En l’article anterior “Contaminació acústica i Salut”  vam definir què era un so, soroll, què enteníem per contaminació acústica i la seva repercussió en la salut. Aquestes definicions eren importants per entrar en context i poder desenvolupar aquest article. Però primer de tot diferenciarem el que és un emissor i un receptor del soroll.

Un Emissor és qualsevol activitat, infraestructura, equip, maquinària o comportament que generi contaminació acústica i es classifiquen en 13 tipus: 1)Automòbils, 2)Ferrocarrils, 3)Avions, 4)Infraestructures viàries, 5)Infraestructures aeroportuàries, 6)Infraestructures portuàries, 7)Infraestructures ferroviàries, 8)Maquinària i equipaments, 9)Construcció d’edificis i infraestructures, 10)Activitats industrials, 11)Activitats comercials, 12)Activitats esportives/recreatives o d’oci i 13)Activitats domèstiques. Com podem observar, hi han molts tipus d’emissors de soroll i, per cada una de les activitats, hi ha una rigorosa normativa (com per exemple la Llei 37/2002 de 17 de novembre del soroll, Llei 16/2002 de 28 de juny protecció contra la contaminació acústica, Decret 176/2009, de 10 de novembre que aprova el reglament de la Llei 16/2002, Ordenança reguladora dels sorolls i les vibracions, entre altres) on s’especifica el nivell d’emissió de soroll permès, franja horària,… arribant a ser sancionable si no les compleixen.

Qualsevol persona pot ser un Receptor de soroll i la percepció d’aquest és diferent per a cadascú de nosaltres. És molt difícil qualificar de manera objectiva quan un so és molest o agradable perquè és una percepció subjectiva de cada persona i és per aquest motiu que es quantifiquen els sorolls quan s’emeten o es produeixen.

El nivell de soroll que detecta l’oïda humà varia entre els 0 i 120 decibels (dB), conegut aquest últim valor com “Umbral de dolor”, ja que a nivells superiors poden produir-se danys físics en el timpà. A continuació ensenyarem un gràfic visual de l’escala de soroll que tenim durant el dia (Fig. 1):

Figura 1. Escala gràfica dels nivells de soroll que podem trobar a la vida quotidiana i com afecten a la nostra salut. Font: dades extretes de les webs: https://sites.google.com/site/1285educacionartisticamusica/home/actividades i http://contaminacionacustica.net/efectos-de-la-contaminacion-acustica-sobre-la-salud/

Arribats a aquest punt ens podem preguntar com es mesura el soroll? Quins dispositius tenim instal·lats a la nostra ciutat per mesurar el soroll? Què es fa amb les dades que es recullen?

Els sensors de monitorització del soroll que tenim instal·lats en els 11 punts de la nostra ciutat, son el model TA120 de CESVA (Fig. 2). Aquests sensors mesuren el soroll de manera continuada (24h/7d) amb molta precisió i es camuflen molt bé amb el mobiliari urbà (fanals, lluminària, tanques, pals publicitaris,…) i, per tant, si anem pel carrer ens costarà veure’ls si no sabem què busquem. Cal tenir en compte que aquests sensors són fixes però què vol dir això exactament? Vol dir que, perquè funcionin i enviïn les dades de mesurament a la plataforma Sentilo, han d’estar permanentment connectats a la xarxa elèctrica i a una connexió directe a internet mitjançant cable Ethernet.

Figura 2. Aparell de mesurament del soroll TA120 del fabricant Cesva que hi ha instal·lat a la ciutat de Terrassa. Font: Cesva (https://www.cesva.com/es/productos/sensores-terminales/TA120/).

Una vegada presentat el dispositiu i abans d’explicar el funcionament de lectura del soroll d’un determinat lloc, farem un petit incís sobre com es classifiquen els sorolls i que s’ha de tenir en compte per fer els mesuraments de so.

En la ciutat podem tenir 3 tipus de sorolls (Envira, 2018):
• Sorolls continuats i estables
• Sorolls continus i variables
• Sorolls de curta durada i de caràcter impulsius (exemple cops, maquinaria de tall,…).

El temps de captació del soroll és molt variable, i depèn del tipus d’aquests que es vol mesurar. El soroll més fàcil de captar és un continuat i estable, ja que la durada de mesura és entre 15 i 60 segons i ha de recollir tot el cicle de soroll. Pels sorolls continus i variables, el temps de captació ha de recollir com a mínim un cicle de soroll mentre que els de curta durada i impulsius la durada de la mediació ha de ser la més curta possible i que sigui representativa.
Com podeu observar, abans de fer el mesurament, cal conèixer el tipus de soroll a analitzar i la normativa a seguir per fer-la (metodologia a seguir, legislació, tipus d’activitat, ubicació, tipus d’aparell a utilitzar,…) i no es una tasca fàcil fer-los.

Els 11 sensors que estan distribuïts a la ciutat, estan configurats per fer un mesurament del soroll ambiental acumulat per segon i minut.

Actualment, la principal dificultat que trobem en l’anàlisi dels sorolls que capta el sensor, és que el soroll que detecta i envia a la plataforma és complex, és a dir, no diferencia cadascuna de les fonts de so que hi ha al carrer (per exemple el soroll del bus, les persones, els cotxes…,), ja que no es detecten separant les freqüències. Aquest és un factor que ens agradaria estudiar i esperem que aviat hi hagi al mercat el dispositiu que ens ho permeti fer.

 

Referències bibliogràfiques:

 

Categories: General

0 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *