foto-grup-edfTerrassa reforça la seva presència a Eurocities, la principal xarxa de ciutats del continent, a l’assumir pel 2017 una de les dues vicepresidències del grup de treball de city branding (marca de ciutat) i internacionalització, inclòs dins del Fòrum de Desenvolupament Econòmic (EDF) de la xarxa. Terrassa hi participa com a sistema urbà (liderant un grup d’onze localitats vallesanes) i compartint aquest nou càrrec amb la ciutat de Barcelona. Aquesta vicepresidència es va aprovar el passat 28 d’octubre a Solna, Suècia, amb la participació de representants terrassencs en una de les dues conferències anuals del fòrum EDF.

La presidència del grup de treball recau en la localitat italiana de Gènova, mentre una altra vicepresidència l’assumeix la capital de la província belga de Flandes Oriental, Gant. Entre els objectius d’aquest grup pel 2017 hi ha el de focalitzar iniciatives de projecció de ciutat vers col·lectius amb targets molt específics o estudiar l’impacte de grans esdeveniments, entre els quals destaca el del festival de música electrònica Sonar de Barcelona.

EUROCITIES, amb més de tres dècades d’història, aglutina més de 120 ciutats de 30 països en sis fòrums temàtics. A efectes pràctics, és una plataforma per compartir coneixements i idees, intercanviar experiències i desenvolupar solucions innovadores a través de diferents grups i fòrums de treball.

estocolm-2-foto


1470755894_660801_1470767403_noticia_normal

El 30 de novembre s’il·luminarà un edifici emblemàtic de Terrassa per recordar la data de la primera abolició formal al ducat de la Toscana

Hi participen més de 2.000 ciutats de cinc continents, tot i que al món la pena capital encara és vigent en 58 països 

                                           
“La pena de mort és símbol peculiar de la barbàrie” deia l’escriptor i polític francès Víctor Hugo, però el cert és que la història està farcida d’un ús i abús de la pena capital, fins que el ducat de Toscana la va abolir el 1786. El 30 de novembre d’aquell any, Leopold d’Habsburg va promulgar la reforma del codi penal per abolir-la i fins i tot va ordenar la destrucció de tots els instruments emprats, convertint-se en la primera prohibició formal de l’època moderna. Des del 2002, aquesta data s’usa a nivell internacional per commemorar l’esdeveniment. Enguany, la XV edició de la jornada internacional Cities for Life-Ciutats per la Vida / Ciutats contra la Pena de mort se celebrarà poc abans de la votació de la moratòria universal de les execucions a l’Assemblea General de l’ONU, una bona oportunitat per mostrar el valor de les ciutats en el procés abolicionista.

Més de 2.000 ciutats dels cinc continents ─80 d’elles, capitals d’estat─ commemoraran enguany aquest dia amb iniciatives lúdiques i educatives en monuments o llocs simbòlics. La comunitat cristiana de Sant Egidi, que treballa des de fa anys en aquest front, es va adreçar a l’Ajuntament de Terrassa perquè es comprometi públicament a favor del respecte a la vida i la dignitat humana i sobre la urgència d’eliminar la pràctica inhumana de la pena capital del panorama jurídic i penal dels estats. És per això, que el consistori terrassenc s’ha adherit a aquesta campanya mundial i es sumarà a la iniciativa d’il·luminar de manera especial algun edifici emblemàtic de la ciutat el 30 de novembre.

Fa poques setmanes el president de Turquia Recep Tayyip Erdogan va encendre totes les alarmes al dir que s’estava plantejant restablir la pena de mort al seu país, abolida tot just el 2004, en un continent, Europa, on la pena només és vigent a Bielorrússia. La Comissió Europea ja va advertir que això podia provocar aturar les negociacions sobre l’ingrés de Turquia a la Unió Europea. Segons dades d’Amnistia Internacional, 103 països han abolit la pena de mort per a tots els delictes, tot i que a la pràctica l’abolició ja arriba als 141. Aquesta és la part positiva, però també vol dir que encara hi ha pena de mort en 58 estats i territoris. De fet, Amnistia calcula que el 2015 es van dur a terme 1.615 execucions, el 50% més que l’any anterior. 9 de cada 10 van tenir lloc a Iran, Pakistan i l’Aràbia Saudí, tot i que cal tenir en compte que en molts estats no hi ha dades, amb el cas especialment preocupant de la Xina, on aquestes dades es consideren un secret d’estat.

La jornada mundial Ciutats per la vida és una iniciativa internacional promoguda per la Comunitat de Sant Egidi, amb el suport de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort, a la qual pertany Amnistia Internacional juntament amb una seixantena d’organitzacions. Es tracta d’una oposició a la pena de mort en tots els casos, sense excepció i amb independència de la naturalesa i circumstàncies del delicte. La solució, doncs, passa per abordar d’una manera efectiva els problemes del sistema de justícia penal, una actuació policial efectiva, la celebració de judicis justos, millores en educació i el ple respecte als drets humans, com a claus per reduir els índexs de delinqüència.

En la jornada de l’any passat, en l’acte celebrat a la ciutat de Barcelona, Shujaa Graham va dir: “Els joves sou el futur. Vosaltres teniu somnis, jo malsons pel meu passat delictiu i nou anys al corredor de la mort. Aprofiteu l’educació i sigueu solidaris amb els més pobres per fer un món millor”. Graham és tot un referent en la lluita contra la pena de mort als Estats Units. El 1973 se’l va involucrar de forma injusta en l’assassinat d’un guarda de presons a Califòrnia. Va ser condemnat a mort, fins que se’l va declarar innocent i se’l va alliberar el 1981.
immagini_delle_citt_per_la_vita_contro_la_pena_di_morte_10

 


participacio-ribera

Terrassa participa a la cimera mundial de Ciutats i Governs Locals Units a Bogotà, on pot presentar les mesures per recuperar la funció social de l’habitatge, a més de participar en diferents comissions i signar un document de suport al procés de pau a Colòmbia

“Veus locals per a un món millor”. Aquest va ser el lema que va presidir la setmana passada (entre el 12 i el 15 d’octubre) la cinquena cimera mundial a Bogotà organitzada per Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), la reunió més gran que es fa al món d’alcaldes i representants de governs locals, amb l’objectiu de debatre propostes sobre desenvolupament sostenible, mobilitat i cultura, entre molts d’altres temes. Un dels moments culminants de la cimera va ser l’elecció com a nou president de l’organisme pels pròxims tres anys de l’ex alcalde de Johannesburg, el sud-africà Mpho Parks Tau, que suceeix en el càrrec l’alcalde d’Istanbul, Kadir Topbas. En la mateixa sessió es van escollir com a copresidents els alcaldes de Quito (Perú), París, Konya (Turquia) i Guangzhou (Xina), a més de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. A Bogotà s’hi van reunir gairebé 3.000 representants polítics per abordar els principals reptes de futur dels governs locals i regionals. La mateixa Colau va declarar a l’agència EFE que “érem moltes les ciutats que donàvem suport a Parks Tau”, a més de valorar que sigui el primer de l’Àfrica, “un continent emergent que ha estat relegat sempre a una segona i tercera línia”, assenyala l’alcaldessa. CGLU es va fundar el 2004 amb l’objectiu que governs locals i regionals tinguin veu en els processos internacionals, especialment els que tenen a veure amb la definició de l’agenda del desenvolupament sostenible. Actualment, CGLU està format per un miler de ciutats de 140 estats.

 

El paper de Terrassa (1): presentació de mesures sobre habitatge i participació en altres comissions

Terrassa va jugar un paper important a la cimera celebrada a la capital colombiana, ja que la tinent d’alcalde Rosa Maria Ribera hi va poder presentar les mesures desenvolupades per la ciutat per afrontar la situació d’emergència en matèria d’habitatge derivada de la crisi de la darrera dècada, a més d’altres línies de l’acció municipal. Ribera hi va assistir acompanyada de la directora de l’àrea de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Helena Alcaraz, i el responsable del departament de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón. Ribera va poder exposar la iniciativa municipal d’obrir expedients sancionadors a les entitats financeres per tenir pisos buits, recuperant així la funció social de l’habitatge, mesura que Terrassa va ser la primera ciutat a aplicar. La representant terrassenca també va parlar del desenvolupament de l’Agenda 21 de la Cultura a Terrassa, durant una sessió que va centrar-se en la transversalitat d’aquesta agenda amb altres àmbits com educació, urbanisme, governabilitat i inclusió social.

Segons Ribera, trobades com aquesta “ajuden a posar en valor el paper dels governs locals, que tant a Catalunya com a la resta del món són els que estan en contacte més directe amb la realitat i amb les persones”. Durant les quatre jornades de treball, la tinent d’alcalde egarenca va participar en diverses comissions de treball, com les de Cultura, Mediterrània, Inclusió Social i Democràcia Participativa.

cglu-debat-agenda-21-3

El paper de Terrassa (2): document de suport al procés de pau a Colòmbia

Terrassa també ha estat una de les ciutats que ha subscrit una declaració internacional de suport al procés de pau a Colòmbia, amb un document signat per una quinzena de ciutats i institucions d’Espanya ─en aquest cas, amb els consistoris catalans de Barcelona, Granollers i Badalona, a més del Fons Català per la Cooperació i el Desenvolupament─, França, Mèxic, Senegal, Turquia i Uruguai.

ribera-a-signatura-acord-suport-al-proces-de-pau-a-colombia

 

El paper de Terrassa (3): l’alcalde Ballart, membre del Consell Mundial

Durant la cimera, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va ser reelegit com a membre del Consell Mundial, l’òrgan normatiu principal de CGLU.

 

El paper de Terrassa (4): nou grup de treball de Ciutats Intermèdies

Terrassa també ha estat una de les ciutats fundadores d’un nou grup de treball de CGLU anomenant Ciutats Intermèdies ─per a poblacions de més de 20.000 habitants i menys d’un milió─ i liderat per la localitat marroquina de Chefchaouen, amb el seu alcalde Mohamed Sefiani al capdavant. Terrassa hi tindrà un paper actiu, treballant de forma conjunta amb la presidència en el seu desenvolupament. Actualment hi ha unes 9.000 ciutats intermèdies a tot el món, i es calcula que el 2030 més de la meitat de la població urbana mundial viurà en aquesta categoria de ciutats.         En el pla d’acció del grup de treball es va proposar la creació d’un Fòrum Mundial de les Ciutats Intermèdies; la primera edició es farà el 2018 al Marroc, però durant el 2017 ja caldrà organitzar seminaris regionals continentals sobre temàtiques específiques per oferir material científic i polític al Fòrum. El document marc que es va debatre a Colòmbia es nodreix de tres anys de treball del Grup de Ciutats Intermèdies de CGLU, amb la col·laboració directa de la Càtedra UNESCO de la Universitat de Lleida. Les ciutats que van participar al grup durant la cimera colombiana van ser, juntament amb Terrassa i Chefchaouen, Dehiwela, a Sri Lanka; Odienné, a Costa de Marfil i Cuenca, a l’Equador.

president-ciudades-intemerdias-alcalde-chaouen

 

El paper de Terrassa (5): relacions bilaterals

La trobada a Colòmbia també va servir per estrènyer contactes de Terrassa amb altres ciutats amb les que ja existeixen relacions bilaterals i per fer nous contactes per a possibles intercanvis de bones pràctiques amb localitats com ara París, Barcelona, Quito, Madrid, Bogotà o la canadenca Vaudreil-Dorion.

rosa-m-ribera-manuela-carmena-i-joan-chicon

 

 


img_5189

La nova Sala Europa del Vapor Universitari acull la taula rodona Europa, a debat, amb la presència del representant de la Generalitat a la UE, Amadeu Altafaj, i altres experts en política comunitària

Text: JORDI TORRENTS / Fotos: ÒSCAR PERICAS

Debatre sobre Europa no és pas nou. Si ens remuntem a un llunyà 1849, trobem com l’escriptor, i polític amb gran visió europeista, Víctor Hugo, va expressar el seu desig d’un continent unit amb un discurs farcit de força i emoció al Congrés de la Pau de París. L’autor d’Els Miserables va dir que “arribarà un dia en què no hi hagi més camps de batalla que els mercats que s’obrin al comerç i els esperits que s’obrin a les idees”. Segle i mig (i escaig) més tard, la Unió Europea ja ha teixit tres dècades d’història, però no es pot dir que es trobi en el seu moment més àlgid. La crisi del Brexit, l’Europa de diferents velocitats, el paper de Catalunya, les politiques d’asil i la (mal anomenada) crisi de refugiats, el desafiament d’Hongria i els partits d’extrema dreta euròfobs van ser alguns dels temes que van planar i es van creuar en la taula rodona “Europa, a debat” que ahir es va celebrar al Vapor Universitari de Terrassa. De fet, va ser el primer acte que va acollir la sala d’actes d’aquest edifici amb el nou nom de Sala Europa. A la taula, presidida pel tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, hi van participar quatre ponents de nivell com el representant de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj; la periodista del diari ARA i investigadora associada al Centre d’investigació, docència, documentació i divulgació sobre les relacions internacionals i el desenvolupament (CIDOB); el politòleg i investigador per Europa del mateix CIDOB, Pol Morillas, i la doctora en Dret i professora de Dret Internacional a la Universitat Pompeu Fabra, Sílvia Morgades. Com a cloenda del debat, el president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer, va entregar al regidor de Cultura terrassenc, Jordi Flores, el Diploma Europeu en reconeixement a la tasca de la Biblioteca Central de Terrassa (BCT) a l’hora d’organitzar activitats en favor de la construcció europea.

Amadeu Altafaj: “El Brexit és una altra esquerda a Europa”

Amadeu Altafaj va remarcar que “invertir en relacions internacionals des de l’àmbit local és un segell de qualitat per a ciutats com Terrassa”, tot i admetre que Europa “està en crisi”. La sortida del Regne Unit farà que passem de 28 a 27 estats: “Mai ha passat. Mai hem perdut un estat que, a més, és de pes”, lamenta qui en el seu moment va ser el responsable de comunicació del president de la Comissió Europea, Durão Barroso, i que també creu que el Brexit no és més que “una altra esquerda” que cal afegir a “la manca de resposta coordinada en el tema dels refugiats i a la crisi de legitimitat i el conflicte de sobiranies”. Altafaj també assenyala la necessitat de Catalunya de “ser actius i compromesos a Europa, però també crítics”, a més de lamentar que el creixement de l’extrema dreta al continent és una realitat trista però que en un país veí com França “ja s’està produint en tres generacions de la família Le Pen”.

 

Carme Colomina: “Europa està més dividida que mai i cal recosir les diferències”

Colomina va tocar el crostó a la Unió Europea perquè creu que “té problemes per explicar-se”. Aquesta periodista, que ha cobert cimeres i conflictes en una vintena de països, es qüestiona “si falta relat i connexió amb la ciutadania”. Té clar que “hi ha vida després del Brexit, però quina vida? La del terrorisme i els populismes euròfobs?”. Per tot això, creu que “Europa està més dividida que mai i cal recosir les diferències, ja que no hi ha una Europa, n’hi ha moltes”. Colomina posa èmfasi en l’error d’anomenar crisi a la situació dels refugiats i alerta que es tracta de l’exemple “més clar” dels mals del projecte europeu. Aquests mals comencen amb un problema de discurs, ja que “Europa diu que cal repartir els refugiats, però després blinda fronteres”, però també per un problema de lideratge ─”no el veig, ni en Merkel”─ i per un tercer d’alternativa. Respecte aquest darrer punt, la que va ser corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel·les, lamenta que vagi creixent l’extrema dreta, amb exemples molt preocupants i evidents en països com Eslovàquia, Dinamarca, Holanda, França i Alemanya, agreujat pel fet que el mateix president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, “ara diu que la solidaritat no es pot imposar, quan abans parlava de multar els estats que no acceptessin acollir refugiats”.

 

Pol Morillas: “El referèndum hongarès és una bufetada a la Unió Europea”

Morillas també va fer referència a la crisi del Brexit tot assenyalant que és una crisi “més profunda del que sembla”, amb riscos en tres fronts diferents. Primer, el de la “desafecció política”. El politòleg apunta que ens trobem “en la política de la post-veritat, ja que ens basem més en els discursos, en els missatges que semblin convincents encara que no vagin corroborats per dades o per la realitat”. Aquesta lectura creu que es pot aplicar al missatge que, mar enllà, està llançant Donald Trump, però que en àmbit europeu es troba en el recent referèndum d’Orban a Hongria o en la sortida del Regne Unit. Morillas lamenta, per exemple, que s’equipari refugiats amb terrorisme, quan no hi ha evidències que hi hagi una relació directa, de la mateixa manera que Trump no aporta dades per justificar la construcció d’un mur entre els Estats Units i Mèxic. El cas hongarès, tot i l’alleujament que suposa que el referèndum no s’hagi pogut validar, creu que és “una bufetada a la Unió Europea”, ja que es va planificar “per destruir i per dividir”. Morillas coincideix amb Colomina al dir que “falta una narrativa europea” i posa com exemple el fet que el dia després del referèndum del Regne Unit sobre la seva continuació a la UE, “la frase més buscada pels britànics a Google va ser Què és la Unió Europea?”.

 

Sílvia Morgades: “Europa viu una tensió no resolta en l’afany d’esdevenir un estat federal”

La doctora Morgades considera que, al més pur estil d’una sèrie de televisió, encara hi ha una “tensió no resolta” per part de la Unió Europea en el seu possible afany d’esdevenir un estat federal europeu. Aquesta experta en règim internacional del refugi i l’asil detalla que hi ha massa reptes interns i externs a resoldre, a més d’apuntar que molts dubtes sorgeixen per una qüestió, simplement, de números: “El 2015 hi va haver 1,2 milions de sol·licituds d’asil a la UE, una xifra que pot semblar baixa si es compara amb els 500 milions d’habitants de la unió, però que va fer saltar les alarmes si es compara amb els 400.000 sol·licitants de l’any anterior”. Critica la manca de cintura d’Europa a l’hora d’afrontar aquesta tema i lamenta que s’hagi de comptar per milers els morts al mar Mediterrani. També critica que es parlés molt de l’Espai Schengen que havia de permetre la lliure circulació entre països: “És fals, ja que no té en compte els refugiats”, el que ha comportat passos il·legals i concentracions de persones que fugen de situacions de guerra en zones com Itàlia, Grècia o els països de l’Est.

Canal Terrassa n’ha parlat

img_5198

img_5218


Ponents a la jornada

La jornada ‘City màrqueting and branding’ sobre projecció de ciutat reuneix 190 persones per entendre i debatre sobre la imatge terrassenca

Text i fotos: JORDI TORRENTS

Els habitants de Yakutsk, a la Sibèria, expliquen que la seva és la ciutat més freda del món, ja que conviuen amb mercuri que es congela, ferro que s’esquerda i termòmetres que arriben a gairebé 90 graus sota zero. Els libis d’Al Azizya, en canvi, presumeixen ―sí, reivindiquen aquest “honor” en disputa tèrmica amb el Vall de la Mort californià― de ser la més calorosa, mentre els 10.000 aniversaris celebrats per Jericó li atorguen el títol de ciutat habitada més antiga. Qui més qui menys, doncs, busca algun tret distintiu vinculat al lloc on viu, tot i que hi ha qui creu que, de fet, les ciutats no existeixen. O no acaben d’existir mai, sempre en procés de destrucció i construcció, de canvi constant. Escrivia Italo Calvino que les ciutats, en realitat, són un conjunt de moltes coses: memòries, signes d’un llenguatge i llocs d’intercanvi, però no tan sols de mercaderies, sinó de paraules, desitjos i records. Com és una ciutat? Com és la nostra ciutat? Com la veiem? Com la veuen els demés? Per oferir eines a l’hora de projectar la ciutat de Terrassa, la sala d’actes del Vapor Universitari va acollir dimecres la jornada Imatge, competitivitat i projecció de la ciutat. City Màrqueting and Branding, que va reunir 190 persones per entendre i debatre sobre la importància dels beneficis que pot aportar el fet de comptar amb una imatge clara, forta i positiva de la ciutat. La jornada va comptar amb una segona part a la tarda, amb un grup més reduït de 30 persones, per analitzar en grups la imatge actual de Terrassa, així com els seus actius i fortaleses i els reptes de futur.

