Assistents a la trobada a Portugal / FOTO: ACTE

ABRIL DE 2019.- La ciutat portuguesa de Santo Tirso va acollir els dies 4 i 5 d’abril la 28ena assemblea anual de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Europees (ACTE). La ciutat d’Igualada ostenta actualment la vicepresidència d’Espanya d’aquesta xarxa de territoris amb tradició en el tèxtil, el disseny i la moda, amb una trajectòria de gairebé tres dècades i que actualment compta amb una trentena de municipis europeus. La trobada, amb 38 experts, va tenir lloc a la Fàbrica de Santo Tirso, una antiga fàbrica tèxtil que és avui un pol de dinamització cultural i d’emprenedoria, especialment digital, i s’hi van posar en comú noves idees, iniciatives i projectes per tal de potenciar i seguir impulsant el sector a escala europea.

Els principals temes que es van tractar durant la trobada van ser: els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS); l’economia circular; l’emprenedoria i promoció i retenció de talent; la internacionalització de les petites i mitjanes empreses; la contractació pública innovadora; les competències professionals, i la innovació com a element transversal.

Durant l’assemblea la ciutat de Boras, a Suècia, va renovar per unanimitat la seva presidència, representada pel seu alcalde, el Sr. Ulf Olsson. En relació a la Secretaria Executiva, segueix fent-se’n càrrec AMAVE (Associació de Municipis Val do Ave), que podrà compartir el seu mandat amb l’ajuntament d’Igualada. L’assemblea també va ratificar les actuals vicepresidències europees de Bèlgica, Espanya, Polònia, Portugal, Suècia i Itàlia. L’assemblea va finalitzar amb una reunió del Grup de Treball de projectes europeus, on es van tractar la presentació de diversos projectes a diferents convocatòries, fins que finalitzi l’actual període de programació (2014-2020).

ACTE aplega membres de ciutats tèxtils europees, institucions relacionades amb la indústria tèxtil, agències de desenvolupament local, museus tèxtils, centres de recerca, centres d’innovació i escoles de disseny, entre d’altres. Els seus objectius passen per reforçar el tèxtil moda d’aquests territoris mitjançant eines de finançament públic i a través de la cooperació público-privada, fent incís en el teixit productiu i en la qualitat de l’ocupació.

En el marc d’ACTE i en l’actual context en què es constata l’increment de la demanda a Europa i, en conseqüència, de les produccions de proximitat, s’executen també diversos projectes, especialment en l’àmbit de la promoció econòmica, l’ocupació i la recuperació i dinamització del patrimoni industrial tèxtil europeu. Entre d’altres iniciatives de la xarxa ACTE podem destacar l’organització de premis per fomentar el talent dels joves creadors i emprenedors, com el concurs de moda REBELPIN, la segona edició del qual se celebrarà el proper mes de juliol a Roma, coorganitzat amb AltaRoma. I, a nivell més local, projectes com la plataforma Cooperatèxtil, formada per tallers i empreses que ofereixen una gran varietat de serveis, com ara teixits, tints, estampació, tall, disseny i patronatge, confecció, planxa i acabats, fabricants i gestors de producció per a marques de moda tèxtil, tèxtil llar i accessoris.

ACTE, presidida en l’actualitat per la ciutat sueca de Boras. va ser fundada a Portugal el 1991, per sis municipis, entre ells Terrassa, i actualment és una de les primeres associacions d’autoritats locals a nivell europeu. Són objectius d’ACTE el representar les necessitats dels territoris membres, la col·laboració institucional i la promoció de polítiques innovadores que permetin anticipar i gestionar a nivell local els canvis estructurals de ciutats i territoris que tenen o han tingut un model productiu basat en el sector tèxtil, com ara la ciutat de Terrassa.

 


Reunió de grup dels assistents / FOTO: EUROCITIES

ABRIL DE 2019.- Entendre el que es necessita per construir ecosistemes d’innovació sostenible i om s’adapten les ciutats i lideren la innovació social. Les ciutats estan recuperant el seu paper de co-creador i co-dissenyador de la innovació social, assumint rols més actius en els seus ecosistemes d’innovació locals. Això inclou treballar amb empreses i altres socis de l’hèlix quàdruple com ara les universitats i la societat civil. L’èxit de qualsevol associació a llarg termini, però, depèn de treballar amb els ciutadans i de trobar maneres de traduir les  idees en projectes que beneficien a tota la comunitat. Més de 120 representants de ciutats d’arreu d’Europa es van reunir a Florència del 27 al 29 de març al Fòrum de Desenvolupament Econòmic (EDF) d’EUROCITIES per discutir amb precisió aquests problemes compartint coneixements entre ciutats i observant formes d’aconseguir un impacte en l’ecosistema europeu d’innovació.
Com va dir Andre Sobczak, president de l’EDF i tinent d’alcalde de Nantes, a l’obertura de la trobada, “sempre hem d’assegurar-nos de tenir un impacte concret sobre el terreny”. Terrassa hi va participar representada pel cap del servei de Relacions Internacionals de l’Ajuntament.

La conferència magistral d’Esteve Almirall es va centrar en la manera d’afavorir la innovació a nivell local, especialment en com les ciutats poden utilitzar les noves tecnologies i les estructures de governança per fomentar la co-creació de la innovació i oferir serveis públics de manera innovadora. Es va destacar el paper de la inclusió i la participació i el ponent principal va inspirar el públic reflexionant sobre la necessitat de començar de baix a dalt per construir un model veritablement europeu, que sigui sostenible, impulsat a nivell local i inclusiu.

Grup de treball de Marca de Ciutat
Terrassa va participar en aquest grup de treball (Marca de Ciuat i Relacions Econòmiques Internacionals), que va debatre sobre els reptes actuals de la ciutat i va comptar amb el repte que va llançar la ciutat de Ghent, que  va compartir idees innovadores sobre com les ciutats poden desenvolupar millor la seva estratègia de marca de ciutat per als propers anys.

City Lab: utilitzar la intel·ligència col·lectiva per oferir solucions a problemes comuns sobre com impulsar la innovació a nivell de la UE
Un punt culminant va ser el primer “laboratori” urbà del fòrum, una innovació en si mateixa que va veure com els representants de les ciutats treballaven a través de problemes reals a les seves ciutats per trobar reptes comuns relacionats amb la resta d’Europa. Els representants de les ciutats del laboratori de ciutat es van dividir en subgrups, tractant cada un reptes i oportunitats d’innovació des d’un punt de vista diferent, però tot intentant trobar recomanacions de polítiques comunes sobre com la UE pot ajudar a construir ecosistemes d’innovació més sostenibles. Els quatre subgrups van tractar: Cooperació amb programes i eines de la UE; Cooperació amb l’educació i la investigació; Cooperació amb l’emprenedoria i les start-ups; Cooperació amb la ciutadania; i Cooperació amb el sector tecnològic.
Algunes conclusions:
• Les ciutats han de recuperar el seu paper de facilitadors i coordinadors clau entre els diferents actors de l’ecosistema d’innovació, permetent la co-creació i la promoció d’idees i pràctiques innovadores.
• S’ha de comptar amb un compromís i uns recursos més forts (per exemple, finançament) per a la creació de capacitats (en particular per a la construcció d’avaluació d’impacte i mesures) i l’ampliació a nivell local per impulsar la innovació a les ciutats d’una manera més programàtica. Hi ha d’haver un reconeixement que les ciutats europees van a velocitats diferents i cal que hi hagi accions que permetin recuperar-se.
• Per omplir les mancances d’informació, cal enfortir el el diàleg entre les institucions i les ciutats europees (un bon exemple és l’Agenda Urbana de la UE). L
• La manca de finançament per a noves idees a nivell local ha de superar-se permetent que les eines de la UE siguin més accessibles, adreçades als usuaris finals i permetent una hèlix quàdruple (especialment més obertura i flexibilitat per permetre la participació en els processos d’aplicació). 

Sobre el paper de l’educació i l’emprenedoria
• Actualment, la cooperació entre les universitats i les autoritats locals està lluny de ser ideal, però és crucial en el procés d’afavorir la innovació sostenible.
• Les eines com les estratègies d’especialització intel·ligent han de ser desenvolupades conjuntament i millor comunicades amb la població local. El sector de l’educació ha d’estar més relacionat amb les necessitats dels emprenedors i més solidàries amb ciutadans innovadors que vulguin canviar el paisatge de la innovació, però no tenen eines i habilitats suaus. Només així les ciutats podran atraure i retenir el talent.
• Per permetre una major cooperació amb els ciutadans, és imprescindible crear eines digitals i físiques que permetin compartir i gestionar la informació de manera accessible. L’administració municipal pot començar a experimentar-la amb contractes innovadors (públics), passant d’un marc competitiu a un marc cooperatiu utilitzant el valor afegit del coneixement col·lectiu dels ciutadans.
• Per fer el millor ús de les eines digitals, especialment pel que fa a les eines de participació i de dades (per exemple, Civictech), les ciutats han d’augmentar la cooperació i treballar junts cap a solucions comunes. Al mateix temps, l’administració de la ciutat també ha de canviar la seva mentalitat a nivell local cap a les innovacions tecnològiques (com les dades obertes). Això només és possible si obriu espais a personal nou i professionals. 
• A més de donar suport a emprenedors i empreses tradicionals, les ciutats han de proporcionar eines i assessorament a les empreses emergents que se centren en la innovació social.

El proper EDF tindrà lloc a Munich els dies 16 i 18 d’octubre.


MARÇ DE 2019.- Encara que la sortida del Regne Unit de la UE es faci efectiva de la forma més endreçada possible, implicarà canvis i reptes, incerteses i oportunitats. Així, doncs, davant de possibles nous escenaris que alterin les regles del joc, cal diàleg, entesa i pactes; en definitiva, política per recollir el mandat de les urnes i alinear-se amb la voluntat d’un poble que decideix com s’expressa i com vol viure en el mosaic de la democràcia europea. El 25 de març la Generalitat va convocar una reunió per informar sobre portals i eines que posa a disposició d’empreses i ciutadania per donar a conèixer els efectes del Brexit. El servei de Relacions Internacionals va assistir en nom de l’Ajuntament de Terrassa a una trobada que va presidir el Conseller d’Acció Exterior Alfred Bosch.

El mapa del Brexit modificarà algunes realitats per a la ciutadania i per a les empreses catalanes. Es garantirà el dret de residència al Regne Unit com fins ara per als estrangers comunitaris? Serà tan fàcil anar-hi a estudiar anglès? Com queda l’accés a la sanitat? Per donar-hi resposta i ajudar els catalans d’aquí i els que són allà, sense oblidar els britànics instal·lats a Catalunya, el Govern posa en marxa aquesta web, que aspira a ser una eina útil, comprensible i intuïtiva.

Web de la Generalitat sobre el Brexit

 

 


El dibuix guanyador / FOTO: INS Terrassa

MARÇ DE 2019.- La ciutat sudcoreana de Busan, “germana” de Terrassa com a Ciutat Creativa de la UNESCO en la categoria de Cinema, convida cada any a totes les altres ciutats del món amb aquesta distinció a participar del seu concurs de cartells del Festival Internacional de cinema Kid & Youth (conegut com a BIKYs) i sota el lema I love playing!. La participació estava oberta a dibuixos d’alumnes d’entre 5 i 12 anys. Des de Terrassa City of Film es va fer una crida als centres educatius de la ciutat a participar-hi i l’INS Terrassa va acceptar el repte, tot presentant tres dibuixos d’alumnes de 1er d’ESO. Els responsables del concurs han decidit escollir un dibuix de cadascuna de les 6 ciutats que s’han presentat (Galway, Roma, Qingdao, Yamagata, Terrassa i Lodz). I ha estat la participant terrassenca (Júlia de la Rosa, de l’INS Terrassa), l’escollida com a guanyadora del concurs, tot i que totes les il·lustracions enviades estaran incloses al cartell final, en reconeixement a la participació de cadascuna de les ciutat.

El festival BIKY arriba a la seva 14a edició, que tindrpa lloc a Busan del 9 al 15 de juliol d’aquest 2019. Es tracta del més gran i més antic festival juvenil a Corea del Sud, i té l’objectiu d’oferir un aparador perquè nens i joves puguin comunicar-se a través de pel·lícules. De fet, el festival compta amb una categoria que premia films dirigits per nens i joves, amb l’objectiu de descobrir talents del futur. Altres categories ja són per a adults.

Cartell del 2017


MARÇ DE 2019- El projecte “Smart Building Terrassa: els edificis construeixen la smart city” de l’Ajuntament de Terrassa rebrà 1,25 milions d’euros de finançament de Red.es, l’entitat del Ministeri d’Economia i Empresa dedicada a impulsar el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació. El projecte ha estat un dels vuit seleccionats a la convocatòria “Pilots d’Edificis Intel·ligents”, cofinançada amb el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). El projecte de l’Ajuntament de Terrassa, que s’emmarca en l’estratègia smart city, té com a objectiu el desplegament de sensors intel·ligents en 150 edificis de la ciutat amb la intenció que aquests recullin diverses dades que puguin generar nou coneixement i nous serveis a la ciutadania en els àmbits de l’economia, la mobilitat, la governança, el medi ambient, la qualitat de vida o el capital humà. El projecte l’han redactat els serveis tècnics municipals amb la col·laboració de la UPC, la Direcció General de Transports i Mobilitat, ADIF, FGC, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, MútuaTerrassa i altres entitats de la ciutat, a més d’incorporar les aportacions ciutadanes recollides en un procés participatiu.

Red.es ha repartit un total de 30 milions d’euros en la convocatòria “Pilots d’Edificis Intel·ligents”, adreçada a municipis de més de 200.000 habitants de la Comunitat Valenciana, Andalusia, Galícia, Madrid i Catalunya, amb l’objectiu de desenvolupar actuacions adreçades al tractament dels edificis com objectes interns de les ciutats intel·ligents. Cada projecte presentat no podia superar el pressupost màxim de cinc milions d’euros. En el cas de Terrassa, el pressupost del projecte és de 2,5 milions, i l’ajut atorgat cobrirà el 50%. L’Ajuntament de Terrassa va presentar el projecte Smart Building a la convocatòria per acord de la Junta de Portaveus del febrer de 2018, amb l’objectiu d’avançar en l’estratègia digital de la ciutat de Terrassa.

Més informació: Edificis intel·ligents Terrassa

Premsa: Món Terrassa

 


L’alcalde Marc Castells, i representants d’entitats i del sector tèxtil / Foto: BSTIM

La fira tèxtil biennal BSTIM (Best Solutions in Textile Manufacturing) és l’única fira de producció tèxtil de l’Estat espanyol i té com a objectiu estimular la fabricació tèxtil de proximitat i enfortir la indústria local. La quarta edició es va celebrar els dies 6 i 7 de març de 2019 a Igualada, organitzada per Fira d’Igualada i l’agrupació tèxtil FAGEPI amb el suport de l’Ajuntament de la mateixa localitat. Terrassa hi va participar com a membre de la xarxa ACTE (European Textiles Collectivities Association), que va comptar amb un estand. La presidència europea d’aquesta xarxa europea, representada per Nelly Hayek, va estar present al BSTIM.

ACTE, associació nascuda a Portugal el 1990, està presidida actualment per la ciutat sueca de Borås i és l’única xarxa europea tèxtil d’autoritats locals. Formen també part de la xarxa agents i actors de tota la cadena de valor tèxtil, com són l’Institut d’Investigació i Cooperació Industrial INTEXTER, INNOTEX CENTER del Campus de la UPC a Terrassa i l’AEI Tèxtils.cat, amb seu a la nostra ciutat. La presència terrassenca a la fira també ha mostrat centres amb oferta formativa tèxtil (com l’INS Terrassa) o empreses (com Tintes Egara). L’INS Terrassa, centre de referència en la formació i capacitació en l’especialitat tèxtil a nivell terrassenc i català, imparteix Cicles Formatius de Fabricació i ennobliment de productes tèxtils i el de Moda i confecció, de grau mitjà, i el cicle superior de Disseny tècnic en tèxtil i pell, a banda d’altres programes de capacitació professional per a la inserció laboral de joves. En el cas de Tintes Egara, parlem d’una empresa innovadora i creativa, de més de 60 anys d’existència, especialitzada en el tint de peces de roba de col·lecció. Treballen tints i acabats especials tèxtils sobre peça confeccionada. Fan aplicacions en tot tipus de teixits i matèries tèxtils per a indumentària, i ara també calçat. La firma familiar tèxtil terrassenca participa activament en les fires i certamens sectorials més importants del món, com a Las Vegas, Amsterdam i Munic.

La Fira BSTIM, gran aparador de la indústria de proximitat tèxtil, ha mostrat com a repte la transformació digital del sector, avanç indiscutible cap a la indústria 4.0 que està transformant el disseny, la manufactura, els processos productius i el propi producte de la indústria en general, i del tèxtil en concret. Per la seva banda, ACTE ha difós al BSTIM una nova edició del seu  concurs internacional REBELPIN 2019 per a joves dissenyadors europeus, que tindrà lloc a Roma el proper mes de juliol. El concurs és una excel·lent plataforma de creativitat i de reconeixement al patrimoni tèxtil europeu, oferint als joves l’oportunitat de connectar-se amb el mercat i la indústria tèxtil europea. La final del concurs serà en el marc de la Setmana de la Moda de Roma, amb la col·laboració d’Altaroma i la CNA Federmoda, membre d’ACTE.

 

 

 

 


Terrassa va assistir el passat 21 de febrer, a través del servei de Relacions Europees i Internacionals, a una jornada de treball a Madrid per compartir experiències de gestió entre les ciutats i àrees urbanes funcionals que estan implementant Estratègies de Desenvolupament Urbà sostenible Integrat (EDUSI), en la qual el programa URBACT va comptar amb una participació destacada. La sessió de treball va tenir lloc al Ministeri d’Hisenda i s’emmarca dins el servei d’assistència tècnica que està desenvolupant la Direcció General de Política Regional i Urbana de la Comissió Europea, en col·laboració amb les autoritats nacionals de l’Eix Urbà del Programa Operatiu Plurirregional d’Espanya (DG de Fons Europeus, Subdirecció General de Cooperació Local i Xarxa d’Iniciatives Urbanes).
En la trobada es van treballar dues qüestions en paral·lel en tallers:
1. La gestió dels indicadors, com a expressió de l’orientació a resultats del Programa Operatiu.
2. Claus per al disseny d’actuacions urbanes innovadores a través de les oportunitats de transferibilitat de casos d’èxit, que estan rebent el suport financer de diferents programes europeus (URBACT, UIA, IUC, entre d’altres).

En el segon taller, que portava per títol “Actuacions urbanes innovadores, ampliant horitzons”, van intervenir-hi representants vinculats al programa URBACT, que van destacar com les ciutats que compten amb finançament EDUSI, poden inspirar-se en el programa URBACT, les seves Bones Pràctiques o els resultats de les xarxes. També van presentar l’actual convocatòria de les Action Planning Netowrks.

Representants d’El Perfil de la Ciutat recollint el premi de Bones Pràctiques URBACT a Tallinn / Foto: Ajuntament de Terrassa

Espanya és l’Estat europeu amb més Bones Pràctiques reconegudes per URBACT entre les seves ciutats, amb un total de 17. Una d’elles és “El perfil de la ciutat”, liderada per Terrassa, amb l’objectiu de mesurar la qualitat de vida i la sostenibilitat en ciutats mitjanes: Una xarxa de ciutats mitjanes a Catalunya ha estat treballant des de 1988 en un programa de recerca i desenvolupament col·laboratiu, integrat i continu per obtenir indicadors que ens permetin mesurar la qualitat de vida i la sostenibilitat a escala local. Això és útil per a l’avaluació comparativa i el posicionament, i per als processos de presa de decisions. La xarxa va desenvolupar una metodologia comuna per a seleccionar i analitzar indicadors, i administrar com usar-los en els processos de presa de decisions relacionats amb els indicadors de la gestió de polítiques públiques. Els participants creuen que la creació d’un sistema de recursos comuns és útil per a tots els agents involucrats en els processos de desenvolupament urbà, ajudant a valorar i mesurar els elements clau que influeixen en la qualitat de vida a les ciutats mitjanes. “El Perfil de la Ciutat”, doncs, contribueix al cos de coneixements existent sobre la definició de polítiques públiques dissenyades per millorar la qualitat de vida de les ciutats mitjanes.

 


Terrassa va ser un dels municipis representats al cinquè recés anual de la xarxa Ciutats i Governs Locals Units (CGLU) a Barcelona, d​​e l’11 al 15 de febrer d’aquest 2019. Aquest any la trobada, amb més de 220 participants, es va focalitzar en la programació conjunta i la co-creació de l’agenda per al Congrés Mundial de CGLU a Durban, el proper mes de novembre. La primera part de la setmana, de dilluns a dimecres, va estar dedicada al treball de les diferents parts de la xarxa, incloent tallers específics.

DIA 1

El matí del primer dia va començar amb una conversa interna entre tots els membres de CGLU que va conduir al Congrés i la Cimera Mundial de 2019 a Durban. A més, es van discutir els eixos centrals de l’Estratègia i Pla de Treball de CGLU 2019. Durant la tarda van tenir lloc el Taller de Comunicació, el Fòrum d’Aprenentatge de CGLU i la Comissió de Governança de Metròpolis.

DIA 2

El segon dia els debats es van centrar en l’agenda de CGLU per identificar recomanacions polítiques relacionades amb temes estratègics. Va començar amb un taller per donar forma al que serà l’informe dels governs locals i regionals per al següent Fòrum Polític d’Alt Nivell que tindrà lloc al juliol, com una forma de situar els governs locals en el centre per poder implementar les agendes de desenvolupament. També es va dur a terme un taller anomenat “Enfortint la democràcia local”, en el qual es va debatre al voltant de la promoció de diàlegs participatius sensibles a la joventut amb la participació de diverses cultures i a la promoció de la democràcia local i de societats inclusives i participatives. En paral·lel, es va celebrar el taller sobre territoris resilients, en el qual els membres de CGLU van debatre com fomentar un enfocament holístic i multinivell per desenvolupar una estratègia de resiliència per a tot CGLU.

DIA 3

Va tenir lloc la Festa del Moviment Municipal, que va marcar el començament del camí cap al Congrés de CGLU. Paral·lelament es van donar les sessions de treball organitzades pel Fòrum de les Regions de CGLU i el Comissió d’Inclusió Social, Democràcia Participativa i Drets Humans de la xarxa. En relació a la importància del diàleg entre els diferents actors i diferents generacions, la secretària general de CGLU, Emilia Saiz va emfatitzar “Necessitem que ens escoltin, però aquest cop necessitem escoltar. La transformació és a les nostres mans i es tracta de co-crear i no només de consultar, sinó de prendre decisions i iniciar un procés de formulació de polítiques”. La tarda es va dedicar a les prioritats polítiques específiques de les seccions de CGLU, centrades en tres temes transversals: Acció Climàtica, Finances i Localització, en la qual els membres van estudiar la manera de promoure la transició cap a un nou model ecològic adaptat a les regions, tenint en compte que ha d’incloure la resiliència, l’economia circular i un canvi en les pautes de producció i consum. Finalment es va realitzar un balanç sobre les jornades en què Emilia Saiz va assenyalar els principals resultats d’aquests primers dies de treball sobre el taller de comunicació, l’àrea d’aprenentatge de CGLU i el taller sobre la localització dels ODS, posant l’accent sobre la importància d’enllaçar totes les àrees de treball de l’organització i de reforçar les relacions en tota la xarxa.

DIES 4 I 5

Van servir per fer el primer debat polític del Grup Consultiu CGLU-UBUNTU, les reunions del Global Taskforce i la Sessió Especial del Comitè d’Afers estatutaris.  Un dels moments més destacats va ser la celebració del Debat Polític de l’Organització Mundial, que va estar a càrrec dels membres del nou Consell Assessor UBUNTU, que per primera vegada van tenir l’oportunitat de dialogar amb els líders polítics de CGLU, així com amb els principals socis del Global Taskforce (GTF).  “Aquest món convuls ha de fer-nos reflexionar i apostar per una reforma de les institucions internacionals. Cal reforçar el multilateralisme i la posició dels governs locals, que són plens actors del desenvolupament sostenible “, va dir Carlos Martínez, alcalde de Sòria i Vicepresident de CGLU per a Europa. Roland Ries, Alcalde d’Estrasburg i copresident de CGLU també va dir que “la territorialització dels ODS és obligatòria, perquè anem tard en la implementació de l’Agenda 2030. Només si experimentem a nivell local podrem avançar”.

Altres aportacions destacades van ser:

“Necessitem la vostra ajuda per crear conjuntament institucions que siguin pilars forts de la democràcia local. Us necessitem per co-crear espais de diàleg i compromís que contribueixin a construir les societats del futur” Parks Tau, President de CGLU.

“Barcelona va apostar sempre per CGLU, la xarxa més important per millorar les nostres ciutats i la nostra capacitat d’incidència internacional i fer entendre als estats que concentrem la població i els grans desafiaments globals” Ada Colau, Alcaldessa de Barcelona i Copresidenta de CGLU.


Unes 300 persones van participar el passat 13 de febrer al congrés europeu “Interseccionalitat a les polítiques locals: experiències, eines i debats” organitzat per l’Ajuntament de Terrassa. La jornada va ser la culminació del projecte “Igualtats Connectades”, que ha impulsat el consistori juntament amb la Universitat de Vic – Universitat de Catalunya (UVic-UCC) a través del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG) i l’entitat CEPS Projectes Socials. El congrés va aplegar principalment professionals de l’administració i l’àmbit acadèmic, però també representants d’entitats i empreses. Durant la jornada s’hi van presentar experiències en interseccionalitat dutes a terme a Cascais (Portugal), Berlín (Alemanya) i Torí (Itàlia), es va debatre sobre l’aplicació de la interseccionalitat en diferents àmbits de la política pública; i es van explorar noves formes d’intervenir socialment a partir de la interseccionalitat. En una taula rodona específica també es va fer un repàs del que ha estat el projecte a Terrassa, i els seus aprenentatges, potencialitats i límits, avançant part de les seves conclusions.

En la inauguració institucional, l’alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, va insistir en la necessitat “d’avançar en la igualtat”, una tasca que cal fer “escoltant, dialogant, aprenent i compartint”. Vega destaca que “Terrassa està compromesa amb la igualtat com a ciutat de drets. El 1991 ja vam ser la primera ciutat de l’Estat a crear una regidoria de promoció de la dona”. L’alcalde també recorda com el 2014 Terrassa va ser també pionera amb un pacte sobre la diversitat sexual i d’identitat de gènere, sense oblidar altres iniciatives en l’àmbit de les capacitats diverses (també amb regidoria pròpia) i la ciutadania. El rector de la UVic-UCC, Josep-Eladi Baños, també va participar a l’acte d’inauguració, on va defensar el potencial de la perspectiva interseccional, que “pot resultar molt útil a l’hora de dissenyar polítiques públiques més ajustades a la realitat de les persones en primera instància, però també a la realitat de cada sector social, de cada barri i de cada municipi”. L’Ajuntament de Terrassa publicarà aquesta primavera els resultats del projecte, pioner sobre l’aplicació de la perspectiva interseccional a les polítiques locals contra la discriminació. Així ho va anunciar la tinent d’alcalde de Drets Socials i Serveis a les Persones, Eva Candela, a l’acte de cloenda del mateix congrés. Terrassa publicarà aquest toolkit (conjunt d’eines) i el posarà a disposició de totes les ciutats i governs locals d’Europa que tinguin interès en aquesta experiència, complint així el compromís de la ciutat amb la Unió Europea, que ha aportat al projecte 200.000 € a través del programa de Drets, Igualtat i Ciutadania.

Lucas Platero

La ponència principal va anar a càrrec de Lucas Platero, docent i investigador expert en interseccionalitat, i que va destacar que “les polítiques públiques mai són neutrals”. Platero va llançar el repte sobre la idea que tenim “d’un subjecte universal, d’un ciutadà universal”, una idea estereotipada que pot acabar “privilegiant les experiències i els sabers d’una part molt concreta de la població”. Així, Platero assenyala que “els experts també poden ser a la base. Cal desendreçar el coneixement, posar-lo en valor”.

Durant el congrés, a través de taules rodones, ponències i tallers impartits per especialistes internacionals, es van presentar experiències d’interseccionalitat aplicades a d’altres països i es va debatre sobre l’aplicació d’aquest enfocament teòric a diferents àmbits de la política pública. El director del CEIG, Gerard Coll-Planas, va participar a una de les taules rodones, que va servir per fer un repàs del projecte  i dels aprenentatges, potencialitats i límits que s’hi ha anat generant. 

Què és la interseccionalitat?

La interseccionalitat és un enfocament teòric que té en compte els diversos factors de risc de discriminació que poden convergir en una persona, i com abordar aquestes combinacions de factors. D’aquesta manera es vol superar el paradigma actual, en què els diferents factors de discriminació s’aborden individualment. Aquesta tendència està començant a calar a l’hora de dissenyar polítiques inclusives, però encara hi ha poques experiències a Europa. En aquest context, el projecte “Igualtats Connectades” va arrencar el gener de 2018 com a acció pionera per implementar l’enfocament interseccional a les polítiques d’igualtat de tracte i no discriminació a la ciutat de Terrassa. Durant tot un any de desenvolupament, el projecte “Igualtats Connectades” ha format un centenar de professionals de l’Ajuntament de Terrassa en la perspectiva interseccional i ha promogut el debat ciutadà i la complicitat del teixit associatiu per impulsar aquest enfoc en les polítiques locals.


El debat va tenir lloc a la sala d’actes de la UOC / FOTO: J.T.

El Vapor Universitari va acollir el passat dimarts, 5 de febrer, una xerrada-debat sobre Drets Humans a Europa, organitzada pel Servei de Relacions Europees i Internacionals i Projecció de la Ciutat de l’Ajuntament. L’acte va comptar amb la participació de la directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Mireia Borrell; amb Juan Caballero, representant de la campanya Cities4Europe de la xarxa EUROCITIES; amb el regidor de Drets Humans de l’Ajuntament, Adrián Sánchez, i amb la Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, que va ser l’encarregada de fer la conferència central sobre el vincle entre drets socials i drets humans. L’activitat s’emmarca en la campanya Cities4Europe de la xarxa Eurocities. Terrassa és una de les 20 ciutats europees que hi participen amb l’objectiu d’involucrar la ciutadania en un diàleg sobre el futur d’Europa i en la presa de decisions. El debat posterior a la xerrada va servir per recollir recomanacions per part dels assistents que han de servir per redactar tres recomanacions sobre polítiques socials que es faran arribar de forma oficial, a través de la campanya, a la Comissió Europea. 

Adrián Sánchez: “Allò que fem a les ciutats pot tenir repercussió a tot el món” Va encetar l’acte el regidor Adrián Sánchez, que va recordar que ens trobem en un moment “en què Europa s’ha d’esforçar per mantenir la seva legitimitat davant del Brexit, l’avenç dels populismes i de l’euroescepticisme”. Així, creu que “el paper de les ciutats ha de passar per donar veu als seus ciutadans”. De fet, Terrassa forma part activa de la xarxa EUROCITIES, que va engegar la campanya Cities4Europe que busca mecanismes que comprometin la ciutadania en la formulació de polítiques. Segons el regidor egarenc, “com a ciutat treballem amb una visió local amb perspectiva global, ja que allò que fem a les nostres ciutats pot tenir (i ha de tenir) repercussió a altres parts del món, en aquest cas pensant en clau europea”. Sánchez assenyala que el 26 de maig tindrem eleccions municipals, “però no oblidem que el mateix dia també hi haurà eleccions al Parlament Europeu, una oportunitat per dir-hi la nostra, ja que és el gran fòrum de debat polític i de decisió europea”.

La campanya Cities4Europa lliga amb la filosofia de l’Ajuntament de Terrassa ja que es basa en la participació ciudadana, involucrant i, a petita escala, impactant en la forma com es prenen decisions a Europa. A Terrassa la participació ciutadana en els grans projectes de ciutat ha estat i és una constant. Els processos que es porten a terme volen afavorir el diàleg i el consens, i volen ser també un exercici d’aprenentatge mutu per aprendre a treballar plegats, a compartir visions de futur i a sumar coneixements per afrontar els reptes de la ciutat. D’exemples de mecanismes de participació ciutadana a Terrassa en tenim molts, des de les audiències públiques fins als consells municipals de districte, passant pel procés participatiu per elaborar el Pla d’Acció Municipal, entre d’altres.

A nivell català i estatal, la ciutat participa de forma activa en l’elaboració de les noves Agendes Urbanes, i a nivell europeu i internacional també és present en diferents àmbits de treball, des del fòrum de Ciutats Intermèdies a la xarxa CGLU fins a diferents fòrums de la xarxa EUROCITIES, sense oblidar els grans fulls de ruta internacionals vinculats a l’Agenda 2030 i la seva plasmació a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Mireia Borrell: “Som europeistes, però també eurocrítics” La directora general d’Afers Exteriors de la Generalitat, Mireia Borrell, va fer també incidència “en la necessitat d’involucrar la ciutadania”. En aquest cas, la Generalitat està impulsant l’anomenat PLA EUROPA, amb uns objectius essencials similars als de la campanya de Cities4Europe. Borrell va detallar les característiques del pla i les seves fases d’execució, des d’un Llibre Verd inicial amb les propostes fins a l’objectiu d’un Llibre Blanc final després d’un procés participatiu en fòrums temàtics a través de webinars. Segons Borrell, “des del Govern som europeistes, però també eurocrítics”, pel que “considerem que encara cal promoure més la participació directa de la gent”. El Pla Europa és una iniciativa impulsada pel Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència que promou el debat al voltant de la Unió Europea (UE). El projecte neix amb el doble objectiu d’afirmar la presència i la influència de Catalunya a Europa i apropar la ciutadania al projecte europeu. L’eina del Pla Europa és la participació i mobilització ciutadana, les converses i el diàleg. 

Algunes de les grans qüestions que motiven el Pla Europa són:
– Què significa «Europa» al segle XXI?
– Cap a on hauria d’anar la Unió Europea?
– Què esperen Catalunya, la seva ciutadania i les seves
institucions del procés d’integració europeu?
– Quines són les polítiques comunes que cal promoure?
– Què podem aportar des de Catalunya en aquest projecte?

Isabel Marquès: “Hi ha massa vulneracions dels drets socials bàsics” La Síndica Municipal de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, va centrar la seva exposició amb la necessitat que “les lleis s’han d’adptar a la gent” per tal de garantir “una vida digna a tothom, amb drets bàscis com l’habitatge”. Marquès recorda que l’any 2000 Terrassa es va adherir a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, “que proclama les llibertats públiques i els drets fonamentals reconeguts als habitants dels pobles i ciutats.  També recull els compromisos dels ajuntaments per aconseguir que a les ciutats es respectin aquests drets”. Des del seu rol com a Síndica, però, lamenta que “hi ha moltes vulneracions dels drets socials”. També reclama que drets humans i drets socials “tinguin el mateix pes” i recorda que “la ciutat és la primera Administració que com a ciutadans trobem en el dia a dia”.

DEBAT: HABITATGE, TREBALL, EDUCACIÓ, MIGRACIONS, GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ El posterior debat va servir per posar damunt la taula nombroses propostes vinculades a la necessitat de millorar polítiques socials des de la Unió Europea. Algunes de les idees que es van plantejar van ser (recollides en tres grans blocs temàtics)

1. HABITATGE I TREBALL:

Les lleis s’han d’adaptar a la gent per promoure una vida digna en temes com habitatge i drets socials bàsics que es vulneren. Cal mesures davant l’actual repetició de la bombolla immobiliària i l’especulació que ens va dur a una crisi encara amb seqüeles. Legislar per garantir el dret a un habitatge digne a través de lloguers socials i preu de venda limitat. Polítiques socials i sancionar els bancs propietaris, promocionar lloguers dignes i socials abans que desnonaments (2 diaris a Terrassa) i frenar la presència de fons voltor que especulen amb vides. En un desnonament es vulneren altres drets (vida, infància, famílies,…). En un context social que provoca una nova marginació, per pobresa energètica, cal limitar interessos empresarials en tarifes de serveis bàsics com aigua i llum.

Dret a un treball digne, tema que provoca desigualtats en altres drets. Garantir-lo a tothom que no compti amb recursos necessaris (sigui quin sigui el seu origen). Més protecció per a la figura del professional autònom, amb millores fiscals, major equiparació amb els altres treballadors i potenciar la seva capacitat per crear llocs de treball.

 2. IGUALTAT: EDUCACIÓ I MIGRACIONS:

No tancar Europa a la immigració i lluitar contra les màfies que trafiquen amb persones (com en el cas de la prostitució). Migrants i refugiats tenen el dret bàsic a sobreviure, ja que han d’abandonar els seus països per motius bèl·lics, econòmics o de persecució. Reivindicar menys autoproteccionisme dels estats i tenir en compte estratègies de cooperació amb el Sud per pal·liar situacions que acaben comportant la necessitat de migrar o demanar asil.

Promoure una educació inclusiva i reduir la segregació escolar. Valorar, donar valor i garantir drets a les persones amb capacitats diverses.

 3. GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ:

Reivindiquem el paper de les ciutats a Europa, com a actors presents en les taules de decisions i com a gestors directes de polítiques i fons. Cal posar en valor les aportacions de la ciutadania i impregnar totes les polítiques amb els drets socials. A la ciutat hi ha la primera administració en el dia a dia, i hem de garantir drets transversals, no divisibles; els drets no són recursos, són necessitats. Promoure més la participació ciutadana i fomentar el rol de pensadors dels ciutadans. Les polítiques econòmiques europees han de prioritzar un comportament social, més que basar-se en interessos econòmics. Cal una defensa real de les llibertats individuals i de pensament de la ciutadania europea com a pilars fonamentals dels estats de dret; és una qüestió de justícia social. Cal formar i informar més els ciutadans, amb polítiques obertes, millors canals des de la Unió Europea i sense sentits partidistes.