Les persones que vivim a Terrassa i ens hi movem habitualment coneixem els carrers i avingudes on hi ha molt soroll, però sabem què vol dir soroll? En quins moments n’hi ha més? Quina diferència hi ha entre so i soroll? Què vol dir contaminació acústica? Quan passem de soroll a contaminació acústica? Com s’avalua la qualitat de sonora? Com ens pot afectar la contaminació acústica a la nostra salut? Ho veurem tot seguit, però primer definirem alguns conceptes que poden crear una mica de confusió.

És estrany trobar, de manera natural, un lloc en el nostre planeta sense que puguem percebre cap so al nostre voltant, però és ben cert que, per diferents motius, el podem ignorar. Un so comença quan un cos o objecte en repòs deixa d’estar-ho degut a un factor extern (per exemple si l’empenyem, li donem un cop…). És en aquest moment quan el cos comença a emetre vibracions i produeix diferents ones de compressió que es propaguen en el medi que les rodeja (ja sigui per l’aire, l’aigua, per la terra…) fins arribar als nostres oïdes. És llavors quan l’energia d’aquestes ones es transformen en impulsos nerviosos i arriben al nostre cervell on és processa la informació rebuda.

Parlem de so quan ens proporciona una sensació agradable al escoltar-lo, això és degut a que la vibració d’origen és regular i uniforme. Un exemple de so seria quan escoltem una melodia d’un violoncel·lista en un concert, el so que emet té característiques “musicals” o “harmòniques”, és agradable al escoltar i podem tenir efectes fisiològics o psicològics positius, per exemple quan ens emocionem al escoltar una determinada cançó.

En canvi, parlem de soroll quan el so que escoltem és molest, desagradable i de relativa curta durada, com per exemple el soroll que fa un guix quan es vol subratllar alguna cosa a la pissarra. Cal tenir present que el soroll serà més o menys molest segons el temps de duració, intensitat, freqüència però sobretot de la sensibilitat auditiva de les persones afectades.

Una vegada introduïda la diferència entre so i soroll, podem parlar de contaminació acústica (o contaminació sonora). Imaginem que estem caminant per l’Avinguda Jacquard a les 9:30 del matí, just quan els locals obren i en qüestió de minuts, escoltem moltes persianes de diferents tipus (manuals i automàtiques) aixecant-se, autobusos i cotxes circulant, un camió d’EcoEquip descarregant un contenidor de vidre, persones parlant molt fort o canalla cridant… En un moment, tenim molts sorolls diversos de cop. Això és el que es coneix com contaminació acústica, un excés de soroll que s’acumula, es manté de forma perllongada en el temps i altera les condicions normals de l’ambient en una determinada zona.

Estudis recents indiquen que hi ha una relació directe entre contaminació acústica i la salut.  El nivell de soroll es mesura en decibels (dB) i, segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), els límits “tolerables” de soroll no poden superar els 65 dB durant el dia i els 55dB durant la nit. El principal problema és que les persones ens hem acostumat a suportar el soroll que hi ha a la ciutat i també a generar-lo però no som conscients de la repercussió que té en el nostre organisme la seva exposició.

Una exposició per sobre dels nivells “tolerables” de soroll, depenent de la intensitat, durada i sensibilitat de la persona, poden generar en el nostre organisme problemes auditius (pèrdua d’audició, xiulets…), psicològics (irritabilitat, estrès, ansietat…), fisiològics (augment de la pressió cardíaca, respiratòria, pressió arterial…) i relacionats amb la son i el descans (insomni, somnolència durant el dia, cansament…).  Com podeu observar, a part de la contaminació ambiental en les ciutats, la contaminació acústica és una altre de les preocupacions de l’Ajuntament de Terrassa, ja que afecta negativament a la salut si no es té en compte.

És per aquest motiu que l’Ajuntament de Terrassa va iniciar un projecte, en col·laboració amb diferents àrees (Medi Ambient i Smart City), per estudiar la qualitat acústica en diferents punts de la ciutat. Es van escollir 11 punts estratègics (Fig. 1) per instal·lar sensors de soroll capaços de mesurar, en temps real el nivell de soroll en decibels (dBA).

Figura 1. Localització dels sensors de soroll a la ciutat de Terrassa. Font: Visor Sentilo de Terrassa.

A partir de les dades recollides, les quals es publiquen per a la ciutadania a la plataforma Sentilo, es fa un estudi del tipus de soroll i la seva evolució al llarg del dia per poder confeccionar  mapes de soroll, com podem veure al Visor del Mapa Estratègic de Soroll de Terrassa. Molts dels projectes que hi ha actualment en curs en la nostra ciutat, estan relacionats de manera transversal amb diverses àrees de l’Ajuntament, encara que a simple vista no es vegi aquesta relació. Per exemple el canvi de sentit del carrer del Nou es va fer millorar la mobilitat al centre (impulsat per l’àrea de mobilitat de l’Ajuntament). Una vegada implantat el canvi, s’ha vist que hi ha una millora en la qualitat acústica i ambiental de l’entorn (implicant d’aquesta manera l’àrea Smart City en la captació de les dades dels sensors i l’àrea de Medi ambient en la realització de mapes de soroll). En diverses ocasions l’estudi de les dades han servit com element afavoridor dels canvis en la nostra ciutat, per exemple la compra dels nous autobusos híbrids municipals es va fer dins del tema d’eficiència energètica, però analitzant les dades dels sensors de soroll s’ha vist reflectit en el paper que hi ha una reducció de la contaminació acústica.

Poc a poc es van realitzant canvis en la nostra ciutat per millorar la qualitat de l‘aire i de soroll, millorant d’aquesta manera la salut dels seus habitants.

 

 

Referències bibliogràfiques:  

Be Sociable, Share!

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *