Participants de la trobada a Terrassa / Foto: Cambra de Terrassa

Terrassa va acollir del 20 al 22 de març una trobada amb 35 representants de clústers i associacions vinculats a la indústria creativa i cultural de cinc països diferents (Itàlia, França, Eslovènia, Grècia i Espanya). La Cambra de Comerç de Terrassa va ser la seu d’aquestes jornades de formació en internacionalització, màrqueting digital i promoció a partir d’un encàrrec dels socis del projecte europeu Chimera. La trobada, adreçada a directius i responsables de coordinar els serveis dins de la xarxa de clústers, va comptar amb la formació a càrrec de Montserrat Peñarroya, de l’institut de recerca 3ISIC, per millorar els seus plans d’acció locals. Es van dur a terme diversos tallers sobre comunicació, supervisió d’activitats pilot, gestió d’eines administratives i financeres, construcció d’innovacions i estratègies creatives, tendències futures i tàctiques en línia. Va ser una sessió molt completa de comunicació digital.

Durant aquesta formació transnacional es van convidar 9 grups de ciutats europees a participar-hi:

Parc Audiovisual de Catalunya, Terrassa – Espanya
Associació Cultural La Casa Amarilla, Màlaga – Espanya
Centre de creativitat, Museu d’arquitectura i disseny – Eslovènia
Sviluppo Basilicata SPA – Itàlia
Procinema – Espanya
Direcció Regional de Cultura de l’Algarve – Portugal
Loulé Design Lab – Portugal
Gefyra – Grècia
Incubadora de negocis CreAcannes – França

Ara els directors de projectes poden crear el seu pla de negoci de clústers comprenent l’estat actual del sector creatiu i cultural i les perspectives de futur. Gràcies a aquests mètodes, poden apreciar les millors pràctiques internacionals en màrqueting digital i cultural i creatiu i optimitzar els seus propis mètodes i tàctiques de màrqueting digital. Després de les jornades de formació, el projecte preveu trobades B2B de la indústria creativa i cultural a Terrassa el proper mes de juny i a Itàlia el mes d’octubre de 2018.


Participants al recent fòrum de Braga / Foto: EUROCITIES

Els dies 26, 27 i 28 de març, el fòrum de desenvolupament econòmic (EDF) de la xarxa Eurocities es va reunir a Braga (Portugal) per debatre sobre com les ciutats aprofiten les oportunitats de l’economia del coneixement. 100 participants de més de 45 ciutats, entre ells 11 polítics locals, han compartit coneixements durant aquests tres dies sobre un creixement intel·ligent i inclusiu, les inversions i la conversió dels objectius de desenvolupament sostenible (ODS) en accions locals; en aquest cas, centrant-se en l’ODS 8 (Treball decent i creixement econòmic) i 9 (Indústria, innovació i infraestructura). Terrassa, com a vicepresidenta del grup de treball City Attractiveness & City Branding (Capacitat d’atracció i marca de ciutat), va explicar com utilitzar estratègies de marca per promoure els ODS en l’àmbit local. Terrassa va explicar quines són les prioritats sobre els ODS a partir de les conclusions dels últims fòrums de Ciutats Intermèdies (I-Cities) de CGLU a Chefchaouen (Marroc), Odienné (Costa d’Ivori), Neveshir (Turquia), Cuenca (Equador) i Terrassa. Aquestes conclusions parlen dels ODS des d’una perspectiva local amb inclusió social (paper dels ciutadans), treballen amb els agents de cada territori, generen polítiques públiques i consideren que els antecedents migratoris funcionen amb la identitat comuna. El 25 de setembre de 2015, l’Assemblea General de Nacions Unides va aprovar formalment l’Agenda 2030 universal i transformadora per al desenvolupament sostenible, juntament amb un conjunt de 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La UE s’ha compromès a aplicar els ODS en les seves polítiques internes i externes. Alguns d’aquests objectius estan connectats a l’economia del coneixement, com en els objectius 8 (Promoure un creixement econòmic inclusiu i sostenible, ocupació i treball decent per a tothom) i 9 (Construir infraestructures i promoure la industrialització sostenible i fomentar la innovació).

Tanja Wehsely / Foto: WATCHADO

Ricardo Rio, l’alcalde de Braga, i Tanja Wehsely, presidenta d’EDF i regidora de la ciutat de Viena, van inaugurar la conferència el 27 de març. Tanja Wehsely va destacar que la veu de les ciutats és important en el debat sobre les futures polítiques de la UE i el programa de finançament per a la recerca i la innovació.
Marissa Plouin, coordinadora de la iniciativa de l’OCDE dels alcaldes per a la promoció inclusiva, va pronunciar un discurs sobre ciutats intel·ligents i inclusives del futur. Va dir: “Les persones, les empreses i els llocs són importants per afrontar desafiaments globals com la digitalització, el canvi demogràfic i el canvi climàtic”. Totes aquestes tendències globals donen oportunitats a les ciutats però també corren riscos: “Una transició baixa en carboni posarà noves demandes a les empreses i als treballadors: seran guanyadors i perdedors”. Les polítiques públiques locals poden mitigar aquests riscos.
Els membres van debatre sobre les futures polítiques de la UE, el finançament de la innovació, les inversions a llarg termini i els ODS.
Els missatges clau destacats durant els tres dies del debat van ser:
– Per fomentar un creixement intel·ligent i inclusiu, les ciutats han de promoure cooperació i no competència. Per exemple, Nantes i Hamburg intercanvien empreses i organitzen missions econòmiques internacionals junts.
– Les polítiques públiques de les ciutats compensen l’impacte negatiu de l’automatització i la digitalització i utilitzen les oportunitats tecnològiques per millorar els serveis públics.
– Les administracions locals també donen suport a la difusió del coneixement: invertir en habilitats i emprenedoria, facilitar la transferència de coneixement treballant amb empreses, centres de recerca, universitats i escoles tècniques.
– Les ciutats inverteixen en sectors comercials (infraestructures, fabricació, etc.) i serveis no comercials (habitatge social, educació, etc.) per donar suport a un creixement intel·ligent i inclusiu i una bona qualitat de vida per a tots els ciutadans.

Nou programa: FP9
El programa Horitzó 2020 ha estat, durant els darrers anys, l’instrument financer centrat en l’excel·lència de la ciència, el lideratge industrial i els reptes socials. La Comissió Europea està preparant la proposta per al programa successor d’Horitzó 2020, anomenat FP9. Des d’Eurocities es demana un ambiciós suport a solucions urbanes integrades, més suport a les ciutats com a impulsores de la innovació i un disseny de programes més adaptat a les necessitats locals.

Política de EUROCITIES sobre la política de cohesió després de 2020
El document d’EUROCITIES sobre la política de cohesió post-2020 exigeix ​​una cohesió reforçada i simplificada per a Europa i els seus ciutadans. Com fer que el CP sigui més impactant i eficaç per a les ciutats? Fer realitat la governança i l’associació multinivell o simplificar l’accés i la implementació.

Imagineu el futur urbà
Els membres del fòrum de desenvolupament econòmic també van intercanviar els reptes de futur per a les ciutats i com abordar-los dins d’EUROCITIES.
Brian Field, professor i assessor de planificació urbana de la University College de Londres, va establir l’escenari amb una xerrada sobre Dibuixar el futur escenari urbà: desenvolupant visions de ciutats i una planificació integrada per implementar-les.
Els membres van debatre sobre els àmbits clau del treball per a les ciutats: donar suport a la indústria i la innovació, inclosa l’economia circular i els nous models de negoci; governança i normativa; inversions a llarg termini; gestió de la digitalització i desenvolupament tecnològic; ocupació, habilitats i creixement inclusiu. Van analitzar com fer front a aquests dins de la xarxa per obtenir resultats efectius.
La propera reunió de l’EDF se centrarà en la cooperació econòmica internacional de les ciutats i tindrà lloc els dies 17 i 19 d’octubre de 2018 a Grenoble, França.  El 2019, les ciutats amfitriones seran Florència, Itàlia i Munic, Alemanya.


Assistents al taller de la Diputació de Barcelona FOTO: Diputació

L’Ajuntament de Terrassa va participar, el 14 de març, en un taller sobre localització dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) en els ens locals juntament amb representants d’una vintena més de municipis de la demarcació de Barcelona. La trobada, organitzada pel Grup d’Estratègia Internacional de la Diputació de Barcelona, va servir per treballar el fet que tots els ODS tenen metes que es relacionen directament amb les responsabilitats dels GLR (governs locals i regionals), en particular amb el seu paper en la prestació de serveis bàsics. Aquesta localització, doncs, serveix per identificar:

1.Com els governs locals i regionals contribueixen a la consecució dels ODS a nivell nacional a través d’una acció de baix cap a dalt.

2.Com els ODS es converteixen en un marc idoni per al disseny i la implementació de polítiques de desenvolupament local i regional.

El procés de localització compta amb les següents fases: Sensibilització, incidència, alineació dels processos de planificació i implementació i seguiment i reporting final.

Què són, però, els ODS? 

  • Són un conjunt de 17 objectius i 169 fites acordats a la Cimera de Desenvolupament de Nacions Unides, celebrada el 25 de setembre de 2015
  • Representen la columna vertebral de l’Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible
  • Marcaran l’acció global pel desenvolupament fins a l’any 2030, estimulant l’acció en 5 esferes d’importància crítica (conegudes com ‘les 5 P’): People, Planet, Prosperity, Peace, Partnership

Per conèixer cadascun dels 17 ODS amb més detall, només cal clicar damunt de cadascun d’ells:


Terrassa és una de les cinc ciutats que colideren el grup de Ciutats Intermèdies (I-Cities) i n’actua com a ciutat líder a Europa dins la xarxa mundial de ciutats CGLU. El Fòrum del Marroc servirà com a cloenda d’un procés de diferents fòrums contintentals duts a terme durant el darrer any i mig per recollir la veu de les I-Cities sobre diferents agendes globals i la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

El Primer Fòrum Mundial de Ciutats Intermèdies (I-Cities) tindrà lloc a Chefchaouen, Marroc, del 5 al 7 de juliol de 2018. La xarxa, de fet, està liderada per la mateixa ciutat de Chefchaouen, amb el suport directe de quatre ciutats més que també lideren diferents àrees regionals: Terrassa (Europa), Neveshir, Turquia (MEWA, Middle East & West Asia, Orient Mitjà i Àsia Occidental), Cuenca, Equador (Amèrica Llatina) i Odienné, Costa d’Ivori (Àfrica). Els objectius principals del Fòrum Mundial passen per produir recomanacions polítiques i instruments per facilitar la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS, SDGs en anglès) en les I-Cities i pensant amb una escala global. El Fòrum també pretén generar propostes de governança per implementar diverses agendes globals a través de la focalització en la Nova Agenda Urbana. Les ciutats intermèdies (aquelles amb una població entre 50.000 i 1.000.000 de ciutadans) tenen el potencial de fer front a la varietat de desafiaments que suposa el creixement de la població i, precisament, implementar de manera més estratègica els ODS.

Es tanca, doncs, un procés iniciat l’octubre de 2016 a Bogotá, Colòmbia, quan es va crear el grup d’I-Cities durant el cinquè Congrés Mundial de CGLU. Els següents fòrums regionals van tenir lloc a Odienné (maig de 2017), Neveshir (setembre de 2017), Terrassa (novembre de 2017) i Cuenca (març de 2018). Les trobades han servit per anar recollint conclusions sobre com crear un terreny comú per fer realitat els ODS a nivell local. De fet, la darrera trobada de Cuenca, amb gairebé 600 participants, es va focalitzar en els principals reptes als quals s’enfronten les ciutats intermèdies per implementar els objectius de desenvolupament sostenible a partir de tres aspectes transversals (compromís ciutadà, mobilitat urbana i igualtat de gènere). En el cas del fòrum de Terrassa, l’eix temàtic que es va tractar va ser el City Branding.

Les conclusions de les diferents trobades temàtiques per regions han servit per presentar, a Cuenca, una declaració amb propostes que serviran com a base al primer Fòrum Mundial. Aquest document serveix per visualitzar el recorregut des de l’aprovació de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible (Nova York, 2015) i la Nova Agenda Urbana (Quito, 2016), al que cal sumar les declaracions sorgides en els diferents fòrums d’I-Cities de CGLU (entre ells, l’europeu de Terrassa el novembre de 2017). L’objectiu final és que els 17 ODS siguin integrals en les polítiques, programes i projectes dels governs locals de les ciutats intermèdies. Algunes de les temàtiques rellevants identificades com a transversals al desenvolupament sostenible tenen a veure amb temes de gènere, mobilitat, participació ciutadana, cultura, i recursos naturals i canvi climàtic. El 25 de setembre de 2015, els estats membres de les Nacions Unides van acordar 17 objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) com a part de l’Agenda de Desenvolupament Post-2015. Aquests ODS es basen en els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, l’Agenda Global que regia del 2000 al 2015, i que dirigiran l’acció global sobre desenvolupament sostenible fins al 2030.

A la trobada del Fòrum continental de Terrassa, la temàtica del City Branding (CONCLUSIONS FÒRUM) va servir per vincular-ho amb els ODS a través d’aspectes vinculats a les ciutats intermèdies com la inclusió social i el paper de la ciutadania; tenir en compte els entorns rurals; treballar amb els diferents agents del territori; generar polítiques públiques i fer visible la identitat comuna a partir del background migratori dels ciutadans.

Com enfoca Terrassa l’aplicació dels ODS? L’actual pla de mandat (2015-2019) inclou eixos i línies d’actuació que hi tenen molt a veure. En aquest document es detallen els 17 ODS juntament amb aquelles línies d’actuació a Terrassa que s’hi relacionen.


Imatge d’un partit de l’Atlètic. FOTO: ATHC

Atlètic Terrassa HC / Redacció

L’Atlètic Terrassa promou un consorci entre cinc clubs de hockey i cinc universitats europees amb l’objectiu de facilitar la compaginació de la carrera acadèmica i esportiva d’alt nivell pels estudiants en el marc dels programes d’intercanvi.

El Projecte STICK (Sport and Academic Talent Integration through Exchange Programmes in Hockey), finançat per la Comissió Europea a través de l’acció SPORT del programa Erasmus+,  té com a objectiu dissenyar un programa d’intercanvi esportiu i acadèmic en el marc del programa Erasmus+, buscant una solució a la dificultat dels esportistes d’elit i d’alt rendiment de participar en una mobilitat Erasmus sense que vagi en detriment de la seva carrera esportiva.

El projecte, proposat per l’Atlètic Terrassa i la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat seleccionat en la convocatòria 2017 de l’Acció SPORT del programa europeu ERASMUS+, entre un total de 370 propostes, obtenint una molt bona puntuació (87 sobre 100). El total de propostes seleccionades per la Comissió Europea ha estat de 160. STICK busca, per una banda, donar suport a la carrera dual dels esportistes i, de l’altra, reduir la pèrdua de talent esportiu per part dels Clubs quan aquests estudiants finalment opten per marxar d’Erasmus. El projecte comptarà amb un pressupost total de 372.251€ i es durà a terme en el transcurs de dos anys entre tots els socis del consorci, que es calcula que en seran una vintena comptant totes les institucions. L’Atlètic, a més, s’ha capacitat amb la creació d’un departament destinat exclusivament a tirar endavant el projecte, que consta com el primer destinat a l’àmbit del hockey herba a nivell europeu.

El projecte el durà a terme un consorci conformat per un total de 10 institucions de 5 països europeus on el hockey herba té una gran rellevància, amb un club de hockey i una universitat per país:  l’Atlètic Terrassa Hockey Club, coordinador i promotor del projecte, i la Universitat Autònoma de Barcelona per part del nostre país; a Bèlgica, es compta amb la participació del KHC Dragons i la Universiteit Antwerpen; a Holanda, el Rotterdam HC i l’Erasmus Universiteit Rotterdam; a Anglaterra, el Beeston HC i la Nottingham Trent University; i, finalment, a Irlanda, el Pembroke Wanderers amb la Dublin City University.

Actualment, els estudiants de les universitats europees han de desenvolupar, no només coneixements acadèmics, sinó també aquelles habilitats i competències que els han de permetre tenir èxit en un mercat laboral molt globalitzat. Avui, les habilitats i competències lingüístiques i interculturals són bàsiques i és per aquest motiu que la Comissió Europea dóna suport a programes de mobilitat per facilitar estades a l’estranger als estudiants, mitjançant el famós programa Erasmus. Els esportistes d’elit amateur no s’escapen d’aquesta realitat. Han de desenvolupar dues carreres paral·leles al màxim nivell: l’acadèmica i l’esportiva. Si volen estar al màxim nivell, els entrenaments i les competicions els exigeixen molt. Alhora, han d’intentar excel·lir al màxim a la Universitat, ja que el seu futur laboral no depèn de l’esport, i si dels seus estudis i de les seves aptituds professionals.

Massa sovint, aquests estudiants es veuen obligats a renunciar a viure una experiència a fora, a causa de l’exigència que suposa l’esport d’alt rendiment. També passa que molts d’ells decideixen superposar els estudis i això fa que deixin d’entrenar, a canvi de viure una experiència acadèmica internacional. D’altres opten per viure únicament la mobilitat esportiva, deixant a un costat l’acadèmica, ja que el club estranger on tenen l’oferta no té cap universitat propera amb conveni Erasmus amb la seva universitat d’origen.  De forma col·lateral, molts clubs i federacions perden talent per competir a alt nivell.

Mireia Galí (Generalitat), presentant STICK el 6 de març en una jornada sobre ajuts europeus i projectes esportius

Els requisits del Programa Erasmus+ i l’esport d’elit no congenien gaire bé i, si les universitats i els clubs treballen conjuntament, es pot fer possible que els esportistes d’alt nivell no hagin d’escollir entre la seva carrera acadèmica i professional i la seva vida esportiva, podent combinar així ambdues coses. El projecte STICK, amb una durada de dos anys, estarà enfocat, inicialment, a l’hoquei herba, com a esport pilot, però l’objectiu final del projecte és fer extensiu aquest model de mobilitat acadèmic-esportiu a tots els esports. A llarg termini s’espera que la Comissió Europea implementi aquest esquema de mobilitat específic pels esportistes d’elit i d’alt rendiment en les bases dels futurs programes.


La Comissió Europea ha anunciat aquesta setmana que s’obre, fins el 21 de juny, el procés de candidatures per a les ciutats que vulguin optar a ser Capital Europea de la Innovació 2018. S’atorguen 6 premis a ciutats que hagin aplicat solucions innovadores als seus reptes socials a partir de l’1 de gener de 2017. Concretament es premien iniciatives que hagin generat ecosistemes urbans que connectin ciutadans, el sector públic, l’acadèmic i les empreses i que tradueixin els resultats en benestar per a la ciutadania. Es valora que hagin estat projectes experimentals i que hagin inclòs la ciutadania en els processos de disseny i presa de decisions.

European Capital of Innovation Award

El primer premi consistirà en 1.000.000 € mentre que els 5 finalistes obtindran un premi de 100.000 € cada un. En l’anterior edició el primer premi va ser per a la ciutat de París, mentre que Tel Aviv i Tallin obtingueren el segon.

 


La Sala Europa del Vapor Universitari de Terrassa va acollir dilluns, 19 de febrer, una sessió de presentació de resultats de dos projectes estratègics de la ciutat: identitat, competitivitat i projecció exterior, i internacionalització. Hi van participar el tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat de l’Ajuntament de Terrassa, Amadeu Aguado; la cap de l’oficina d’Europa i Estratègia Internacional de la Diputació de Barcelona, Kontxi Odriozola; el cap del servei de Relacions Europees i Internacionals i Projecció de la Ciutat de Terrassa, Joan Chicón, i el director de Future Places, Juan Carlos Belloso, consultor expert en branding i internacionalització.

Chicón, Aguado, Odriozola i Belloso

La identitat de Terrassa, després de més d’un any de feina implicant diferents actors de la ciutat, passa per tots aquells actius i valors que la defineixen, però també per les mancances detectades pel que fa a la seva imatge i percepció. Una idea central dels projectes és la de Terrassa, esperit creatiu, concepte que, segons Belloso, “ens explica i ajuda a entendre el nostre passat com a ciutat, però també com som, com afrontem els reptes, com fem les coses i com encarem el futur”. Es tracta, doncs, de aportar contingut a reflexió al voltant del posicionament i la projecció exterior de Terrassa. Les dues estratègies formen part de l’actual pla de mandat municipal, amb l’objectiu de facilitar l’atracció de coneixement i recursos cap a la ciutat i exercir influència en processos territorials i ciutadans. I tot, tenint en compte les estratègies globals i estatals, amb accions com la Nova Agenda Urbana o els Objectius de Desenvolupament Sostenibles (ODS). La construcció i projecció exterior d’una identitat i un pla d’internacionalització han d’ajudar a la ciutat a competir i col·laborar en un entorn global, fent-la més atractiva i rellevant en les seves actuacions internacionals, a més de posar en valor i visualitzar els seus principals actius i avantatges.

En l’acte de presentació, al que van assistir més de 60 persones representants de diferents entitats terrassenques, es va fer èmfasi, precisament, en el factor de la participació per part dels agents de la ciutat, el que ha permès mesos de treballs d’elaboració conjunta que s’han traduït en els dos plans estratègics. Ara, aquests plans caldrà implementar-los amb una visió local transversal.

 


El Servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa va presentar els resultats del Fòrum Continental Europeu de Ciutats Intermèdies, que es va celebrar a Terrassa el passat mes de novembre, al World Urban Forum 9, organitzat per ONU-HABITAT a Malàisia.

Del dijous 8 al diumenge 11 de febrer, l’Ajuntament de Terrassa va ser present al World Urban Forum 9, organitzat per ONU-HABITAT, a Kuala Lumpur (Malàisia), sota el lema “Ciutats 2030, Ciutats per a tots: Implementant la Nova Agenda Urbana”.

Terrassa va presentar els resultats del Fòrum Continental Europeu de Ciutats Intermèdies que va tenir lloc a Terrassa els dies 20 i 21 de novembre amb el tema principal de les estratègies de marca de ciutat i posicionament internacional de les ciutats intermèdies. Com a membre actiu de CGLU, Terrassa colidera el grup de Ciutats Intermèdies (ICities) que engloba municipis d’entre vint mil i un milió d’habitants. Terrassa actua com a ciutat líder regional a nivell europeu en aquest grup de treball presidit per la localitat de Chefchaouen (Marroc), que també va participar a la presentació en el marc del World Urban Forum de Kuala Lumpur.

El World Urban Forum (WUF) és el primer esdeveniment que tracta la implementació de la Nova Agenda Urbana, adoptada a la Conferència de les Nacions Unides de mes d’octubre 2016 sobre Habitatge i Desenvolupament Urbà Sostenible – Hàbitat III a Quito, l’Equador.

El WUF es va establir el 2001 com a fòrum tècnic no legislatiu, convocat per ONU-Hàbitat cada dos anys en una ciutat diferent. És el principal escenari d’àmbit mundial per analitzar els problemes més urgents que afronta el món en assentaments humans, inclosa la ràpida urbanització i el seu impacte en les ciutats, les comunitats, les economies, el canvi climàtic i les polítiques públiques.

El fòrum té com a objectius conscienciar sobre la urbanització sostenible; millorar el coneixement col·lectiu del desenvolupament urbà sostenible a través de debats oberts; millorar la coordinació i cooperació entre els diferents agents per al desenvolupament i implementació de la urbanització sostenible, i crear una plataforma per incorporar les aportacions d’organitzacions multilaterals i dels diferents agents en l’informe d’implementació de la Nova Agenda Urbana.

Més informació: http://wuf9.org/

 

 


El tinent d’alcalde de Territori i Sostenibilitat, Marc Armengol, junt amb el president del Consell Comarcal del Vallès Occidental, Ignasi Giménez Renom, van participar el 6 de febrer al tancament del projecte europeu SPIMA, del programa ESPON, del qual la ciutat de Terrassa, juntament amb el seu Sistema Urbà, ha format part amb la participació dels serveis d’Urbanisme i de Relacions Europees i Internacionals.

L’acte, amb el títol “Planning for a Metropolitan Future“, va tenir lloc a la Norway House de Brussel·les i va comptar amb la participació de representants de deu ciutats europees: Viena, Praga, Brno, Zurich, Brussel·les, Oslo i Akershus, Torí, Lille, Lió i Terrassa.

Aquest projecte presenta una anàlisi sobre com 10 ciutats i els seus municipis i regions circumdants han estat realitzant una planificació estratègica. La investigació dóna una nova visió dels processos i el potencial de la planificació espacial i canvia l’enfocament de les àrees urbanes funcionals.

L’acte  anava dirigit a polítics i funcionaris d’àrees metropolitanes, responsables de temes urbans a nivell regional, nacional i europeu, membres i socis de l’Intergrup Urban al Parlament Europeu, organitzacions de ciutats europees i àrees metropolitanes, investigadors d’urbanisme i periodistes.

Es van presentar els resultats clau i els missatges polítics del projecte SPIMA i la recerca relacionada amb l’objectiu de compartir i discutir els beneficis més amplis de la planificació espacial i de suport a les àrees urbanes funcionals.

 


¿T’agrada el cinema europeu? ¡Posa a prova els teus coneixements i participa al concurs! Es sortegen deu viatges al Festival de Cinema de Cannes el maig del 2018, amb transport i allotjament inclosos. És la teva oportunitat per conèixer de prop els professionals del cinema i el sector audiovisual europeu.

Data límit: 18 de març de 2018. Per cada resposta correcta, guanyes un punt. Si segueixes a @MEDIAprogEU a Twitter i/o a CreativeEuropeEU a Facebook, guanyes un altre punt (un com a màxim), i no t’oblidis d’esmentar els teus comptes a les xarxes socials en el formulari de contacte.

El concurs el guanyaran els deu participants que obtinguin la puntuació més alta. En cas d’empat, recorrerem a pregunta eliminatòria per desempatar. Pots participar fins a tres vegades, però només pots guanyar un cop. El viatge a Cannes és del 14 al 16 de maig de 2018: reserva aquestes dates. Els guanyadors s’anunciaran a principis d’abril de 2018.

Més informació: https://wealllovestories.eu/es/filmcontest_es