Foto: ifema.es

El centre cultural metropilità Medialab-Prado de Madrid va acollir fa uns dies el segon Infoday de la temporada sobre el programa europeu URBACT. Terrassa va ser una de les ciutats que hi va participar. Va ser també una bona ocasió per conèixer els resultats de les Action Planning Networks (APN) i el futur del finançament post Horitzó 2020. La trobada, en definitiva, va servir com a sessió d’informació, intercanvi d’experiències i resolució de dubtes. URBACT és un programa europeu d’intercanvi i aprenentatge adreçat a promoure el desenvolupament urbà sostenible i integrat en els municipis europeus. En 15 anys d’història ha comptat amb la participació de més de 550 ciutats de 29 països. URBACT està finançat conjuntament per la Comissió Europea (fons FEDER) i els estats membres.

Els municipis participants en les APN d’URBACT acaben de donar per conclòs el seu treball presentant el pla d’acció integral per a cada ciutat després d’un treball de dos anys i mig. Per això, van ser els protagonistes del bloc central de la sessió oberta a totes les ciutats, tècnics municipals, càrrecs electes i empreses col·laboradores entorn al Desenvolupament Urbà Sostenible. 

Maria Eugenia Martínez, de la Direcció general de Fons Europeus del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, i el responsable del Punt URBACT a Espanya i urbanista de Paisatge Transversal, Jon Aguirre Such, van ser els encarregats d’explicar els detalls del programa. “Els majors desafiaments a què ens enfrontem són a les ciutats”, va comentar Martínez, que va insistir en la importància d’establir sinergies entre URBACT i els plans de desenvolupament. De fet, Espanya és un dels països amb més presència al programa, amb 17 bones pràctiques reconegudes i ciutats en 15 xarxes seleccionades per passar a la segona fase de les Transfer Networks.  Aguirre va explicar les noves convocatòries d’URBACT que s’obriran en els propers mesos i l’oportunitat que representa per a les ciutats que ja han participat i les que ho faran. 

El següent bloc el va arrencar Lola Ortiz, de la Direcció General de Fons Europeus del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, acompanyada per Miguel Baiget, de la Direcció general d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministeri de Foment. Ortiz ressalta que “el 80% de la població es concentra en ciutats, per això Europa aposta per elles”. “La forma d’implementar el desenvolupament a Espanya arriba fins a ciutats de fins a 20.000 habitants, ja que ajuden a cohesionar el territori”, va comentar Ortiz.
La portaveu del Ministeri d’Hisenda va destacar que “tot i que no hi ha hagut prou fons per la quantitat d’estratègies de qualitat que s’han presentat”, l’impuls ha tingut gran impacte, ja que gairebé totes les poblacions de més de 50.000 habitants ja tenen una estratègia de desenvolupament urbà sostenible i el 70% de les menors de 20.000 també.
Per la seva banda, Miguel Baiget, es va centrar en parlar de la Nova Agenda Urbana. “L’objectiu és posar el valor del paper de les ciutats en el conjunt de les polítiques públiques”, va explicar el representant de Foment. Ell mateix va explicar que l’Agenda Urbana és un document estratègic encara que no normatiu, el que no treu importància al caràcter transversal que abasta des del canvi climàtic, a la pobresa, l’economia circular o el desenvolupament tecnològic, entre d’altres. 

Foto: ifema.es

FÒRUM DE LES CIUTATS

Madrid va acollir del 13 al 15 de juny la tercera edició del Fòrum de les Ciutats de Madrid. IFEMA va oferir una mirada transversal al món de les ciutats, de la seva gestió innovadora i del paper que juguen tots els actors que es relacionen en els entorns urbans. Una part es va dedicar a debatre sobre les anomenades Noves Economies Urbanes; des de la col·laborativa, sobre la qual ja s’ha creat un Grup de Reflexió, fins a la circular passant per les economies verd, blau i del bé comú. Aquesta visió de la ciutat i el paper de la ciutadania va ser abordada des de la principal agenda global de desenvolupament sostenible: Els 17Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) 2030 de Nacions Unides i les seves diferents implicacions, més enllà de l’Objectiu 11 dedicat específicament a les ciutats, amb la gestió urbana en canvi climàtic, aigua, energia neta, consum responsable, qualitat de vida i reducció de la desigualtat, entre d’altres. Un dels objectius en aquesta edició passava per poder escoltar desenes de bones pràctiques de ciutats espanyoles i llatinoamericanes. Per això, una sessió es va dedicar a URBACT, en la que diferents ciutats van poder exposar bones pràctiques urbanes (entre elles, localitats catalanes com Esplugues, Viladecans i Barcelona) i, altres, exemples dels Action Planning Networks, com va ser el cas d’Igualada amb el projecte Retalink per reactivar el comerç local.

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *