participacio-ribera

Terrassa participa a la cimera mundial de Ciutats i Governs Locals Units a Bogotà, on pot presentar les mesures per recuperar la funció social de l’habitatge, a més de participar en diferents comissions i signar un document de suport al procés de pau a Colòmbia

“Veus locals per a un món millor”. Aquest va ser el lema que va presidir la setmana passada (entre el 12 i el 15 d’octubre) la cinquena cimera mundial a Bogotà organitzada per Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), la reunió més gran que es fa al món d’alcaldes i representants de governs locals, amb l’objectiu de debatre propostes sobre desenvolupament sostenible, mobilitat i cultura, entre molts d’altres temes. Un dels moments culminants de la cimera va ser l’elecció com a nou president de l’organisme pels pròxims tres anys de l’ex alcalde de Johannesburg, el sud-africà Mpho Parks Tau, que suceeix en el càrrec l’alcalde d’Istanbul, Kadir Topbas. En la mateixa sessió es van escollir com a copresidents els alcaldes de Quito (Perú), París, Konya (Turquia) i Guangzhou (Xina), a més de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau. A Bogotà s’hi van reunir gairebé 3.000 representants polítics per abordar els principals reptes de futur dels governs locals i regionals. La mateixa Colau va declarar a l’agència EFE que “érem moltes les ciutats que donàvem suport a Parks Tau”, a més de valorar que sigui el primer de l’Àfrica, “un continent emergent que ha estat relegat sempre a una segona i tercera línia”, assenyala l’alcaldessa. CGLU es va fundar el 2004 amb l’objectiu que governs locals i regionals tinguin veu en els processos internacionals, especialment els que tenen a veure amb la definició de l’agenda del desenvolupament sostenible. Actualment, CGLU està format per un miler de ciutats de 140 estats.

 

El paper de Terrassa (1): presentació de mesures sobre habitatge i participació en altres comissions

Terrassa va jugar un paper important a la cimera celebrada a la capital colombiana, ja que la tinent d’alcalde Rosa Maria Ribera hi va poder presentar les mesures desenvolupades per la ciutat per afrontar la situació d’emergència en matèria d’habitatge derivada de la crisi de la darrera dècada, a més d’altres línies de l’acció municipal. Ribera hi va assistir acompanyada de la directora de l’àrea de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Helena Alcaraz, i el responsable del departament de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón. Ribera va poder exposar la iniciativa municipal d’obrir expedients sancionadors a les entitats financeres per tenir pisos buits, recuperant així la funció social de l’habitatge, mesura que Terrassa va ser la primera ciutat a aplicar. La representant terrassenca també va parlar del desenvolupament de l’Agenda 21 de la Cultura a Terrassa, durant una sessió que va centrar-se en la transversalitat d’aquesta agenda amb altres àmbits com educació, urbanisme, governabilitat i inclusió social.

Segons Ribera, trobades com aquesta “ajuden a posar en valor el paper dels governs locals, que tant a Catalunya com a la resta del món són els que estan en contacte més directe amb la realitat i amb les persones”. Durant les quatre jornades de treball, la tinent d’alcalde egarenca va participar en diverses comissions de treball, com les de Cultura, Mediterrània, Inclusió Social i Democràcia Participativa.

cglu-debat-agenda-21-3

El paper de Terrassa (2): document de suport al procés de pau a Colòmbia

Terrassa també ha estat una de les ciutats que ha subscrit una declaració internacional de suport al procés de pau a Colòmbia, amb un document signat per una quinzena de ciutats i institucions d’Espanya ─en aquest cas, amb els consistoris catalans de Barcelona, Granollers i Badalona, a més del Fons Català per la Cooperació i el Desenvolupament─, França, Mèxic, Senegal, Turquia i Uruguai.

ribera-a-signatura-acord-suport-al-proces-de-pau-a-colombia

 

El paper de Terrassa (3): l’alcalde Ballart, membre del Consell Mundial

Durant la cimera, l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, va ser reelegit com a membre del Consell Mundial, l’òrgan normatiu principal de CGLU.

 

El paper de Terrassa (4): nou grup de treball de Ciutats Intermèdies

Terrassa també ha estat una de les ciutats fundadores d’un nou grup de treball de CGLU anomenant Ciutats Intermèdies ─per a poblacions de més de 20.000 habitants i menys d’un milió─ i liderat per la localitat marroquina de Chefchaouen, amb el seu alcalde Mohamed Sefiani al capdavant. Terrassa hi tindrà un paper actiu, treballant de forma conjunta amb la presidència en el seu desenvolupament. Actualment hi ha unes 9.000 ciutats intermèdies a tot el món, i es calcula que el 2030 més de la meitat de la població urbana mundial viurà en aquesta categoria de ciutats.         En el pla d’acció del grup de treball es va proposar la creació d’un Fòrum Mundial de les Ciutats Intermèdies; la primera edició es farà el 2018 al Marroc, però durant el 2017 ja caldrà organitzar seminaris regionals continentals sobre temàtiques específiques per oferir material científic i polític al Fòrum. El document marc que es va debatre a Colòmbia es nodreix de tres anys de treball del Grup de Ciutats Intermèdies de CGLU, amb la col·laboració directa de la Càtedra UNESCO de la Universitat de Lleida. Les ciutats que van participar al grup durant la cimera colombiana van ser, juntament amb Terrassa i Chefchaouen, Dehiwela, a Sri Lanka; Odienné, a Costa de Marfil i Cuenca, a l’Equador.

president-ciudades-intemerdias-alcalde-chaouen

 

El paper de Terrassa (5): relacions bilaterals

La trobada a Colòmbia també va servir per estrènyer contactes de Terrassa amb altres ciutats amb les que ja existeixen relacions bilaterals i per fer nous contactes per a possibles intercanvis de bones pràctiques amb localitats com ara París, Barcelona, Quito, Madrid, Bogotà o la canadenca Vaudreil-Dorion.

rosa-m-ribera-manuela-carmena-i-joan-chicon

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *