Avui dia estem acostumats a connectar els auriculars sense cable al nostre telèfon mitjançant Bluetooth, activar l’alarma del despertador mitjançant el nostre mòbil o fins hi tot anar al gimnàs i connectar el nostre compte de Netflix del mòbil a la pantalla de l’el·líptica i, així, durant el temps que estiguem fent esport podem aprofitar per veure algun capítol d’una sèrie. Però sabies que això és el que es coneix com internet de les coses?

Cal tenir present que la idea dels objectes interconnectats no és nova d’aquesta època. Té l’origen a finals del segle XIX, concretament al 1874, amb el primer experiment de telemetria de què es té constància en la història, on científics francesos instal·laven dispositius per captar informació meteorològica i volum de neu del Mont Blanc (pic més alt dels Alps Francesos) i transmetien la informació mitjançant ones de ràdio d’ona curta a París. Si avancem una mica més en el temps, ja en el segle XX diferents països, com per exemple Rússia o Estats Units, van afavorir el creixement de la telemetria mitjançant les tecnologies de la comunicació. Pot cridar l’atenció que hi ha una relació directe entre l’evolució de la telemetria i l’evolució de les tecnologies de la comunicació, però què és la telemetria i com es relaciona amb Internet de les coses?

Entenem com a telemetria la tecnologia que permet el mesurament remot de magnituds físiques i el posterior enviament de la informació mesurada cap a un operador; mentre que la idea de poder connectar objectes i que aquests fossin intel·ligents,és el que es coneix cominternet de les coses” (abreviat com IoT pel nom en anglès Internet Of Things). Aquests conceptes ja es plasmaren en els pensaments i escrits científics de Nikola Tesla o Alan Turing al segle XX, però no va ser fins el 1999 quan Kevin Ashton utilitzà per primera vegada aquest terme. Però, què va impulsar el seu desenvolupament i la seva posterior aplicació en la vida diària? Per entendre-ho, haurem de fer una mica de memòria de com ha canviat la nostra vida a mesura que ha evolucionat internet.

 L’evolució d’internet es pot dividir, a grans trets, en quatre grans fases (Hanes et al., 2017) (Fig. 1):

  • 1a FASE: accés als continguts. Fites com la creació del protocol de connexió a internet (TCP/IP) i el naixement del World Wide Web o Web (www) van permetre que les persones poguessin accedir al món digital.
  • 2a FASE: creació de Serveis (web 2.0). A mesura que les connexions van evolucionar, van permetre una major velocitat d’internet i es començà a desenvolupar una infraestructura de negoci digital creant una economia en xarxa. Les empreses van començar a desenvolupar-se en el món digital i oferien els seus productes per comprar-los a internet.
  • 3a FASE: connexió entre persones (web 3.0). Aquesta fase consisteix en la interacció de les persones amb el món digital i, no només amb l’explosió de les xarxes socials (Facebook, Twitter, Instagram,…), sinó amb les possibilitats que ofereix internet per millorar la feina i l’experiència de l‘usuari amb la creació de serveis al núvol. En aquesta fase comença a tenir protagonisme les xarxes de mòbil.
  • 4a FASE (moment actual). Consisteix en la connexió d’objectes mitjançant internet, anomenat també com Internet de les Coses (IoT) i està associat amb les xarxes de telecomunicació sense fil. La importància en aquesta fase és que per primera vegada, la comunicació que hi ha és de màquina a màquina.

Figura 1. Evolució d’internet  i l’impacte comercial i social associat. Font: imatge modificada de Hanes et al., 2017.

Com hem pogut veure, i viure, si hem tingut l’oportunitat, en pocs anys internet ha canviat a una velocitat elevada i la societat no es queda al marge d’aquest canvi. Actualment es troba immersa en una nova revolució tecnològica i no es pot fer res per aturar-ho; hem d’aprofitar aquest moment al màxim i vetllar que s’utilitzi de forma lògica, ètica i responsable.

Arribats en aquest punt, podem preguntar-nos què ens oferirà la internet de les coses (IoT) a la societat i cap a on anem. Doncs bé: l’objectiu de la IoT és connectar el que no està connectat amb l’objectiu de generar noves funcionalitats i nous serveis orientats a millorar la qualitat de vida de les persones. Per dir-ho d’una manera més senzilla, es tracta de connectar objectes físics utilitzant internet.

Aquesta tecnologia està una mica verda en l’àmbit domèstic, però ja hi ha empreses com Apple i Google que comencen a crear productes amb l’objectiu de connectar els electrodomèstics de casa entre ells, com per exemple Home Kit i Android@Home. En canvi, en el sector privat és on es pot observar que el seu ús està en augment, com per exemple en la indústria, on la pròpia maquinària s’encarrega de controlar els processos de producció o hi ha sensors de temperatura per minimitzar el risc d’incendi; en el control de la infraestructura urbana (semàfors, ponts, càmeres,…); control ambiental (mitjançant la monitorització de la qualitat ambiental, sismes, meteorologia,..); àmbit de la salut (monitorització de pacients, qualitat de l’aire intern…),  etc. Encara que sembli ciència ficció, a quasi tots els sectors comercials, en la indústria i en el transport s’estan utilitzant aplicacions d’internet de les coses i serà qüestió de temps que es comenci a utilitzar a les nostres llars.

L’Ajuntament de Terrassa aplica des de fa anys accions i polítiques que configuren una “Ciutat intel·ligent” en l’àmbit de la tecnologia, energia, medi ambient i mobilitat, tot i això fa un pas més endavant i, en el Pla director Smat City 2015-2020 estableix tres grans objectius (Fig. 2):

  • Establir un marc de referència per a definir el concepte de Smart City
  • Definir la missió i visió pròpies de Terrassa com a ciutat intel·ligent
  • Determinar els objectius estratègics dins dels diferents àmbits d’actuació i projectes en curs

Figura 2. Objectiu del Pla director Smart City o ciutat intel·ligent. Font: Ajuntament de Terrassa,Pla director Smat City.

Actualment Terrassa té 3 grans projectes relacionats amb Internet de les coses, els quals estan  també relacionats entre ells: 1)Terrassa Energia intel·ligent (TEI)., 2)Edificis Intel·ligents – iEdificis i 3)Resiliència Urbana.
En futurs articles parlarem de cadascun d’ells  on explicarem en què consisteixen, l’estructura que tenen i la seva evolució en la implementació dins de la nostra ciutat. Tot i així, pots entrar en les webs que es faciliten en aquest article o entrar en el portal de Terrassa Participa on parlem dels projectes Edificis Intel·ligents – iEdificis i el de Resiliència Urbana.

 

 

Referències bibliogràfiques:  

 

Be Sociable, Share!
Categories: SmartCity

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *