La incidència en l’àmbit internacional des del món local és una realitat cada cop més palpable. És per això que l‘Ajuntament de Terrassa va estar representat, a través del seu Servei de Relacions Europees i Internacionals, en una jornada formativa que el passat mes de desembre va impulsar el CIDOB (Centre d’Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona) juntament amb l’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona). La jornada va debatre sobre tendències i propostes internacionals des de l’àmbit local, amb l’objectiu d’informar i debatre sobre les línies de treball actuals de l’àmbit internacional vistes des de la perspectiva dels municipis. A la proposta formativa hi van participar 25 persones, que van compartir les seves respectives experiències sobre com la realitat internacional i local s’interrelacionen.

El director de l’Àrea d’Internacional i de Cooperació, Oriol Illa, va obrir la jornada, que va comptar amb experts i investigadors del CIDOB, com Anna Ayuso, que va exposar els lligams entre el pacte d’Amsterdam sobre l’agenda urbana europea i l’agenda post-Habitat III, a més dels reptes i implicacions que això tindrà per als governs locals.

Per la seva banda, Luigi Carafa i Eckart Woertz van tractar les conseqüències del canvi climàtic per a l’agenda de les ciutats i el seu paper per fer-hi front.

Així mateix, Eduard Soler, va explorar com la conflictivitat afecta les ciutats de la Mediterrània i les possibles estratègies de resiliència per a elles i la seva ciutadania. I en aquesta línia, Blanca Garcés va posar en evidència la descoordinació entre les polítiques estatals i locals pel que fa l’acollida de persones refugiades a la Mediterrània, donat que les polítiques d’asil són competència estatal, tot i que es produeix eminentment a nivell local.


20161128_150345

Terrassa, juntament amb el seu Sistema Urbà, és una de les onze ciutats europees que participa en el projecte SPIMA, un ambiciós estudi que pretén analitzar particularitats de cada territori pel que fa a planificació estratègica i a gestió de temes transversals a tota l’àrea (la de Terrassa inclou també Sant Cugat del Vallès, Rubí, Sant Quirze del Vallès, Ullastrell, Vacarisses, Viladecavalls, Castellbisbal, Rellinars, Matadepera i Sant Llorenç Savall). L’arrencada oficial del projecte va tenir lloc el passat 28 de novembre a Brussel·les, en una trobada que va comptar amb la participació de representants de l’Ajuntament de Terrassa.

L’SPIMA forma part del programa europeu ESPON (European Observation Netword for Territorial Development and Cohesion), vinculat a la Comissió Europea des del 2004, i pretén reforçar el paper d’àrees metropolitanes que tinguin en compte aspectes claus com la sosteniblitat, la cooperació territorial, l’impacte territorial i l’economia verda, entre d’altres. L’SPIMA es concretarà a través d’un estudi que farà la Universitat de Wageningen, amb l’objectiu d’identificar aquelles polítiques territorials que permetin una millor cohesió territorial i un desenvolupament harmoniós. Per fer-ho, cal revelar quines són les potencialitats de cada territori. En el cas del Sistema Urbà de Terrassa, una primera presentació parla d’una zona de 348 quilòmetres quadrats que cal rellegir com un espai unitari i interrelacionat, pensant especialment en elements agroforestals de l’entorn de cadascun dels municipis.

El potencial de cada zona es valorarà a partir de SET ELEMENTS bàsics:

  • Localitzacions estratègiques comunes, com ara hospitals, transports o centres comercials, ja sigui amb una dimensió horitzontal (entre els municipis de l’àrea) o vertical (entre els municipis i els governs autonòmics o fins i tot nacionals)
  • Limitar i gestionar l’expansió territorial.
  • Estimular àrees d’atracció de llocs de treball.
  • Infraestructures i mobilitat.
  • Conservació i protecció del medi ambient, amb èmfasi especial en les àrees verdes, el paisatge i zones de cultiu i de proximitat.
  • Incloure tots els actors rellevants en el procés (privats, públics i societat civil)
  • Identificar possibles desequilibris financers locals i fomentar incentius econòmics per estimular el desenvolupament desitjat.

El resultat final serà una guia sobre desenvolupament i planificació territorial de cadascuna de les onze àrees territorials. Juntament amb el Sistema Urbà de Terrassa, hi trobem les àrees de Praga, Viena, Lille, Brno, Torí, Lió, Brussel·les, Zuric, Akhersus i Oslo.

 

 


Dissabte va ser un dia, mai millor dit, especial, ja que els sis districtes de Terrassa van dur a terme activitats en paral·lel que van omplir la ciutat de festa i color, però també de reivindicació i de recordar que encara queda feina per fer sota el lema “No em posis barreres, no et posis barreres”. Us deixem algunes imatges del Dia Europeu i Internacional de les Persones amb Discapacitat.

Fotos: Jordi Torrents

_dsc0187_dsc0173_dsc0209_dsc0303_dsc0312

 


dscn6209Terrassa durà a terme enguany un seguit d’activitats descentralitzades als sis districtes de la ciutat sota el lema ‘No em posis barreres, no et posis barreres!’

 Text i fotos: Jordi Torrents

Aquest any, Terrassa celebra el dia amb un seguit d’activitats dins d’una jornada inclusiva adreçada a tota la ciutadania i amb activitats descentralitzades als sis districtes de la ciutat. El lema terrassenc d’enguany és No em posis barreres, no et posis barreres! Durant la jornada es repartiran tríptics amb consells de tracte adequat a persones amb discapacitat per a unes relaciones més inclusives entre població amb i sense discapacitat. El hashtag #TerrassaTrencaBarreres servirà per compartir fotos i missatges de la jornada a Twitter.

En àmbit comunitari, la Comissió Europea proposa un seguit d’activitats, juntament amb l’European Disability Forum, al llarg d’una setmana (fins el 10 de desembre) amb el lema Junts per la inclusió. Així, s’enceta en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat i s’acaba en el Dia Internacional dels Drets Humans. De fet, és la primera vegada que es durà a terme el que anomenen la Setmana de la Discapacitat i el Desenvolupament, amb l’objectiu de convertir-ho en una cita anual. Es pot seguir la informació a través de les xarxes a #EUDisabilty.

Discapacitat és un terme encara amb un prefix negatiu que ens recorda el camí que encara cal fer per aconseguir ja no una societat integradora (que no és més que limitar-se a acceptar, a tolerar un grup dins d’un altre), i sí una d’inclusiva, que no faci diferències i que permeti una major dignitat, participació activa i apoderament. El 3 de desembre és la que data que, malauradament, encara serveix per reivindicar, per celebrar el Dia Europeu i Internacional de les Persones amb Discapacitat (que no persones discapacitades, un altre petit avenç en la nostra forma de parlar). De fet, ja es parla més de capacitats diverses o diversitat funcional, però aquesta és una altra història.

cartell-dia-discapacitat-terrassa

triptic-consells-discapacitat

eudaypersonsdisabilities_final2dscn6202

 


eurocities-mila-1

Text: Jordi Torrents / Fotos: Joan Chicón

Terrassa va participar entre el 16 i el 18 de novembre a l’Assemblea General d’Eurocities, xarxa que ja aglutina 135 ciutats del continent de més d’una trentena de països. La cocapital vallesana hi participa com a representant del Sistema Urbá de Terrassa, que engloba fins a onze municipis de la comarca amb una població total de 410.000 habitants. La trobada a Milà, més enllà de les qüestions formals de designar noves ciutats membres i renovar càrrecs de direcció, es va presentar com un espai de debat sobre com repensar Europa i sobre aspectes de l’economia compartida. I tot, en un any prou especial, el del 30è aniversari de la creació d’Eurocities.

 REPENSAR EUROPA

Un dels punts centrals a Milà va ser el de replantejar el paper de la Unió Europea en un període crític marcat pel Brexit britànic i l’augment de la desil·lusió en algunes estats membres. Així, des d’Eurocities es reitera la necessitat de comptar amb una Europa més forta gràcies al paper que hi puguin jugar les ciutats i els ciutadans. De fet, una de les conclusions principals de la trobada va ser una carta oberta que es va fer arribar a diferents líders nacionals europeus per animar-los i fer-los partíceps del paper d’excel·lència que des de les ciutats es juga en àmbits com l’acollida de refugiats, la innovació, la tolerància o l’economia. Per concretar-ho més, s’ha organtizat una cimera d’alcaldes a Brussel·les el 7 de març del 2017.

ECONOMIA COMPARTIDA

La trobada de Milà també va servir per posar damunt la taula iniciatives d’economia compartida que estan sacsejant la forma de funcionar de moltes ciutats pel que fa a nous models de negoci, llocs de treball amb alt valor afegit i altres alternatives.

CANVIS EN LA PRESIDÈNCIA D’EUROCITIES I DELS FÒRUMS

Milà també va servir per aprovar el nomenament de diferents ciutats en les responsabilitats de la xarxa. Així, la presidència pel 2017 va a mans de Ghent, mentre Estocolm ocuparà la vicepresidència i Varsòvia i Leipzig actuaran com a tresorer i secretari. Quan als sis fòrums, queden així: Birmingham i Espoo seran president i vicepresident del de Cultura; Barcelona i Malmö, del d’Afers Socials; Eindhoven i Bordeaux, del de Societat del Coneixement; Sofia i Manheim, del de Mobilitat; Amsterdam i Porto, del de Medi Ambient, i Viena i Nantes, del de Desenvolupament Econòmic. Recordem que cada Fòrum també compta amb diferents grups de treball (WG). Un dels WG de Desenvolupament Econòmic fa referència a Marca de Ciutat i Internacionalització (City Branding & International Economic Relations), que continuarà presidit per Gènova, però amb un canvi important a la vicepresidència, ja que el tàndem Rotterdam-Utrecht el relleva el també tàndem Barcelona-Sistema Urbà de Terrassa.

eurocities-mila-3eurocities-mila-2

 
 

 


Ponents a la jornada

La jornada ‘City màrqueting and branding’ sobre projecció de ciutat reuneix 190 persones per entendre i debatre sobre la imatge terrassenca

Text i fotos: JORDI TORRENTS

Els habitants de Yakutsk, a la Sibèria, expliquen que la seva és la ciutat més freda del món, ja que conviuen amb mercuri que es congela, ferro que s’esquerda i termòmetres que arriben a gairebé 90 graus sota zero. Els libis d’Al Azizya, en canvi, presumeixen ―sí, reivindiquen aquest “honor” en disputa tèrmica amb el Vall de la Mort californià― de ser la més calorosa, mentre els 10.000 aniversaris celebrats per Jericó li atorguen el títol de ciutat habitada més antiga. Qui més qui menys, doncs, busca algun tret distintiu vinculat al lloc on viu, tot i que hi ha qui creu que, de fet, les ciutats no existeixen. O no acaben d’existir mai, sempre en procés de destrucció i construcció, de canvi constant. Escrivia Italo Calvino que les ciutats, en realitat, són un conjunt de moltes coses: memòries, signes d’un llenguatge i llocs d’intercanvi, però no tan sols de mercaderies, sinó de paraules, desitjos i records. Com és una ciutat? Com és la nostra ciutat? Com la veiem? Com la veuen els demés? Per oferir eines a l’hora de projectar la ciutat de Terrassa, la sala d’actes del Vapor Universitari va acollir dimecres la jornada Imatge, competitivitat i projecció de la ciutat. City Màrqueting and Branding, que va reunir 190 persones per entendre i debatre sobre la importància dels beneficis que pot aportar el fet de comptar amb una imatge clara, forta i positiva de la ciutat. La jornada va comptar amb una segona part a la tarda, amb un grup més reduït de 30 persones, per analitzar en grups la imatge actual de Terrassa, així com els seus actius i fortaleses i els reptes de futur.

En la inauguració de la jornada, el tinent d’alcalde Amadeu Aguado va apuntar que un dels compromisos actuals en l’actual pla de mandat de la ciutat passa per “la necessitat de la nostra projecció com a element per fer visible la ciutat i poder accedir a aquelles iniciatives que comportin un aprofitament de les nostres polítiques públiques en benefici de tota la ciutadania”. Aquest posicionament, segons Aguado, ha de facilitar “l’atracció de coneixement i recursos cap a la ciutat”, a més de permetre “exercir influència en processos territorials i ciutadans”.

Tornant a Calvino, les imatges que ens ofereix sobre les ciutats es mouen entre les de ciutats felices, però que s’esvaeixen amagades entre ciutats infelices. L’autor ens relata un seguit de belleses en una ciutat concreta ―ja sigui un teatre de cristall, carrers amb paviment d’estany o un gall que, cada matí, canta des d’una torre―, però que el viatger ja coneix per haver-les vist en altres llocs, un viatger que, en el fons, només es deixarà encisar per vivències diferents. I aquí, és on sorgeix de nou la idea de la marca de ciutat, que ha d’anar més enllà del tòpic comercial i, és clar, d’un logotip més o menys enginyós.

El primer ponent a la jornada va ser el professor del departament de Comunicació de la Universitat de Vic Jordi de San Eugenio, que va emfasitzar l’error de vincular marca territorial a màrqueting corporatiu. “La marca”, explica, “implica recursos, però també renúncies i tenir clar que tot s’ha de plantejar de baix a dalt, tenint en compte la ciutadania”. De San Eugenio, periodista i geògraf, insisteix molt en tots aquells processos de comunicació que es duen a terme des del territori, amb èmfasi especial en el turisme, el paisatge i les marques de lloc. Per això, la marca de territori la vincula a qualsevol espai geogràfic, ja sigui rural, urbà o estatal. Entén que una marca comercial “no és el mateix que una marca de territori”, ja que aquesta requereix dinamitzar un espai, una gestió més complexa que implica la ciutadania i que es vincula “a un sentit de lloc, d’identitat”. Què necessita, doncs, Terrassa? “Construir una història, una narració del lloc per transferir identitat i valor de marca del territori als productes i serveis locals”. De San Eugenio aclareix que aquest territori no cal limitar-lo a una ciutat, ja que es pot apostar per una “construcció de comunitats” entre quatre o cinc municipis, amb capacitat fins i tot de generar noves fronteres geogràfiques. El ponent posa exemples de projectes vinculats a Terrassa com ara l’Anella Verda o la declaració de principis del document Eix Estil Terrassa (del 2014), que recollia la necessitat de repensar les bases de la identitat terrassenca. Però sempre, sempre, sempre, des de la base, des de la ciutadania. Com? “No té massa secret”, diu, “ja que cal saber d’on venim i començar a pensar cap a on volem anar”. I, de nou sempre, sempre, sempre, “trepitjant territori aplicant allò que Pau Vila deia de la geografia de l’espardenya”, sense cansar-nos “d’explicar, d’embolcallar i d’implicar la gent”.

El segon ponent va ser l’expert internacional en imatge i promoció territorial Juan Carlos Belloso, que va refermar la idea de la identitat en la marca, més enllà d’un nom i un logotip. Segons Belloso, “no vivim aïllats i cal construir una identitat que tingui en compte la història, l’art, la religió, la cultura i els valors, entre d’altres”. Què vol Terrassa? El ponent entén que cal fugir de models com, per exemple, el de Dubai, “amb un posicionament comercial de transgressió, però que potser no ofereix una imatge de sostenibilitat”. Terrassa pot centrar-se en aquella oferta que la fa diferent, com pot ser la presència d’estudis d’enginyeria aeronàutica, per tal d’enfortir una imatge mental subjectiva en públics diferents. Cal fer-ho “a partir d’un relat coherent i vinculat al relat de l’àrea de Barcelona”, gestionant i coordinant diferents actors del territori. “El valor diferencial ha de fer que la gent vulgui visitar Terrassa, estudiar-hi, treballar-hi, invertir-hi i instal·lar-s’hi”. Belloso parla de marques de ciutat que han funcionat molt bé, com ara Nova York i Amsterdam, però també és cert que parlem de grans urbs, amb unes qualitats que, d’entrada, compten amb una força fora del comú. Però també cita ciutats com Bilbao, “que ha sabut transformar la seva imatge des del territori i amb noves icones”, Vitòria, Girona, Tàrrega i Igualada (amb el tema del tèxtil i la pell). Aquesta, de fet, també és una qüestió a plantejar-se: Terrassa s’ha de centrar en un referent o en varis? De què parlem, de modernisme, de castells, de jazz, d’hoquei, de la Seu d’Ègara? “Cal entendre els actius i què signifiquen”, remarca.

El tercer i darrer bloc de la jornada oberta va ser amb una taula rodona amb la participació del director gerent de la Cambra de Comerç de Terrassa, Josep Prats, per enfocar el tema des de la projecció econòmica; el cap del servei de Turisme de l’Ajuntament de Terrassa, Jordi Garreta, per parlar de la imatge de la ciutat i l’atracció turística; el professor d’Òptica Aplicada de la UPC, Santiago Royo, per parlar de l’atracció de talent, i el representant del Club d’Internacionalització de la patronal Cecot, Carles Anglada, per centrar el debat en la internacionalització. El mateix Anglada va alertar del “risc” que té Terrassa de quedar-se “diluïda” per la marca Barcelona, tot i que també va explicar que és una marca “que hem d’utilitzar”, tot fent referència a la possibilitat d’entendre territoris més amplis, tal com esmenta De San Eugenio. “En què som bons, únics i complementaris?”, es qüestiona Anglada. Santiago Royo va per la mateixa línia i considera que l’atracció d’estudiants ha d’anar liderada per aquella oferta que sigui única en un campus egarenc on, cada dia, hi venen 4.000 estudiants. Això sí, “cal solucionar temes de mobilitat i d’aparcament”. En l’àmbit de promoció turística, Jordi Garreta explica que compten amb estratègies pròpies nascudes d’un pla de desenvolupament turístic des de fa un parell d’anys “dut a terme amb un procés de participació i amb la idea de projectar una imatge real de la ciutat”. El darrer ponent de la taula, Josep Prats, llança la pregunta de si des de fora ens reconeixen com a ciutat industrial. “Sí, encara”, respon. I rebla el clau preguntant si Terrassa té pes industrial. “Sí, però…”, un però condicionat al fet que la ciutat no marca un lideratge clau en aquest capítol en el seu entorn immediat. Així, cal repensar si Terrassa pot comptar amb una projecció com a ciutat industrial, capítol que creu que cal “reactivar amb més inversió en sectors innovadors i del coneixement”.

En resum, tal com va detallar Juan Carlos Belloso al tancar la jornada oberta, Terrassa necessita “conèixer qui som”, però també “com ens veuen”, entendre quina és la identitat pròpia. I per fer-ho, la recepta és clara: visió realista, actius clars, implicar tots els agents possibles ―des de temes turístics fins a fiscals, passant per la promoció de sòl industrial― i, sempre, sempre, sempre tenir en compte la ciutadania per detectar allò que ens identifica i ens fa reconeixibles.

de-san-eugenio-aguado-alcaraz-i-chicon-2-retocat

de-san-eugenio-retocat

benvinguda-4-retocat

public-3-retocat