1470755894_660801_1470767403_noticia_normal

El 30 de novembre s’il·luminarà un edifici emblemàtic de Terrassa per recordar la data de la primera abolició formal al ducat de la Toscana

Hi participen més de 2.000 ciutats de cinc continents, tot i que al món la pena capital encara és vigent en 58 països 

                                           
“La pena de mort és símbol peculiar de la barbàrie” deia l’escriptor i polític francès Víctor Hugo, però el cert és que la història està farcida d’un ús i abús de la pena capital, fins que el ducat de Toscana la va abolir el 1786. El 30 de novembre d’aquell any, Leopold d’Habsburg va promulgar la reforma del codi penal per abolir-la i fins i tot va ordenar la destrucció de tots els instruments emprats, convertint-se en la primera prohibició formal de l’època moderna. Des del 2002, aquesta data s’usa a nivell internacional per commemorar l’esdeveniment. Enguany, la XV edició de la jornada internacional Cities for Life-Ciutats per la Vida / Ciutats contra la Pena de mort se celebrarà poc abans de la votació de la moratòria universal de les execucions a l’Assemblea General de l’ONU, una bona oportunitat per mostrar el valor de les ciutats en el procés abolicionista.

Més de 2.000 ciutats dels cinc continents ─80 d’elles, capitals d’estat─ commemoraran enguany aquest dia amb iniciatives lúdiques i educatives en monuments o llocs simbòlics. La comunitat cristiana de Sant Egidi, que treballa des de fa anys en aquest front, es va adreçar a l’Ajuntament de Terrassa perquè es comprometi públicament a favor del respecte a la vida i la dignitat humana i sobre la urgència d’eliminar la pràctica inhumana de la pena capital del panorama jurídic i penal dels estats. És per això, que el consistori terrassenc s’ha adherit a aquesta campanya mundial i es sumarà a la iniciativa d’il·luminar de manera especial algun edifici emblemàtic de la ciutat el 30 de novembre.

Fa poques setmanes el president de Turquia Recep Tayyip Erdogan va encendre totes les alarmes al dir que s’estava plantejant restablir la pena de mort al seu país, abolida tot just el 2004, en un continent, Europa, on la pena només és vigent a Bielorrússia. La Comissió Europea ja va advertir que això podia provocar aturar les negociacions sobre l’ingrés de Turquia a la Unió Europea. Segons dades d’Amnistia Internacional, 103 països han abolit la pena de mort per a tots els delictes, tot i que a la pràctica l’abolició ja arriba als 141. Aquesta és la part positiva, però també vol dir que encara hi ha pena de mort en 58 estats i territoris. De fet, Amnistia calcula que el 2015 es van dur a terme 1.615 execucions, el 50% més que l’any anterior. 9 de cada 10 van tenir lloc a Iran, Pakistan i l’Aràbia Saudí, tot i que cal tenir en compte que en molts estats no hi ha dades, amb el cas especialment preocupant de la Xina, on aquestes dades es consideren un secret d’estat.

La jornada mundial Ciutats per la vida és una iniciativa internacional promoguda per la Comunitat de Sant Egidi, amb el suport de la Coalició Mundial contra la Pena de Mort, a la qual pertany Amnistia Internacional juntament amb una seixantena d’organitzacions. Es tracta d’una oposició a la pena de mort en tots els casos, sense excepció i amb independència de la naturalesa i circumstàncies del delicte. La solució, doncs, passa per abordar d’una manera efectiva els problemes del sistema de justícia penal, una actuació policial efectiva, la celebració de judicis justos, millores en educació i el ple respecte als drets humans, com a claus per reduir els índexs de delinqüència.

En la jornada de l’any passat, en l’acte celebrat a la ciutat de Barcelona, Shujaa Graham va dir: “Els joves sou el futur. Vosaltres teniu somnis, jo malsons pel meu passat delictiu i nou anys al corredor de la mort. Aprofiteu l’educació i sigueu solidaris amb els més pobres per fer un món millor”. Graham és tot un referent en la lluita contra la pena de mort als Estats Units. El 1973 se’l va involucrar de forma injusta en l’assassinat d’un guarda de presons a Califòrnia. Va ser condemnat a mort, fins que se’l va declarar innocent i se’l va alliberar el 1981.
immagini_delle_citt_per_la_vita_contro_la_pena_di_morte_10

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *