Lluïs Muncunill, el gran arquitecte de referència a la història de Terrassa, va expressar la idea que “a la figura humana no existeix la línia recta, ni la superfície plana, ni tan sols l’arc en rodó, sinó suaus corbes en harmonia amb les funcions que ha de viure cada òrgan. Les línies rectes i els angles són durs i àrids, mentre que les corbes suaus representen la flexibilitat i la dolçor, en resum: la vida”. Partint d’aquesta metàfora de Muncunill, l’Ajuntament de Terrassa vol fer arribar la innovació a tots els àmbits de la societat (ja sigui en l’empresa com en la salut, l’àmbit social o la cultura), i és per això que va decidir crear els Premis Muncunill a la Innovació. El proper dia 9 de febrer de 2017, a les sis de la tarda, el Teatre Principal de Terrassa acollirà el certamen de lliurament de la primera edició dels Premis Muncunill a la Innovació, una iniciativa de l’Ajuntament amb l’objectiu d’apropar la innovació a la ciutadania, així com reconèixer la labor d’aquelles persones, entitats o empreses que han apostat per la innovació com a model integral i perquè aquesta innovació sigui aplicable a la nostra vida quotidiana.

El premi compta amb dues categories diferents. Una, al Millor Innovador/a de l’any d’àmbit local. I l’altra, al Millor Innovador/a en el sector empresa a l’empresa o associació de tot l’Estat espanyol.

L’acte del dijous 9 de febrer comptarà amb la presència de l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, així com altres representants dels governs català i espanyol. El fisioterapeuta Xevi Verdaguer, especialista en medicina integrativa, oferirà una conferència sobre salut emocional, mentre a la Sala Muncunill també es podrà visitar una exposició de la dissenyadora Anna Taratiel, creadora del guardó dels Premis Muncunill. L’entrada és lliure, però les places són limitades, pel que cal una inscripció prèvia al correu electrònic premismuncunill@terrassa.cat.


 La incidència en l’àmbit internacional des del món local és una realitat cada cop més palpable. És per això que l‘Ajuntament de Terrassa va estar representat, a través del seu Servei de Relacions Europees i Internacionals, en una jornada formativa que el passat mes de desembre va impulsar el CIDOB (Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona) juntament amb l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona). La jornada va debatre sobre tendències i propostes internacionals des de l’àmbit local, amb l’objectiu d’informar i debatre sobre les línies de treball actuals de l’àmbit internacional vistes des de la perspectiva dels municipis. A la proposta formativa hi van participar 25 persones, que van compartir les seves respectives experiències sobre com la realitat internacional i local s’interrelacionen.

El director de l’Àrea d’Internacional i de Cooperació, Oriol Illa, va obrir la jornada, que va comptar amb experts i investigadors del CIDOB, com Anna Ayuso, que va exposar els lligams entre el pacte d’Amsterdam sobre l’agenda urbana europea i l’agenda post-Habitat III, a més dels reptes i implicacions que això tindrà per als governs locals.

Per la seva banda, Luigi Carafa i Eckart Woertz van tractar les conseqüències del canvi climàtic per a l’agenda de les ciutats i el seu paper per fer-hi front.

Així mateix, Eduard Soler, va explorar com la conflictivitat afecta les ciutats de la Mediterrània i les possibles estratègies de resiliència per a elles i la seva ciutadania. I en aquesta línia, Blanca Garcés va posar en evidència la descoordinació entre les polítiques estatals i locals pel que fa l’acollida de persones refugiades a la Mediterrània, donat que les polítiques d’asil són competència estatal, tot i que es produeix eminentment a nivell local.


Us presentem algunes convocatòries recents destacades:

1. URBACT

Consultar: URBACT

PROGRAMA: URBACT

QUI EL CONVOCA: Cofinançat per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER)

INFORMACIÓ: URBACT promou el desenvolupament urbà sostenible, capacitant les ciutats per desenvolupar bones pràctiques en col·laboració amb altres ciutats. Què s’entén com una “bona pràctica” a URBACT? Són aquelles pràctiques vinculades a la sostenibilitat que han demostrat bons resultats i es poden recomanar com a model per a altres ciutats. Alguns dels temes poden anar des de la mobilitat urbana fins a la qualitat de l’aire, passant per oferir eines laborals per a immigrants, entre molts altres reptes que afronten les ciutats europees avui dia.

OBJECTIUSSeleccionar bones pràctiques de desenvolupament urbà a escala europea per compartir-les i reproduir-les arreu d’Europa.

ACCIONSLes ciutats seleccionades tindran l’oportunitat d’aconseguir el reconeixement europeu i millorar la seva experiència mitjançant eines d’URBACT. També guiaran i dirigiran les xarxes de transferència de coneixement, tot convidant a participar les ciutats interessades.

DATA LÍMIT31 de març del 2017

2. EUROPA CREATIVA

Consultar: CREATIVE EUROPE

PROGRAMA: EUROPA CREATIVA (CULTURA I MEDIA)

QUI EL CONVOCA: Comissió Europea

INFORMACIÓ: Europa Creativa vol dotar de recursos els projectes que tinguin com a objectiu promoure la internacionalització, enfortir la capacitat financera cultural, impulsar la innovació i estimular la creació de nous públics. Europa Creativa fusiona els antics programes de MEDIA i Cultura i s’adreça al sector cultural i creatiu.

Pel que fa al subprograma MEDIA, es destinaran ajuts al sector audiovisual europeu, que inclouran suport al desenvolupament de projectes; suport a la programació televisiva d’obres audiovisuals; ajut a la distribució transnacional de pel·lícules europees; suport als festivals de cinema; ajut al desenvolupament de videojocs; suport a l’accés als mercats; i, com a gran novetat, ajut al desenvolupament de les audiències.

El subprograma CULTURA té per objectius l’enfortiment del sector i la creació de capacitats, el desenvolupament d’audiències, els nous models de negoci i els projectes digitals.

OBJECTIUS I POSSIBLES ACCIONSEls objectius generals del subprograma MEDIA són:
• Millorar la competència de la indústria europea en el mercat europeu i internacional mitjançant el suport a la formació dels professionals i al desenvolupament, distribució i promoció de les obres audiovisuals europees, tenint en compte el desenvolupament de les noves tecnologies;
• Respectar la diversitat lingüística i cultural europea;
• Fomentar el patrimoni audiovisual europeu, mitjançant la digitalització i la interconnexió en xarxa dels arxius audiovisuals;
• Desenvolupar el sector audiovisual en els països o regions amb una escassa capacitat de producció audiovisual i/o d’àrea geogràfica o lingüística reduïda, i fomentar l’associació i cooperació transnacional entre PIMES europees;
• Fomentar la difusió de nous tipus de continguts audiovisuals que utilitzin noves tecnologies;
• Fomentar el desenvolupament de noves audiències i l’educació en la imatge.

I els objectius generals del subprograma CULTURA són:
Cooperació entre organitzacions culturals i creatives de diferents països;
• Iniciatives per traduir i promoure les obres literàries d’arreu la Unió Europea;
• Xarxes ajudant al sector cultural i creatiu per operar competitivament i transnacionalment;
• Establiment de plataformes per promoure artistes emergents i estimular la programació europea per a les obres culturals i artístiques.

3. iniciatives urbanes innovadores (uia)

Consultar: UIA

PROGRAMA: UIA (URBAN INNOVATIVE ACTIONS)

QUI EL CONVOCA: Comissió Europea

INFORMACIÓ: La iniciativa d’Accions Urbanes Innovadores (UIA) ha publicat la seva segona convocatòria de propostes per proporcionar a les àrees urbanes de tota Europa els recursos per testar solucions noves per fer front als reptes urbans. La convocatòria està dotada amb un pressupost de 50 milions d’euros, amb un cofinançament del 80% dels costos, i per a projectes no superiors als 3 anys de durada.

OBJECTIUSProporcionar recursos a les àrees urbanes per experimentar solucions innovadores que responguin als principals reptes urbans i, així, poder contrastar el seu funcionament a la pràctica.

ACCIONSEstà centrada en tres temes urbans:

• L’ECONOMIA CIRCULAR: varis exemples i aplicacions, des de la reutilització eficient de l’aigua fins a una economia sostenible hipocarbònica i competitiva, passant per una possible cooperació entre fabricants, minoristes locals, empreses del tercer sector o iniciatives ciutadanes per promoure la fabricació de productes reparables, reciclables i que durin més temps. També inclou aspectes d’economia col·laborativa, prevenció del malbaratament d’aliments, reciclatge de materials provinents de projectes de construcció i enderrocament.

• La INTEGRACIÓ DELS IMMIGRANTS: fa referència a salud dones; joves amb antecedents migratoris, i infraestructures socials, d’habitatge i educatives.

• La MOBILITAT URBANA: amb àrees, entre d’altres, com promoure la bicicleta com a mitjà de transport alternatiu, net i rendible; centres logístics de reducció de reducció d’embussos; solucions de mobilitat compartida, i infraestructures innovadores de combustibles alternatius

DATA LÍMIT14 d’abril del 2017


Terrassa tindrà un paper actiu en la Nova Agenda Urbana (NAU) que reconeix el paper de les ciutats en el desenvolupament de les prioritats estratègiques de la Unió Europa. És a dir, garantir una millor implicació de la ciutat en polítiques públiques, amb 12 temes prioritaris que inclouen la qualitat de l’aire, llocs de treball i habilitats en economia local, inclusió d’immigrants i refugiats i l’economia circular. El 19 de desembre es va celebrar una jornada al recinte modernista de Sant Pau de Barcelona per presentar la NAU aprovada a la cimera d’Habitat III que va tenir lloc a Quito, a l’Equador. En la jornada, sota el nom d'”El compromís local a la Nova Agenda urbana”, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, el terrassenc Josep Rull, va anunciar “una trobada de totes les institucions catalanes a principis del 2017 per debatre la nostra Agenda Urbana Catalana”. La presidenta de la Diputació de Barcelona, la terrassenca i alcaldesa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, va remarcar que “les regions i els municipis guanyen pes en els debats globals”. Per part de l’Ajuntament de Terrassa, van assistir a la jornada el tinent d’alcalde i regidor de Relacions Europees i Internacionals, Amadeu Aguado, així com el cap del servei, Joan Chicón. El senyor Aguado, que va participar en una taula rodona sobre compromís territorial davant de la NAU, va reivindicar el paper de les ciutats intermèdies i mtijanes com a element diferenciador i oportunitat a l’hora de posar en marxa l’agenda. Terrassa, de fet, colidera el grup de treball mundial de ciutats intermèdies de CGLU.

El 2016 ha estat un any crucial per a la política local i regional, ja que després d’acords l’any anterior com el de París contra el canvi climàtic, enguany el focus s’ha centrat cap a l’inexorable procés d’urbanització global. Així, l’aprovació de la NAU posa les bases pel desevolupament urbà per a les pròximes dues dècades. Es duran a terme grups de treball per donar sortida als reptes durant tres anys. El grup de desenvolupament urbà (UDG) de la Comissió Europea controlarà la implantació de l’agenda urbana. La ciutat de Terrassa i el seu sistema urbà, com a membres d’Eurocities, estan representats en aquest grup de treball a través de la xarxa. A més, dins l’Estat hi és com a ciutat membre del grup de treball d’Agenda Urbana Espanyola.


Font: El País / Agències

foto-roaming

Trucar o consultar internet a través del mòbil des de qualsevol país de la Unió Europea deixarà de ser una tortura a partir del mes de juny de l’any que ve, 2017. Això sí, amb límits per assegurar que hi ha un us correcte, segons la darrera proposta de la Comissió Europea. Si els operadors detecten un us irregular des de l’estranger durant, com a mínim, quatre mesos, podran demanar explicacions al client i fins i tot imposar-li càrrecs a la factura.

Brussel·les ha anat donant tombs amb la normativa que ha de regular l’us del roaming (els càrrecs extra per utilitzar el telèfon mòbil des de l’estranger), ja que va arribar a proposar eliminar el recàrrec només 90 dies l’any o 30 dies seguits. Calia, però, tenir la normativa enllestida i, finalment, es va optar per no posar limitacions, tot i que segueix sent una mica ambigua la idea de controlar els possibles abusos, tal com reclamen les companyies telefòniques. El que sembla clar és que l’usuari ha de tenir “un vincle estable” amb l’Estat membre on paga les tarfies de mòbil.


20161128_150345

Terrassa, juntament amb el seu Sistema Urbà, és una de les onze ciutats europees que participa en el projecte SPIMA, un ambiciós estudi que pretén analitzar particularitats de cada territori pel que fa a planificació estratègica i a gestió de temes transversals a tota l’àrea (la de Terrassa inclou també Sant Cugat del Vallès, Rubí, Sant Quirze del Vallès, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Castellbisbal, Rellinars, Matadepera i Sant Llorenç Savall). L’arrencada oficial del projecte va tenir lloc el passat 28 de novembre a Brussel·les, en una trobada que va comptar amb la participació de representants de l’Ajuntament de Terrassa.

L’SPIMA forma part del programa europeu ESPON (European Observation Netword for Territorial Development and Cohesion), vinculat a la Comissió Europea des del 2004, i pretén reforçar el paper d’àrees metropolitanes que tinguin en compte aspectes claus com la sosteniblitat, la cooperació territorial, l’impacte territorial i l’economia verda, entre d’altres. L’SPIMA es concretarà a través d’un estudi que farà la Universitat de Wageningen, amb l’objectiu d’identificar aquelles polítiques territorials que permetin una millor cohesió territorial i un desenvolupament harmoniós. Per fer-ho, cal revelar quines són les potencialitats de cada territori. En el cas del Sistema Urbà de Terrassa, una primera presentació parla d’una zona de 348 quilòmetres quadrats que cal rellegir com un espai unitari i interrelacionat, pensant especialment en elements agroforestals de l’entorn de cadascun dels municipis.

El potencial de cada zona es valorarà a partir de SET ELEMENTS bàsics:

  • Localitzacions estratègiques comunes, com ara hospitals, transports o centres comercials, ja sigui amb una dimensió horitzontal (entre els municipis de l’àrea) o vertical (entre els municipis i els governs autonòmics o fins i tot nacionals)
  • Limitar i gestionar l’expansió territorial.
  • Estimular àrees d’atracció de llocs de treball.
  • Infraestructures i mobilitat.
  • Conservació i protecció del medi ambient, amb èmfasi especial en les àrees verdes, el paisatge i zones de cultiu i de proximitat.
  • Incloure tots els actors rellevants en el procés (privats, públics i societat civil)
  • Identificar possibles desequilibris financers locals i fomentar incentius econòmics per estimular el desenvolupament desitjat.

El resultat final serà una guia sobre desenvolupament i planificació territorial de cadascuna de les onze àrees territorials. Juntament amb el Sistema Urbà de Terrassa, hi trobem les àrees de Praga, Viena, Lille, Brno, Torí, Lió, Brussel·les, Zuric, Akhersus i Oslo.

 

 


Dissabte va ser un dia, mai millor dit, especial, ja que els sis districtes de Terrassa van dur a terme activitats en paral·lel que van omplir la ciutat de festa i color, però també de reivindicació i de recordar que encara queda feina per fer sota el lema “No em posis barreres, no et posis barreres”. Us deixem algunes imatges del Dia Europeu i Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Fotos: Jordi Torrents

_dsc0187_dsc0173_dsc0209_dsc0303_dsc0312

 


L’objectiu d’aquest blog és informar i difondre, és clar, però també creiem que és important donar a conèixer algunes convocatòries. Per això, us fem cinc cèntims de dues iniciatives interessants:

CE4

1. europa de les diversitats

Europa de les diversitats

PROGRAMA: De Drets, igualtats  ciutadania

QUI EL CONVOCA: Direcció General de Justícia de la Unió Europea

INFORMACIÓ: El programa drets, igualtat i ciutadania de la direcció general de justícia de la UE vol contribuir al desenvolupament d’una àrea on la igualtat i els drets de les persones siguin promoguts i protegits per les institucions. Totes les accions que desenvolupa aquest programa persegueixen obtenir resultats que vagin més enllà de les mateixes fronteres dels estats membres.

CONVOCATÒRIA:

Europa de les diversitats. Pressupost 1 milió d’euros. Termini: Fins el 28/02/2017. La convocatòria té com a objectiu difondre la comprensió mútua, l’acceptació i la tolerància per a una profitosa convivència entre diferents grups ètnics, religiosos, nacionals i lingüístics, mitjançant el finançament de diferents tipus de projectes pilot: 1 Formació, seminaris, tallers i conferències, 2 Intercanvi de bones pràctiques, i 3 Identificar pràctiques discriminatòries.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

  • Promoure la no-discriminació.
  • Combatre el racisme, la xenofòbia, l’homofòbia i altres formes d’intolerància.
  • Promoure els drets de les persones amb discapacitat.
  • Promoure la igualtat entre dones i homes i la integració de la perspectiva de gènere.
  • Prevenir la violència contra els nens, els joves, les dones i altres grups de risc (Daphne).
  • Promoure els drets de l’infant.
  • Assegureu-vos que el més alt nivell de protecció de dades.
  • Promoure els drets derivats de la ciutadania de la Unió.
  • Fer complir els drets del consumidor.

POSSIBLES ACCIONS:

  • Activitats de formació (intercanvi de personal, tallers, desenvolupament de mòduls de formació, etc) 
  • Aprenentatge mutu, activitats de cooperació, l’intercanvi de bones pràctiques, avaluacions interorganitzatives, el desenvolupament d’eines TIC.
  • Activitats de sensibilització, difusió i conferències.
  • Suport als actors principals (ONG i xarxes europees clau, les autoritats dels Estats membres que apliquin el dret de la Unió, etc) 
  • Activitats d’anàlisi (estudis, recopilació de dades, el desenvolupament de metodologies comunes, indicadors, enquestes, elaboració de guies etc)

 

2. acciONS urbanES innovadorES

Accions Urbanes Innovadores

PROGRAMA: Fons Estructurals

QUI EL CONVOCA: La Comissió Europea i la Secretaria d’Acció Urbana

INFORMACIÓ: AUI és una iniciativa de la Comissió Europea, a través del qual la institució proporciona recursos a les àrees urbanes de tot Europa per provar noves solucions per afrontar reptes urbans. Té un pressupost total del FEDER de 372 milions d’euros per al període 2014-2020.

OBJECTIUS:

Els temes per a la segona convocatòria d’AUI són:

  • L’ECONOMIA CIRCULAR
  • LA MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE
  • LA INTEGRACIÓ D’IMMIGRANTS I REFUGIATS

ACCIONS:

Pressupost El projecte de pressupost màxim és de 5 milions d’euros, amb un 80% de cofinançament. 


dscn6209Terrassa durà a terme enguany un seguit d’activitats descentralitzades als sis districtes de la ciutat sota el lema ‘No em posis barreres, no et posis barreres!’

 Text i fotos: Jordi Torrents

Aquest any, Terrassa celebra el dia amb un seguit d’activitats dins d’una jornada inclusiva adreçada a tota la ciutadania i amb activitats descentralitzades als sis districtes de la ciutat. El lema terrassenc d’enguany és No em posis barreres, no et posis barreres! Durant la jornada es repartiran tríptics amb consells de tracte adequat a persones amb discapacitat per a unes relaciones més inclusives entre població amb i sense discapacitat. El hashtag #TerrassaTrencaBarreres servirà per compartir fotos i missatges de la jornada a Twitter.

En àmbit comunitari, la Comissió Europea proposa un seguit d’activitats, juntament amb l’European Disability Forum, al llarg d’una setmana (fins el 10 de desembre) amb el lema Junts per la inclusió. Així, s’enceta en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i s’acaba en el Dia Internacional dels Drets Humans. De fet, és la primera vegada que es durà a terme el que anomenen la Setmana de la Discapacitat i el Desenvolupament, amb l’objectiu de convertir-ho en una cita anual. Es pot seguir la informació a través de les xarxes a #EUDisabilty.

Discapacitat és un terme encara amb un prefix negatiu que ens recorda el camí que encara cal fer per aconseguir ja no una societat integradora (que no és més que limitar-se a acceptar, a tolerar un grup dins d’un altre), i sí una d’inclusiva, que no faci diferències i que permeti una major dignitat, participació activa i apoderament. El 3 de desembre és la que data que, malauradament, encara serveix per reivindicar, per celebrar el Dia Europeu i Internacional de les Persones amb Discapacitat (que no persones discapacitades, un altre petit avenç en la nostra forma de parlar). De fet, ja es parla més de capacitats diverses o diversitat funcional, però aquesta és una altra història.

cartell-dia-discapacitat-terrassa

triptic-consells-discapacitat

eudaypersonsdisabilities_final2dscn6202

 


eurocities-mila-1

Text: Jordi Torrents / Fotos: Joan Chicón

Terrassa va participar entre el 16 i el 18 de novembre a l’Assemblea General d’Eurocities, xarxa que ja aglutina 135 ciutats del continent de més d’una trentena de països. La cocapital vallesana hi participa com a representant del Sistema Urbá de Terrassa, que engloba fins a onze municipis de la comarca amb una població total de 410.000 habitants. La trobada a Milà, més enllà de les qüestions formals de designar noves ciutats membres i renovar càrrecs de direcció, es va presentar com un espai de debat sobre com repensar Europa i sobre aspectes de l’economia compartida. I tot, en un any prou especial, el del 30è aniversari de la creació d’Eurocities.

 REPENSAR EUROPA

Un dels punts centrals a Milà va ser el de replantejar el paper de la Unió Europea en un període crític marcat pel Brexit britànic i l’augment de la desil·lusió en algunes estats membres. Així, des d’Eurocities es reitera la necessitat de comptar amb una Europa més forta gràcies al paper que hi puguin jugar les ciutats i els ciutadans. De fet, una de les conclusions principals de la trobada va ser una carta oberta que es va fer arribar a diferents líders nacionals europeus per animar-los i fer-los partíceps del paper d’excel·lència que des de les ciutats es juga en àmbits com l’acollida de refugiats, la innovació, la tolerància o l’economia. Per concretar-ho més, s’ha organtizat una cimera d’alcaldes a Brussel·les el 7 de març del 2017.

ECONOMIA COMPARTIDA

La trobada de Milà també va servir per posar damunt la taula iniciatives d’economia compartida que estan sacsejant la forma de funcionar de moltes ciutats pel que fa a nous models de negoci, llocs de treball amb alt valor afegit i altres alternatives.

CANVIS EN LA PRESIDÈNCIA D’EUROCITIES I DELS FÒRUMS

Milà també va servir per aprovar el nomenament de diferents ciutats en les responsabilitats de la xarxa. Així, la presidència pel 2017 va a mans de Ghent, mentre Estocolm ocuparà la vicepresidència i Varsòvia i Leipzig actuaran com a tresorer i secretari. Quan als sis fòrums, queden així: Birmingham i Espoo seran president i vicepresident del de Cultura; Barcelona i Malmö, del d’Afers Socials; Eindhoven i Bordeaux, del de Societat del Coneixement; Sofia i Manheim, del de Mobilitat; Amsterdam i Porto, del de Medi Ambient, i Viena i Nantes, del de Desenvolupament Econòmic. Recordem que cada Fòrum també compta amb diferents grups de treball (WG). Un dels WG de Desenvolupament Econòmic fa referència a Marca de Ciutat i Internacionalització (City Branding & International Economic Relations), que continuarà presidit per Gènova, però amb un canvi important a la vicepresidència, ja que el tàndem Rotterdam-Utrecht el relleva el també tàndem Barcelona-Sistema Urbà de Terrassa.

eurocities-mila-3eurocities-mila-2