20161128_150345

Terrassa, juntament amb el seu Sistema Urbà, és una de les onze ciutats europees que participa en el projecte SPIMA, un ambiciós estudi que pretén analitzar particularitats de cada territori pel que fa a planificació estratègica i a gestió de temes transversals a tota l’àrea (la de Terrassa inclou també Sant Cugat del Vallès, Rubí, Sant Quirze del Vallès, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Castellbisbal, Rellinars, Matadepera i Sant Llorenç Savall). L’arrencada oficial del projecte va tenir lloc el passat 28 de novembre a Brussel·les, en una trobada que va comptar amb la participació de representants de l’Ajuntament de Terrassa.

L’SPIMA forma part del programa europeu ESPON (European Observation Netword for Territorial Development and Cohesion), vinculat a la Comissió Europea des del 2004, i pretén reforçar el paper d’àrees metropolitanes que tinguin en compte aspectes claus com la sosteniblitat, la cooperació territorial, l’impacte territorial i l’economia verda, entre d’altres. L’SPIMA es concretarà a través d’un estudi que farà la Universitat de Wageningen, amb l’objectiu d’identificar aquelles polítiques territorials que permetin una millor cohesió territorial i un desenvolupament harmoniós. Per fer-ho, cal revelar quines són les potencialitats de cada territori. En el cas del Sistema Urbà de Terrassa, una primera presentació parla d’una zona de 348 quilòmetres quadrats que cal rellegir com un espai unitari i interrelacionat, pensant especialment en elements agroforestals de l’entorn de cadascun dels municipis.

El potencial de cada zona es valorarà a partir de SET ELEMENTS bàsics:

  • Localitzacions estratègiques comunes, com ara hospitals, transports o centres comercials, ja sigui amb una dimensió horitzontal (entre els municipis de l’àrea) o vertical (entre els municipis i els governs autonòmics o fins i tot nacionals)
  • Limitar i gestionar l’expansió territorial.
  • Estimular àrees d’atracció de llocs de treball.
  • Infraestructures i mobilitat.
  • Conservació i protecció del medi ambient, amb èmfasi especial en les àrees verdes, el paisatge i zones de cultiu i de proximitat.
  • Incloure tots els actors rellevants en el procés (privats, públics i societat civil)
  • Identificar possibles desequilibris financers locals i fomentar incentius econòmics per estimular el desenvolupament desitjat.

El resultat final serà una guia sobre desenvolupament i planificació territorial de cadascuna de les onze àrees territorials. Juntament amb el Sistema Urbà de Terrassa, hi trobem les àrees de Praga, Viena, Lille, Brno, Torí, Lió, Brussel·les, Zuric, Akhersus i Oslo.