Font: El País / Agències

foto-roaming

Trucar o consultar internet a través del mòbil des de qualsevol país de la Unió Europea deixarà de ser una tortura a partir del mes de juny de l’any que ve, 2017. Això sí, amb límits per assegurar que hi ha un us correcte, segons la darrera proposta de la Comissió Europea. Si els operadors detecten un us irregular des de l’estranger durant, com a mínim, quatre mesos, podran demanar explicacions al client i fins i tot imposar-li càrrecs a la factura.

Brussel·les ha anat donant tombs amb la normativa que ha de regular l’us del roaming (els càrrecs extra per utilitzar el telèfon mòbil des de l’estranger), ja que va arribar a proposar eliminar el recàrrec només 90 dies l’any o 30 dies seguits. Calia, però, tenir la normativa enllestida i, finalment, es va optar per no posar limitacions, tot i que segueix sent una mica ambigua la idea de controlar els possibles abusos, tal com reclamen les companyies telefòniques. El que sembla clar és que l’usuari ha de tenir “un vincle estable” amb l’Estat membre on paga les tarfies de mòbil.


20161128_150345

Terrassa, juntament amb el seu Sistema Urbà, és una de les onze ciutats europees que participa en el projecte SPIMA, un ambiciós estudi que pretén analitzar particularitats de cada territori pel que fa a planificació estratègica i a gestió de temes transversals a tota l’àrea (la de Terrassa inclou també Sant Cugat del Vallès, Rubí, Sant Quirze del Vallès, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Castellbisbal, Rellinars, Matadepera i Sant Llorenç Savall). L’arrencada oficial del projecte va tenir lloc el passat 28 de novembre a Brussel·les, en una trobada que va comptar amb la participació de representants de l’Ajuntament de Terrassa.

L’SPIMA forma part del programa europeu ESPON (European Observation Netword for Territorial Development and Cohesion), vinculat a la Comissió Europea des del 2004, i pretén reforçar el paper d’àrees metropolitanes que tinguin en compte aspectes claus com la sosteniblitat, la cooperació territorial, l’impacte territorial i l’economia verda, entre d’altres. L’SPIMA es concretarà a través d’un estudi que farà la Universitat de Wageningen, amb l’objectiu d’identificar aquelles polítiques territorials que permetin una millor cohesió territorial i un desenvolupament harmoniós. Per fer-ho, cal revelar quines són les potencialitats de cada territori. En el cas del Sistema Urbà de Terrassa, una primera presentació parla d’una zona de 348 quilòmetres quadrats que cal rellegir com un espai unitari i interrelacionat, pensant especialment en elements agroforestals de l’entorn de cadascun dels municipis.

El potencial de cada zona es valorarà a partir de SET ELEMENTS bàsics:

  • Localitzacions estratègiques comunes, com ara hospitals, transports o centres comercials, ja sigui amb una dimensió horitzontal (entre els municipis de l’àrea) o vertical (entre els municipis i els governs autonòmics o fins i tot nacionals)
  • Limitar i gestionar l’expansió territorial.
  • Estimular àrees d’atracció de llocs de treball.
  • Infraestructures i mobilitat.
  • Conservació i protecció del medi ambient, amb èmfasi especial en les àrees verdes, el paisatge i zones de cultiu i de proximitat.
  • Incloure tots els actors rellevants en el procés (privats, públics i societat civil)
  • Identificar possibles desequilibris financers locals i fomentar incentius econòmics per estimular el desenvolupament desitjat.

El resultat final serà una guia sobre desenvolupament i planificació territorial de cadascuna de les onze àrees territorials. Juntament amb el Sistema Urbà de Terrassa, hi trobem les àrees de Praga, Viena, Lille, Brno, Torí, Lió, Brussel·les, Zuric, Akhersus i Oslo.

 

 


Dissabte va ser un dia, mai millor dit, especial, ja que els sis districtes de Terrassa van dur a terme activitats en paral·lel que van omplir la ciutat de festa i color, però també de reivindicació i de recordar que encara queda feina per fer sota el lema “No em posis barreres, no et posis barreres”. Us deixem algunes imatges del Dia Europeu i Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Fotos: Jordi Torrents

_dsc0187_dsc0173_dsc0209_dsc0303_dsc0312

 


L’objectiu d’aquest blog és informar i difondre, és clar, però també creiem que és important donar a conèixer algunes convocatòries. Per això, us fem cinc cèntims de dues iniciatives interessants:

CE4

1. europa de les diversitats

Europa de les diversitats

PROGRAMA: De Drets, igualtats  ciutadania

QUI EL CONVOCA: Direcció General de Justícia de la Unió Europea

INFORMACIÓ: El programa drets, igualtat i ciutadania de la direcció general de justícia de la UE vol contribuir al desenvolupament d’una àrea on la igualtat i els drets de les persones siguin promoguts i protegits per les institucions. Totes les accions que desenvolupa aquest programa persegueixen obtenir resultats que vagin més enllà de les mateixes fronteres dels estats membres.

CONVOCATÒRIA:

Europa de les diversitats. Pressupost 1 milió d’euros. Termini: Fins el 28/02/2017. La convocatòria té com a objectiu difondre la comprensió mútua, l’acceptació i la tolerància per a una profitosa convivència entre diferents grups ètnics, religiosos, nacionals i lingüístics, mitjançant el finançament de diferents tipus de projectes pilot: 1 Formació, seminaris, tallers i conferències, 2 Intercanvi de bones pràctiques, i 3 Identificar pràctiques discriminatòries.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:

  • Promoure la no-discriminació.
  • Combatre el racisme, la xenofòbia, l’homofòbia i altres formes d’intolerància.
  • Promoure els drets de les persones amb discapacitat.
  • Promoure la igualtat entre dones i homes i la integració de la perspectiva de gènere.
  • Prevenir la violència contra els nens, els joves, les dones i altres grups de risc (Daphne).
  • Promoure els drets de l’infant.
  • Assegureu-vos que el més alt nivell de protecció de dades.
  • Promoure els drets derivats de la ciutadania de la Unió.
  • Fer complir els drets del consumidor.

POSSIBLES ACCIONS:

  • Activitats de formació (intercanvi de personal, tallers, desenvolupament de mòduls de formació, etc) 
  • Aprenentatge mutu, activitats de cooperació, l’intercanvi de bones pràctiques, avaluacions interorganitzatives, el desenvolupament d’eines TIC.
  • Activitats de sensibilització, difusió i conferències.
  • Suport als actors principals (ONG i xarxes europees clau, les autoritats dels Estats membres que apliquin el dret de la Unió, etc) 
  • Activitats d’anàlisi (estudis, recopilació de dades, el desenvolupament de metodologies comunes, indicadors, enquestes, elaboració de guies etc)

 

2. acciONS urbanES innovadorES

Accions Urbanes Innovadores

PROGRAMA: Fons Estructurals

QUI EL CONVOCA: La Comissió Europea i la Secretaria d’Acció Urbana

INFORMACIÓ: AUI és una iniciativa de la Comissió Europea, a través del qual la institució proporciona recursos a les àrees urbanes de tot Europa per provar noves solucions per afrontar reptes urbans. Té un pressupost total del FEDER de 372 milions d’euros per al període 2014-2020.

OBJECTIUS:

Els temes per a la segona convocatòria d’AUI són:

  • L’ECONOMIA CIRCULAR
  • LA MOBILITAT URBANA SOSTENIBLE
  • LA INTEGRACIÓ D’IMMIGRANTS I REFUGIATS

ACCIONS:

Pressupost El projecte de pressupost màxim és de 5 milions d’euros, amb un 80% de cofinançament. 


dscn6209Terrassa durà a terme enguany un seguit d’activitats descentralitzades als sis districtes de la ciutat sota el lema ‘No em posis barreres, no et posis barreres!’

 Text i fotos: Jordi Torrents

Aquest any, Terrassa celebra el dia amb un seguit d’activitats dins d’una jornada inclusiva adreçada a tota la ciutadania i amb activitats descentralitzades als sis districtes de la ciutat. El lema terrassenc d’enguany és No em posis barreres, no et posis barreres! Durant la jornada es repartiran tríptics amb consells de tracte adequat a persones amb discapacitat per a unes relaciones més inclusives entre població amb i sense discapacitat. El hashtag #TerrassaTrencaBarreres servirà per compartir fotos i missatges de la jornada a Twitter.

En àmbit comunitari, la Comissió Europea proposa un seguit d’activitats, juntament amb l’European Disability Forum, al llarg d’una setmana (fins el 10 de desembre) amb el lema Junts per la inclusió. Així, s’enceta en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i s’acaba en el Dia Internacional dels Drets Humans. De fet, és la primera vegada que es durà a terme el que anomenen la Setmana de la Discapacitat i el Desenvolupament, amb l’objectiu de convertir-ho en una cita anual. Es pot seguir la informació a través de les xarxes a #EUDisabilty.

Discapacitat és un terme encara amb un prefix negatiu que ens recorda el camí que encara cal fer per aconseguir ja no una societat integradora (que no és més que limitar-se a acceptar, a tolerar un grup dins d’un altre), i sí una d’inclusiva, que no faci diferències i que permeti una major dignitat, participació activa i apoderament. El 3 de desembre és la que data que, malauradament, encara serveix per reivindicar, per celebrar el Dia Europeu i Internacional de les Persones amb Discapacitat (que no persones discapacitades, un altre petit avenç en la nostra forma de parlar). De fet, ja es parla més de capacitats diverses o diversitat funcional, però aquesta és una altra història.

cartell-dia-discapacitat-terrassa

triptic-consells-discapacitat

eudaypersonsdisabilities_final2dscn6202

 


eurocities-mila-1

Text: Jordi Torrents / Fotos: Joan Chicón

Terrassa va participar entre el 16 i el 18 de novembre a l’Assemblea General d’Eurocities, xarxa que ja aglutina 135 ciutats del continent de més d’una trentena de països. La cocapital vallesana hi participa com a representant del Sistema Urbá de Terrassa, que engloba fins a onze municipis de la comarca amb una població total de 410.000 habitants. La trobada a Milà, més enllà de les qüestions formals de designar noves ciutats membres i renovar càrrecs de direcció, es va presentar com un espai de debat sobre com repensar Europa i sobre aspectes de l’economia compartida. I tot, en un any prou especial, el del 30è aniversari de la creació d’Eurocities.

 REPENSAR EUROPA

Un dels punts centrals a Milà va ser el de replantejar el paper de la Unió Europea en un període crític marcat pel Brexit britànic i l’augment de la desil·lusió en algunes estats membres. Així, des d’Eurocities es reitera la necessitat de comptar amb una Europa més forta gràcies al paper que hi puguin jugar les ciutats i els ciutadans. De fet, una de les conclusions principals de la trobada va ser una carta oberta que es va fer arribar a diferents líders nacionals europeus per animar-los i fer-los partíceps del paper d’excel·lència que des de les ciutats es juga en àmbits com l’acollida de refugiats, la innovació, la tolerància o l’economia. Per concretar-ho més, s’ha organtizat una cimera d’alcaldes a Brussel·les el 7 de març del 2017.

ECONOMIA COMPARTIDA

La trobada de Milà també va servir per posar damunt la taula iniciatives d’economia compartida que estan sacsejant la forma de funcionar de moltes ciutats pel que fa a nous models de negoci, llocs de treball amb alt valor afegit i altres alternatives.

CANVIS EN LA PRESIDÈNCIA D’EUROCITIES I DELS FÒRUMS

Milà també va servir per aprovar el nomenament de diferents ciutats en les responsabilitats de la xarxa. Així, la presidència pel 2017 va a mans de Ghent, mentre Estocolm ocuparà la vicepresidència i Varsòvia i Leipzig actuaran com a tresorer i secretari. Quan als sis fòrums, queden així: Birmingham i Espoo seran president i vicepresident del de Cultura; Barcelona i Malmö, del d’Afers Socials; Eindhoven i Bordeaux, del de Societat del Coneixement; Sofia i Manheim, del de Mobilitat; Amsterdam i Porto, del de Medi Ambient, i Viena i Nantes, del de Desenvolupament Econòmic. Recordem que cada Fòrum també compta amb diferents grups de treball (WG). Un dels WG de Desenvolupament Econòmic fa referència a Marca de Ciutat i Internacionalització (City Branding & International Economic Relations), que continuarà presidit per Gènova, però amb un canvi important a la vicepresidència, ja que el tàndem Rotterdam-Utrecht el relleva el també tàndem Barcelona-Sistema Urbà de Terrassa.

eurocities-mila-3eurocities-mila-2

 
 

 


foto-grup-edfTerrassa reforça la seva presència a Eurocities, la principal xarxa de ciutats del continent, a l’assumir pel 2017 una de les dues vicepresidències del grup de treball de city branding (marca de ciutat) i internacionalització, inclòs dins del Fòrum de Desenvolupament Econòmic (EDF) de la xarxa. Terrassa hi participa com a sistema urbà (liderant un grup d’onze localitats vallesanes) i compartint aquest nou càrrec amb la ciutat de Barcelona. Aquesta vicepresidència es va aprovar el passat 28 d’octubre a Solna, Suècia, amb la participació de representants terrassencs en una de les dues conferències anuals del fòrum EDF.

La presidència del grup de treball recau en la localitat italiana de Gènova, mentre una altra vicepresidència l’assumeix la capital de la província belga de Flandes Oriental, Gant. Entre els objectius d’aquest grup pel 2017 hi ha el de focalitzar iniciatives de projecció de ciutat vers col·lectius amb targets molt específics o estudiar l’impacte de grans esdeveniments, entre els quals destaca el del festival de música electrònica Sonar de Barcelona.

EUROCITIES, amb més de tres dècades d’història, aglutina més de 120 ciutats de 30 països en sis fòrums temàtics. A efectes pràctics, és una plataforma per compartir coneixements i idees, intercanviar experiències i desenvolupar solucions innovadores a través de diferents grups i fòrums de treball.

estocolm-2-foto


1470755894_660801_1470767403_noticia_normal

El 30 de novembre s’il·luminarà un edifici emblemàtic de Terrassa per recordar la data de la primera abolició formal al ducat de la Toscana

Hi participen més de 2.000 ciutats de cinc continents, tot i que al món la pena capital encara és vigent en 58 països 

                                           
“La pena de mort és símbol peculiar de la barbàrie” deia l’escriptor i polític francès Víctor Hugo, però el cert és que la història està farcida d’un ús i abús de la pena capital, fins que el ducat de Toscana la va abolir el 1786. El 30 de novembre d’aquell any, Leopold d’Habsburg va promulgar la reforma del codi penal per abolir-la i fins i tot va ordenar la destrucció de tots els instruments emprats, convertint-se en la primera prohibició formal de l’època moderna. Des del 2002, aquesta data s’usa a nivell internacional per commemorar l’esdeveniment. Enguany, la XV edició de la jornada internacional Cities for Life-Ciutats per la Vida / Ciutats contra la Pena de mort se celebrarà poc abans de la votació de la moratòria universal de les execucions a l’Assemblea General de l’ONU, una bona oportunitat per mostrar el valor de les ciutats en el procés abolicionista.

Més de 2.000 ciutats dels cinc continents ─80 d’elles, capitals d’estat─ commemoraran enguany aquest dia amb iniciatives lúdiques i educatives en monuments o llocs simbòlics. La comunitat cristiana de Sant Egidi, que treballa des de fa anys en aquest front, es va adreçar a l’Ajuntament de Terrassa perquè es comprometi públicament a favor del respecte a la vida i la dignitat humana i sobre la urgència d’eliminar la pràctica inhumana de la pena capital del panorama jurídic i penal dels estats. És per això, que el consistori terrassenc s’ha adherit a aquesta campanya mundial i es sumarà a la iniciativa d’il·luminar de manera especial algun edifici emblemàtic de la ciutat el 30 de novembre.

Fa poques setmanes el president de Turquia Recep Tayyip Erdogan va encendre totes les alarmes al dir que s’estava plantejant restablir la pena de mort al seu país, abolida tot just el 2004, en un continent, Europa, on la pena només és vigent a Bielorrússia. La Comissió Europea ja va advertir que això podia provocar aturar les negociacions sobre l’ingrés de Turquia a la Unió Europea. Segons dades d’Amnistia Internacional, 103 països han abolit la pena de mort per a tots els delictes, tot i que a la pràctica l’abolició ja arriba als 141. Aquesta és la part positiva, però també vol dir que encara hi ha pena de mort en 58 estats i territoris. De fet, Amnistia calcula que el 2015 es van dur a terme 1.615 execucions, el 50% més que l’any anterior. 9 de cada 10 van tenir lloc a Iran, Pakistan i l’Aràbia Saudí, tot i que cal tenir en compte que en molts estats no hi ha dades, amb el cas especialment preocupant de la Xina, on aquestes dades es consideren un secret d’estat.

La jornada mundial Ciutats per la vida és una iniciativa internacional promoguda per la Comunitat de Sant Egidi, amb el suport de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort, a la qual pertany Amnistia Internacional juntament amb una seixantena d’organitzacions. Es tracta d’una oposició a la pena de mort en tots els casos, sense excepció i amb independència de la naturalesa i circumstàncies del delicte. La solució, doncs, passa per abordar d’una manera efectiva els problemes del sistema de justícia penal, una actuació policial efectiva, la celebració de judicis justos, millores en educació i el ple respecte als drets humans, com a claus per reduir els índexs de delinqüència.

En la jornada de l’any passat, en l’acte celebrat a la ciutat de Barcelona, Shujaa Graham va dir: “Els joves sou el futur. Vosaltres teniu somnis, jo malsons pel meu passat delictiu i nou anys al corredor de la mort. Aprofiteu l’educació i sigueu solidaris amb els més pobres per fer un món millor”. Graham és tot un referent en la lluita contra la pena de mort als Estats Units. El 1973 se’l va involucrar de forma injusta en l’assassinat d’un guarda de presons a Califòrnia. Va ser condemnat a mort, fins que se’l va declarar innocent i se’l va alliberar el 1981.
immagini_delle_citt_per_la_vita_contro_la_pena_di_morte_10

 


participacio-ribera

Terrassa participa a la cimera mundial de Ciutats i Governs Locals Units a Bogotà, on pot presentar les mesures per recuperar la funció social de l’habitatge, a més de participar en diferents comissions i signar un document de suport al procés de pau a Colòmbia

“Veus locals per a un món millor”. Aquest va ser el lema que va presidir la setmana passada (entre el 12 i el 15 d’octubre) la cinquena cimera mundial a Bogotà organitzada per Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), la reunió més gran que es fa al món d’alcaldes i representants de governs locals, amb l’objectiu de debatre propostes sobre desenvolupament sostenible, mobilitat i cultura, entre molts d’altres temes. Un dels moments culminants de la cimera va ser l’elecció com a nou president de l’organisme pels pròxims tres anys de l’ex alcalde de Johannesburg, el sud-africà Mpho Parks Tau, que suceeix en el càrrec l’alcalde d’Istanbul, Kadir Topbas. En la mateixa sessió es van escollir com a copresidents els alcaldes de Quito (Perú), París, Konya (Turquia) i Guangzhou (Xina), a més de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. A Bogotà s’hi van reunir gairebé 3.000 representants polítics per abordar els principals reptes de futur dels governs locals i regionals. La mateixa Colau va declarar a l’agència EFE que “érem moltes les ciutats que donàvem suport a Parks Tau”, a més de valorar que sigui el primer de l’Àfrica, “un continent emergent que ha estat relegat sempre a una segona i tercera línia”, assenyala l’alcaldessa. CGLU es va fundar el 2004 amb l’objectiu que governs locals i regionals tinguin veu en els processos internacionals, especialment els que tenen a veure amb la definició de l’agenda del desenvolupament sostenible. Actualment, CGLU està format per un miler de ciutats de 140 estats.

 

El paper de Terrassa (1): presentació de mesures sobre habitatge i participació en altres comissions

Terrassa va jugar un paper important a la cimera celebrada a la capital colombiana, ja que la tinent d’alcalde Rosa Maria Ribera hi va poder presentar les mesures desenvolupades per la ciutat per afrontar la situació d’emergència en matèria d’habitatge derivada de la crisi de la darrera dècada, a més d’altres línies de l’acció municipal. Ribera hi va assistir acompanyada de la directora de l’àrea de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Helena Alcaraz, i el responsable del departament de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón. Ribera va poder exposar la iniciativa municipal d’obrir expedients sancionadors a les entitats financeres per tenir pisos buits, recuperant així la funció social de l’habitatge, mesura que Terrassa va ser la primera ciutat a aplicar. La representant terrassenca també va parlar del desenvolupament de l’Agenda 21 de la Cultura a Terrassa, durant una sessió que va centrar-se en la transversalitat d’aquesta agenda amb altres àmbits com educació, urbanisme, governabilitat i inclusió social.

Segons Ribera, trobades com aquesta “ajuden a posar en valor el paper dels governs locals, que tant a Catalunya com a la resta del món són els que estan en contacte més directe amb la realitat i amb les persones”. Durant les quatre jornades de treball, la tinent d’alcalde egarenca va participar en diverses comissions de treball, com les de Cultura, Mediterrània, Inclusió Social i Democràcia Participativa.

cglu-debat-agenda-21-3

El paper de Terrassa (2): document de suport al procés de pau a Colòmbia

Terrassa també ha estat una de les ciutats que ha subscrit una declaració internacional de suport al procés de pau a Colòmbia, amb un document signat per una quinzena de ciutats i institucions d’Espanya ─en aquest cas, amb els consistoris catalans de Barcelona, Granollers i Badalona, a més del Fons Català per la Cooperació i el Desenvolupament─, França, Mèxic, Senegal, Turquia i Uruguai.

ribera-a-signatura-acord-suport-al-proces-de-pau-a-colombia

 

El paper de Terrassa (3): l’alcalde Ballart, membre del Consell Mundial

Durant la cimera, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va ser reelegit com a membre del Consell Mundial, l’òrgan normatiu principal de CGLU.

 

El paper de Terrassa (4): nou grup de treball de Ciutats Intermèdies

Terrassa també ha estat una de les ciutats fundadores d’un nou grup de treball de CGLU anomenant Ciutats Intermèdies ─per a poblacions de més de 20.000 habitants i menys d’un milió─ i liderat per la localitat marroquina de Chefchaouen, amb el seu alcalde Mohamed Sefiani al capdavant. Terrassa hi tindrà un paper actiu, treballant de forma conjunta amb la presidència en el seu desenvolupament. Actualment hi ha unes 9.000 ciutats intermèdies a tot el món, i es calcula que el 2030 més de la meitat de la població urbana mundial viurà en aquesta categoria de ciutats.         En el pla d’acció del grup de treball es va proposar la creació d’un Fòrum Mundial de les Ciutats Intermèdies; la primera edició es farà el 2018 al Marroc, però durant el 2017 ja caldrà organitzar seminaris regionals continentals sobre temàtiques específiques per oferir material científic i polític al Fòrum. El document marc que es va debatre a Colòmbia es nodreix de tres anys de treball del Grup de Ciutats Intermèdies de CGLU, amb la col·laboració directa de la Càtedra UNESCO de la Universitat de Lleida. Les ciutats que van participar al grup durant la cimera colombiana van ser, juntament amb Terrassa i Chefchaouen, Dehiwela, a Sri Lanka; Odienné, a Costa de Marfil i Cuenca, a l’Equador.

president-ciudades-intemerdias-alcalde-chaouen

 

El paper de Terrassa (5): relacions bilaterals

La trobada a Colòmbia també va servir per estrènyer contactes de Terrassa amb altres ciutats amb les que ja existeixen relacions bilaterals i per fer nous contactes per a possibles intercanvis de bones pràctiques amb localitats com ara París, Barcelona, Quito, Madrid, Bogotà o la canadenca Vaudreil-Dorion.

rosa-m-ribera-manuela-carmena-i-joan-chicon

 

 


img_5189

La nova Sala Europa del Vapor Universitari acull la taula rodona Europa, a debat, amb la presència del representant de la Generalitat a la UE, Amadeu Altafaj, i altres experts en política comunitària

Text: JORDI TORRENTS / Fotos: ÒSCAR PERICAS

Debatre sobre Europa no és pas nou. Si ens remuntem a un llunyà 1849, trobem com l’escriptor, i polític amb gran visió europeista, Víctor Hugo, va expressar el seu desig d’un continent unit amb un discurs farcit de força i emoció al Congrés de la Pau de París. L’autor d’Els Miserables va dir que “arribarà un dia en què no hi hagi més camps de batalla que els mercats que s’obrin al comerç i els esperits que s’obrin a les idees”. Segle i mig (i escaig) més tard, la Unió Europea ja ha teixit tres dècades d’història, però no es pot dir que es trobi en el seu moment més àlgid. La crisi del Brexit, l’Europa de diferents velocitats, el paper de Catalunya, les politiques d’asil i la (mal anomenada) crisi de refugiats, el desafiament d’Hongria i els partits d’extrema dreta euròfobs van ser alguns dels temes que van planar i es van creuar en la taula rodona “Europa, a debat” que ahir es va celebrar al Vapor Universitari de Terrassa. De fet, va ser el primer acte que va acollir la sala d’actes d’aquest edifici amb el nou nom de Sala Europa. A la taula, presidida pel tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, hi van participar quatre ponents de nivell com el representant de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj; la periodista del diari ARA i investigadora associada al Centre d’investigació, docència, documentació i divulgació sobre les relacions internacionals i el desenvolupament (CIDOB); el politòleg i investigador per Europa del mateix CIDOB, Pol Morillas, i la doctora en Dret i professora de Dret Internacional a la Universitat Pompeu Fabra, Sílvia Morgades. Com a cloenda del debat, el president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer, va entregar al regidor de Cultura terrassenc, Jordi Flores, el Diploma Europeu en reconeixement a la tasca de la Biblioteca Central de Terrassa (BCT) a l’hora d’organitzar activitats en favor de la construcció europea.

Amadeu Altafaj: “El Brexit és una altra esquerda a Europa”

Amadeu Altafaj va remarcar que “invertir en relacions internacionals des de l’àmbit local és un segell de qualitat per a ciutats com Terrassa”, tot i admetre que Europa “està en crisi”. La sortida del Regne Unit farà que passem de 28 a 27 estats: “Mai ha passat. Mai hem perdut un estat que, a més, és de pes”, lamenta qui en el seu moment va ser el responsable de comunicació del president de la Comissió Europea, Durão Barroso, i que també creu que el Brexit no és més que “una altra esquerda” que cal afegir a “la manca de resposta coordinada en el tema dels refugiats i a la crisi de legitimitat i el conflicte de sobiranies”. Altafaj també assenyala la necessitat de Catalunya de “ser actius i compromesos a Europa, però també crítics”, a més de lamentar que el creixement de l’extrema dreta al continent és una realitat trista però que en un país veí com França “ja s’està produint en tres generacions de la família Le Pen”.

 

Carme Colomina: “Europa està més dividida que mai i cal recosir les diferències”

Colomina va tocar el crostó a la Unió Europea perquè creu que “té problemes per explicar-se”. Aquesta periodista, que ha cobert cimeres i conflictes en una vintena de països, es qüestiona “si falta relat i connexió amb la ciutadania”. Té clar que “hi ha vida després del Brexit, però quina vida? La del terrorisme i els populismes euròfobs?”. Per tot això, creu que “Europa està més dividida que mai i cal recosir les diferències, ja que no hi ha una Europa, n’hi ha moltes”. Colomina posa èmfasi en l’error d’anomenar crisi a la situació dels refugiats i alerta que es tracta de l’exemple “més clar” dels mals del projecte europeu. Aquests mals comencen amb un problema de discurs, ja que “Europa diu que cal repartir els refugiats, però després blinda fronteres”, però també per un problema de lideratge ─”no el veig, ni en Merkel”─ i per un tercer d’alternativa. Respecte aquest darrer punt, la que va ser corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel·les, lamenta que vagi creixent l’extrema dreta, amb exemples molt preocupants i evidents en països com Eslovàquia, Dinamarca, Holanda, França i Alemanya, agreujat pel fet que el mateix president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, “ara diu que la solidaritat no es pot imposar, quan abans parlava de multar els estats que no acceptessin acollir refugiats”.

 

Pol Morillas: “El referèndum hongarès és una bufetada a la Unió Europea”

Morillas també va fer referència a la crisi del Brexit tot assenyalant que és una crisi “més profunda del que sembla”, amb riscos en tres fronts diferents. Primer, el de la “desafecció política”. El politòleg apunta que ens trobem “en la política de la post-veritat, ja que ens basem més en els discursos, en els missatges que semblin convincents encara que no vagin corroborats per dades o per la realitat”. Aquesta lectura creu que es pot aplicar al missatge que, mar enllà, està llançant Donald Trump, però que en àmbit europeu es troba en el recent referèndum d’Orban a Hongria o en la sortida del Regne Unit. Morillas lamenta, per exemple, que s’equipari refugiats amb terrorisme, quan no hi ha evidències que hi hagi una relació directa, de la mateixa manera que Trump no aporta dades per justificar la construcció d’un mur entre els Estats Units i Mèxic. El cas hongarès, tot i l’alleujament que suposa que el referèndum no s’hagi pogut validar, creu que és “una bufetada a la Unió Europea”, ja que es va planificar “per destruir i per dividir”. Morillas coincideix amb Colomina al dir que “falta una narrativa europea” i posa com exemple el fet que el dia després del referèndum del Regne Unit sobre la seva continuació a la UE, “la frase més buscada pels britànics a Google va ser Què és la Unió Europea?”.

 

Sílvia Morgades: “Europa viu una tensió no resolta en l’afany d’esdevenir un estat federal”

La doctora Morgades considera que, al més pur estil d’una sèrie de televisió, encara hi ha una “tensió no resolta” per part de la Unió Europea en el seu possible afany d’esdevenir un estat federal europeu. Aquesta experta en règim internacional del refugi i l’asil detalla que hi ha massa reptes interns i externs a resoldre, a més d’apuntar que molts dubtes sorgeixen per una qüestió, simplement, de números: “El 2015 hi va haver 1,2 milions de sol·licituds d’asil a la UE, una xifra que pot semblar baixa si es compara amb els 500 milions d’habitants de la unió, però que va fer saltar les alarmes si es compara amb els 400.000 sol·licitants de l’any anterior”. Critica la manca de cintura d’Europa a l’hora d’afrontar aquesta tema i lamenta que s’hagi de comptar per milers els morts al mar Mediterrani. També critica que es parlés molt de l’Espai Schengen que havia de permetre la lliure circulació entre països: “És fals, ja que no té en compte els refugiats”, el que ha comportat passos il·legals i concentracions de persones que fugen de situacions de guerra en zones com Itàlia, Grècia o els països de l’Est.

Canal Terrassa n’ha parlat

img_5198

img_5218