“L’objectiu no és fer algunes ciutats millors que altres, és que totes les ciutats siguin millors”. Aquesta va ser una de les principals conclusions que va presentar el consultor internacional i expert en el futur de les ciutats, Greg Clark, durant la seva participació al seminari City identity and reputation que l’Ajuntament de Barcelona va organitzar al voltant del city branding com a eina de desenvolupament de les ciutats. El seminari estava inclòs en el programa de la doble jornada de treball sobre indústries creatives i esdeveniments culturals Local events with global impacts, organitzat pels ajuntaments de Terrassa i Barcelona. Les dues ciutats colideren la presidència del grup de treball sobre City Branding and International Economics Relations del Fòrum de Desenvolupament Econòmic de la xarxa Eurocities. En la trobada hi van participar 50 persones de 24 ciutats europees (des d’Angers fins a Tiblisi, passant per Oslo, Sheffield, Utrecht, Ghent, Saragossa i Gènova), que van conèixer les experiències de Terrassa i Barcelona i van poder debatre sobre idees, projectes i bones pràctiques en l’àmbit audiovisual i en el sector de la indústria creativa en general. El fòrum es va desenvolupar dimecres i dijous (14 i 15 de juny) al matí a l’edifici Barcelona MediaTIC, mentre dijous a la tarda l’encontre es va traslladar a les instal·lacions del Parc Audiovisual de Catalunya (PAC) a Terrassa.

Edifici MediaTIC a Barcelona

Barcelona: identitat cultural i 7.200 empreses del sector creatiu

La primera part de la trobada es va desenvolupar al Barcelona MediaTIC. Allà, cadascuna de les ciutats participants va poder explicar breument alguns dels seus projectes creatius i culturals que promouen l’emprenedoria i faciliten l’atracció de visitants i inversors. Mario Rubert, director de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, va destacar la importància “de conèixer i compartir experiències entre ciutats” i, en el cas de Barcelona, va voler precisar el procés constant de construcció de la ciutat que, en algunes zones com el 22@ on es troba el MediaTIC, “té molt en compte els serveis i les instal·lacions culturals”.

Consol Vancells i Marc Sans

L’assessor de promoció a l’Ajuntament de Barcelona, Marc Sans, va fer un exhaustiu repàs a la situació de les indústries creatives i la cultura a la capital catalana. Així, Sans va assenyalar que Barcelona és un entorn “ideal” per al sector creatiu perquè “compta amb dos mil anys d’història i patrimoni arquitectònic i nou espais considerats com a patrimoni de la Humanitat per la UNESCO”, a més de formar part d’una societat amb una “identitat cultural i multicultural forta” i que ha estat bressol de moviments avantguardistes a Europa, des del modernisme fins a la música electrònica, passant pel surrealisme i l’art abstracte. Més enllà, però, d’aspectes filosòfics i contextuals, Sans precisa que Barcelona acull 7.200 empreses del sector creatiu, que donen feina a més de 108.000 persones. Un dels actius barcelonins és la presència a la ciutat de grans companyies culturals (Mediapro, Planeta, Focus i La Fura dels Baus, per exemple) que són líders al mercat i que també fan la funció de locomotores per a altres, sense oblidar la vessant educativa a través d’escoles d’art, universitats i empreses que compten amb departaments propis de recerca, amb exemples com l’Institut del Teatre, l’Escola Massana o l’Esmuc. Des de la tasca del mateix consistori barceloní, Sans destaca el paper de l’Institut de Cultura (ICUB), creat ja fa dues dècades “amb la missió de posicionar la cultura de Barcelona i ser un dels principals actius pel desenvolupament i projecció exterior de la ciutat”. Una de les tasques de l’ICUB, per exemple, és el programa Barcelona Art Factories, que en deu anys ja ha creat una xarxa d’onze edificis (la majoria, antigues fàbriques) comprats per l’Ajuntament i reconvertits per a usos artístics. Els actius de Barcelona, segons Sans, passen també per la forta implantació de festivals com el Grec (amb 152.000 espectadors el 2016), el Primavera Sound o el Sónar. De fet, va entrar més en detall en aquest darrer, un clar exemple de vincle entre cultura i creativitat amb les noves tendències, l’empresa i la innovació tecnològica. Més enllà de la música, el Sónar compta amb una part que es diu Sónar+D, amb diverses activitats sobre creativitat i tecnologia i la implicació de les indústries culturals en l’actual transformació digital. L’Ajuntament aporta 300.000 dels 8 milions d’euros de pressupost d’un festival que té un impacte final de 124 M€ i 1.200 llocs de treball directes. És a dir, un festival que “atrau talent, posiciona Barcelona al món, aporta valor afegit, promou l’emprenedoria i crea llocs de treball”.

Assistents a la trobada europea

Joan Chicón (Ajuntament de Terrassa), Simon Tubb (Eurocities) i Marc Sans (Ajuntament de Barcelona)

 

Visita al PAC

Terrassa: cooperació público-privada per impulsar el sector creatiu

Després d’una visita guiada per les grans instal·lacions del PAC a càrrec de la gerent, Cristina Brandner, i el director tècnic, Jordi Hernández, l’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, va donar la benvinguda als participants d’Eurocities. Ballart va voler destacar el fet que Terrassa “copresideixi a Eurocities un grup que treballa els aspectes d’atracció i d’internacionalització de les ciutats”. Ballart va presentar el PAC com “una infraestructura estratègica de desenvolupament i internacionalització de Terrassa a través de la seva activitat dins l’àmbit de les Ciutats Creatives”, una veritable “aposta estratègica de ciutat i de país, amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Generalitat i una gran implicació dels sectors educatiu i universitari, on destaca l’Escola de Cinema ESCAC, gran factoria de talent audiovisual català i europeu, i del sector audiovisual privat, és a dir, productores, televisions i empreses de serveis. A més, cal destacar la presència en el complex de l’arxiu cinematogràfic nacional, la Filmoteca de Catalunya”. Un bon exemple, doncs, de “cooperació entre institucions, municipal i del govern autònom català”, per impulsar un sector estratègic a Europa, el de l’audiovisual.

Rosa Maria Ribera (regidora de Relacions Europees i Internacionals) i Jordi Ballart (alcalde de Terrassa)

L’eix central de la part terrassenca de la trobada va ser una taula de treball amb diferents actors: el regidor de Cultura, Innovació i Projecció de la Ciutat, Amadeu Aguado; el director de la Terrassa Film Office, Pere Claveria; el cap del servei de Relacions Europees i Internacionals de l’Ajuntament de Terrassa, Joan Chicón; el director tècnic del PAC, Jordi Hernández; la regidora de Relacions Europees i Internacionals, Rosa Maria Ribera; el responsable de Comunicació de l’ESCAC, Marc López, i el director de Gestmusic Endemol (productora que acaba de signar l’aterratge d’Operación Triunfo al PAC), Tinet Rubira.

Amadeu Aguado, Marc López i Tinet Rubira

Amadeu Aguado va ressaltar que invertir en el PAC des de l’Ajuntament “és una aposta estratègica” en un espai que, cada any, acull la gravació de 5 pel·lícules i uns 50 anuncis. El tinent d’alcalde egarenc destaca “l’ADN terrassenc vinculat al cinema, amb referents com l’ESCAC, i a sectors creatius que, durant la crisi, han sabut ser sostenibles i productius”.

Joan Chicón va fer èmfasi en “l’estratègia d’internacionalització i projecció de la ciutat, inclosa en l’actual Pla de Mandat”, mentre la regidora Rosa Maria Ribera va parlar de “la necessitat de comptar amb espais mixtes de col·laboració entre el sector públic i el privat”.

Marc López va assenyalar que l’ESCAC atrau un miler d’estudiants cada any. L’escola de cinema, de fet, va crear-se a Barcelona (de la mà del terrassenc Josep Maxenchs), però es va acabar traslladant a Terrassa “perquè la ciutat compta amb bones instal·lacions i serveis, com és el cas del PAC”. Jordi Hernández va afegir-hi que “tot Terrassa és un gran plató gràcies a la feina que fan des de Terrassa Film Office i des de l’ESCAC”.

Taula d’experts al PAC

Tinet Rubira va deixar clar que Gestmusic Endemol no és una productora de televisió, sinó que és una productora “de continguts, independentment de quin sigui el suport per compartir-los i reproduir-los”. Rubira creu que el paper de les ciutats en el món de l’audiovisual i les indústries culturals “no passa només per una bona estratègia”. Considera que les ciutats “han de pensar què ofereixen i ser sexys. Per què sóc a Terrassa amb Operación Triunfo? Perquè he trobat unes instal·lacions millors que en qualsevol altre lloc”. El màxim responsable de Gestmusic explica que “ara estic treballant a París, però potser demà seré a Portugal. Les produccions van allà no els cobreixen les necessitats. Aquí també teniu una ombra molt gran com és Barcelona, ja que molta gent hi vol treballar. Quantes ciutats com Terrassa hi ha al món? Milers. Heu de ser diferents. I no ens enganyem, les productores busquem llocs barats, atractius i amb bon clima”.

Claveria, Rubira i Ribera

Pere Claveria va detallar que Terrassa Film Office treballa per “oferir rodatges exteriors que puguin complementar els dels sets del PAC”. Amb tot, lamenta que “Espanya va enrere en incentius fiscals al sector, però estem treballant per oferir-ne, per convèncer el Govern de l’Estat i, així, poder avançar”.

 

Seminari: atraure i fomentar talent a les Emerging world cities

Greg Clark a Barcelona

El seminari City identity and reputation va servir com a cloenda de les dues jornades. Segons el tinent d’alcalde d’Empresa, Cultura i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, “Barcelona vol donar un nou impuls a la gestió de la imatge i la reputació de la ciutat a través del Projecte Marca Barcelona” per tal de poder enfortir aquella imatge, la que va sorgir arran dels Jocs Olímpics de 1992, “que ja va accelerar la projecció internacional de la ciutat”. El president de Barcelona Global, Gonzalo Rodés, va detallar que la seva entitat “és una associació de ciutadans i grans empreses, d’emprenedors i professionals, amb un objectiu comú: atraure i fomentar el talent a Barcelona”. Va apuntar que Barcelona no es troba en la primera línia de grans ciutats del món (les que Greg Clark defineix com Established world cities), com poden ser Nova York, París, Londres o Tokyo, però sí en una segona línia (les New world cities de Clark), com ara Viena, Estocolm, Milà, Amsterdam, Tel-Aviv o Oslo. Cal assenyalar que Clark encara hi afegeix una tercera categoria (Emerging world cities), amb exemples com Mumbai, Mèxic o Johannesburg. El mateix Clark, amb aquella idea de no treballar en una competició entre ciutats, va dir que “no parlem de ser competitius, parlem més d’estar segurs de nosaltres mateixos”. Clark, que és president de Business of Cities (organització que ofereix serveis d’anàlisi comparativa pel que fa al desenvolupament de les ciutats) planteja si estem parlant d’una ciutat o d’un producte, tot reflexionant sobre el fet que qualsevol marca o empresa pot escollir entre milers de ciutats per trobar una ubicació. Al parlar sobre la categoria de noves ciutats del món, com és el cas de Barcelona, creu que la seva oferta ha de passar per “una alta qualitat de vida, actius naturals, infraestructures, una bona gestió i una especialització en les noves indústries”. Tot, però, sense oblidar que “el govern té el lideratge, però la propietat és de la ciutadania”. Clark assenyala que Barcelona té una història, un relat que ha d’explicar, ha d’implicar i ha de servir per unir, veritable punt base d’un bon pla d’acció.

Representants d’altres ciutats, com Oslo, Tel-Aviv, Estocolm, Viena, Milà i Amsterdam, també van explicar les seves experiències. Així, el director de Màrqueting i Estratègia d’Amsterdam, Nico Mulder, va detallar com han apostat per la marca de ciutat (amb el logo / marca I amsterdam) “per captar negoci” i com la ciutat ha volgut separar una imatge vinculada a drogues i prostitució “amb una nova estratègia per captar nous negocis vinculats amb la innovació”. La directora de Màrqueting d’Invest Stockholm, Marie Sundström, va detallar que la fórmula de la capital sueca “passar per identificar els punts forts de la ciutat, explicar-los i ser transparents”, feina que ha aconseguit atraure talent a la factoria d’unicorns, entesos com aquelles companyies tecnològiques que comencen com a start-ups i que donen el salt dels mil milions de dòlars en alguna de les etapes d’aixecament de capital. El CEO de Tel-Aviv Global, Eytan Schwartz, va explicar els esforços d’una ciutat que, nascuda fa tot just un segle, ha passat a ser la que compta amb una densitat més gran d’empreses emergents i acceleradores d’empreses tecnològiques del món. En el cas d’Oslo, la directora de comunicació d’Oslo Business Region, Marit Hovik Hartmann va explicar que “els valors són més forts que els eslògans”, una idea que els ha servit per promoure “una ciutat avantguardista amb un filtre de marca que guia les accions de ciutat, amb una marca que té compte tant el turisme com els negocis”.

En definitiva, històries de ciutats que se’n surten aconseguint que, precisament, la seva història l’expliquin els altres, basteixen una reputació i una identitat que implica governs municipals, empreses, institucions, grups mediàtics i ciutadans.

Un moment de la visita al PAC

La gerent del PAC, Cristina Brandner, i la regidora Rosa Maria Ribera

Jaume Collboni

Simon Tubb (Eurocities) i Bart Doucet (Ghent)

Marta Puchal (Barcelona), Enrique Rodríguez (Gijón), Gianluca Saba (Gènova) i Joan Chicón (Terrassa)

 

 

 

 

 

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *