat actuals. Aquest 2018 ja arribem a la tretzena edició.

Totes les ponències tindran lloc a la Biblioteca Central de Terrassa (BCT).

El curs és gratuït.

Si us fa falta més informació, podeu escriure a: internacional@terrassa.cat

El programa previst és el següent:

PonentLaura Hagemann, membre de la Comissió Europea – DG Regio (política regional i urbana)

TemaPer confirmar

Data: 26 de juny de 2018, 18,30h

PonentAlbert Segura, periodista, subdirector de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i corresponsal a Brussel·les durant 10 anys

TemaPer confirmar

Data: 3 de juliol de 2018, 18,30h

PonentConxi Muñoz, responsable del Centre de Documentació Europea de la UAB

TemaPer confirmar

Data: 10 de juliol de 2018, 18,30h

PonentAlfredo Corbalán, Brussels Territorial Cooperation

TemaPer confirmar

Data: 17 de juliol de 2018, 18,30h

CONFERÈNCIA DE ROBBERT NESSELAAR: BRANDING EUROPE, BRANDING TERRASSA

El màrqueting i el posicionament de marca també es poden associar a la projecció exterior d’una ciutat. Amb aquesta idea, Robbert Nesselaar ens oferirà una conferència sobre el posicionament d’una ciutat com Terrassa en el context europeu. Robbert Nesselaar, holandès, és el director general de Citymar Consultancy, empresa especialitzada en màrqueting de ciutat, posicionament de marca i desenvolupament d’idees urbanes. Col·labora amb diferents ciutats i ja fa 15 anys que treballa en la relació entre marca, desenvolupament i missió de ciutat.

Ponent: Robbert Nesselaar
 
Conferència: Branding Europe, branding Terrassa
 
Lloc: Sala d’actes Europa del Vapor Universitari de Terrassa, carrer de Colom, 114
 
Data: Dijous, 21 de juny de 2018, a les 18,30 hores
 
Inscripció (gratuïta): envieu un correu a internacional@terrassa.cat
 
Organitza: Ajuntament de Terrassa, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona

 

 

 


Photo: United Nations (UN)

El concepte de festival ens sol remetre a música o cinema, però la localitat alemanya de Bonn ha acollit ja en dues ocasions un festival “diferent”, amb l’objectiu de compartir experiències que permetin assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, també coneguts com a SDGs en anglès) de la ONU previstos en la seva Agenda 2030. Per situar-nos: el 2015, l’Assemblea de Nacions Unides va adoptar aquesta agenda global per millorar i substituir el que van ser els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni entre els anys 2000 i 2015, 8 fites que havien de permetre una major igualtat al món i pensats, especialment, per als països en vies de desenvolupament (amb temàtiques com la pobresa extrema i la fam, la mortalitat infantil i la malària). Així, els ODS passen a ser 17, amb una agenda que passa a ser el marc de referència dels programes mundials, però que requereixen implicació dels governs locals.

En aquest article explicarem una mica com va anar el festival de Bonn, mentre en un segon ens centrarem en com es poden implementar i localitzar els ODS a les ciutats.

Bonn, doncs, va acollir de nou, entre el 20 i el 23 de març, el GLOBAL FESTIVAL OF ACTION (organitzat per Nacions Unides mateix) que va congregar veus molt plurals. Hi va haver més de 1.500 participants de més de 100 països, tenint també en compte que unes 30.000 persones de fins a 158 països van seguir alguna de les sessions via streaming, aconseguint que el hashtag #SDGlobalFest fos trending topic al Twitter d’Alemanya. L’objectiu era connectar experiències, conèixer altres realitats i poder tornar cadascú a casa seva amb l’encàrrec de potenciar els ODS a nivell local. La pròxima edició del festival tindrà lloc entre el 6 i el 9 de març de 2019 a la mateixa ciutat de Bonn.

Ashok Sridharan, alcalde de Bonn / Photo: UN

El festival va comptar amb projecció de pel·lícules, conferències, debats, mostra d’entitats i fins i tot aspectes més lúdics com cuina en directe i música.

Després de la benvinguda a càrrec de l’alcalde de Bonn, Ashok Sridharan, el director de la Campanya d’Acció pels ODS (la UN SDG Action Campaign), Mitchel Toomey, va posar el seu èmfasi en la necessitat que els ODS formin part del dia a dia de la societat civil, ja sigui com a beneficiària però també com a executora, mentre la responsable d’Afrika Youth Movement, Aya Chebbi, va assenyalar que “la nostra lluita és la de les veus d’Àfrica”, posant el focus en una zona concreta del planeta on els ODS prenen més sentit com a hereus dels Objectius del Mil·lenni. Chebbi, de fet, es va dedicar a recórrer diferents països africans després de la Primavera Àrab al seu país, Tunis, i va descobrir que els joves compartien problemàtiques similars.

Un apartat important en el festival va ser la primera edició dels Premis a l’Acció per a l’assoliment dels ODS, amb gala d’entrega inclosa. El premi en comunicació va ser per a la ciutat belga de Gent, que va dissenyar cinc reptes senzills i concrets vinculats amb els ODS (com ara anar a treballar en bicicleta o no menjar carn durant un temps) amb l’objectiu de canviar hàbits i que va comptar amb la participació de 6.000 persones.

Photo: UN

Alguns dels altres guardons van reconèixer la lluita contra la corrupció a Nigèria, amb programes adreçats nens i joves a les escoles; la mobilització de joves del Marroc amb la iniciativa Youth Engagement Morocco per treballar la consecució dels 17 ODS, i la inclusió per a la formació en salut sexual i reproductiva entre les adolescents de Ghana, amb un programa a escoles i cases que ja ha format més de 1.000 noies.

Un dels temes que més planava en les diferents presentacions era el de com comunicar els ODS. Algunes de les conclusions sorgides en aquest sentit i més vinculades amb la Unió Europea van ser:

–          Tenir en compte els campus universitaris com a laboratoris vius per posar en pràctica polítiques públiques adequades que contribueixin a desenvolupar els ODS.

–          Transmetre els ODS a aquelles persones menys familiaritzades amb temes sobre sostenibilitat a través de l’art i la cultura.

–          Promoure espais col·laboratius en diferents organitzacions per comprendre millor la seva contribució potencial als ODS.

–          Treballar en aliances entre diferents actors per fer que el missatge sigui el màxim de transversal possible.

Algunes iniciatives a tenir en compte:

  • My World 2030. Plataforma de dades generades pels mateixos ciutadans per oferir un seguiment dels ODS, al mateix temps que fomenta la participació, ja que inclou indicadors individuals de progrés.
  • Humans of my world: presenta històries més enllà de dades i números. Amb testimonis, recollits ja a més de 30 països, que fins i tot s’utilitzen en reunions polítiques d’alt nivell.
  • World We Want. Iniciativa conjunta entre la ONU i membres de la societat civil. Permet a qualsevol persona participar en diferents consultes vinculades amb els ODS i aportar les seves opinions.

El cap del servei de Relacions Internacionals de Terrassa, Joan Chicón, amb col·legues d’altres localitats / Foto: Ayuntamiento de Valladolid

Valladolid ha acollit aquesta setmana, 10 i 11 d’abril, una trobada dels contact officers de les ciutats espanyoles membres d’EUROCITIES, la xarxa de ciutats més important d’Europa. Terrassa, juntament amb el seu sistema urbà (integrat per 10 municipis vallesans més que engloben més de 410.000 habitants) forma part de la xarxa des de 2008 i, des de gener de 2017 i juntament amb Barcelona, ostenta la vicepresidència del grup de treball de marca de ciutat i internacionalització, dins del Fòrum de Desenvolupament Econòmic (EDF) de la xarxa.

La trobada a la localitat castellana es va dur a terme a l’Ajuntament de Valladolid i a la seu de Valladoli+D, l’agència municipal que té l’encàrrec de desenvolupar la xarxa a nivell transversal a tot l’Ajuntament, així com a nivell ciutadà.

Aquesta trobada es va concretar durant l’Assemblea General d’EUROCITIES a Ljubljana, Eslovènia, on les ciutats espanyoles de la xarxa van mantenir una petita trobada.

L’esdeveniment va comptar amb dues parts:

  • Una presentació de la jornada amb la participació dels amfitrions, amb una conferència en directe des de Brussel·les amb la secretària d’EUROCITIES, Anna Lisa Boni, que va parlar sobre els reptes de futur de la xarxa. L’Ajuntament de Valladolid també exposà els seus projectes europeus i d’innovació, com ara REMOURBAN (transformació urbana i smart cities), S2CITY (sistemes intel·ligents), TT (transport i tecnologia), CENCYL+ (xarxa de ciutats sobre desenvolupament sostenible), INLIFE (sobre demència i gent gran)  i URBAN GREEN UP (transformar espais urbans amb solucions basades en la natura).
  • Una sessió temàtica dividida en àrees  com l’estratègia europea de les ciutats, l’agenda urbana i l’apoderament urbà. Terrassa va parlar, precisament, del seu vincle amb l’Agenda Urbana, mentre Barcelona va presentar alguns dels seus projectes.

Reunió de treball / Foto: Ayuntamiento de Valladolid

Alguns dels temes tractats i debatuts van ser:

1.      Fer arribar al Ministeri (Dirección General de Fondos Comunitarios) la postura de defensa sobre la política de cohesió de les ciutats.

2.      Governança i col·laboració: estratègia conjunta de les ciutats espanyoles des de la xarxa.

3.      Aprofitament de les sinergies conjuntes de les ciutats per a la participació en iniciatives i projectes.

4.      Presència activa de les ciutats espanyoles en els òrgans de decisió d’EUROCITIES per crear advocacy de les ciutats del Sud.

5.      Política de cohesió, Agenda Urbana, Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), futur de la xarxa i futur d’Europa.

6.      Nou Marc Financer Plurianual 2021-2027 i situació de les ciutats davant la retallada de Fons Comunitaris en la política de cohesió.

7.      Anàlisi de model de gestió dels departaments de Relacions Internacionals en les diferents ciutats que formen la xarxa.

8.      Recursos humans i pressupostaris per a la gestió de projectes de forma autònoma dels serveis municipals.

Un total de 12 ciutats espanyoles són, actualment, membres de ple dret o associades d’EUROCITIES i 9 d’elles van participar en aquestes jornades a Valladolid: Barcelona, Madrid, Sevilla, Fuenlabrada, Saragossa, Bilbao, Gijón, Valladolid i Terrassa.

 

 


Participants a l’assemblea d’ACTE / Foto: Comunicació Ajuntament d’Igualada

La ciutat d’Igualada va acollir, entre el 3 i el 5 d’abril, la 27a Assemblea anual de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE). Actualment, Igualada ostenta la vicepresidència estatal d’aquesta xarxa de territoris amb tradició en el tèxtil, el disseny i la moda, amb una trajectòria de gairebé tres dècades i que actualment compta amb una trentena de municipis europeus. La trobada es va reunir a l’Adoberia Bella, un espai singular, amb una quarantena d’experts que van posar en comú noves idees, iniciatives i projectes per tal de potenciar i seguir impulsant el sector a escala europea. Terrassa va presidir ACTE entre els anys 2013 i 2016, càrrec que ara ostenta la població sueca de Borås. En l’obertura hi van intervenir l’alcalde d’Igualada, Marc Castells, i l’alcalde de Borås i president d’ACTE, Ulf Olsson. 

ACTE aplega membres de ciutats tèxtils europees, institucions relacionades amb la indústria tèxtil, agències de desenvolupament local, museus tèxtils, centres de recerca, centres d’innovació i escoles de disseny, entre d’altres. Els seus objectius passen per reforçar el tèxtil moda d’aquests territoris mitjançant eines de finançament públic o a través de la cooperació público-privada, fent incís en el teixit productiu i en la qualitat de l’ocupació.

Assemblea d’ACTE / Foto: Comunicació Ajuntament d’Igualada

En el marc d’ACTE i en l’actual context en què es constata l’increment de la demanda a Europa i, en conseqüència, de les produccions, s’executen també diversos projectes com el denominat ACTEIII: “Teixint idees i xarxes, que promou accions de suport per al sector tèxtil català i en el qual participa l’Ajuntament de Terrassa i que finalitzarà el 31 de desembre de 2018. Formen part de projecte,a banda de Terrassa, l’Ajuntament de Manresa, la ciutat de Sabadell i l’Ajuntament d’Igualada que és qui el lidera.

Entre d’altres iniciatives de la xarxa ACTE podem destacar l’organització de premis per fomentar el talent dels joves creadors i els emprenedors, com el concurs de moda REBELPIN, la primera edició del qual es celebrarà el proper mes de juliol en el marc de la moda de Berlín. I, a nivell més local, projectes com la plataforma Cooperatèxtil, a la qual Terrassa s’ha incorporat recentment, formada per tallers i empreses que ofereixen una gran varietat de serveis, com ara teixits, tints, estampació, tall, disseny i patronatge, confecció, planxa i acabats, fabricadors i gestors de producció per a marques de moda tèxtil, tèxtil llar i accessoris.

En aquesta Assemblea s’han incorporat nous països a la xarxa com Dinamarca o Lituània o nous territoris de Suècia i d’Itàlia. L’assemblea va finalitzar amb una reunió del Grup de Treball de projectes europeus on es van tractar la presentació de diversos projectes a diferents convocatòries, en curs i properes. L’Associació va ser fundada a Portugal en 1991 per sis municipis, entre ells Terrassa, i actualment és una de les primeres associacions d’autoritats locals a nivell europeu. Són objectius d’ACTE el representar les necessitats dels territoris membres, la col·laboració institucional i la promoció de polítiques innovadores que permetin anticipar i gestionar a nivell local els canvis estructurals de ciutats i territoris que tenen o han tingut un model productiu basat en el sector tèxtil com ara la ciutat de Terrassa.


Participants de la trobada a Terrassa / Foto: Cambra de Terrassa

Terrassa va acollir del 20 al 22 de març una trobada amb 35 representants de clústers i associacions vinculats a la indústria creativa i cultural de cinc països diferents (Itàlia, França, Eslovènia, Grècia i Espanya). La Cambra de Comerç de Terrassa va ser la seu d’aquestes jornades de formació en internacionalització, màrqueting digital i promoció a partir d’un encàrrec dels socis del projecte europeu Chimera. La trobada, adreçada a directius i responsables de coordinar els serveis dins de la xarxa de clústers, va comptar amb la formació a càrrec de Montserrat Peñarroya, de l’institut de recerca 3ISIC, per millorar els seus plans d’acció locals. Es van dur a terme diversos tallers sobre comunicació, supervisió d’activitats pilot, gestió d’eines administratives i financeres, construcció d’innovacions i estratègies creatives, tendències futures i tàctiques en línia. Va ser una sessió molt completa de comunicació digital.

Durant aquesta formació transnacional es van convidar 9 grups de ciutats europees a participar-hi:

Parc Audiovisual de Catalunya, Terrassa – Espanya
Associació Cultural La Casa Amarilla, Màlaga – Espanya
Centre de creativitat, Museu d’arquitectura i disseny – Eslovènia
Sviluppo Basilicata SPA – Itàlia
Procinema – Espanya
Direcció Regional de Cultura de l’Algarve – Portugal
Loulé Design Lab – Portugal
Gefyra – Grècia
Incubadora de negocis CreAcannes – França

Ara els directors de projectes poden crear el seu pla de negoci de clústers comprenent l’estat actual del sector creatiu i cultural i les perspectives de futur. Gràcies a aquests mètodes, poden apreciar les millors pràctiques internacionals en màrqueting digital i cultural i creatiu i optimitzar els seus propis mètodes i tàctiques de màrqueting digital. Després de les jornades de formació, el projecte preveu trobades B2B de la indústria creativa i cultural a Terrassa el proper mes de juny i a Itàlia el mes d’octubre de 2018.


Participants al recent fòrum de Braga / Foto: EUROCITIES

Els dies 26, 27 i 28 de març, el fòrum de desenvolupament econòmic (EDF) de la xarxa Eurocities es va reunir a Braga (Portugal) per debatre sobre com les ciutats aprofiten les oportunitats de l’economia del coneixement. 100 participants de més de 45 ciutats, entre ells 11 polítics locals, han compartit coneixements durant aquests tres dies sobre un creixement intel·ligent i inclusiu, les inversions i la conversió dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en accions locals; en aquest cas, centrant-se en l’ODS 8 (Treball decent i creixement econòmic) i 9 (Indústria, innovació i infraestructura). Terrassa, com a vicepresidenta del grup de treball City Attractiveness & City Branding (Capacitat d’atracció i marca de ciutat), va explicar com utilitzar estratègies de marca per promoure els ODS en l’àmbit local. Terrassa va explicar quines són les prioritats sobre els ODS a partir de les conclusions dels últims fòrums de Ciutats Intermèdies (I-Cities) de CGLU a Chefchaouen (Marroc), Odienné (Costa d’Ivori), Neveshir (Turquia), Cuenca (Equador) i Terrassa. Aquestes conclusions parlen dels ODS des d’una perspectiva local amb inclusió social (paper dels ciutadans), treballen amb els agents de cada territori, generen polítiques públiques i consideren que els antecedents migratoris funcionen amb la identitat comuna. El 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar formalment l’Agenda 2030 universal i transformadora per al desenvolupament sostenible, juntament amb un conjunt de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La UE s’ha compromès a aplicar els ODS en les seves polítiques internes i externes. Alguns d’aquests objectius estan connectats a l’economia del coneixement, com en els objectius 8 (Promoure un creixement econòmic inclusiu i sostenible, ocupació i treball decent per a tothom) i 9 (Construir infraestructures i promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació).

Tanja Wehsely / Foto: WATCHADO

Ricardo Rio, l’alcalde de Braga, i Tanja Wehsely, presidenta d’EDF i regidora de la ciutat de Viena, van inaugurar la conferència el 27 de març. Tanja Wehsely va destacar que la veu de les ciutats és important en el debat sobre les futures polítiques de la UE i el programa de finançament per a la recerca i la innovació.
Marissa Plouin, coordinadora de la iniciativa de l’OCDE dels alcaldes per a la promoció inclusiva, va pronunciar un discurs sobre ciutats intel·ligents i inclusives del futur. Va dir: “Les persones, les empreses i els llocs són importants per afrontar desafiaments globals com la digitalització, el canvi demogràfic i el canvi climàtic”. Totes aquestes tendències globals donen oportunitats a les ciutats però també corren riscos: “Una transició baixa en carboni posarà noves demandes a les empreses i als treballadors: seran guanyadors i perdedors”. Les polítiques públiques locals poden mitigar aquests riscos.
Els membres van debatre sobre les futures polítiques de la UE, el finançament de la innovació, les inversions a llarg termini i els ODS.
Els missatges clau destacats durant els tres dies del debat van ser:
– Per fomentar un creixement intel·ligent i inclusiu, les ciutats han de promoure cooperació i no competència. Per exemple, Nantes i Hamburg intercanvien empreses i organitzen missions econòmiques internacionals junts.
– Les polítiques públiques de les ciutats compensen l’impacte negatiu de l’automatització i la digitalització i utilitzen les oportunitats tecnològiques per millorar els serveis públics.
– Les administracions locals també donen suport a la difusió del coneixement: invertir en habilitats i emprenedoria, facilitar la transferència de coneixement treballant amb empreses, centres de recerca, universitats i escoles tècniques.
– Les ciutats inverteixen en sectors comercials (infraestructures, fabricació, etc.) i serveis no comercials (habitatge social, educació, etc.) per donar suport a un creixement intel·ligent i inclusiu i una bona qualitat de vida per a tots els ciutadans.

Nou programa: FP9
El programa Horitzó 2020 ha estat, durant els darrers anys, l’instrument financer centrat en l’excel·lència de la ciència, el lideratge industrial i els reptes socials. La Comissió Europea està preparant la proposta per al programa successor d’Horitzó 2020, anomenat FP9. Des d’Eurocities es demana un ambiciós suport a solucions urbanes integrades, més suport a les ciutats com a impulsores de la innovació i un disseny de programes més adaptat a les necessitats locals.

Política de EUROCITIES sobre la política de cohesió després de 2020
El document d’EUROCITIES sobre la política de cohesió post-2020 exigeix ​​una cohesió reforçada i simplificada per a Europa i els seus ciutadans. Com fer que el CP sigui més impactant i eficaç per a les ciutats? Fer realitat la governança i l’associació multinivell o simplificar l’accés i la implementació.

Imagineu el futur urbà
Els membres del fòrum de desenvolupament econòmic també van intercanviar els reptes de futur per a les ciutats i com abordar-los dins d’EUROCITIES.
Brian Field, professor i assessor de planificació urbana de la University College de Londres, va establir l’escenari amb una xerrada sobre Dibuixar el futur escenari urbà: desenvolupant visions de ciutats i una planificació integrada per implementar-les.
Els membres van debatre sobre els àmbits clau del treball per a les ciutats: donar suport a la indústria i la innovació, inclosa l’economia circular i els nous models de negoci; governança i normativa; inversions a llarg termini; gestió de la digitalització i desenvolupament tecnològic; ocupació, habilitats i creixement inclusiu. Van analitzar com fer front a aquests dins de la xarxa per obtenir resultats efectius.
La propera reunió de l’EDF se centrarà en la cooperació econòmica internacional de les ciutats i tindrà lloc els dies 17 i 19 d’octubre de 2018 a Grenoble, França.  El 2019, les ciutats amfitriones seran Florència, Itàlia i Munic, Alemanya.


Assistents al taller de la Diputació de Barcelona FOTO: Diputació

L’Ajuntament de Terrassa va participar, el 14 de març, en un taller sobre localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en els ens locals juntament amb representants d’una vintena més de municipis de la demarcació de Barcelona. La trobada, organitzada pel Grup d’Estratègia Internacional de la Diputació de Barcelona, va servir per treballar el fet que tots els ODS tenen metes que es relacionen directament amb les responsabilitats dels GLR (governs locals i regionals), en particular amb el seu paper en la prestació de serveis bàsics. Aquesta localització, doncs, serveix per identificar:

1.Com els governs locals i regionals contribueixen a la consecució dels ODS a nivell nacional a través d’una acció de baix cap a dalt.

2.Com els ODS es converteixen en un marc idoni per al disseny i la implementació de polítiques de desenvolupament local i regional.

El procés de localització compta amb les següents fases: Sensibilització, incidència, alineació dels processos de planificació i implementació i seguiment i reporting final.

Què són, però, els ODS? 

  • Són un conjunt de 17 objectius i 169 fites acordats a la Cimera de Desenvolupament de Nacions Unides, celebrada el 25 de setembre de 2015
  • Representen la columna vertebral de l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible
  • Marcaran l’acció global pel desenvolupament fins a l’any 2030, estimulant l’acció en 5 esferes d’importància crítica (conegudes com ‘les 5 P’): People, Planet, Prosperity, Peace, Partnership

Per conèixer cadascun dels 17 ODS amb més detall, només cal clicar damunt de cadascun d’ells:


Terrassa és una de les cinc ciutats que colideren el grup de Ciutats Intermèdies (I-Cities) i n’actua com a ciutat líder a Europa dins la xarxa mundial de ciutats CGLU. El Fòrum del Marroc servirà com a cloenda d’un procés de diferents fòrums contintentals duts a terme durant el darrer any i mig per recollir la veu de les I-Cities sobre diferents agendes globals i la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El Primer Fòrum Mundial de Ciutats Intermèdies (I-Cities) tindrà lloc a Chefchaouen, Marroc, del 5 al 7 de juliol de 2018. La xarxa, de fet, està liderada per la mateixa ciutat de Chefchaouen, amb el suport directe de quatre ciutats més que també lideren diferents àrees regionals: Terrassa (Europa), Neveshir, Turquia (MEWA, Middle East & West Asia, Orient Mitjà i Àsia Occidental), Cuenca, Equador (Amèrica Llatina) i Odienné, Costa d’Ivori (Àfrica). Els objectius principals del Fòrum Mundial passen per produir recomanacions polítiques i instruments per facilitar la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, SDGs en anglès) en les I-Cities i pensant amb una escala global. El Fòrum també pretén generar propostes de governança per implementar diverses agendes globals a través de la focalització en la Nova Agenda Urbana. Les ciutats intermèdies (aquelles amb una població entre 50.000 i 1.000.000 de ciutadans) tenen el potencial de fer front a la varietat de desafiaments que suposa el creixement de la població i, precisament, implementar de manera més estratègica els ODS.

Es tanca, doncs, un procés iniciat l’octubre de 2016 a Bogotá, Colòmbia, quan es va crear el grup d’I-Cities durant el cinquè Congrés Mundial de CGLU. Els següents fòrums regionals van tenir lloc a Odienné (maig de 2017), Neveshir (setembre de 2017), Terrassa (novembre de 2017) i Cuenca (març de 2018). Les trobades han servit per anar recollint conclusions sobre com crear un terreny comú per fer realitat els ODS a nivell local. De fet, la darrera trobada de Cuenca, amb gairebé 600 participants, es va focalitzar en els principals reptes als quals s’enfronten les ciutats intermèdies per implementar els objectius de desenvolupament sostenible a partir de tres aspectes transversals (compromís ciutadà, mobilitat urbana i igualtat de gènere). En el cas del fòrum de Terrassa, l’eix temàtic que es va tractar va ser el City Branding.

Les conclusions de les diferents trobades temàtiques per regions han servit per presentar, a Cuenca, una declaració amb propostes que serviran com a base al primer Fòrum Mundial. Aquest document serveix per visualitzar el recorregut des de l’aprovació de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible (Nova York, 2015) i la Nova Agenda Urbana (Quito, 2016), al que cal sumar les declaracions sorgides en els diferents fòrums d’I-Cities de CGLU (entre ells, l’europeu de Terrassa el novembre de 2017). L’objectiu final és que els 17 ODS siguin integrals en les polítiques, programes i projectes dels governs locals de les ciutats intermèdies. Algunes de les temàtiques rellevants identificades com a transversals al desenvolupament sostenible tenen a veure amb temes de gènere, mobilitat, participació ciutadana, cultura, i recursos naturals i canvi climàtic. El 25 de setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van acordar 17 objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a part de l’Agenda de Desenvolupament Post-2015. Aquests ODS es basen en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, l’Agenda Global que regia del 2000 al 2015, i que dirigiran l’acció global sobre desenvolupament sostenible fins al 2030.

A la trobada del Fòrum continental de Terrassa, la temàtica del City Branding (CONCLUSIONS FÒRUM) va servir per vincular-ho amb els ODS a través d’aspectes vinculats a les ciutats intermèdies com la inclusió social i el paper de la ciutadania; tenir en compte els entorns rurals; treballar amb els diferents agents del territori; generar polítiques públiques i fer visible la identitat comuna a partir del background migratori dels ciutadans.

Com enfoca Terrassa l’aplicació dels ODS? L’actual pla de mandat (2015-2019) inclou eixos i línies d’actuació que hi tenen molt a veure. En aquest document es detallen els 17 ODS juntament amb aquelles línies d’actuació a Terrassa que s’hi relacionen.


Imatge d’un partit de l’Atlètic. FOTO: ATHC

Atlètic Terrassa HC / Redacció

L’Atlètic Terrassa promou un consorci entre cinc clubs de hockey i cinc universitats europees amb l’objectiu de facilitar la compaginació de la carrera acadèmica i esportiva d’alt nivell pels estudiants en el marc dels programes d’intercanvi.

El Projecte STICK (Sport and Academic Talent Integration through Exchange Programmes in Hockey), finançat per la Comissió Europea a través de l’acció SPORT del programa Erasmus+,  té com a objectiu dissenyar un programa d’intercanvi esportiu i acadèmic en el marc del programa Erasmus+, buscant una solució a la dificultat dels esportistes d’elit i d’alt rendiment de participar en una mobilitat Erasmus sense que vagi en detriment de la seva carrera esportiva.

El projecte, proposat per l’Atlètic Terrassa i la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat seleccionat en la convocatòria 2017 de l’Acció SPORT del programa europeu ERASMUS+, entre un total de 370 propostes, obtenint una molt bona puntuació (87 sobre 100). El total de propostes seleccionades per la Comissió Europea ha estat de 160. STICK busca, per una banda, donar suport a la carrera dual dels esportistes i, de l’altra, reduir la pèrdua de talent esportiu per part dels Clubs quan aquests estudiants finalment opten per marxar d’Erasmus. El projecte comptarà amb un pressupost total de 372.251€ i es durà a terme en el transcurs de dos anys entre tots els socis del consorci, que es calcula que en seran una vintena comptant totes les institucions. L’Atlètic, a més, s’ha capacitat amb la creació d’un departament destinat exclusivament a tirar endavant el projecte, que consta com el primer destinat a l’àmbit del hockey herba a nivell europeu.

El projecte el durà a terme un consorci conformat per un total de 10 institucions de 5 països europeus on el hockey herba té una gran rellevància, amb un club de hockey i una universitat per país:  l’Atlètic Terrassa Hockey Club, coordinador i promotor del projecte, i la Universitat Autònoma de Barcelona per part del nostre país; a Bèlgica, es compta amb la participació del KHC Dragons i la Universiteit Antwerpen; a Holanda, el Rotterdam HC i l’Erasmus Universiteit Rotterdam; a Anglaterra, el Beeston HC i la Nottingham Trent University; i, finalment, a Irlanda, el Pembroke Wanderers amb la Dublin City University.

Actualment, els estudiants de les universitats europees han de desenvolupar, no només coneixements acadèmics, sinó també aquelles habilitats i competències que els han de permetre tenir èxit en un mercat laboral molt globalitzat. Avui, les habilitats i competències lingüístiques i interculturals són bàsiques i és per aquest motiu que la Comissió Europea dóna suport a programes de mobilitat per facilitar estades a l’estranger als estudiants, mitjançant el famós programa Erasmus. Els esportistes d’elit amateur no s’escapen d’aquesta realitat. Han de desenvolupar dues carreres paral·leles al màxim nivell: l’acadèmica i l’esportiva. Si volen estar al màxim nivell, els entrenaments i les competicions els exigeixen molt. Alhora, han d’intentar excel·lir al màxim a la Universitat, ja que el seu futur laboral no depèn de l’esport, i si dels seus estudis i de les seves aptituds professionals.

Massa sovint, aquests estudiants es veuen obligats a renunciar a viure una experiència a fora, a causa de l’exigència que suposa l’esport d’alt rendiment. També passa que molts d’ells decideixen superposar els estudis i això fa que deixin d’entrenar, a canvi de viure una experiència acadèmica internacional. D’altres opten per viure únicament la mobilitat esportiva, deixant a un costat l’acadèmica, ja que el club estranger on tenen l’oferta no té cap universitat propera amb conveni Erasmus amb la seva universitat d’origen.  De forma col·lateral, molts clubs i federacions perden talent per competir a alt nivell.

Mireia Galí (Generalitat), presentant STICK el 6 de març en una jornada sobre ajuts europeus i projectes esportius

Els requisits del Programa Erasmus+ i l’esport d’elit no congenien gaire bé i, si les universitats i els clubs treballen conjuntament, es pot fer possible que els esportistes d’alt nivell no hagin d’escollir entre la seva carrera acadèmica i professional i la seva vida esportiva, podent combinar així ambdues coses. El projecte STICK, amb una durada de dos anys, estarà enfocat, inicialment, a l’hoquei herba, com a esport pilot, però l’objectiu final del projecte és fer extensiu aquest model de mobilitat acadèmic-esportiu a tots els esports. A llarg termini s’espera que la Comissió Europea implementi aquest esquema de mobilitat específic pels esportistes d’elit i d’alt rendiment en les bases dels futurs programes.


La Comissió Europea ha anunciat aquesta setmana que s’obre, fins el 21 de juny, el procés de candidatures per a les ciutats que vulguin optar a ser Capital Europea de la Innovació 2018. S’atorguen 6 premis a ciutats que hagin aplicat solucions innovadores als seus reptes socials a partir de l’1 de gener de 2017. Concretament es premien iniciatives que hagin generat ecosistemes urbans que connectin ciutadans, el sector públic, l’acadèmic i les empreses i que tradueixin els resultats en benestar per a la ciutadania. Es valora que hagin estat projectes experimentals i que hagin inclòs la ciutadania en els processos de disseny i presa de decisions.

European Capital of Innovation Award

El primer premi consistirà en 1.000.000 € mentre que els 5 finalistes obtindran un premi de 100.000 € cada un. En l’anterior edició el primer premi va ser per a la ciutat de París, mentre que Tel Aviv i Tallin obtingueren el segon.