El debat va tenir lloc a la sala d’actes de la UOC / FOTO: J.T.

El Vapor Universitari va acollir el passat dimarts, 5 de febrer, una xerrada-debat sobre Drets Humans a Europa, organitzada pel Servei de Relacions Europees i Internacionals i Projecció de la Ciutat de l’Ajuntament. L’acte va comptar amb la participació de la directora general de Relacions Exteriors de la Generalitat de Catalunya, Mireia Borrell; amb Juan Caballero, representant de la campanya Cities4Europe de la xarxa EUROCITIES; amb el regidor de Drets Humans de l’Ajuntament, Adrián Sánchez, i amb la Síndica de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, que va ser l’encarregada de fer la conferència central sobre el vincle entre drets socials i drets humans. L’activitat s’emmarca en la campanya Cities4Europe de la xarxa Eurocities. Terrassa és una de les 20 ciutats europees que hi participen amb l’objectiu d’involucrar la ciutadania en un diàleg sobre el futur d’Europa i en la presa de decisions. El debat posterior a la xerrada va servir per recollir recomanacions per part dels assistents que han de servir per redactar tres recomanacions sobre polítiques socials que es faran arribar de forma oficial, a través de la campanya, a la Comissió Europea. 

Adrián Sánchez: “Allò que fem a les ciutats pot tenir repercussió a tot el món” Va encetar l’acte el regidor Adrián Sánchez, que va recordar que ens trobem en un moment “en què Europa s’ha d’esforçar per mantenir la seva legitimitat davant del Brexit, l’avenç dels populismes i de l’euroescepticisme”. Així, creu que “el paper de les ciutats ha de passar per donar veu als seus ciutadans”. De fet, Terrassa forma part activa de la xarxa EUROCITIES, que va engegar la campanya Cities4Europe que busca mecanismes que comprometin la ciutadania en la formulació de polítiques. Segons el regidor egarenc, “com a ciutat treballem amb una visió local amb perspectiva global, ja que allò que fem a les nostres ciutats pot tenir (i ha de tenir) repercussió a altres parts del món, en aquest cas pensant en clau europea”. Sánchez assenyala que el 26 de maig tindrem eleccions municipals, “però no oblidem que el mateix dia també hi haurà eleccions al Parlament Europeu, una oportunitat per dir-hi la nostra, ja que és el gran fòrum de debat polític i de decisió europea”.

La campanya Cities4Europa lliga amb la filosofia de l’Ajuntament de Terrassa ja que es basa en la participació ciudadana, involucrant i, a petita escala, impactant en la forma com es prenen decisions a Europa. A Terrassa la participació ciutadana en els grans projectes de ciutat ha estat i és una constant. Els processos que es porten a terme volen afavorir el diàleg i el consens, i volen ser també un exercici d’aprenentatge mutu per aprendre a treballar plegats, a compartir visions de futur i a sumar coneixements per afrontar els reptes de la ciutat. D’exemples de mecanismes de participació ciutadana a Terrassa en tenim molts, des de les audiències públiques fins als consells municipals de districte, passant pel procés participatiu per elaborar el Pla d’Acció Municipal, entre d’altres.

A nivell català i estatal, la ciutat participa de forma activa en l’elaboració de les noves Agendes Urbanes, i a nivell europeu i internacional també és present en diferents àmbits de treball, des del fòrum de Ciutats Intermèdies a la xarxa CGLU fins a diferents fòrums de la xarxa EUROCITIES, sense oblidar els grans fulls de ruta internacionals vinculats a l’Agenda 2030 i la seva plasmació a través dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

Mireia Borrell: “Som europeistes, però també eurocrítics” La directora general d’Afers Exteriors de la Generalitat, Mireia Borrell, va fer també incidència “en la necessitat d’involucrar la ciutadania”. En aquest cas, la Generalitat està impulsant l’anomenat PLA EUROPA, amb uns objectius essencials similars als de la campanya de Cities4Europe. Borrell va detallar les característiques del pla i les seves fases d’execució, des d’un Llibre Verd inicial amb les propostes fins a l’objectiu d’un Llibre Blanc final després d’un procés participatiu en fòrums temàtics a través de webinars. Segons Borrell, “des del Govern som europeistes, però també eurocrítics”, pel que “considerem que encara cal promoure més la participació directa de la gent”. El Pla Europa és una iniciativa impulsada pel Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència que promou el debat al voltant de la Unió Europea (UE). El projecte neix amb el doble objectiu d’afirmar la presència i la influència de Catalunya a Europa i apropar la ciutadania al projecte europeu. L’eina del Pla Europa és la participació i mobilització ciutadana, les converses i el diàleg. 

Algunes de les grans qüestions que motiven el Pla Europa són:
– Què significa «Europa» al segle XXI?
– Cap a on hauria d’anar la Unió Europea?
– Què esperen Catalunya, la seva ciutadania i les seves
institucions del procés d’integració europeu?
– Quines són les polítiques comunes que cal promoure?
– Què podem aportar des de Catalunya en aquest projecte?

Isabel Marquès: “Hi ha massa vulneracions dels drets socials bàsics” La Síndica Municipal de Greuges de Terrassa, Isabel Marquès, va centrar la seva exposició amb la necessitat que “les lleis s’han d’adptar a la gent” per tal de garantir “una vida digna a tothom, amb drets bàscis com l’habitatge”. Marquès recorda que l’any 2000 Terrassa es va adherir a la Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat, “que proclama les llibertats públiques i els drets fonamentals reconeguts als habitants dels pobles i ciutats.  També recull els compromisos dels ajuntaments per aconseguir que a les ciutats es respectin aquests drets”. Des del seu rol com a Síndica, però, lamenta que “hi ha moltes vulneracions dels drets socials”. També reclama que drets humans i drets socials “tinguin el mateix pes” i recorda que “la ciutat és la primera Administració que com a ciutadans trobem en el dia a dia”.

DEBAT: HABITATGE, TREBALL, EDUCACIÓ, MIGRACIONS, GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ El posterior debat va servir per posar damunt la taula nombroses propostes vinculades a la necessitat de millorar polítiques socials des de la Unió Europea. Algunes de les idees que es van plantejar van ser (recollides en tres grans blocs temàtics)

1. HABITATGE I TREBALL:

Les lleis s’han d’adaptar a la gent per promoure una vida digna en temes com habitatge i drets socials bàsics que es vulneren. Cal mesures davant l’actual repetició de la bombolla immobiliària i l’especulació que ens va dur a una crisi encara amb seqüeles. Legislar per garantir el dret a un habitatge digne a través de lloguers socials i preu de venda limitat. Polítiques socials i sancionar els bancs propietaris, promocionar lloguers dignes i socials abans que desnonaments (2 diaris a Terrassa) i frenar la presència de fons voltor que especulen amb vides. En un desnonament es vulneren altres drets (vida, infància, famílies,…). En un context social que provoca una nova marginació, per pobresa energètica, cal limitar interessos empresarials en tarifes de serveis bàsics com aigua i llum.

Dret a un treball digne, tema que provoca desigualtats en altres drets. Garantir-lo a tothom que no compti amb recursos necessaris (sigui quin sigui el seu origen). Més protecció per a la figura del professional autònom, amb millores fiscals, major equiparació amb els altres treballadors i potenciar la seva capacitat per crear llocs de treball.

 2. IGUALTAT: EDUCACIÓ I MIGRACIONS:

No tancar Europa a la immigració i lluitar contra les màfies que trafiquen amb persones (com en el cas de la prostitució). Migrants i refugiats tenen el dret bàsic a sobreviure, ja que han d’abandonar els seus països per motius bèl·lics, econòmics o de persecució. Reivindicar menys autoproteccionisme dels estats i tenir en compte estratègies de cooperació amb el Sud per pal·liar situacions que acaben comportant la necessitat de migrar o demanar asil.

Promoure una educació inclusiva i reduir la segregació escolar. Valorar, donar valor i garantir drets a les persones amb capacitats diverses.

 3. GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ:

Reivindiquem el paper de les ciutats a Europa, com a actors presents en les taules de decisions i com a gestors directes de polítiques i fons. Cal posar en valor les aportacions de la ciutadania i impregnar totes les polítiques amb els drets socials. A la ciutat hi ha la primera administració en el dia a dia, i hem de garantir drets transversals, no divisibles; els drets no són recursos, són necessitats. Promoure més la participació ciutadana i fomentar el rol de pensadors dels ciutadans. Les polítiques econòmiques europees han de prioritzar un comportament social, més que basar-se en interessos econòmics. Cal una defensa real de les llibertats individuals i de pensament de la ciutadania europea com a pilars fonamentals dels estats de dret; és una qüestió de justícia social. Cal formar i informar més els ciutadans, amb polítiques obertes, millors canals des de la Unió Europea i sense sentits partidistes.

 

 

 

 

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *