Adéu blogosfera, adéu!

8 de febrer de 2019
Per

El blog biTer, el blog de les biblioteques públiques de Terrassa, (http://blogs.terrassa.cat/biblioteques) ha estat al llarg de deu anys el nostre principal canal de prescripció lectora i de promoció de la col·lecció. Avui ens acomiadem com a blogueres en un món més booktuber i insta que no pas microbloguer. Celebrem 10 anys de biTer amb més de 1300 entrades publicades, on heu deixat més de 1400 comentaris. El nostre viatge per la blogosfera catalana acaba aquí. Moltes, moltes gràcies per seguir-nos, recomanar-nos i compartir emocions lectores.

S’acaba el blog com a canal de recomanacions principal de la bct xarxa, perquè altres canals han pres més força i n’han pres el relleu. No abandonem la prescripció lectora. Seguim el viatge a les xarxes i continuem convidant-vos a compartir el plaer de la lectura a través del web, de la biblioteca virtual XBM, de les xarxes socials i subscrivint el Butlletí bct xarxa. A final d’aquest comiat us detallem tots els nostres canals. Ens continuarem veient, escoltant i escrivint!

El biTer va néixer el 4 de maig de 2008 i, encara sense nom, tot celebrant el 10è aniversari de la bct. En poc temps va fer el salt a convertir-se en el canal de participació de la bct xarxa. Amb el temps l’equip de redacció i les seccions van anar creixent i canviant. Divuit persones han construït el biTer fins ara. Les col·laboradores habituals preníem àlies biter, avatars amb noms de begudes refrescants, d’aperitius o de copes. Les coneixereu a totes passant per la pàgina Qui som.  El nom biTer, sorgit de la creativitat col·lectiva, es fa visible ja a la tardor del 2008. biTer com l’amargant i refrescant beguda aperitiva, però amb la b minúscula i la T majúscula: “biTer”, remarcant els ingredients del còctel, bi de biblioteca i Ter de Terrassa.

Vam participar del boom de les bitàcoles i els webblogs i ens reivindicàvem com a biblioblocaires. L’any 2012 vam ser finalistes en la categoria “Corporatiu” la 5a edició dels Premis Blocs Catalunya, que organitzava l’associació Stic.Cat. Inicialment escrivíem a quatre mans i des de quatre biblioteques a ritme setmanal. Publicàvem tafaneries i curiositats de les biblioteques a Sabies que…?, acudits de bibliotecaris a El melic i ressenyes literàries a Recomanacions. Les recomanacions de divulgació científica, novel·la, còmic, literatura infantil i juvenil i, lectures 0-3 anys comptaven amb el nostre compromís agendat en tres moments claus de l’any, Nadal, Sant Jordi i l’arribada de l’estiu. Seguint les nostres dèries i les de les nostres biblioteques vam anar bastint uns espais amb personalitat pròpia on recomanar per temàtiques, tipologia de fons, grups d’interès… Les nostres darreres seccions han estat:

  • Amb gust terrassenc: l’espai amb recomanacions, ressenyes, novetats, autors locals i efemèrides terrassenques del moment. Amb Licordecafe.
  • Apunt de cine: on hem descobert pelis d’altres filmografies, pel·lícules contemporànies, de 5-6 anys com a molt, i de països que no ens arriben tant habitualment les seves produccions. També amb Licordecafe.
  • Escampem la boira: sortides per l’entorn natural de Catalunya, amanides amb bibliografia de la bct xarxa i referències web, amb Licor43cola.
  • L’enemic de les arts: anècdotes, curiositats i apunts d’art per a amants de la inutilitat i la subversió, amb Gotderaki.
  • Propostes d’aproximació als clàssics (PAC): secció on els clàssics de totes les èpoques són els protagonistes, amb Absenta.

Que tot el que hem recomanat i compartit ens acompanyi! Ens esperen noves lectures al nostre viatge. Feu un darrer clic a Recomanacions i gaudiu de l’equipatge!

Ens continuem veient, escoltant i escrivint a:

 

Adéu biblioblogosfera, adéu!

Lectura i llibertat!

Els llibres preferits del 2018 són…

21 de desembre de 2018
Per

Els preferits de la bctxarxa

preferit PermagelAnem a descobrir quines són les nostres lectures preferides de l’any 2018.

Per Sant Jordi vam estrenar-nos en l’apassionant món de les llistes i dels rànquings. En preguntar-nos quin llibre llegíem aquells dies i quin teníem pensat llegir a continuació ens va sorprendre adonar-nos que  entre els més llegits i desitjats teníem La llibreria de Penelope Fitzgerald traduïda per Jaume C. Pons Alorda i publicada per Impedimenta i, El ferrocarril subterrani de Colson Whitehead traduïda per Albert Torrescasana i publicada per Periscopi. Avui, a les escurialles d’aquest 2018, farem publica la traca final, la llista dels nostres preferits de tot l’any. De nou de cacera pels mostradors de la bct xarxa a la pregunta quin és el millor llibre que has llegit aquest any?  les nostres preferències han anat cap a… Permagel d’Eva Baltasar publicada per Club Editor.

Els fantasmes no truquen a la porta, d'Eulàlia CanalLa Hija del relojero, de Kate MortonAquest deu ser el lloc, de Maggie O'FarrellBodas de sangreMossegar la poma, de Leticia DoleraArgelagues, de Gemma RuizCançó de la plana, de Ken HarufSortir a robar cavallsUna Família americana, de J. D. VanceDesconeguts, de David LozanoCafè Barcelona, de Joan CarrerasLa vida al davant, de Romain GaryEn braços del pare, d'Àlvar Masllorens

Us oferim a continuació la llista completa de les respostes recollides entre el personal de la bct xarxa. És la darrera proposta lectora de l’any amb l’equip de bct xarxa (per ordre alfabètic):

Ana Matarín de la Biblioteca Central de Terrassa:
Els fantasmes no truquen a la porta, d’Eulàlia Canal; Rocío Bonilla. Animallibres, 2016.
Carme Sanuy de la Biblioteca Central de Terrassa:
La hija del relojero, de Kate Morton; traducción de Máximo Sáez. Suma de Letras, 2018.
Filo Solé de la Biblioteca Central de Terrassa:
Aquest deu ser el lloc, de Maggie O’Farrell; traducció de Marc Rubió. L’Altra Editorial, 2017.
Glòria Soler (Licordecafe) de la Biblioteca Central de Terrassa:
Bodas de sangre: apunts i cançons de Joan Garriga sobre textos de Federico García Lorca (a partir del muntatge de la Perla 29). Godall, 2018.
Guillermo Paradis de les biblioteques de Terrassa:
Mossegar la poma: la revolució serà feminista o no serà, de Leticia Dolera; traducció de Núria Parés Sellarès. Columna, 2018.
Marc Vilallonga de la Biblioteca Districte 5:
Argelagues, de Gemma Ruiz. Proa, 2016.
Maribel Martín de les biblioteques Vallès Occidental 2:
Cançó de la plana, de Kent Haruf; traducció de l’anglès de Marta Pera Cucurell. Edicions del Periscopi, 2017
Marta Martí (Ratafia) de la Biblioteca Central de Terrassa:
Sortir a robar cavalls, de Per Petterson; traduït del noruec per Carolina Moreno Tena. Club Editor, 2016.
Montse Llovera de la Biblioteca Districte 2:
Una família americana, de J. D. Vance. Traducció d’Albert Torrescasana; pròleg de Jordi Graupera. Ara Llibres, 2018.
Montse Pujol (Tequila) de la Biblioteca Districte 2:
Permagel, d’Eva Baltasar. Club Editor, 2018.
Pilar Conejero de la Biblioteca Districte 2:
Desconeguts, de David Lozano. Edebé, 2018.
Raül Casado (Croll) de la Biblioteca Districte 5:
Permagel, d’Eva Baltasar. Club Editor, 2018.
Rosa Maria Pérez de la Biblioteca Central de Terrassa:
Cafè Barcelona, de Joan Carreras. Proa, 2013.
Sara Codina de la Biblioteca Central de Terrassa:
La vida al davant, de Romain Gary (Émile Ajar); traducció de Jordi Martín Lloret. Angle, 2017.
Agnès Peiró (Aiguadelafont) de la Biblioteca Central de Terrassa:
En braços del pare, d’Àlvar Masllorens. La Temerària, 2018.

Aquests dies es comparteixen editors, llibreters, mitjans de comunicació, booktubers… comparteixen les seves llistes. Tan si sou fans de llistes, rànquings i altres espècies com si no, us convidem a venir a caçar un llibre prestat/reservat a la vostra biblioteca de proximitat. Un cop d’ull al catàleg?

I recordeu un llibre és el millor regal! Veniu a tastar-los a la biblioteca i compreu més llibres a la llibreria. Bon any 2019! Lectura i Llibertat!

Paterson. Versos amb remor de bús urbà

12 de desembre de 2018
Per

 

Paterson, de Jim Jarmusch
Paterson, de Jim Jarmush.

Avui us servim una lectura amb imatge, música i paraula. Volem xivar-vos una triple emoció lectora: una peli, Paterson; els temes de la seva banda sonora, Paterson soundtrack; i, els poemes que els personatges ens hi diuen. Acompanyeu-nos a passejar pels carrers d’una ciutat de fum. Terrassa? No, no parlem de Terrassa. Deixeu-vos conduir una mica més lluny, anem a Paterson, New Jersey. Però, alguns dels seus carrers bé podrien ser algun dels nostres.

William Carlos WilliamsRon PadgettJim JarmuschA Paterson les escenes ens passen davant dels ulls amarades de la poesia de William Carlos Williams, de Ron Padgett i del mateix Jim Jarmusch.

Aquesta és la seva banda sonora poètica. Una poesia que fa remor de bús urbà. I els seus versos es llegeixen així… Segueix llegint »

Ara som gegants, de Joan Dausà

22 de novembre de 2018
Per

Resultado de imagen de ara som gegants de joan dausaDausà, Joan. Ara som gegants (2018)

Ara som gegants (Promo Arts, 2018) és la cançó que obre el tercer disc del mateix títol d’aquest músic, actor i doblador català. L’àlbum està format per 10 temes en total (i 40 minuts) de música intimista que miren la vida amb esperança sense abandonar una melancolia vital. Aquest nou àlbum conté una evolució artística coherent sense renunciar a la malenconia ni a l’emoció dels seus dos discs anteriors però amb la introducció de temàtiques més socials com la pèrdua dels records a Obriu-me el cap o la superació personal i col·lectiva a Ara Som Gegants.

Si heu vist la pel·lícula Barcelona nit d’estiu (2013) us vindrà a la ment Joan Dausà en aquell sopar d’un grup d’amics on sortia amenitzant una tertúlia mentre de fons escoltàvem  Jo mai mai, un dels temes de la seva banda sonora que ell va compondre i per la qual va guanyar el Premi Gaudí a la millor música original (2014).  Igualment va repetir com a compositor en la segona entrega de la pel·lícula de Dani de la Orden, Barcelona nit d’hivern (2015).

Més informació

bàner de la secció Terras-sons

Auques de la col·lecció local

12 de novembre de 2018
Per

Us volem fer cinc cèntims d’un conjunt d’auques molt curioses i interessants que conservem a la col•lecció local de la biblioteca central de Terrassa. Normalment les guardem al magatzem de la biblioteca, però fa uns dies vam decidir escanejar-les i mostrar-vos-en algunes a la sala que allotja la col•lecció local. Podeu passar a donar-hi un cop d’ull! També les trobareu al Catàleg Aladí.

Breu història…El “boom editorial” de les auques és del segle XIX. Podríem dir que l’època d’or de l’auca dura un quart de segle, del 1850 al 1875. Aquestes van prendre un tarannà plenament pedagògic i van enriquir les seves temàtiques: faules morals, biografies, històries o fins i tot el resum d’obres de teatre i altres espectacles. Aquest fet va significar el floriment de tot un fenomen literari tant a Barcelona com a València, difonent-se fins i tot a Madrid i Castella en general amb el nom d’aleluya (era un derivat de les nombroses estampetes religioses que llavors es repartien a esglésies, com ara els goigs). Els adults les llegien als seus fills, i aquests hi jugaven. Les vinyetes s’acompanyaven d’alguna frase en prosa, que amb el temps es va anar convertint en un rodolí de dos versos, o fins i tot de tercets. Les auques es difonien a través de fulls de format gran foli que a mitjans del segle XIX s’il·lustraven amb xilografies i a partir d’aleshores també amb litografies.

–L’auca de la tisis (Aventures del microbi de la tuberculosi)  Segueix llegint »

L’Elefant i les ermites de la Tebaida de Montserrat

4 de novembre de 2018
Per

Itinerari de dificultat moderada de 7,4  km. Sortim de la Plaça de l’Abat Oliba (710 m) al Monestir de Montserrat i remuntem les escales de la plaça amb el monument. Continuem per la bifurcació de camins del Via Crucis i Sant Jeroni, travessant el torrent de Santa Maria direcció Sant Jeroni. Pujant per les Escales dels Pobres, remuntem el torrent engorjat. En poc més d’un quart som al Pas del Francesos, escletxa a la roca amb esglaons irregulars i una petita barana. En pocs minuts, arribem a un petit pla cruïlla de camins conegut com Santa Anna (895 m); prenem el GR-4 i el GR-172 (amb marques blanques i vermelles) direcció al monestir de Santa Cecília.

Ermita de Sant Benet

En uns metres trobem una balconada anomenada Miranda del Ermitans, amb bones vistes del Monestir.

Itinerari

Deixem el mirador i seguim pel GR 172 fins arribar a unes escales, fins arribar a l’ermita de Sant Benet. Per un corriol conegut com el Camí dels Totxos (910 m). L’ermita de Sant Benet del s. XVI és una esglesiola habilitada com a refugi d’escaladors i excursionistes d’ençà de l’any 1980; amb bones vistes de les Gorres i les Magdalenes al sector de Tebes. Sortim d’allà passant per sota d’una volta d’obra on encara hi ha una porta de ferro, és coneguda popularment com Porta de l’Infern. Passarem per sota de la Mòmia, una important agulla que té adossada, a l’est, la Momieta fins arribar a un alzinar. Abans d’anar cap a la Trinitat, seguim pujant a mà esquerra cap a l’ermita de Sant Salvador (que data del s. XIII) a l’Elefant. És un corriol costerut que presenta cert risc per al caminant poc preparat. Segueix llegint »


RSS Entrades
RSS Comentaris


BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]