Òscar Pericas / Jordi Torrents

Quin era el principal objectiu quan es va crear la Unió Europea? Molts pensaran que va ser un motiu purament comercial, però en realitat “va ser el de promoure la pau”, en un continente força convulsionat per dues grans guerres mundials. Aquest és un dels arguments que ahir va explicar el professor de Dret Internacional i de la UE Adrià Calvet, en una xerrada, en anglès, adreçada a alumnes de quart d’ESO de l’escola El Cim a la sala Europa del Vapor Universitari de Terrassa. Hi van assistir 90 persones, entre alumnes i professorat, de les quals més de 30 eren d’escoles d’Alemanya, Romania i Escòcia, ja que El Cim està participant en un projecte europeu titulat The voice of young Europe dins el programa Erasmus+, i que té com a objectiu fer reflexionar els joves sobre quina Europa volem pel seu futur i sobre la seva implicació en la participació democràtica. L’escola va contactar amb el servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament per organitzar aquesta xerrada, que Calvet va titular EU citizenship: Do you feel european? Rights and benefits of living in the EU (Ciutadania de la UE: Et sents europeu? Drets i beneficis de viure a la UE). Abans de la seva ponència, el regidor delegat del servei de Relacions Europees i Internacionals, Amadeu Aguado, va recordar que “ens trobem en un moment de gran importància per la Unió Europea, per Europa i els estats i ciutadans que en formem part”, en una època amb amenaces importants com “l’escalada dels populismes i la regressió del concepte de democràcia”. La directora d’El Cim, Sílvia Samaniego, també va remarcar l’aposta europeista de l’escola (que també ha participat en projectes europeus Comenius, ofereix als alumnes cursos intensius i ha apostat per treballs de síntesi a Irlanda i Anglaterra) i el fet que l’Ajuntament “ens obrís les portes quan els vam fer la proposta”.

Calvet va fer un repàs de la història de la Unió Europea, fent un èmfasi especial en els objectius fundacionals dels anys 50, que tenien a veure amb “promoure la pau, la llibertat, la seguretat i la justícia, el mercat intern i la unió monetària i econòmica”, i en uns valors vinculats “a la llibertat, els drets humans i la dignitat humana”, tot i que els posa en dubte veient el que passa actualment amb la situació dels refugiats. El professor de la Rovira i Virgili de Tarragona va detallar als alumnes com la unió va néixer amb tot just sis estats i com, gradualment, va anar creixent a 9, a 10, a 12 (el 1986, quan s’hi va incorporar l’Estat espanyol) i fins els 28 actuals, tot i que per primera vegada a la història pot passar que un estat membre marxi, en referència al Brexit britànic.

En tot moment, Calvet va remarca la vocació d’unió, ja que la UE la formen grans estats, però també altres com, per exemple, Malta, que tot just compta amb 400.000 habitants, una població equivalent a la de Terrassa i Sabadell juntes. El sentiment de ser europeu, va afegir, potser encara no està del tot consolidat, però considera significatiu que ja hi hagi parts del món on algú ja se t’adreci dient que ets “europeu”. Per reforçar la potència de la UE, Calvet assenyala que “més de la meitat de l’ajut humanitari del planeta prové de la Unió”, mentre el 24% és dels Estats Units i el 8%, del Japó, sense oblidar una dada prou significativa com la del nombre de medalles olímpiques d’esportistes de la UE, molt superiors a les de les altres dues grans potències, els Estats Units i la Xina.

Calvet va remarcar el seu sentiment europeu pel fet que “he viatjat, he fet de volñuntari, he estudiat i he treballat arreu d’Europa gràcies als tractats de mobilitat. Sóc, doncs, fill de la Unió”. Com a europeu, doncs, “puc circular gràcies als acords de Schengen”, però fins i tot “puc votar en eleccions municipals i europees de qualsevol estat membre amb l’únic requisit de viure-hi estar empadronat”.

A l’acabar la seva xerrada, els alumnes van poder fer-li vàries preguntes que van repassar temes com, entre d’altres, el multilingüisme, la relació d’Europa amb Rússia, el paper de Donald Trump, la OTAN i una possible futura ampliació de la UE.

Enllaç sobre la xerrada a l’informatiu de Canal Terrassa: Noticia a Canal Terrassa


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *