“Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) estableixen per primer cop un marc important per establir, una cooperació entre estats en un món global”. L’expert en afers internacionals i europeus Alfredo Corbalan va fer aquesta afirmació en la darrera de les quatre sessions del XIIIè Curs d’Estiu sobre la Unió Europea de Terrassa. Alfredo Corbalan forma part de Perspective Brussels, centre que treballa en l’estratègia de desenvolupament del territori de la regió de Brussel·les-Capital, i presideix el grup de treball d’Àrees Metropolitanes d’EUROCITIES. La seva exposició es va centrar en l’Europa de les ciutats i les metròpolis. Quan va fer referència als ODS va detallar que són els hereus dels anomenats Objectius del Mil·leni (2000-2015), que estaven plantejats des d’una perspectiva unidireccional dels països rics vers els considerats en vies de desenvolupament. Els ODS, doncs, “pretenen incloure la part econòmica, social i mediambiental”. Corbalán remarca l’objectiu número 11 dels ODS (el que fa referència a les ciutats com a llocs inclusius, segurs, resilients i sostenibles), ja que per primera vegada recull indicadors de la ONU “amb deu metes sobre habitatge, transport, planificació urbana i protecció del patrimoni cultural”.

Corbalan destaca el creixement de la importància de les ciutats en el món. Així, si les ciutats només ocupen el 2% de la superfície del planeta, ja acullen més del 50% de la població, el 60% de consum energètic i el 70% del PIB. És interessant, però, remarcar encara la diferència entre la població que viu en àrees metropolitanes (es parla, normalment, de més de mig milió d’habitants), en petites i mitjanes ciutats (de 50.000 a 500.000) i en àrees fora de les aglomeracions urbanes: als Estats Units, per exemple, els percentatges es situen en 53%, 15% i 32%, mentre la mitjana de l’OCDE és 49%, 16% i 33%. En el cas d’Espanya es troba més repartit (37%, 32% i 31). Corbalan defensa que, en canvi, el paper metropolità és important, ja que la seva contribució al creixement nacional sol ser en un percentatge una mica més alt que el de la població que representa. Així, a Espanya (des de l’any 2000) representa el 40%, mentre a l’OCDE és del 50%. A països com França, Hongria, Grècia i el Japó fins i tot supera el 70%.

Aquest expert en assumptes europeus i internacionals parla també de la Nova Agenda Urbana (NAU) com un altre element clau en la transició cap al protagonisme de les ciutats (juntament amb els ODS). De fet, la NAU “proporciona eines a les ciutats per ajudar que els ODS es compleixin. És important saber que hi ha hagut un procés participatiu important, amb associacions de joves, de dones, de persones amb discapacitat, de regions,…”. La NAU té en compte els mateixos pilars que els ODS, amb un clar enfocament “sobre planificació territorial i urbanística”. Aquest punt, diu Corbalan, “sembla obvi, però per a països en vies de desenvolupament és més novedós”.Un altre element destacat és “el paper internacional de les ciutats”, que es mostra a partir de diferents associacions “que fan de lobbies”. Entre aquestes, Corbalan cita Ciutats i Governs Locals Units, CGLU (que compta amb el grup de Ciutats Intermèdies, coliderat per Terrassa), Metropolis (per a grans ciutats), l’Associació Internacional de Desenvolupament Urbà (INTA), Cities Alliance, WUF9, ISOCARP, ICLEI o C40Cities. Totes elles permeten “treballar projectes comuns, intercanviar bones pràctiques i aconseguir finançament”. En definitiva, “donar veu a les ciutats, ja que representen la majoria de la població”. L’increment d’aquesta importància ve ja dels anys 80, quan van sorgir programes com l’URBAN (projectes de desenvolupament urbà sostenible vinculats als fons FEDER) fins arribar als URBACT, ESPON o UIA, ja al segle XXI. El 2015 la Comissió Europea aprova l’Agenda Urbana per la UE amb tres objectius principals, explica Corbalan: una millor regulació a partir de les necessitats de les ciutats en les polítiques europees; un millor coneixement, i un millor accés a fons europeus.

Quines són, però, les perspectives post-2020, segons aquest especialista? Parlem d’un context marcat pel Brexit i per nous reptes com la seguretat i les migracions. Com a resposta, Corbalan diu que les solucions que s’han plantejat passen per les retallades en polítiques de cohesió i de desenvolupament rural, tot i que cal apostar per una Europa “més intel·ligent, més verda, millor connectada, més social i més propera als ciutadans”. Per fer-ho, aposta per la necessitat “de treballar més entre ciutats i les seves perifèries, amb l’objectiu també de reduir tensions entre els àmbits urbà i rural”. Així, “parlar de zones metropolitanes és parlar de canvi polític”, i posa exemples com els que ja treballen àrees com les de Praga, Birmingham, Berlin, Budapest, Londres, Lió, Hèlsinki, Goteborg i Lille. També detalla un estudi (MAIA) que es va fer el 2013 sobre àrees metropolitanes a Europa (Terrassa hi va participar), que ja detallava com 30 ciutats comptaven amb fins a 88 col·laboracions metropolitanes en temes com el transport, la planificació territorial i el desenvolupament econòmic.

RESUM PRESENTACIÓ ALFREDO CORBALAN (EN ANGLÈS)

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *