No deixar ningú enrere. Aquesta frase senzilla, curta i clara resumeix la gran fita dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), una veritable agenda mundial aprovada el 2015 per Nacions Unides i que aspira a eradicar la pobresa, lluitar contra la desigualtat i la injustícia, i posar fre al canvi climàtic, entre altres. Aquesta agenda marcarà l’acció global pel desenvolupament fins a l’any 2030 i configura un full de ruta d’actuació per assolir un objectiu comú: el desenvolupament mundial sostenible. Per conèixer de més a prop els ODS, l’Ajuntament de Terrassa va organitzar el passat 8 de maig un taller per donar a conèixe’ls a tots aquells tècnics municipals interessats. L’activitat, en el marc del Cicle d’Autoaprenentatge Organitzatiu de l’Ajuntament, va comptar amb la participació de 43 tècnics i tècniques de diferents serveis municipals. Els responsables d’impartir el taller van ser el cap del servei de Relacions Europees i Internacionals, Joan Chicón, i el tècnic del mateix servei, Jordi Torrents, que van comptar amb el suport de la tècnica del servei de Promoció Industrial, Joana Lagunas, i del referent de projectes d’Smart Cities, Albert Marín, que van explicar el vincle dels ODS amb els projectes d’Economia Circular i Terrassa Energia Intel·ligent. La sessió es va cloure amb una dinàmica que va permetre que els tècnics treballessin de forma transversal i col·laborativa el vincle d’alguns dels ODS amb projectes que s’estan treballant des del consistori terrassenc. La coordinació del taller ha estat a càrrec de les tècniques que gestionen el Cicle d’Autoaprenentatge Organitzatiu Marta Pérez i Eugènia Dinarès.


L’Agenda 2030 és una agenda integral i transversal —referida a les tres dimensions del desenvolupament sostenible (l’econòmica, la social i l’ambiental)— i d’aplicació universal, i es desplega mitjançant un sistema de 17 objectius de desenvolupament sostenible, a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals, des de la lluita contra la pobresa o el canvi climàtic fins a l’educació, la salut, la igualtat de gènere, la pau o les ciutats sostenibles. Cada ODS inclou diferents metes (en total 169) que contribueixen al compliment de l’objectiu. Durant el taller es va detallar també que l’Agenda 2030 estimula l’acció dels ODS en cinc esferes de vital imporància (conegudes com les 5 P): Persones, Planeta, Prosperitat, Pau i Partenariat. Els principals objectius del taller van ser visibilitzar els ODS i donar-los a conèixer entre els tècnics, a més de començar a entendre la filosofia de treball transversal i visió local amb perspectiva global.

Els ODS substitueixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (OM), agenda del desenvolupament vigent fins al 2015. Els OM van tenir el seu sentit, però ja els podem considerar superats, potser amb un tic més paternalista i molt orientats dels països del Nord cap els del Sud. A més, els governs locals no van participar per a res en la seva negociació i redacció, mentre ara sí que s’ha fet.

L’Agenda 2030 ens interpel·la a tots, des de les esferes internacionals, nacionals, regionals i locals. Cada nivell de govern responsable s’ha de comprometre mitjançant consensos, aliances i col·laboracions amb altres actors (tant del món empresarial, com acadèmic, com de la societat civil) per impulsar, implementar i aconseguir les fites marcades. Si algú es pregunta que això dels ODS no té res a veure amb l’administració local, que forma part d’una agenda mundial, cal que consideri que no és així, que les ciutats han de ser la clau. Pensem que més de la meitat de la població mundial ja viu a les ciutats. I pensem que els ODS no són més que un full de ruta que, al final, tenen la seva aplicació final en les polítiques del nostre dia a dia.

Seguim aterrant al món local. Parlem d’objectius transversals, i aquí és on entra la tasca dels diferents serveis municipals. Sovint podem tenir la sensació que tirem endavant projectes desvinculats d’altres àmbits, però res del que fem és neutre, res pot estar aïllat. Potser tenim un projecte que es vinculi molt directament, per exemple, a l’ODS d’Indústria i Innovació, però si anem obrint el focus segur que hi podem trobar lligams amb la igualtat de gènere, amb el consum responsable, amb l’eficiència energètica, amb el treball digne o amb la fi de la pobresa. Tenir en compte els ODS també implica sensibilitzar, donar visibilitat a tot allò que fem a través de la participació ciutadana o fins i tot a través de programes educatius, per exemple. Hi ha una cita del que va ser secretari general de Nacions Unides, Ban Ki Moon, que diu que “la lluita per la sostenibilitat global es guanyarà o es perdrà a les ciutats”, partint d’una idea clau com és la de que no es pot fer política local sense una visió global.

Què estem fent a Terrassa? En una recent trobada internacional dels ODS se’ns va dir que només el 20% de ciutats del món s’hi estan implicant i que els tres àmbits per aconseguir l’aterratge passa per:

– Donar-los a conèixer (a Terrassa ja estem començant a treballar la visibilitat amb roll ups i material divulgatiu. Aquesta visibilitat, a nivell estatal, s’està duent a terme des de l’Alt Comissionat de l’Agenda 2030 i segurament molta gent haurà vist el pin del ODS al president del Govern, a ministres, a diputats o com a imatge en rodes de premsa juntament amb les paraules Agenda 2030.

– Compromís polític: a Terrassa ja hem dut a terme dos tallers amb tot l’equip de govern per treballar cadascun dels ODS i com s’alineen amb els compromisos del Pla de Mandat que està acabant. Ha estat un bon exercici per conèixer, per entendre la transversalitat i per fer un mapping, un monitoreig per identificar quins són els ODS que més tenen a veure amb Terrassa i en quins àmbits es treballen, a més de participar directament en l’elaboració de l’Agenda Catalana i l’Espanyola, de col·laborar amb la Diputació, amb el grup de treball específic de la xarxa Eurocities i a la xarxa mundial CGLU.

– Implementar, localitzar, alinear: de moment, hem començat alineant amb el Pla de Mandat, però ara tocarà involucrar els serveis i en un futur poder passar alguna eina que serveixi per mesurar indicadors. Els ODS no han d’implicar canvis radicals en la nostra forma de fer, però sí que poden servir per mirar cap a totes les bandes, per reorientar prioritats i per mostrar quin és el paper dels municipis en la reducció de les desigualtats i en assolir les fites del desenvolupament sostenible. Que, al cap i a la fi, vol que qualsevol política, com hem dit al principi, no deixi ningú enrere.

Tots els ODS tenen finalitats relacionades amb el treball diari dels governs locals. Una ciutat com Terrassa, doncs, no ha de limitar-se a aplicar l’agenda; ha de ser responsable política i social, ha de promoure el canvi per vincular objectius globals a la comunitat local. Terrassa és, i ha de ser, un element actiu a l’hora d’identificar aquelles persones de la ciutat en situació més vulnerable; en generar polítiques de desenvolupament econòmic; en donar suport a la producció agrícola; en planificar un transport sostenible; en reduir la contaminació ambiental; en fomentar formació inclusiva, equitativa i de qualitat en tots els processos d’aprenentatge; en apoderar dones i nenes per assolir una igualtat de gènere real; en garantir un accés a l’aigua i a una energia assequible i eficient; en construir infraestructures resilients; en potenciar la innovació; en col·laborar a reduir la desigualtat entre països; en garantir un consum responsable; en promoure una societat pacífica i inclusiva. En resum, treballar perquè Terrassa sigui inclusiva, segura, resilient i sostenible.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *