Mecanismes d’informació i comunicació

Per aconseguir la implicació i la coresponsabilitat de la ciutadania en la gestió pública és imprescindible garantir l’accés a la informació i l’existència dels mecanismes necessaris perquè la ciutadania pugui ser escoltada i tinguda en compte. La informació és un element fonamental, requisit sine quan non per facilitar la participació.

Els sistemes de comunicació i informació municipals s’han de regir pels principis de transparència, eficiència, així com pel principi d’accessibilitat per tal de garantir i facilitar l’accés a la informació. L’Ajuntament implementarà, administrarà i promocionarà les eines i processos de govern obert necessaris per construir una administració oberta, eficaç i col·laborativa.

Consulta el títol II del nou l’articulat

L’Ajuntament de Terrassa es reserva el dret d’ocultar/eliminar aquells comentaris i / o aportacions que puguin ferir la sensibilitat de qualsevol col·lectiu o que freguin l’insult o el descrèdit, o que puguin ser reprobables des del punt de vista del manteniment de les més mínimes normes de convivència i educació.

18 thoughts on “Mecanismes d’informació i comunicació

  1. Más allá de poner a disposición de la ciudadanía la información sobre temas municipales ya decididos, acuerdos y contenidos de los órganos miles, ordenanzas, presupuestos y demás informaciones administrativas .., sería un verdadero paso hacia la transparencia poner a disposición de la ciudadanía la agenda de los políticos. Es decir, la ruta que siguen nuestros representantes políticos para tomar decisiones : con qué asociaciones, colectivos o actores interlocutan, qué temas tratan, qué acuerdos toman en esas reuniones… En un momento donde la representatividad está en crisis, tanto por la parte política como por la parte asociativa, sería un verdadero gesto abrir esa parte de la gestión de lo público: la actividad de un político en la toma de decisiones cuando consulta a actores o asociaciones -se entiende que éstas actuan en calidad de representantes de intereses colectivos aunque no hayan sido elegidos por la ciudadanía-también tiene que ser considerado “de lo público” y “de lo transparente”.

  2. 15.2. b) b) Informació pública individualitzada, prèvia petició, en especial per a projectes d’especial rellevància en l’àmbit de ciutat o de districte i/o barri. La seva
    materialització comporta la possibilitat d’accedir a la informació de manera
    individual, ja sigui mitjançant les tecnologies de la informació i la comunicació o bé
    mitjançant la compareixença personal.

    A este artículo sólo habría que añadir que, en relación a la presencia física, que el ayuntamiento facilitará este acceso a la información, evitando así que por motivos de horarios no se pudiera ejercer este derecho.

  3. 17.3. L’Ajuntament posarà a disposició de la ciutadania el web municipal i la Seu
    Electrònica on s’inclourà: informació objectiva de les actuacions d’interès general; els acords del ple municipal, així com les actes de les seves sessions plenàries; els acords de la Junta de Govern Local, així com les actes dels òrgans de participació, dels òrgans col·legiats dels organismes autònoms municipals, de les audiències públiques i del Consell de Ciutat; pressupost municipal; ordenances; Pla de mandat i acords de Govern, i l’agenda d’activitats més rellevants.

    Se debería especificar en qué momento se subirán las actas ya que, además de ser fácilmente localizables, no debe tardarse mucho para tener el valor informativo que se pretende.

  4. 17.3. L’Ajuntament posarà a disposició de la ciutadania el web municipal i la Seu
    Electrònica on s’inclourà: informació objectiva de les actuacions d’interès general; els acords del ple municipal, així com les actes de les seves sessions plenàries; els acords de la Junta de Govern Local, així com les actes dels òrgans de participació, dels òrgans col·legiats dels organismes autònoms municipals, de les audiències públiques i del Consell de Ciutat; pressupost municipal; ordenances; Pla de mandat i acords de Govern, i l’agenda d’activitats més rellevants.

    Es necesario reiterar la facilidad de encontrar esta información ya que la web terrassa.cat tiene mucha información y se introduce nueva de manera habitual.

  5. 17.4. La informació del web serà al més detallada possible i s’estructurarà de manera que qualsevol persona la pugui consultar fàcilment. Igualment, es podran fer consultes i realitzar els tràmits administratius mitjançant els procediments que en el seu moment s’estableixin. S’impulsarà un espai de participació ciutadana on es puguin presentar idees, opinions, suggeriments, fòrums de debat sobre temes d’interès municipal i similars. Aquest espai incorporarà, així mateix, les activitats i les convocatòries relatives a la participació ciutadana.

    Substitución del término “impulsar” por “crear” ya que impulsar es indeterminado y no significa obligación.

  6. 18.2. L’Ajuntament promourà, en els mitjans de comunicació disponibles, debats i
    consultes amb membres de la corporació sobre les qüestions de competència
    municipal i d’interès local. També realitzarà una programació amb les opinions dels
    diferents agents socials i farà difusió dels actes i dels processos de participació
    ciutadana.

    Al igual que la enmienda anterior, el término promoverá parece poco compromiso. Por ello es mejor definir un plazo para lograr dichos objetivos que podría ser de seis meses. En caso de no incorporarse en este artículo debería de especificarse en las disposiciones finales.

  7. 18.3. L’Ajuntament promourà la creació d’espais per a la realització de cartelleres,
    panells i d’altres elements que, d’acord amb les ordenances municipals, permetin
    donar publicitat a les activitats organitzades pels diferents agents socials i entitats
    ciutadanes.

    En la línea de las últimas enmiendas, el ayuntamiento debe crear estos espacios y obligarse en un plazo determinado de tiempo. Asimismo sería necesario fijar que dichos espacios existirán en todos los barrios de la ciudad, como mínimo.

  8. 19.2. Es realitzarà com a mínim una sessió d’audiència pública anual. Les
    convocatòries i les presidències de les sessions corresponen a l’alcaldia de la
    corporació municipal o al regidor o regidora que actuï per delegació. L’alcaldia
    convocarà sessió d’Audiència pública per iniciativa municipal, en virtut de decisió de la
    mateixa alcaldia o acord del Ple Municipal. També podrà convocar sessió a sol·licitud
    de:

    a) El Consell de Ciutat, previ consens dels seus membres.
    b) Un Consell Territorial o Sectorial, previ consens dels seus membres, en les
    matèries que afectin el seu àmbit competencial.
    c) Els veïns i veïnes majors de 16 anys, quan la sol·licitud la subscriguin almenys
    el 3% del municipi.
    d) Un nombre d’associacions no inferior al 10% de les inscrites al Registre
    Municipal d’Entitats.

    Propongo que todas las decisiones se tomen por mayoría y en los apartados c) y d) las obligaciones deben ser menores para y semejantes a las de las consultas. Así creemos que 250 personas en el primer caso y tantas asociaciones como sus miembros/socios representen una cantidad igual a 250 personas.

  9. 19.3. (…) Pel que fa a les signatures manuscrites, s’haurà d’acreditar mitjançant acta notarial o a través de la Secretaria de la Corporació Municipal, prèvia compareixença personal davant dels dits fedataris.

    Entendemos que la voluntad no es dificultar si no acreditar la firmas, por eso pedimos un sistema que no signfique costes adicionales ni dificulte la aportación de firmas. Sistemas parecidos o compatibles con la Llei de las ILP de Catalunya.

  10. 19.4. El termini màxim en què s’ha de tramitar i notificar la resolució que s’adopti serà
    de quinze dies. En el cas que la resolució sigui denegada, caldrà que la referida
    denegació sigui motivada; en cas que sigui favorable a la realització de la sessió
    d’audiència pública, es convocarà dins del termini de quinze dies següents al de la
    resolució.

    Puede ser denegada una petición? Sería más transparente especificar criterios previos,supósitos.

  11. 20.5. La inscripció al RMEAC no comportarà la declaració d’entitat d’utilitat pública ni
    d’interès social que, si s’escau, la mateixa entitat haurà de sol·licitar a la Generalitat de Catalunya d’acord amb el procediment legalment establert.

    Eliminar. No parece tener sentido hablar de una competencia de otra administración.

  12. 20.7. Per sol·licitar la inscripció en el RMEAC, és necessari que l’entitat presenti el
    formulari normalitzat, –un model d’imprès que facilitarà l’Ajuntament per agilitar
    l’enregistrament de dades–, acompanyat de les dades i els documents actualitzats que es detallen a continuació:

    a) Resolució d’inscripció en el Registre d’Entitats Jurídiques de la Generalitat, o
    d’altres registres oficials. En el cas del Registre d’Entitats Jurídiques de la
    Generalitat no serà necessari presentar documentació, es farà la consulta per
    mitjans telemàtics.
    b) Estatuts i acta fundacional enregistrats a la Generalitat o registres oficials
    similars.
    c) Targeta d’identificació fiscal.
    d) Composició actualitzada dels càrrecs directius.
    e) En cas de delegació d’una entitat que no és de la ciutat, certificat original de
    reconeixement de la delegació, de la seu social i de les persones de contacte.
    f) Domicili social i domicili (adreça postal, adreça electrònica i telèfon) a efectes de
    notificació i/o gestió.

    Teniendo en cuenta que para ser entidad/asociación sólo hace falta que tres o más persona así lo decidan y que, el movimiento asociativo tiene muchas formas, temporalidades, intereses, etc., entendemos que el Reglamento no puede rechazar a aquellas entidades que no formalicen sus estructuras mediante el registro en el Departament de Justicia de la Generalitat de Catalunya.

  13. Propongo que los detalles, el reglamento del RMEAC, no forme parte de este Reglamento de Participación, sólo que indique que debe existir.

  14. 20.9. En el moment de la inscripció de l’entitat, s’assignarà un àmbit temàtic que
    servirà per classificar-la i per assignar les entitats als consells de participació
    corresponents.

    Serán las entidades las que determinen el ámbito temático.

  15. 20.9. En el moment de la inscripció de l’entitat, s’assignarà un àmbit temàtic que
    servirà per classificar-la i per assignar les entitats als consells de participació
    corresponents.

    Eliminar o, en todo caso, las entidades son las que determinen el ámbito temático.

  16. 21.3. Totes les persones, majors de 16 anys, empadronades a la ciutat de Terrassa
    tenen dret a inscriure’s en el registre.

    Cuando se habla de empadronadas nos olvidamos de todas aquellas personas que realizan su vida profesional o social en Terrassa pero que viven en otros municipios. Debería tenerse en cuenta estas situaciones aunque sea de forma excepcional.

  17. 21.1. En aquest Registre estaran inscrits tots els ciutadans i totes les ciutadanes
    majors de 16 anys, que expressin el seu interès que se’ls informi sobre l’activitat
    municipal i que manifestin la seva voluntat de participar de manera individual en algun
    dels òrgans de participació municipal i/o en processos participatius que es puguin
    organitzar. En les dades de registre es recollirà l’àmbit territorial o sectorial del consell i/o procés de participació d’interès de la persona sol·licitant.

    Una duda. Una persona de un barrio se puede apuntar a otro?

  18. EN PARTICIPACIÓ CIUTADANA: DONEM EL PODER AL POBLE
    CUP-Terrassa, davant l’imminent aprovació del nou reglament de participació ciutadana per part del consistori terrassenc, volem expressar els principis en els que creiem s’ha de basar la participació democràtica de la ciutadania, i, per raó dels quals, ens pronunciem en contra de la versió clientelista del món associatiu i empresarial i, per tant, faltada de representativitat popular
    En parlar de participació ciutadana hem de tenir presents els següents principis essencials del poder popular:
    – La participació ha d’estar garantida a tothom: persones físiques, jurídiques, entitats, organitzacions ciutadanes (tant permanents com efímeres) que estiguin inscrites o registrades o el seu àmbit d’actuació sigui a Terrassa.
    – L’Ajuntament ha de garantir l’accés a tota la informació. Això vol dir que, a més de facilitar la informació en sí, s’ha de garantir la formació necessària per al poble per a que rebi aquesta informació coneixent-ne el seu contingut , facilitant així la presa de decisions. L’accessibilitat a la informació ha de ser fàcil i ha d’estar ben estructurada.
    – La redacció de qualsevol document referent a la participació ciutadana ha de ser clara i entenedora, i no amagar-se darrera referències constants al dret administratiu.
    – Volem que l’exercici de la democràcia sigui directe i vinculant. Volem donar al poble una cosa tan senzilla com el dret a la veu i al vot; i a prendre decisions vinculants de tot ordre: polítiques, urbanístiques, culturals, energètiques, de gestió de la municipalitat, etc…i, sobre tot, econòmiques; la participació del poble en les decisions que requereixen els pressupostos municipals marcarien les línies d’actuació del poder real del poble. Cal fer ús de la consulta vinculant de manera habitual a diferents nivells territorials (ciutat, barri…).
    – Principi d’igualtat democràtica. Totes hem d’estar representades o, com a mínim, hem de tenir la opció de ser escoltades i la nostra opció respectada i considerada com a vinculant en les decisions de la municipalitat. Les entitats per se no sempre són representatives de les opinions de tots els seus socis. Cal que aquests ho manifestin de forma expressa per valorar la representativitat de cada entitat i en cada tema. Els vots dels integrants d’una entitat tenen el mateix valor que el de la resta de la ciutadania i han de poder delegar la seva representativitat de la mateixa manera que la resta de la ciutadania, DE FORMA EXPRESSA I PER A CADA TEMA.
    -Creiem en un consistori de gestió. El Ple de l’Ajuntament s’ha de convertir en un òrgan de gestió de la voluntat popular. L’Ajuntament gestiona, el poble decideix.
    La nostra negativa a acceptar el Reglament de Participació Ciutadana es clara, ja que no inclou, ni de lluny, cap referència al poder del poble, ni, evidentment, a cap dels principis bàsics esmentats en aquest document. Analitzant el Reglament de Participació Ciutadana presentat per l’Ajuntament de Terrassa, hem trobat que és bàsicament clientelista i que crea uns òrgans i processos pretesament democràtics que en realitat no deixen de ser un bany de populisme fals per poder presumir de ser propers a la ciutadania. La realitat és que cap d’aquests òrgans i processos asseguren que l’expressió de les idees sigui vinculant, deixant la última decisió al consistori i relegant el poder popular a una mera eina consultiva.
    Aquest reglament afavoreix la teledirecció de la participació per part del govern municipal i el favoritisme i clientelisme de determinades entitats col•laboradores amb el govern de torn.
    – DEFENSEM POLÍTIQUES PARTICIPATIVES REALS, DEL POBLE I PEL POBLE.
    – PER UNA PARTICIPACIÓ REAL.
    – PERQUÉ TOTES LES ENTITATS I ELS CIUTADANS SOM VÀLIDS: DONEM EL PODER AL POBLE.

    ESBÓS D’ACCIONS A FER PER A IMPLANTAR UNA PARTICIPACIÓ POPULAR
    – Elaborar un pla director on representants zonals (barri/districte/…) aportin la voluntat popular a l’òrgan de govern.
    – Començar unes dinàmiques de treball que, dirigides des del consistori, aportin informació i formació a les persones sobre els temes a tractar i decidir, i que reculli les decisions vinculants.
    – Establir una xarxa estructural de representació amb representants/regidors de zona.
    – Acabar amb clientelismes i obrir les portes de l’Ajuntament als seus únics propietaris: el poble.

Respon a CUP Terrassa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *