img_5189

La nova Sala Europa del Vapor Universitari acull la taula rodona Europa, a debat, amb la presència del representant de la Generalitat a la UE, Amadeu Altafaj, i altres experts en política comunitària

Text: JORDI TORRENTS / Fotos: ÒSCAR PERICAS

Debatre sobre Europa no és pas nou. Si ens remuntem a un llunyà 1849, trobem com l’escriptor, i polític amb gran visió europeista, Víctor Hugo, va expressar el seu desig d’un continent unit amb un discurs farcit de força i emoció al Congrés de la Pau de París. L’autor d’Els Miserables va dir que “arribarà un dia en què no hi hagi més camps de batalla que els mercats que s’obrin al comerç i els esperits que s’obrin a les idees”. Segle i mig (i escaig) més tard, la Unió Europea ja ha teixit tres dècades d’història, però no es pot dir que es trobi en el seu moment més àlgid. La crisi del Brexit, l’Europa de diferents velocitats, el paper de Catalunya, les politiques d’asil i la (mal anomenada) crisi de refugiats, el desafiament d’Hongria i els partits d’extrema dreta euròfobs van ser alguns dels temes que van planar i es van creuar en la taula rodona “Europa, a debat” que ahir es va celebrar al Vapor Universitari de Terrassa. De fet, va ser el primer acte que va acollir la sala d’actes d’aquest edifici amb el nou nom de Sala Europa. A la taula, presidida pel tinent d’alcalde de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado, hi van participar quatre ponents de nivell com el representant de la Generalitat davant la Unió Europea, Amadeu Altafaj; la periodista del diari ARA i investigadora associada al Centre d’investigació, docència, documentació i divulgació sobre les relacions internacionals i el desenvolupament (CIDOB); el politòleg i investigador per Europa del mateix CIDOB, Pol Morillas, i la doctora en Dret i professora de Dret Internacional a la Universitat Pompeu Fabra, Sílvia Morgades. Com a cloenda del debat, el president del Consell Català del Moviment Europeu, Xavier Ferrer, va entregar al regidor de Cultura terrassenc, Jordi Flores, el Diploma Europeu en reconeixement a la tasca de la Biblioteca Central de Terrassa (BCT) a l’hora d’organitzar activitats en favor de la construcció europea.

Amadeu Altafaj: “El Brexit és una altra esquerda a Europa”

Amadeu Altafaj va remarcar que “invertir en relacions internacionals des de l’àmbit local és un segell de qualitat per a ciutats com Terrassa”, tot i admetre que Europa “està en crisi”. La sortida del Regne Unit farà que passem de 28 a 27 estats: “Mai ha passat. Mai hem perdut un estat que, a més, és de pes”, lamenta qui en el seu moment va ser el responsable de comunicació del president de la Comissió Europea, Durão Barroso, i que també creu que el Brexit no és més que “una altra esquerda” que cal afegir a “la manca de resposta coordinada en el tema dels refugiats i a la crisi de legitimitat i el conflicte de sobiranies”. Altafaj també assenyala la necessitat de Catalunya de “ser actius i compromesos a Europa, però també crítics”, a més de lamentar que el creixement de l’extrema dreta al continent és una realitat trista però que en un país veí com França “ja s’està produint en tres generacions de la família Le Pen”.

 

Carme Colomina: “Europa està més dividida que mai i cal recosir les diferències”

Colomina va tocar el crostó a la Unió Europea perquè creu que “té problemes per explicar-se”. Aquesta periodista, que ha cobert cimeres i conflictes en una vintena de països, es qüestiona “si falta relat i connexió amb la ciutadania”. Té clar que “hi ha vida després del Brexit, però quina vida? La del terrorisme i els populismes euròfobs?”. Per tot això, creu que “Europa està més dividida que mai i cal recosir les diferències, ja que no hi ha una Europa, n’hi ha moltes”. Colomina posa èmfasi en l’error d’anomenar crisi a la situació dels refugiats i alerta que es tracta de l’exemple “més clar” dels mals del projecte europeu. Aquests mals comencen amb un problema de discurs, ja que “Europa diu que cal repartir els refugiats, però després blinda fronteres”, però també per un problema de lideratge ─”no el veig, ni en Merkel”─ i per un tercer d’alternativa. Respecte aquest darrer punt, la que va ser corresponsal de Catalunya Ràdio a Brussel·les, lamenta que vagi creixent l’extrema dreta, amb exemples molt preocupants i evidents en països com Eslovàquia, Dinamarca, Holanda, França i Alemanya, agreujat pel fet que el mateix president de la Comissió Europea, Jean Claude Juncker, “ara diu que la solidaritat no es pot imposar, quan abans parlava de multar els estats que no acceptessin acollir refugiats”.

 

Pol Morillas: “El referèndum hongarès és una bufetada a la Unió Europea”

Morillas també va fer referència a la crisi del Brexit tot assenyalant que és una crisi “més profunda del que sembla”, amb riscos en tres fronts diferents. Primer, el de la “desafecció política”. El politòleg apunta que ens trobem “en la política de la post-veritat, ja que ens basem més en els discursos, en els missatges que semblin convincents encara que no vagin corroborats per dades o per la realitat”. Aquesta lectura creu que es pot aplicar al missatge que, mar enllà, està llançant Donald Trump, però que en àmbit europeu es troba en el recent referèndum d’Orban a Hongria o en la sortida del Regne Unit. Morillas lamenta, per exemple, que s’equipari refugiats amb terrorisme, quan no hi ha evidències que hi hagi una relació directa, de la mateixa manera que Trump no aporta dades per justificar la construcció d’un mur entre els Estats Units i Mèxic. El cas hongarès, tot i l’alleujament que suposa que el referèndum no s’hagi pogut validar, creu que és “una bufetada a la Unió Europea”, ja que es va planificar “per destruir i per dividir”. Morillas coincideix amb Colomina al dir que “falta una narrativa europea” i posa com exemple el fet que el dia després del referèndum del Regne Unit sobre la seva continuació a la UE, “la frase més buscada pels britànics a Google va ser Què és la Unió Europea?”.

 

Sílvia Morgades: “Europa viu una tensió no resolta en l’afany d’esdevenir un estat federal”

La doctora Morgades considera que, al més pur estil d’una sèrie de televisió, encara hi ha una “tensió no resolta” per part de la Unió Europea en el seu possible afany d’esdevenir un estat federal europeu. Aquesta experta en règim internacional del refugi i l’asil detalla que hi ha massa reptes interns i externs a resoldre, a més d’apuntar que molts dubtes sorgeixen per una qüestió, simplement, de números: “El 2015 hi va haver 1,2 milions de sol·licituds d’asil a la UE, una xifra que pot semblar baixa si es compara amb els 500 milions d’habitants de la unió, però que va fer saltar les alarmes si es compara amb els 400.000 sol·licitants de l’any anterior”. Critica la manca de cintura d’Europa a l’hora d’afrontar aquesta tema i lamenta que s’hagi de comptar per milers els morts al mar Mediterrani. També critica que es parlés molt de l’Espai Schengen que havia de permetre la lliure circulació entre països: “És fals, ja que no té en compte els refugiats”, el que ha comportat passos il·legals i concentracions de persones que fugen de situacions de guerra en zones com Itàlia, Grècia o els països de l’Est.

Canal Terrassa n’ha parlat

img_5198

img_5218


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *