Terrassa tindrà un paper actiu en la Nova Agenda Urbana (NAU) que reconeix el paper de les ciutats en el desenvolupament de les prioritats estratègiques de la Unió Europa. És a dir, garantir una millor implicació de la ciutat en polítiques públiques, amb 12 temes prioritaris que inclouen la qualitat de l’aire, llocs de treball i habilitats en economia local, inclusió d’immigrants i refugiats i l’economia circular. El 19 de desembre es va celebrar una jornada al recinte modernista de Sant Pau de Barcelona per presentar la NAU aprovada a la cimera d’Habitat III que va tenir lloc a Quito, a l’Equador. En la jornada, sota el nom d'”El compromís local a la Nova Agenda urbana”, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, el terrassenc Josep Rull, va anunciar “una trobada de totes les institucions catalanes a principis del 2017 per debatre la nostra Agenda Urbana Catalana”. La presidenta de la Diputació de Barcelona, la terrassenca i alcaldesa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa, va remarcar que “les regions i els municipis guanyen pes en els debats globals”. Per part de l’Ajuntament de Terrassa, van assistir a la jornada el tinent d’alcalde i regidor de Relacions Europees i Internacionals, Amadeu Aguado, així com el cap del servei, Joan Chicón. El senyor Aguado, que va participar en una taula rodona sobre compromís territorial davant de la NAU, va reivindicar el paper de les ciutats intermèdies i mtijanes com a element diferenciador i oportunitat a l’hora de posar en marxa l’agenda. Terrassa, de fet, colidera el grup de treball mundial de ciutats intermèdies de CGLU.

El 2016 ha estat un any crucial per a la política local i regional, ja que després d’acords l’any anterior com el de París contra el canvi climàtic, enguany el focus s’ha centrat cap a l’inexorable procés d’urbanització global. Així, l’aprovació de la NAU posa les bases pel desevolupament urbà per a les pròximes dues dècades. Es duran a terme grups de treball per donar sortida als reptes durant tres anys. El grup de desenvolupament urbà (UDG) de la Comissió Europea controlarà la implantació de l’agenda urbana. La ciutat de Terrassa i el seu sistema urbà, com a membres d’Eurocities, estan representats en aquest grup de treball a través de la xarxa. A més, dins l’Estat hi és com a ciutat membre del grup de treball d’Agenda Urbana Espanyola.


eurocities-mila-1

Text: Jordi Torrents / Fotos: Joan Chicón

Terrassa va participar entre el 16 i el 18 de novembre a l’Assemblea General d’Eurocities, xarxa que ja aglutina 135 ciutats del continent de més d’una trentena de països. La cocapital vallesana hi participa com a representant del Sistema Urbá de Terrassa, que engloba fins a onze municipis de la comarca amb una població total de 410.000 habitants. La trobada a Milà, més enllà de les qüestions formals de designar noves ciutats membres i renovar càrrecs de direcció, es va presentar com un espai de debat sobre com repensar Europa i sobre aspectes de l’economia compartida. I tot, en un any prou especial, el del 30è aniversari de la creació d’Eurocities.

 REPENSAR EUROPA

Un dels punts centrals a Milà va ser el de replantejar el paper de la Unió Europea en un període crític marcat pel Brexit britànic i l’augment de la desil·lusió en algunes estats membres. Així, des d’Eurocities es reitera la necessitat de comptar amb una Europa més forta gràcies al paper que hi puguin jugar les ciutats i els ciutadans. De fet, una de les conclusions principals de la trobada va ser una carta oberta que es va fer arribar a diferents líders nacionals europeus per animar-los i fer-los partíceps del paper d’excel·lència que des de les ciutats es juga en àmbits com l’acollida de refugiats, la innovació, la tolerància o l’economia. Per concretar-ho més, s’ha organtizat una cimera d’alcaldes a Brussel·les el 7 de març del 2017.

ECONOMIA COMPARTIDA

La trobada de Milà també va servir per posar damunt la taula iniciatives d’economia compartida que estan sacsejant la forma de funcionar de moltes ciutats pel que fa a nous models de negoci, llocs de treball amb alt valor afegit i altres alternatives.

CANVIS EN LA PRESIDÈNCIA D’EUROCITIES I DELS FÒRUMS

Milà també va servir per aprovar el nomenament de diferents ciutats en les responsabilitats de la xarxa. Així, la presidència pel 2017 va a mans de Ghent, mentre Estocolm ocuparà la vicepresidència i Varsòvia i Leipzig actuaran com a tresorer i secretari. Quan als sis fòrums, queden així: Birmingham i Espoo seran president i vicepresident del de Cultura; Barcelona i Malmö, del d’Afers Socials; Eindhoven i Bordeaux, del de Societat del Coneixement; Sofia i Manheim, del de Mobilitat; Amsterdam i Porto, del de Medi Ambient, i Viena i Nantes, del de Desenvolupament Econòmic. Recordem que cada Fòrum també compta amb diferents grups de treball (WG). Un dels WG de Desenvolupament Econòmic fa referència a Marca de Ciutat i Internacionalització (City Branding & International Economic Relations), que continuarà presidit per Gènova, però amb un canvi important a la vicepresidència, ja que el tàndem Rotterdam-Utrecht el relleva el també tàndem Barcelona-Sistema Urbà de Terrassa.

eurocities-mila-3eurocities-mila-2