JULIOL DE 2019.- El Curs d’Estiu sobre la Unió Europea que el servei de Relacions Europees i Internacionals (RRII) organitza a Terrassa ha arribat enguany a la seva 14a edició. El dimarts 25 de juny va arrencar amb una xerrada-debat sobre l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Aquesta primera sessió, de les quatre previstes a la Biblioteca Central de Terrassa (BCT), va anar a càrrec del cap del servei de RRII, Joan Chicón, i del tècnic del mateix servei, Jordi Torrents. Estava previst que el ponent fos el director de l’oficina de l’Alta Comissionada per a l’Agenda 2030, Federico Buyolo, però a darrera hora va excusar la seva assistència perquè estava convocat a una reunió interministerial del Govern d’Espanya.

Durant la presentació es va detallar que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) es van gestar en la Conferència de les Nacions Unides sobre el Desenvolupament Sostenible, celebrada a Rio de Janeiro el 2012. El propòsit era crear un conjunt d’objectius mundials relacionats amb els desafiaments ambientals, polítics i econòmics de què s’enfronta el nostre món. Els ODS i l’Agenda 2030 es vinculen directament amb l’Agenda Urbana, que es desenvolupa des d’una perspectiva multinivell (hi ha Agenda Urbana Catalana, Espanyola, Europea i Mundial).

Els ODS substitueixen els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM), amb els quals es va emprendre el 2000 una iniciativa mundial per abordar la indignitat de la pobresa. Els ODM eren objectius mesurables acordats universalment per fer front a la pobresa extrema i la fam, prevenir les malalties mortals i ampliar l’ensenyament primari a tots els nens, entre d’altres prioritats del desenvolupament. Eren uns objectius amb un enfocament més vertical, des de la perspectiva dels països del Nord vers els països del Sud. Podia generar dubtes per ser una lectura més paternalista, però durant 15 anys els ODM van impulsar el progrés en diverses esferes importants: reduir la pobresa econòmica, subministrar accés a l’aigua i el sanejament tan necessaris, disminuir la mortalitat infantil i millorar de manera important la salut materna. També van iniciar un moviment mundial destinat a l’educació primària universal, inspirant als països a invertir en les seves generacions futures. Els ODM van aconseguir enormes avenços en la lluita contra el VIH / SIDA i altres malalties tractables, com la malària i la tuberculosi. El llegat i els èxits dels ODM ens han brindat lliçons i experiències valuoses per començar a treballar darrere dels nous Objectius. No obstant això, per a milions de persones de tot el món, la tasca no ha conclòs. Cal fer un últim esforç per posar fi a la fam, aconseguir la plena igualtat de gènere, millorar els serveis de salut i fer que tots els nens segueixin cursant estudis després de l’ensenyament primari. Els ODS també són una crida urgent perquè el món faci la transició a un camí més sostenible.

Els ODS constitueixen un compromís audaç per abordar els problemes més urgents als quals avui s’enfronta el món. Els 17 Objectius estan interrelacionats, el que significa que l’èxit de un afecta el d’altres. Respondre a l’amenaça del canvi climàtic repercuteix en la forma en què gestionem els nostres fràgils recursos naturals. Aconseguir la igualtat de gènere o millorar la salut ajuda a eradicar la pobresa; i fomentar la pau i societats inclusives reduirà les desigualtats i contribuirà que prosperin les economies. En suma, és una oportunitat sense igual en benefici de la vida de les generacions futures.

Els ODS van coincidir amb un altre acord històric celebrat el 2015, l’Acord de París aprovat en la Conferència sobre el Canvi Climàtic (COP21). Juntament amb el Marc de Sendai per a la Reducció del Risc de Desastres, signat a Japó al març de 2015, aquests acords proveeixen un conjunt de normes comunes i metes viables per reduir les emissions de carboni, gestionar els riscos del canvi climàtic i els desastres naturals, i reconstruir després d’una crisi.

Els ODS són especials ja que abasten les qüestions que ens afecten a tots. Reafirmen el nostre compromís internacional de posar fi a la pobresa de manera permanent a tot arreu. Són ambiciosos, ja que la seva meta és que ningú quedi enrere. El que és més important, ens conviden a tots a crear un planeta més sostenible, segur i pròsper per a la humanitat. L’agenda 2030 i els ODS són una oportunitat pel canvi i la transformació. Som part del problema i el tot de la solució. Avui dia podem saber què passarà els pròxims anys. Generem compromís global. Abans en la història no passava. Amb tot, potser fa 4 anys quan es va votar el contingut de l’Agenda 2030 i dels ODS no comptàvem amb un canvi tan fort geopolític amb gent com Trump, Bolsonaro, Salvini, Le Pen (bé, aquesta sí que hi comptàvem) o la irrupció aquí de la ultradreta de Vox.

Tenim una agenda a 15 anys, signada per 193 països i amb un llarg recorregut, amb el repte d’aconseguir una transformació global des de la feina local i amb la implicació de les administracions i la ciutadania.

Hem tingut dues grans agendes mundials:

– La Declaració Universal dels Drets Humans, de fa més de 70 anys.

– Agenda 2030. I estan connectades. És la materialització de la primera. Una va lligada a l’altra. Avui hi segueixen havent guerres, sí, però mai havíem viscut un moment tan llarg de pau, entesa a escala global, com fins ara. L’Agenda 2030 i els ODS, doncs, no són més que portar a la pràctica els principis d’aquells Drets Humans.

Cal fer aterrar els ODS, que no es quedi en un document. La desigualtat també la veiem dins dels països. El cas de l’Estat espanyol, per exemple. Hem passat, no sé si n’hem sortit, una dècada de crisi molt potent que ha generat situacions extremes. L’Agenda 2030 neix d’un gran debat. I quan es van fer enquestes sobre el tema, tots els països es va destacar l’Educació com l’element clau més important. És una agenda de transformació. I es fa a través de la Cultura (tot i que no és un dels 17 ODS, la cultura és transversal). Per primera vegada hi ha una agenda, amb 169 metes, que és un acord entre 193 països. Cal generar una economia ètica per tenir una societa inclusiva i que tingui en compte el medi ambient. Pot semblar molt utòpic dir això i quedar-se en una declaració de principis, però es pot concretar, per exemple, en:

– Economia circular

– Transició ecològica

– Cohesió social: sense desequilibris com les 264 vegades de diferència entre sous a Espanya

– Que ningú quedi enrere: no és només econòmic, és social i és generacional.

– Salut ambiental: 3 milions de persones moren cada any per la contaminació atmosfèrica. Les ciutats han de canviar la seva configuració. L’Urbanisme ha de ser la 1a política social. Ciutats que estan recuperant grans zones de vianants o de trànsit pacificat. Si es fa, la ciutadania recupera les ciutats. Aconseguir que tothom tingui una zona verda a menys de 500 metres. Això forma part de la visió dels ODS.

L’Agenda 2030 se l’ha de creure la ciutadania i fer-la seva a partir de tres vectors:

1- Informació: que es coneguin els ODS. Donar a conèixer que hi ha una agenda global.

2- Entendre-la. Són 17 ODS interrelacionats. El mes passat el servei de Relacions Internacionals va organitzar una trobada amb tècnics de l’Ajuntament per incidir, precisament, en què hi ha elements dels ODS que poden semblar allunyats d’alguna àrea temàtica, però no és així. Tècnics de Medi Ambient potser pensen que s’han de focalitzar en l’ODS 13 (Acció Climàtica), però quan hi ha un diàleg amb altres serveis conclouen que també han de tenir en compte la Pau (ODS 16), l’Educació (ODS 4) o la Igualtat de Gènere (ODS 5). Interaccionar. Economia, desigualtat, educar, tot va lligat! Tot està connectat. Hem d’entendre que no som el centre del món com a Europa (7% de població i 10% del PIB). El que ha passat a Moçambic o passa a Veneçuela afecta a nivell global. I la resposta ha de seguir sent global.

3- Les interaccions: no podem parlar d’Educació sense parlar d’Igualtat. O de Fam sense parlar de Feina. De DDHH sense parlar de ciutats o pobresa energètica. Cada problema necessita una visió global. I interactuar és fomentar eines de participació ciutadana, començant pels municipis. Aprofitar xarxa societat civil. Ja ho estem fent. Sí, però l’agenda endreça objectius i recursos, es una eina. Cal apoderar la ciutadania. Des de l’àmbit social: participació. Des de la cultura: en quin món estem i com vivim. Àmbit personal: tenir recursos per desenvolupar-nos, com l’educació. Àmbit econòmic: per transformar.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *