“Reclamem el paper de les ciutats a Europa. Si no, Europa no s’acostarà a les ciutats”. Aquesta va ser una de les primeres afirmacions de l’expert en màrqueting i branding de ciutat Robbert Nesselaar, que el 21 de juny va oferir la conferència Branding Europe, branding Terrassa a la sala Europa del Vapor Universitari de Terrassa. Aquest expert holandès, director de la consultora Citymar, va exposar que una ciutat “és per a tothom”, però deixant clar que “no cada ciutat pot ser la millor en tot. Has d’escollir, tot i que puguis decebre algú en el camí”.

Nesselaar vincula molt el seu discurs sobre el paper de les ciutats amb la imatge d’Europa i llança el repte de quins són els objectius pels que volem ser coneguts, de quina manera i vers quin “públic” potencial. Quan es parla de marca de ciutat, hi ha la tendència a buscar un logo, un eslògan o fins i tot comptar amb un edifici emblemàtic que ens faci ressaltar, però “ni aquest ha de ser l’objectiu, ni és fàcil ser únic”, posant com a exemple diferents ciutats del món que compten amb un “emblemàtic” pont de Calatrava, tots molt igual entre ells, com poden ser Jerusalem, Sevilla, Dublin, Redding, Buenos Aires i València. O, com un altre exemple, ciutats i països amb eslògans molt similars.

Nesselaar va repassar la recent Estratègia d’identitat competitiva de Terrassa, així com el Pla de projecció internacional, tot valorant que es tracta d’una feina que ha implicat diferents actors de la ciutat durant gairebé dos anys. Segons l’expert holandès, la proposta de Terrassa “presenta una clara identitat competitiva, tot mostrant una ciutat inventiva, que treballa i que sap adaptar-se a noves situacions”. Prova d’això és la idea transversal d’esperit creatiu, “amb un enfocament cap els ciutadans”. I, molt important, “sense l’objectiu de comptar amb un logo o una campanya promocional, centrant-vos més en la construcció d’un relat de ciutat”. Nesselaar explica que l’estratègia internacionalitzadora egarenca “vol connectar amb Europa” i que, per fer-ho, “s’ha enfocat molt bé tot escollint els cinc eixos de treball: Salut, Cultura i Patrimoni, Hoquei, Audiovisual i Universitats. “Terrassa”, afegeix, “ha entès què és Europa, mentre altres ciutats diuen que no necessiten Europa”. Això sí, tenint molt present que “cada ciutat ha de jugar la seva pròpia lliga”, pel que Terrassa no pot “comparar-se” amb Barcelona, de la mateixa manera que Barcelona no ho pot fer amb “Tokyo, New York o Londres”. De fet, considera que “la marca de ciutat no ha de ser l’objectiu, sinó que ha de ser un mitjà”, sense crear una competició entre ciutats i “promovent més la col·laboració”.

Un aspecte que Nesselaar creu imprescindible és la connexió amb Europa des de les ciutats, tot i que és conscient que la Unió Europea no passa pel seu millor moment. “La imatge d’Europa”, detalla, “està marcada per temps turbulents per temes com els refugiats, el Brexit, els populismes i la crisi financera”, factors que deriven cap a “escepticisme, descontentament i crítica cap el sentiment europeista”. Amb tot, assenyala que cal apostar per una visió positiva i per tenir clar que Europa “té molts aspectes a valorar i per estar-ne orgullosos”. Quins? Parteix de la base de comptar amb un continent “bonic i amb nombroses fites assolides en termes de democràcia, llibertat, pau, estabilitat, cultura, art, economia i innovació”. Aquesta percepció més positiva, creu, ens ha de fer veure que “aquests aspectes els tenim gràcies a les nombroses contribucions positives de la ciutadania”.

En aquest punt, però, s’obren nombroses preguntes: Què necessita Europa per millorar la seva imatge? Com ha de gestionar la seva diversitat? S’ha d’entendre com un relat comú, un fil comú, un projecte conjunt? I en aquest procés, quin ha de ser el paper de les ciutats? Per desfer tot aquest entrellat, Nesselaar té clar que Europa pot aportar valor afegit a partir de diferents fronts: “Valorar aspectes com el mercat únic i la unió monetària, així com la lliure circulació de persones i aspectes com la seguretat i l’estabilitat, però sense caure en més normes de les necessàries ni en més poder polític i econòmic del necessari”.

En resum, Nesselaar aconsella que el treball de les ciutats per potenciar la seva marca en un context europeu “no ha de passar per campanyes temporals, logos i una retòrica fàcil”. Ni tan sols ha de buscar “solucions ràpides, una història que mostri una sola cara d’Europa o projectes grans i megalòmans que treballin la idea de l’orgull europeu”. No. El que cal fer és potenciar projectes “a llarg termini i des de baix, des de les mateixes ciutats”, tenint molt en compte “aquelles idees i projectes que sorgeixin de la ciutadania”. Ell parla de “moltes accions petites, les que poden acabar fent una gran diferència” i amb un treball de 365 dies l’any i 24 hores al dia, fugint de campanyes temporals. Algunes paraules que prioritza per enfocar aquesta feina són “intercanvi, enfocament sincer, creïble i transparent” i, especialment, “involucrant la comunitat” a partir d’un relat que expliqui qui som i què fem.

I tot i que Nesselaar defuig dels eslògans, hi ha una frase que repeteix en nombroses ocasions, i amb diferents enfocaments, i que podem utilitzar com a conclusió: “Tots els ciutadans podem contribuir en els projectes i ens en podem beneficiar”, amb un exemple que ell mateix destaca aplicat a Terrassa com és el de l’experiència dels pressupostos participatius.

Amadeu Aguado, Robbert Nesselaar i Joan Chicón


Foto: ifema.es

El centre cultural metropilità Medialab-Prado de Madrid va acollir fa uns dies el segon Infoday de la temporada sobre el programa europeu URBACT. Terrassa va ser una de les ciutats que hi va participar. Va ser també una bona ocasió per conèixer els resultats de les Action Planning Networks (APN) i el futur del finançament post Horitzó 2020. La trobada, en definitiva, va servir com a sessió d’informació, intercanvi d’experiències i resolució de dubtes. URBACT és un programa europeu d’intercanvi i aprenentatge adreçat a promoure el desenvolupament urbà sostenible i integrat en els municipis europeus. En 15 anys d’història ha comptat amb la participació de més de 550 ciutats de 29 països. URBACT està finançat conjuntament per la Comissió Europea (fons FEDER) i els estats membres.

Els municipis participants en les APN d’URBACT acaben de donar per conclòs el seu treball presentant el pla d’acció integral per a cada ciutat després d’un treball de dos anys i mig. Per això, van ser els protagonistes del bloc central de la sessió oberta a totes les ciutats, tècnics municipals, càrrecs electes i empreses col·laboradores entorn al Desenvolupament Urbà Sostenible. 

Maria Eugenia Martínez, de la Direcció general de Fons Europeus del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, i el responsable del Punt URBACT a Espanya i urbanista de Paisatge Transversal, Jon Aguirre Such, van ser els encarregats d’explicar els detalls del programa. “Els majors desafiaments a què ens enfrontem són a les ciutats”, va comentar Martínez, que va insistir en la importància d’establir sinergies entre URBACT i els plans de desenvolupament. De fet, Espanya és un dels països amb més presència al programa, amb 17 bones pràctiques reconegudes i ciutats en 15 xarxes seleccionades per passar a la segona fase de les Transfer Networks.  Aguirre va explicar les noves convocatòries d’URBACT que s’obriran en els propers mesos i l’oportunitat que representa per a les ciutats que ja han participat i les que ho faran. 

El següent bloc el va arrencar Lola Ortiz, de la Direcció General de Fons Europeus del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, acompanyada per Miguel Baiget, de la Direcció general d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment. Ortiz ressalta que “el 80% de la població es concentra en ciutats, per això Europa aposta per elles”. “La forma d’implementar el desenvolupament a Espanya arriba fins a ciutats de fins a 20.000 habitants, ja que ajuden a cohesionar el territori”, va comentar Ortiz.
La portaveu del Ministeri d’Hisenda va destacar que “tot i que no hi ha hagut prou fons per la quantitat d’estratègies de qualitat que s’han presentat”, l’impuls ha tingut gran impacte, ja que gairebé totes les poblacions de més de 50.000 habitants ja tenen una estratègia de desenvolupament urbà sostenible i el 70% de les menors de 20.000 també.
Per la seva banda, Miguel Baiget, es va centrar en parlar de la Nova Agenda Urbana. “L’objectiu és posar el valor del paper de les ciutats en el conjunt de les polítiques públiques”, va explicar el representant de Foment. Ell mateix va explicar que l’Agenda Urbana és un document estratègic encara que no normatiu, el que no treu importància al caràcter transversal que abasta des del canvi climàtic, a la pobresa, l’economia circular o el desenvolupament tecnològic, entre d’altres. 

Foto: ifema.es

FÒRUM DE LES CIUTATS

Madrid va acollir del 13 al 15 de juny la tercera edició del Fòrum de les Ciutats de Madrid. IFEMA va oferir una mirada transversal al món de les ciutats, de la seva gestió innovadora i del paper que juguen tots els actors que es relacionen en els entorns urbans. Una part es va dedicar a debatre sobre les anomenades Noves Economies Urbanes; des de la col·laborativa, sobre la qual ja s’ha creat un Grup de Reflexió, fins a la circular passant per les economies verd, blau i del bé comú. Aquesta visió de la ciutat i el paper de la ciutadania va ser abordada des de la principal agenda global de desenvolupament sostenible: Els 17Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2030 de Nacions Unides i les seves diferents implicacions, més enllà de l’Objectiu 11 dedicat específicament a les ciutats, amb la gestió urbana en canvi climàtic, aigua, energia neta, consum responsable, qualitat de vida i reducció de la desigualtat, entre d’altres. Un dels objectius en aquesta edició passava per poder escoltar desenes de bones pràctiques de ciutats espanyoles i llatinoamericanes. Per això, una sessió es va dedicar a URBACT, en la que diferents ciutats van poder exposar bones pràctiques urbanes (entre elles, localitats catalanes com Esplugues, Viladecans i Barcelona) i, altres, exemples dels Action Planning Networks, com va ser el cas d’Igualada amb el projecte Retalink per reactivar el comerç local.

 

 

 


Les ciutats poloneses de Cracòvia I Katowice van acollir la setmana passada la dotzena trobada annual de la xarxa de Ciutats Creatives de la UNESCO (UCCN), amb 450 delegats de gairebé 200 ciutats (d’uns 50 països). Una d’aquestes ciutats va ser Terrassa com a flamant Ciutat Creativa en la categoria de Cinema, una designació que va esdevenir una realitat el passat mes de novembre. La delegació terrassenca va estar encapçalada per l’alcalde, Alfredo Vega, i pel tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado.

L’alcalde, Alfredo Vega, durant la seva presentació / Foto: PAC

Terrassa és la primera ciutat espanyola en rebre aquesta distinció en la categoria de Cinema. Segons Aguado, “pertànyer a aquesta xarxa és una gran oportunitat, a més d’un reconeixement al nostre posicionament estratègic al sector audiovisual català, espanyol i europeu en educació (amb l’escola de cinema ESCAC entre les més destacades escoles europees), producció (Parc Audiovisual de Catalunya), rodatges (Terrassa Film Office) i nombroses iniciatives vinculades al cinema, com ara la Taula de l’Audiovisual”

L’alcalde, Alfredo Vega, també va participar en una taula rodona d’alcaldes i alcaldesses sobre creativitat i desenvolupament sostenible, una trobada que va tenir lloc a l’Ajuntament de Cracòvia, així com en el Fòrum d’alcaldes sobre creativitat al servei del lideratge de les ciutats, que es va celebrar en el Museu Municipal dels Transports i les Indústries de Katowice. En definitiva, oportunitats per a Terrassa per posicionar-se i per establir contactes per treballar en xarxa. De fet, un dels objectius de la UNESCO és que els governs locals es comprometin en l’aplicació de la Nova Agenda Urbana i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Terrassa ja està treballant aquests capítols a través de la seva participació a la xarxa EUROCITIES i com a líder europeu de la xarxa de Ciutats Intermèdies I-Cities.

Durant l’estada a Polònia, els representants municipals i del Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) van obrir una via de col·laboració amb la ciutat mexicana de Guadalajara, a més d’establir converses amb altres ciutats com Bilbao (Ciutat UNESCO en Disseny) i Denia (Gastronomia) per possibles futurs projectes. El mateix Aguado remarca que Creative Cities “és una excel·lent finestra de projecció exterior de Terrassa, una xarxa que permetrà establir noves aliances, impulsar projectes amb visió internacional i generar oportunitats culturals i de creació de feina i riquesa, en el context de l’estratègia de competitivitat, projecció exterior i internacionalització que l’Ajuntament ha fet pública recentment”.

A més de les sessions de treball, la trobada a Polònia va comptar amb la presentació de diversos esdeveniments artístics. De fet, l’eix principal era el de Creative crossroads (Cruïlles creatives), amb un èmfasi especial en la innovació i en establir vincles entre els diferents sectors creatius de la UNESCO (Artesania, Arts Digitals, Cinema, Disseny, Gastronomia, Literatura i Música). Cracòvia, per exemple, és Ciutat de Literatura (com Barcelona) des de 2013, mentre Katowice ho és de Música des de 2015. Una tercera ciutat polonesa, Lodz, també forma part de la UNESCO, en aquest cas en la categoria de Cinema, la mateixa que Terrassa i també des del passat 2017.

 

 

 

 

 

 



El programa “Let’s Clean Up Europe!” és una acció comuna a tot Europa per conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura i promoure accions de sensibilització a través de la recollida d’aquests residus abocats il·legalment als boscos, platges, marges de rius i altres entorns. A Terrassa, alumnes d’ESO de l’escola El Cingle i de l’INS Can Roca han participat en la neteja d’espais naturals. La campanya és una iniciativa impulsada per la Comissió Europea que consisteix en la retirada de deixalles al llarg d’una jornada i amb un caràcter lúdic i sensibilitzador, amb l’objectiu de conscienciar sobre la quantitat de residus que llencem de forma incontrolada a la natura.

L’INS Can Roca va fer l’activitat el 13 de maig, a un espai natural situat entre Torre-Sana i Torrebonica, mentre l’escola El Cingle la va fer el 13 de juny dins el marc del “Projecte d’Apadrinament de l’Anella Verda” a la zona compresa entre el
carrer del País Basc i Torrebonica, al camp del cementiri. 
La jornada es planteja com una acció directa de retirada dels residus. A mesura que els participants avancen en el recorregut, recullen les deixalles trobades al seu pas i les separen per tipologies per tal de facilitar-ne el reciclatge. Al final de la jornada, els joves calculen el volum de residus retirats i el pesen. Amb l’objectiu de conèixer
els resultats de les diferents accions de neteja, l’Agència de Residus de Catalunya
habilita uns qüestionaris de valoració adreçats als organitzadors de cada acció. En
ells se sol·liciten dades relatives a la quantitat, separació i tipologia de les deixalles
retirades, dades sobre la participació i balanç general de l’activitat.

Alumnes de l’INS Can Roca / Foto: anellaverdaterrassa.cat

En el cas de l’INS Can Roca, l’activitat es va obrir a les famílies del centre. Una vintena de participants van recollir durant la jornada matinal un total de vuit sacs
grans de plàstic i metall; dos sacs grans de rebuig; mig sac gran d’ampolles de vidre; dos coixins de sofà, un pneumàtic, dues cadiretes infantils pel cotxe i dos pots de
pintura. 
El 2017 la campanya va comptar amb la participació d’unes 8.000 persones en les 199 accions que es van realitzar a 37 comarques de Catalunya, la majoria de les quals estaven centrades a les zones més poblades. En total, es van recollir 75.602 kg de residus. De les zones naturals objecte de neteja, un 31% eren boscos i parcs naturals.
 

 


Terrassa va ser designada com a Ciutat Creativa per la UNESCO, en la secció Cinema, el passat mes d’octubre. Aquest organisme internacional reconeixia, així, el compromís de la ciutat de col·locar la creativitat en el centre de les seves estratègies. Un dels objectius del pla estratègic de Terrassa City of Film per aquest 2018 és el d’enfortir relacions amb altres ciutats creatives i aprendre de les seves experiències. Així, el passat mes de març representants de la Taula Local de l’Audiovisual de Terrassa van visitar la localitat britànica de Bradford, la primera que va rebre la designació com a Ciutat Creativa en la secció Cinema. L’equip de la Bradford City of Film, sota la direcció de Steve Abbot i David Wilson, va acollir la delegació terrassenca, en una trobada que va representar una oportunitat única per descobrir una àmplia gamma de bones pràctiques i èxits reeixits basats en la consciència social i visions creatives per al desenvolupament de la indústria cinematogràfica.

Les dues ciutats creatives comparteixen objectius similars: ambdues tenen com a objectiu fomentar la sostenibilitat urbana a través del camp creatiu del cinema, així com conservar el talent jove i potenciar la marca internacional de la ciutat en un context de competitivitat i oportunitats. En conseqüència, l’aprenentatge de la manera en què Bradford té èxit en diversos d’aquests aspectes en els darrers anys va ser una font d’inspiració per a Terrassa.

Terrassa i Bradford comparteixen un passat industrial tèxtil, així com l’accés a espais  singulars per dur-hi a terme rodatges. La trobada va ser una primera presa de contacte per intentar establir futures accions entre les dues ciutats i els representants terrassencs van tornar amb algunes idees a desenvolupar.

Enllaços:

Notícia al web de la UNESCO

Bradford City of Film

Terrassa City of Film

Parc Audiovisual de Catalunya / Foto: Cultura21


Foto: Rafel Casanova

El Dia d’Europa és el 9 de maig, però un seguit d’activitats durant tot el mes serveixen per apropar Europa i els projectes comunitaris a la ciutadania. En el cas de Terrassa, l’acte més important va tenir lloc divendres, 25 de maig, amb el ja tradicional concert que organitza el servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament. En aquest cas, una actuació a càrrec de la Banda de Terrassa, dirigida per Pol Pastor, i amb un repertori format per bandes sonores de pel·lícules i compositors d’origen europeu. El concert va tenir a l’Auditori Municipal de Terrassa, que força dies abans ja havia exhaurit les 330 localitats disponibles.

L’alcalde, Alfredo Vega / Foto: R.C.

L’alcalde de Terrassa, en el discurs previ al concert, va expressar la necessitat d’apropar-nos a la realitat d’Europa en una època d’incertesa. Vega va assenyalar que el mateix contingut del concert lliga perfectament “amb el nomenament de Terrassa com a Ciuat Creativa de la UNESCO dins de la secció Cinema”, a més de recordar la implicació de la ciutat en nombroses xarxes europees i internacionals, amb un esment especial a la xarxa EUROCITIES, ja que el concert també s’inclou en el seu projecte Cities4Europe. L’alcalde va apuntar que Europa i la seva ciutadania es troben en una cruïlla molt important i amb iniciatives perquè el rol dels ciutadans vagi tenint més pes. Aquesta participació haurà de venir precisament de la capacitat de les ciutats per estar presents i convertir-se en actors de primer ordre no tan sols quant a la idea de quina visió es tingui del projecte sinó també de formar part del procés de decisió i de disseny de les polítiques públiques que des de les institucions europees es decideixi implementar i que afecten tothom. Vega també va fer referència a línies de treball com la Nova Agenda Urbana, el repte dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la nova Política de Cohesió de cara al període 2021-2027.

Foto: J.T.

El concert va ser un recorregut molt original i variat al llarg d’una desena de pel·lícules com ara Cinema Paradiso, La Vida és Bella, Lawrence d’Aràbia, Braveheart, El Geperut de Notre Dame, Mary Poppins, La Bella i la bèstia, Pinotxo i Harry Potter, abans de finalitzar amb l’Himne a l’Alegria, l’himne d’Europa.

La Banda de Terrassa la formen un grup heterogeni de persones dins d’una franja d’edat d’entre els 10 i els 70 anys. La major part dels músics són estudiants de l’EMM – Conservatori de Terrassa, d’altres estudien a l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya) i la resta aprofiten l’oportunitat de ser membres de la Banda per seguir en contacte amb la música.

Foto: J.T.

Alcalde i regidors assistents al concert / Foto: R.C.

Foto: R.C.

 

 

 

 


Judith Plaza / Foto: La Torre

Una alumna de primer de batxillerat de l’INS Terrassa és la flamant guanyadora d’un concurs europeu que, com a premi, té una expedició a l’Àrtic. Judith Plaza ha aconseguit aquesta fita com a autora d’un dispositiu que determina la latitud terrestre mesurant el camp magnètic. És a dir, pot establir les coordinades de qualsevol lloc del planeta sense precisar GPS ni satèl·lits.

El projecte de Judith Plaza és un dels sis guanyadors del concurs europeu Edu-Arctic, al que s’hi van presentar 160 propostes de tot el continent. Judith Plaza i el seu tutor, el professor de tecnologia del centre terrassenc Jordi Escofet, viatjaran durant 12 dies del mes d’agost a les illes d’Svardbald, un arxipèlag amb uns 2.600 habitants i que forma part de Noruega. La seva principal particularitat és que es tracta de la zona habitada (amb població civil permanent) més al nord del planeta. Hi ha altres assentaments més al nord, per no només hi viuen equips d’investigadors de forma temporal.

El projecte de Plaza ha hagut de passar dos processos de selecció, havent fins i tot de defensar-lo per videoconferència davant de professors i investigadors universitaris de Polònia, Dinamarca. Noruega i les Illes Feroe. Edu-Arctic és un programa educatiu europeu que pretén atraure els joves estudiants a l’estudi de les ciències naturals i la recerca polar. EDU-ARCTIC treballa amb pràctiques innovadores en educació científica i proporciona un programa destinat a enfortir aquesta educació en les escoles, pensant especialment en alumnes de 13 a 20 anys i els seus professors. Entre les eines que ofereixen hi ha transmissions de seminaris web (amb continguts sobre investigació polar); una polarpedia, una enciclopèdia en línia amb expressions científiques, recursos educatius i diccionaris en, com a mínim, 5 idiomes europeus; el concurs que ha guanyat Judith Plaza; tallers per a mestres, i un sistema de monitoratge perquè les escoles observin i registrin dades fenomenològiques del seu entorn.


Representants del servei de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa van participar la setmana passada en una visita d’aprenentatge (peer-learning) a la ciutat turca d’Esmirna (en turc, Izmir), en una trobada entre Ciutats Pilot de la Cultura. Els responsables d’Esmirna van detallar que la ciutat fa un èmfasi especial en la governança de la cultura, l’educació i la seva dimensió econòmica. La ciutat també compta amb un bon rerefons en la integració d’una dimensió cultural en els processos de regeneració urbana, un aspecte que també s’està tenint en compte durant els darrers anys a Terrassa. A més d’una presentació de les polítiques culturals d’Izmir, la visita d’aprenentatge també va abordar temes com la mobilitat cultural i la creació de xarxes a Europa i la Mediterrània i les connexions entre la cultura i la inclusió social.

El 2016 Terrassa va ser seleccionada per participar en un projecte europeu sobre la cultura en les ciutats sostenibles. Un cop adoptat el document “Cultura 21: Accions”, amb els compromisos sobre el paper de la cultura en les ciutats sostenibles, en el marc de la cimera de la Cultura de la xarxa CGLU – Ciutats i Governs Locals Units, a Bilbao el mes de març de 2015, i després de l’exitosa experiència del programa de Ciutats Pilot el 2014, la Comissió de Cultura de la xarxa va llançar el programa «La Cultura en les ciutats sostenibles: Aprenent amb Cultura 21 Accions a Europa», en el qual es va postular l’Ajuntament de Terrassa a través del Servei de Cultura i amb el suport del Servei de Relacions Europees i Internacionals.

Aquest programa té com a objectiu permetre a les ciutats europees participar en un procés d’aprenentatge basat en els principis i les accions de Cultura 21; l’aprofundiment del treball de CGLU en matèria de cultura i desenvolupament sostenible, i i l’experiència i els coneixements de Culture Action Europe en matèria de representació i de presa en consideració de la veu dels agents de la societat civil de la cultura.

Terrassa conjuntament amb d’altres ciutats europees com, entre d’altres, Gabrovo (Bulgària), Galway (Irlanda), Esmirna (Turquia), Lisboa (Portugal), Namur (Bèlgica), Swansea (Gal·les – Regne Unit), Maastricht (Holanda) i Timisoara (Romania), està participant en un procés d’aprenentatge entre iguals, tot compartint coneixements sobre el paper de la cultura en les ciutats sostenibles.

El novembre de 2016 Terrassa ja va recollir en un document una primera anàlisi de l’autoavaluació de Cultura 21: Accions, amb uns resultats que situaven la ciutat per sobre de la mitjana global en tots els àmbits. Aquests, tenien en compte aspectes com els drets culturals; cultura, equitat i inclusió social; cultura i educació; patrimoni i diversitat; cultura i medi ambient; governança de la cultura; economia; planificació urbana i espai públic, i informació i coneixement. Posteriorment, ja es va redactar un PROGRAMA DE TREBALL com a Ciutat Pilot.

 

 


Assistents a Brussel·les / Foto: Vivian Hertz

Més de 80 de les principals ciutats europees es van unir el passat dilluns per llançar la campanya CITIES4EUROPE que durarà un any i que explorarà i promourà noves formes de democràcia. L’esdeveniment va ser un èxit, amb més de 500 persones que van assistir al debat principal a Brussel·les, a més dels que ho van seguir en directe via streaming. La campanya ha unit a 85 ciutats membres de EUROCITIES, i actualment hi ha més de 200 esdeveniments programats i compartits al lloc web Cities4Europe. Terrassa va estar representada pel tinent d’alcalde Amadeu Aguado i el cap del servei de Relacions Internacionals, Joan Chicón.

“Cities4Europe – Europa per a la ciutadania”:

• Involucrar els ciutadans en un diàleg sobre el nostre futur comú

• Inspirar tots els nivells de govern per posar les persones primer

• Impactar la manera en què es prenen decisions a Europa

Durant l’esdeveniment a Brussel·les, Daniël Termont, president d’EUROCITIES i alcalde de Gant, va dir que “és hora de canviar la nostra política. La UE necessita escoltar més i comprometre’s més amb els seus ciutadans. Com a líders locals i membres d’EUROCITIES, ens comprometem a incloure els nostres ciutadans en un diàleg sobre el nostre futur “

Ada Colau, alcalde de Barcelona, ​​va dir: “Avui els ciutadans estan adoptant cada cop més una acció col·lectiva a nivell local per fer front als reptes que experimenten. Com a autoritats locals treballem de prop per incloure els ciutadans en la nostra presa de decisions i podem compartir aquesta experiència amb altres nivells de govern “. En un moment en què Europa s’esforça per mantenir la seva legitimitat i rellevància davant la creixent desil·lusió i l’euroescepticisme, les ciutats poden proporcionar un vincle crític amb els ciutadans.

Philippe Close, alcalde de Brussel·les / Foto: V.Hertz

Philippe Close, alcalde de Brussel·les: “Les ciutats tenen experiència en fer les coses de manera diferent. Creant polítiques públiques amb els nostres ciutadans, aprofitem un potencial innovador que sovint coincideix amb les necessitats urbanes i europees “.

Cities4Europe reunirà aquestes idees a Edinburgh aquest novembre a la conferència anual d’EUROCITIES. Davant les eleccions europees de l’any vinent, la cimera d’alcaldes de març de 2019 serà una oportunitat perquè els alcaldes comparteixin les recomanacions més recents dels ciutadans amb líders nacionals i europeus.

Philippe Van Leeuw, director de cinema, i Philippe van Parijs, filòsof / Foto: Vivian Hertz

Philippe Van Parijs, economista i filòsof: “Les nostres ciutats necessiten una immobilitat agradable, no menys que la mobilitat sostenible. Cal reconquistar els espais públics i tornar a ser llocs per passejar i conèixer. Es necessita coratge per arribar-hi. A tot Europa, els ciutadans poden i han d’ajudar les autoritats a trobar-lo “.

 

Les ciutats participants a la campanya són: Amiens Metropole, Amsterdam, Angers Loire Metropole, Amberes, Arezzo, Atenes, Barcelona, ​​Berlín, Besiktas, Birmingham, Bolonya, Bonn, Bordeus, Braga, metròpoli de Brest, Bristol, ciutat de Brussel·les, Bydgoszcz, Chemnitz, Cluj-Napoca, Colònia, Dortmund, Dresden, Dublín, Dusseldorf, Edimburg, Espoo, Essen, EUROCITIES Oficina de Brussel·les, Florència, Gènova, Gant, Gijón, Glasgow, Göteborg, Guimaraes, Hagen, Hamburg, Hèlsinki, Leeuwarden, Leipzig, Lisboa, Ljubljana, Lodz, Madrid, Mannheim, Metropole Europeenne de Lille, Milà, Munic, Munster, Múrcia, Nantes, Niça Costa Blava, Nuremberg, Ostende, Oulu, París, Poznan, Riga, Rotterdam, Sarajevo, Skopje, Stavanger, Estocolm, Estrasburg, Stuttgart, Tallinn, Tbilisi, Sistema Urbà de Terrassa, Timisoara, Tirana, Tolosa, Torí, Utrecht, Valladolid, Vantaa, Viena, Varsòvia, Zagreb, Saragossa.

Bebat al BOZART

Karmenu Vella, comissari europeu de Medi Ambient


La ciutat de Terrassa comptarà durant els mesos de maig i juny amb diverses activitats orientades a reforçar el vincle i el coneixement entre la ciutadania i Europa. Aquestes activitats també formen part de la campanya CITIES4EUROPE, promoguda per la xarxa Eurocities.

Les tres activitats que us proposem són obertes a tothom. Si cliqueu sobre elles, hi trobareu més informació i com us hi podeu inscriure:

DIA D’EUROPA: CONCERT DE BANDES SONORES EUROPEES

El 9 de maig es commemora a tot Europa el dia en què l’any 1950 es van posar les bases del que havia de ser la Unió Europea. Després de dues guerres calia avançar en la cerca de vies possibles que garantissin el diàleg i l’estabilitat en les relacions entre els diversos països europeus que, a poc a poc, es van anar sumant al concepte d’aliança política, econòmica i social. L’anomenada “Declaració Schuman”, realitzada per l’aleshores ministre d’Afers Exteriors francès Robert Schuman a París el dia 9 de maig de 1950, va significar el primer pas per a la integració dels estats europeus a la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), embrió de l’actual Unió Europea.

Per celebrar aquesta fita i commemorar el Dia d’Europa, el servei de Relacions Europees i Internacionals i Projecció de la Ciutat de l’Ajuntament de Terrassa us convida a assistir a aquest concert de la Banda de Terrassa, que ens interpretarà un bandes sonores de pel·lícules o compositors d’Europa. El repertori compta amb peces de pel·lícules com Cinema Paradiso, La vida és bella, Laurence d’Aràbia, Braveheart, Mary Poppins i Harry Potter, entre d’altres.

Data: Divendres 25 de maig de 2018

Hora: 19,00h

Lloc: Auditori Municipal de Terrassa

Entrada lliure fins a completar l’aforament, prèvia confirmació electrònica a internacional@terrassa.cat

Foto: Comissió Europa

CURS D’ESTIU SOBRE LA UNIÓ EUROPEA

El servei de Relacions Europees i Internacionals organitza anualment un curs sobre la Unió Europea obert a la ciutadania amb l’objectiu d’aprofundir en el coneixement comunitari i posar sobre la taula les grans línies de debat actuals. Aquest 2018 ja arribem a la tretzena edició.

Totes les ponències tindran lloc a la Biblioteca Central de Terrassa (BCT).

El curs és gratuït.

Si us fa falta més informació, podeu escriure a: internacional@terrassa.cat

El programa previst és el següent:

PonentLaura Hagemann, membre de la Comissió Europea – DG Regio (política regional i urbana)

TemaPer confirmar

Data: 26 de juny de 2018, 18,30h

PonentAlbert Segura, periodista, subdirector de l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i corresponsal a Brussel·les durant 10 anys

TemaPer confirmar

Data: 3 de juliol de 2018, 18,30h

PonentConxi Muñoz, responsable del Centre de Documentació Europea de la UAB

TemaPer confirmar

Data: 10 de juliol de 2018, 18,30h

PonentAlfredo Corbalán, Brussels Territorial Cooperation

TemaPer confirmar

Data: 17 de juliol de 2018, 18,30h

CONFERÈNCIA DE ROBBERT NESSELAAR: BRANDING EUROPE, BRANDING TERRASSA

El màrqueting i el posicionament de marca també es poden associar a la projecció exterior d’una ciutat. Amb aquesta idea, Robbert Nesselaar ens oferirà una conferència sobre el posicionament d’una ciutat com Terrassa en el context europeu. Robbert Nesselaar, holandès, és el director general de Citymar Consultancy, empresa especialitzada en màrqueting de ciutat, posicionament de marca i desenvolupament d’idees urbanes. Col·labora amb diferents ciutats i ja fa 15 anys que treballa en la relació entre marca, desenvolupament i missió de ciutat.

Ponent: Robbert Nesselaar
 
Conferència: Branding Europe, branding Terrassa
 
Lloc: Sala d’actes Europa del Vapor Universitari de Terrassa, carrer de Colom, 114
 
Data: Dijous, 21 de juny de 2018, a les 18,30 hores
 
Inscripció (gratuïta): envieu un correu a internacional@terrassa.cat
 
Organitza: Ajuntament de Terrassa, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona