Monzó, Q. Mil cretins. Barcelona: Quaderns Crema, 2007
Recull de relats de Quim Monzó dividits en dos blocs clarament diferenciats: un amb contes vinculats amb la mort, amb l’absència de les persones estimades i amb la crueltat de la vellesa, entre d’altres temes. I un segon bloc amb relats brevíssims on continua treballant formes i temes que domina.
Hola! Sóc la Laura i treballo a la bd6. A l’estiu m’encanta prendre’m un bon cafè amb gel i si és acompanyat d’una bona lectura, encara millor!
Els contes de la primera part són genials. Ja enyorava l’hiperrealisme i l’humor negre de Monzó. Ara bé, jo on més he gaudit és a la segona part, amb els mini contes. Quina dissecció de la misèria humana! Brillant, realment brillant…confiem no haver d’esperar tant per a una nova entrega de contes.
Per cert…….avui en Bassas entrevistava l’Albert Sánchez Piñol. Acaba de publicar un recull de contes. ‘Tretze Tristos Tràngols’ pinta molt i molt bé. Com es nota que m’agrada que m’expliquin contes, oi?
Certament Cingle! Tot i que se’m fa difícil recomanar-te un relat per sobre dels altres. Tot el recull és excel·lent. A “Dissabte”, una dona que fa dissabte, retalla les fotos del seu marit. Buida metòdica i amb fúria tot rastre d’ell al pis i, al final, desballesta el pis mateix. És un text inquietant i desestabilitzador, recordo que em va angoixar, sobretot la repetició de paraules i gestos. uf!!!
D’aquest llibre m’han recomanat especialment un relat titulat Dissabte. Diuen que val la pena llegir-lo perquè està molt i molt bé.