En la inauguració de la jornada, el tinent d’alcalde Amadeu Aguado va apuntar que un dels compromisos actuals en l’actual pla de mandat de la ciutat passa per “la necessitat de la nostra projecció com a element per fer visible la ciutat i poder accedir a aquelles iniciatives que comportin un aprofitament de les nostres polítiques públiques en benefici de tota la ciutadania”. Aquest posicionament, segons Aguado, ha de facilitar “l’atracció de coneixement i recursos cap a la ciutat”, a més de permetre “exercir influència en processos territorials i ciutadans”.

Tornant a Calvino, les imatges que ens ofereix sobre les ciutats es mouen entre les de ciutats felices, però que s’esvaeixen amagades entre ciutats infelices. L’autor ens relata un seguit de belleses en una ciutat concreta ―ja sigui un teatre de cristall, carrers amb paviment d’estany o un gall que, cada matí, canta des d’una torre―, però que el viatger ja coneix per haver-les vist en altres llocs, un viatger que, en el fons, només es deixarà encisar per vivències diferents. I aquí, és on sorgeix de nou la idea de la marca de ciutat, que ha d’anar més enllà del tòpic comercial i, és clar, d’un logotip més o menys enginyós.

El primer ponent a la jornada va ser el professor del departament de Comunicació de la Universitat de Vic Jordi de San Eugenio, que va emfasitzar l’error de vincular marca territorial a màrqueting corporatiu. “La marca”, explica, “implica recursos, però també renúncies i tenir clar que tot s’ha de plantejar de baix a dalt, tenint en compte la ciutadania”. De San Eugenio, periodista i geògraf, insisteix molt en tots aquells processos de comunicació que es duen a terme des del territori, amb èmfasi especial en el turisme, el paisatge i les marques de lloc. Per això, la marca de territori la vincula a qualsevol espai geogràfic, ja sigui rural, urbà o estatal. Entén que una marca comercial “no és el mateix que una marca de territori”, ja que aquesta requereix dinamitzar un espai, una gestió més complexa que implica la ciutadania i que es vincula “a un sentit de lloc, d’identitat”. Què necessita, doncs, Terrassa? “Construir una història, una narració del lloc per transferir identitat i valor de marca del territori als productes i serveis locals”. De San Eugenio aclareix que aquest territori no cal limitar-lo a una ciutat, ja que es pot apostar per una “construcció de comunitats” entre quatre o cinc municipis, amb capacitat fins i tot de generar noves fronteres geogràfiques. El ponent posa exemples de projectes vinculats a Terrassa com ara l’Anella Verda o la declaració de principis del document Eix Estil Terrassa (del 2014), que recollia la necessitat de repensar les bases de la identitat terrassenca. Però sempre, sempre, sempre, des de la base, des de la ciutadania. Com? “No té massa secret”, diu, “ja que cal saber d’on venim i començar a pensar cap a on volem anar”. I, de nou sempre, sempre, sempre, “trepitjant territori aplicant allò que Pau Vila deia de la geografia de l’espardenya”, sense cansar-nos “d’explicar, d’embolcallar i d’implicar la gent”.

El segon ponent va ser l’expert internacional en imatge i promoció territorial Juan Carlos Belloso, que va refermar la idea de la identitat en la marca, més enllà d’un nom i un logotip. Segons Belloso, “no vivim aïllats i cal construir una identitat que tingui en compte la història, l’art, la religió, la cultura i els valors, entre d’altres”. Què vol Terrassa? El ponent entén que cal fugir de models com, per exemple, el de Dubai, “amb un posicionament comercial de transgressió, però que potser no ofereix una imatge de sostenibilitat”. Terrassa pot centrar-se en aquella oferta que la fa diferent, com pot ser la presència d’estudis d’enginyeria aeronàutica, per tal d’enfortir una imatge mental subjectiva en públics diferents. Cal fer-ho “a partir d’un relat coherent i vinculat al relat de l’àrea de Barcelona”, gestionant i coordinant diferents actors del territori. “El valor diferencial ha de fer que la gent vulgui visitar Terrassa, estudiar-hi, treballar-hi, invertir-hi i instal·lar-s’hi”. Belloso parla de marques de ciutat que han funcionat molt bé, com ara Nova York i Amsterdam, però també és cert que parlem de grans urbs, amb unes qualitats que, d’entrada, compten amb una força fora del comú. Però també cita ciutats com Bilbao, “que ha sabut transformar la seva imatge des del territori i amb noves icones”, Vitòria, Girona, Tàrrega i Igualada (amb el tema del tèxtil i la pell). Aquesta, de fet, també és una qüestió a plantejar-se: Terrassa s’ha de centrar en un referent o en varis? De què parlem, de modernisme, de castells, de jazz, d’hoquei, de la Seu d’Ègara? “Cal entendre els actius i què signifiquen”, remarca.

El tercer i darrer bloc de la jornada oberta va ser amb una taula rodona amb la participació del director gerent de la Cambra de Comerç de Terrassa, Josep Prats, per enfocar el tema des de la projecció econòmica; el cap del servei de Turisme de l’Ajuntament de Terrassa, Jordi Garreta, per parlar de la imatge de la ciutat i l’atracció turística; el professor d’Òptica Aplicada de la UPC, Santiago Royo, per parlar de l’atracció de talent, i el representant del Club d’Internacionalització de la patronal Cecot, Carles Anglada, per centrar el debat en la internacionalització. El mateix Anglada va alertar del “risc” que té Terrassa de quedar-se “diluïda” per la marca Barcelona, tot i que també va explicar que és una marca “que hem d’utilitzar”, tot fent referència a la possibilitat d’entendre territoris més amplis, tal com esmenta De San Eugenio. “En què som bons, únics i complementaris?”, es qüestiona Anglada. Santiago Royo va per la mateixa línia i considera que l’atracció d’estudiants ha d’anar liderada per aquella oferta que sigui única en un campus egarenc on, cada dia, hi venen 4.000 estudiants. Això sí, “cal solucionar temes de mobilitat i d’aparcament”. En l’àmbit de promoció turística, Jordi Garreta explica que compten amb estratègies pròpies nascudes d’un pla de desenvolupament turístic des de fa un parell d’anys “dut a terme amb un procés de participació i amb la idea de projectar una imatge real de la ciutat”. El darrer ponent de la taula, Josep Prats, llança la pregunta de si des de fora ens reconeixen com a ciutat industrial. “Sí, encara”, respon. I rebla el clau preguntant si Terrassa té pes industrial. “Sí, però…”, un però condicionat al fet que la ciutat no marca un lideratge clau en aquest capítol en el seu entorn immediat. Així, cal repensar si Terrassa pot comptar amb una projecció com a ciutat industrial, capítol que creu que cal “reactivar amb més inversió en sectors innovadors i del coneixement”.

En resum, tal com va detallar Juan Carlos Belloso al tancar la jornada oberta, Terrassa necessita “conèixer qui som”, però també “com ens veuen”, entendre quina és la identitat pròpia. I per fer-ho, la recepta és clara: visió realista, actius clars, implicar tots els agents possibles ―des de temes turístics fins a fiscals, passant per la promoció de sòl industrial― i, sempre, sempre, sempre tenir en compte la ciutadania per detectar allò que ens identifica i ens fa reconeixibles.

de-san-eugenio-aguado-alcaraz-i-chicon-2-retocat

de-san-eugenio-retocat

benvinguda-4-retocat

public-3-retocat

 


El dimarts 19 de juliol de 2016 va tenir lloc la darrera sessió del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea que organitza anualment el Servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa. En aquesta ocasió la conferència, titulada “Del cost de la no Europa al cost de la retro Europa” va ser a càrrec del Sr. Jordi Bacaria, catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona (en excedència) i actualment director del CIDOB.

Jordi_Bacaria_opt


El dimarts 12 de juliol de 2016 va tenir lloc la tercera sessió del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea que organitza anualment el Servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa. En aquesta ocasió la conferència, titulada “Democratitzar Europa, última parada” va ser a càrrec de Pere Almeda, jurista i politòleg, professor associat de Ciència Política de la UB. Ha estat assessor del Govern de la Generalitat i del Parlament Europeu i actualment és membre de l’executiva de la Fundació Catalaunya Europa.

Pere Almeda_opt

 


Durant els propers sis mesos Eslovàquia presidirà el Consell de la Unió Europea, de juliol a desembre de 2016. L’1 de juliol, el president de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker i el primer ministre eslovac, Robert Fico, van donar el tret de sortida a la presidència eslovena, que tindrà quatre prioritats: la política econòmica, la modernització del mercat únic, una política d’immigració i asil sostenible i una Europa compromesa a nivell global.

Més informació: http://www.eu2016.sk/en

logo_zmurk

 

 

 


El dimarts 5 de juliol de 2016 va tenir lloc la segona sessió del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea que organitza anualment el Servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa. En aquesta ocasió la conferència, titulada “La crisi de la Unió Europea” va ser a càrrec d’Eliseo Oliveras, analista sobre els afers de la Unió Europea (UE), Economia i Relacions Internacional a “El Periódico”, que va parlar dels reptes actuals que travessa la Unió Europea, com el dels refugiats o el Brexit entre d’altres.

Curs UE

 

 


El dimarts 28 de juny de 2016 ha donat el tret de sortida a l’onzena edició del Curs d’Estiu sobre la Unió Europea que organitza anualment el Servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa. L’encarregada de fer-ho ha estat Maria Badia, actual directora general de Relacions Exteriors de la Secretaria d’Afers Exteriors i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya. La conferència ha estat presentada a càrrec d’Amadeu Aguado, Tinent d’alcalde delegat de Relacions Europees i Internacionals, i ha tingut lloc a la Sala d’Actes de la Biblioteca Central de Terrassa, que ha comptat amb més d’una trentena d’assistents.

L’experiència i expertesa de la Maria Badia en l’àmbit de la Unió Europea han servit per a tractar temes de rigorosa actualitat, com ara el recent referèndum dut a terme al Regne Unit per a la sortida del país de la UE o Brexit. Tanmateix, la conferència s’ha titulat “L’Europa dels anys 50 versus l’Europa de l’actualitat” i ha destacat aspectes com la creació de la UE i la integració progressiva dels diferents Estats membres, així com l’efecte de l’actual crisi financera i monetària que ha comportat una desigualtat manifesta en el si de la Unió, la qual es coneix amb el nom de “l’Europa de les dues velocitats”.

Finalment, en acabar la conferència, s’ha reservat una espai per al torn de preguntes  al públic assistent que volien manifestar la seva opinió o que tenien algun dubte sobre aspectes relacionats amb la UE. Les preguntes, a grans trets, han versat entorn els aspectes negatius de la crisi econòmica actual, la dificultat d’elaborar pressupostos per part dels Estats Membres i el desafiament que suposa combatre la radicalització del terrorisme dins les fronteres europees.

Més informació: http://www.terrassa.cat/curs-d-estiu-sobre-la-ue

DSC_0004_opt