Setena sessió del club: Novetats de Sant Jordi

7 d'abril de 2010

Sant JordiAquest mes llibres, llibreters, biblioteques i bibliotecaris estem de celebració! S’acosta Sant Jordi i junt amb aquesta festa, una bona pila de llibres surten al mercat desitjosos de ser tastats, ensumats, palpats i llegits.

La setena sessió, doncs, va dedicada a aquest sant baró que tantes alegries literàries ens dóna i a les novetats interessants que podem trobar al mercat aquests dies.

Podem estar ben contents, perquè la veritat és que han sortit molt bons llibres per a infants i joves. Aquí teniu una petita selecció de llibres que han vist la llum en aquest darrer any.

Etiquetes: , , ,

14 Responses to Setena sessió del club: Novetats de Sant Jordi

  1. Carme Colomer Barba on 4 de maig de 2010 at 17:27

    Vaig agafar dos títols:

    “ÓSCAR Y EL RIO AMAZONAS”
    Vicente Muñoz Puelles: text.
    Noemí Villamuza: il·lustradora.
    Ed. Grupo Anaya S.A., Madrid 2009

    El nen, l’Óscar, és el protagonista d’una història imaginària dins la que s’hi veu com en una immersió. El relat és en castellà.Li expliquen un conte. (Literatura dins la literatura): “A lo largo del Amazonas” de William Henry Giles kingston. El nen es fascina amb la narració i deixa volar la seva ment, viatjant, de tal manera que tenia la sensació d’estar vivint dues vides. Es crea un paral·lelisme de situacions: les seves i les del protagonista del conte. El seu dormitori s’havia convertit en una selva frondosa.
    Hi ha un creixement, una progressió en les actuacions, un desenvolupament en les habilitats de l’Óscar. Necessita models: per aprendre a llegir, escoltar els contes que li llegeixen els adults. Per aprendre a nedar, veure com ho fa una granota: “…nadar y leer eran actividades muy parecidas. Todo consistia en empezar a soltarse…” (pàg. 55)
    Quan aprèn a llegir ho guarda com un secret. No ho vol manifestar. Pressenteix desavantatges: Ja no li llegirien els llibres en veu alta. El canvi, aquest progrés,li produeix anyorança del món que ja perd, l’infantesa que desapareix. Plora: “…estoy creciendo demasiado deprisa…” (pàg. 58)

    Referent a les il·lustracions, semblen realitzades a llapis o carbonet, amb uns contorns molt marcats. Els colors són poc vius, recorden la tècnica del pastel.

    ***************

    “ALICIA EN EL PAÍS DE LAS MARAVILLAS”
    Lewis Carroll: text.
    Marta Gómez-Pintado: il·lustradora.
    Ed. Nórdica Libros, Madrid, 2009.

    Títol original: “ALICE’S ADVENTURES IN WONDRELAND”

    Aquesta lectura manté viva la distorsió de la realitat a través del somni. La fantasia és captada des de diferents punts de vista, en relació amb l’espai on es mouen i/o el tamany de la protagonista, dels personatges. Tot pot ser possible , irreal: com el somriure del gat. El factor sorpesa és una constant. Ha tornat a reviure el conte amb l’ocasió d’una novetat cinmatogràfica en imatges virtuals, en 3D, reposició d’aquest clàssic que tant agrada als infants com als adults.

  2. Yolanda Lozano on 4 de maig de 2010 at 14:42

    Hola a tothom:
    Com jo tampoc vaig assistir a la darrera reunió tinc un llibre de cada; un llibre de l’anterior sessió i un de nou que les meves estimades companyes em van reservar.

    El llibre que tinc pendent es tilula “Llops dins les parets”… El vaig agafar perque les il.lustracions em van cridar molt l’atenció, són molt diferents al que estem acostumats ja que combinen el que sembla el collage i la fotocomposició. La imatge és molt moderna i l’autor -Dave McKean- és un il.lustrador molt reconegut en el món del còmic. Jo però, no li compraria a cap criatura de menys de 12 anys a no ser que volgués que tingués malsons durant dues setmanes…
    L’autor, Neil Galman, és l’autor del famós llibre infantil “Coraline” i de novel.les premiades però amb aquesta història no surt airós.
    La hisòria té el seu aprenentatge: no cal conformar-se amb les situacions imprevistes i desagradables de la vida i cal lluitar i plantar-li cara als problemes; però em sembla que l’autor no li troba massa força i desaprofita elements de la trama.

    En fi, que és el primer llibre que agafo que no m’agrada, ho sento, potser algun de vosaltres opina diferent… seria molt interessant poder-ho discutir.

    L’altre llibre es titula “El porquet” i és de l’Arnold Lobel.
    Aquesta és un conte per a infants, amb il.lustracios per a infants, molt boniques, per cert.
    La història ens narra la vida feliç d’un porquet que viu en una granja i com li agrada asseure’s al fang i enfonsar-se… fins que la dona de pagès un dia decideix fer dissabte i netejarho tot, sí, tot. El porquet es queda sense bassa de fang i decideix marxar a buscar-ne una altre.
    En la seva búsqueda arriba a la ciutat on tot, curiosament està brut però no hi ha basses de fang. El final feliç arregla la situació del porquet que torna a ser feliç.
    Bonic, simplement.

    Fins aviat! Bones lecures!

  3. Mónica on 4 de maig de 2010 at 11:35

    Hola, la última sessió no hi vaig poder anar i encara tinc un parell de llibres de l’anterior, un còmic i un llibre que encara arrossego de la sessió cinquena.
    El llibre és Maíto Panduro, és la història d’un nen d’ètnia gitana que viu a un barri de “chabolas” i que el seu pare se l’emporten a la pressó. Maíto que així és com tothom li diu al nen va a l’escola. La mestra de l’escola, la Susana motivarà al nen perque li escrigui cartes al seu pare a la presó, de manera que hi sorgirà una relació especial amb la professora. ës un llibre que m’ha agradat tot, és una història senzilla però molt bonica. Surten algunes ilustracions molt ben escollides, amb molt poc color però que hi diuen molt.
    En quan al còmic “FIZ” , d’entrada dir que no m’atreuen els còmics, mai m’han cridat l’atenció i aquest doncs no m’ha agradat gaire. És un nen molt marranote, que sempre està parlant de caques, mocos i pipis. Hi han diferents historietes d’en Fiz amb els seus amics però sempre al voltant d’aquests temes. Se suposa que fan gràcia però jo no acabo de trabar-la.
    Això és tot i ens veiem.

  4. Núria Romero on 4 de maig de 2010 at 10:47

    Hola a tots/totes:

    Servant,S. i Bonbon, C.; El retall; Intermón Oxfam.
    Sembla un conte com d´altres: una serie d´animals passen per un lloc i, un a un, li donen servei a un retall de roba trobat. Les estructures de les frases es repeteixen a gust dels nens.
    La disposició gràfica és més original i atractiva: tipografies diferentes, interjeccions animades,… però el millor és que els dibuixos són fotos de pedaços de robes i la textura sembla sortir de la pàgina.
    El final inesperat i molt divertit.

    Kruz Igeralbide J., Valverde M.; Durango, Durango.Macmillan
    Aquesta és una història d´amor entre dues gallines ben enmarcada en alguns tópics nacionals.
    Crec que és un bon llibre pels primers lectors, quan ja són autónoms perquè és ric en diferents situacions, sempre és divertit i els dibuixos (petits, cómics i constants) la reforcen molt bé.

    Aquesta vegada he tingut sort, i us puc recomanar les dues lectures.

  5. ANNA PETIT on 3 de maig de 2010 at 21:06

    Hola
    L’últim dia no vaig venir i just la setmana pasada vaig anar a buscar el llibres a la biblioteca. Un encara no l’he acabat de llegir, demà si l’he acabat ja us l’explicaré.
    A l’última sessió em vaig emportar un còmic de la babymouse, em va agradar tant que li vaig demanar a la Marta si en tenia un altre i me l’he llegit, sóc fan de la babymouse, la trobo divertida, irònica, oportuna, els dibuixos són senzills i complexos a l’hora. Una meravella…
    M’he llegit el Finn Herman, és la història d’un cocodril que la seva mestressa el treu a passejar i es cruspeix a tot el que es troba, la seva mestressa es pensa que els perills són tot el que els envolta mentre que el més perillós és en Finn Herman el cocodril.
    El format del llibre és diferent, els dibuixos són precissos i molt bonics, m’ha agradat força…

  6. Agus Revilla on 3 de maig de 2010 at 18:42

    Hola companys, faré el comentari de dos dels llibres que me’n vaig endur a l’ultima sessió:

    Foreman, M. (2008): “El jardí feliç. una historia d’esperança”. Intermón Oxfam Editorial.

    Un conte molt tendre i bonic. la historia d’un nen que sota les runes de la seva ciutat devastada per la guerra lluita perquè sobrevisqui una petita planta, que és l’únic brot de vida i d’esperança. M’ha agradat moltísim per la seva senzillesa i a la vegada pel seu dramatisme i realitat.
    les il•lustracions acompanyen i estan a l’alçada del text. ho recomano perquè és un conte sobre la lluita de la vida i que tant és per petits com per grans.

    Pennypacker, S (2009): “La nena dels pardals”. Editorial Joventut

    És un conte xinés basat en una historia real i il•lustrat per una il•lustradora, que penso que és japonesa, Yoko Tanaka. Amb això, vull dir que a qui li agradi l’estil d’il•lustració japonès, oriental, ho trobarà perfectament en aquest conte. la historia és del 1958 quant el president de la Xina va declarar la guerra als pardals que els culpava de menjar-se gran part de la collita de blat, i com una nena d’un poble salva a uns quants de morir.
    És un conte agradable.

    Fins la propera.

  7. Jonathan on 3 de maig de 2010 at 16:09

    Gibert, B (2009): “ Paraiso”. Madrid: Los cuatro azules.

    Un conte excel·lent, original i singular. Tracta el tema de la mort d’una forma directa però adequada als ulls d’un infant i la il·lustració mitjançant senyals de trànsit és perfecte i molt ben trobada. Realment m’ha agradat moltíssim aquest llibre i el recomano per a gent gran i petita.

    Lopez Dominguez, H. (2009): “ Les meves històries perdudes”. Barcelona: 2009

    Les il·lustracions són peculiars però les trobo molt originals. Li donen el toc perfecte a la narració deixant un toc a la imaginació del lector. És un història sense història que tracta de moltes faules i contes que de petits han estat importants per nosaltres i que al fer-nos grans oblidem amb massa facilitat, però que segueixen formant part de nosaltres. Recomanable per a infantil i sobretot Cicle inicial i cicle mitjà. M’agrada’t molt.

  8. Mònica on 3 de maig de 2010 at 16:07

    ROSS,T. i WILLIS,J (2009): MALVADO CONEJITO. Edit. Oceano
    D’aquest conte destaco principalment dos aspectes:
     La il·lustració fresca, juvenil i divertida.
     La narració inesperada. A l’inici de la lectura el lector es submergeix en una història: un conillet que abandona casa seva per viure amb un grup d’amics i totes les seves trapelleries. Des del punt de vista d’un adult penses com pots treballar-ho amb infants. Però de cop i volta la història canvia i apareix el tema principal : les notes d’escola d’un conillet.

    LOSANTOS, C (2009): LA NEU. Edit. La Galera
    Un conte de buscar objectes similar al de Wally. El conte es divideix en dos parts: la primera on et presenta els objectes que has de buscar en la il·lustració (gens fàcils) i la segona on hi ha la lectura dels objectes (lletra de pal, lligada i manuscrita) i l’autosolució (on estan els objectes).
    Divertit i entretingut!!!!!!!!! Val la pena fer-li un cop d’ull.

  9. Antonia Rodriguez on 2 de maig de 2010 at 13:59

    Hola companys, faré el comentari dels tres llibres que vaig triar l’últim dia.
    El primer “Me ha hecho poeta la vida” que recull poemes de Miguel Hernández el vaig agafar per l’escola perquè a llengua castellana de cicle superior l’estaven treballant. La presentació del llibre en forma de carta-paquet i amb adequades il·lustracions ha servit per motivar els nens en el tema. També com que conté un CD on es reciten els poemes ha servit de model pel treball d’apredre a recitar i treballar aquesta tipologia de textos. Cal dir que a les recomanacions està com per Cicle Mitjà però particularment penso que els poemes de Miguel Hernández són una mica difícils per aquesta edat.

    L’altre llibre: “Un cargol fabufantàstic” és un encant de llibre, molt imaginatiu, divertit i a la vegada instructiu. Treballa el valor de l’amistat i la necessitat de comunicació. El llibre tracta d’un cargol que marxa de casa on vivia amb tres amics perque pensa que no l’estimen. Durant el temps que està fora al bosc hi ha un intercanvi continuu de cartes entre ell i els amics demant-li que torni i explicant-li perquè el troben a faltar. Després de moltes cartes el convencen i torna, però mentres havia fet altres amics fora de casa i continua escrivint cartes a tots els animals que havia conegut al bosc.
    D’aquesta manera s’expliquen històries de les relacions entre els animals que junts es troben a l’escola. El llibre sembla que està dividit en dues parts el que passa a casa i el que passa entorn a l’escola.

    El tercer llibre:”L’home del barret del bolet” és un llibre senzill que explica com va recuperar la memòria un home que un dia de cop i volta desperta en un banc d’un parc sense saber qui és. A través de pistes com la trobada d’un bitllet d’autobús va arribant a llocs on troba objectes que li recorden històries de fantasia que sap i algú l’havia explicat feia temps i en totes apareixia un nen. A través de les històries l’home recorda la seva infantesa i torna a saber qui és.

  10. Ana María Carmona Vega on 20 d'abril de 2010 at 22:14

    Hola Marta!
    Com que la última sessió no hi vaig poder anar perquè tenia metge, ara t´explico una mica la meva opinió sobre el cómic “ASTRO RATÓN Y BOMBILLITA PARECE QUE CHISPEA”. Aquest és l´últim conte que em quedava per llegir i comentar. La veritat és que a mí no m´agraden massa els cómics i és què aquest no m´ha cridat massa l´atenció. L´he trobat una mica ” tontet i avorrit”. Explica la història ( en castellà) d´un ratolí que es perd a l´espai , juntament amb la seva amiga bombeta, i pel camí es troben a altres personatges i passen diferents aventures. Es troben a “una caca” i “xiclets”. La “caca” es fa amiga del ratolí i la bombeta, i junts troben el camí de tornada.
    Les il.lustracions no m´han agradat gaire, són de bastants colors, però no massa el.laborades.
    Aquesta història no la trobo molt adequada per a nens petits.
    Fins a la propera!…

  11. […] I si en vols més fes clic aquí […]

  12. Susanna on 17 d'abril de 2010 at 20:08

    Hola Marta,

    La poma vermella de Feridun Oral

    Un dia de neu, en ple hivern, un conill buscava menjar i no va trobar res.
    Dalt d’un arbre va veure una poma vermella. Però no va poder agafar-la d’alta que estava.
    El conill va demanar ajuda primer a la musaranya, després a la guineu; però aquestes bèsties tampoc no van poder agafar-la d’alta que estava. Van despertar l’ós que estava dormint dins la cova i gràcies a ell, totes les bèsties, una damunt de l’altra, aconseguiren retirar la poma vermella de l’arbre.
    I la van compartir entre tots quatre.
    Ressalta el paisatge hivernal i la pell de les bèsties amb tons variats de color marró i l’objectiu principal, la poma, de color vermell.
    Àlbum recomanable.

    Finn Herman de Mats Letén

    El protagonista és un cocodrilet de nom Finn Herman, molt mimat per la seva mestressa.
    Aquesta, orgullosa de la seva mascota, va a la carnisseria a comprar-li quelcom per sopar i se l’emporta. Pel camí es troben un ànec, un gat, un gos, el fill d’una amiga seva, un elefant i el seu amo.
    Davant la ignorància de la seva mare, el cocodrilet s’ha fet gran, enorme, gegantesc i espaterrant, devorant tot el que trobava pel camí.
    Àlbum divertit, entranyable i graciós.

    Fins a la propera.

  13. Laura on 12 d'abril de 2010 at 20:17

    Bona tarda a tothom!

    Ara que encara les tinc recents, comento tres de les lectures que me’n vaig endur.
    La primera ja va ser comentada, “Paracuellos”, el còmic de Carlos Giménez. No puc afegir res més del que va dir la Núria, estic totalment d’acord amb ella. És un llibre magnífic i molt adient sobre la posguerra i el franquisme.

    La segona és “L’Onada”, una novel.la gràfica de Stefani Kampmann, basada en una obra de Morton Rhue, pseudònim de Todd Strasser. Bé, el còmic m’ha agradat moltíssim. El tema que tracta és molt sucós : un profe d’història decideix mostrar als seus alumnes com és que els alemanys van permetre i aceptar un règim feixista tan brutal. L’experiment demostrarà als joves adolescents la facilitat amb que les idees feixistes s’incorporen a la societat. A més a més els ensenyarà que tots som reponsables del nostres actes, inclús deixar-se portar per un líder. La importància de tenir sentit crític, opinió i criteri pròpi queda reflexat en un dels personatges que marcarà el punt d’inflexió que ens aboca a un final més o menys esperat. La història va saltant de punt de vista, de vegades narra una alumna, de vegades el professor, recurs amb que es treu més profit.
    És molt agradable de llegir, les vinyetes no són menudes, els colors que utilitza són el blanc, el negre i gris, amb traços senzills i poc detallats. Transmet molta rapidesa en l’acció, molt dinamisme.
    Molt recomanable per joves i adults.

    L’altra lectura que vaig triar és “Paula i la lleugeresa de l’ésser”, de Zoran Drvenkar. Explica la història d’una nena de vuit anys que està grassa i per aquesta raó és infeliç. La seva familia procura consolar-la però ella nota la mentida en les cares i paraules de tots els que l’envolten. Quan arriba el seu oncle preferit de visita s’amaga avergonyida, pero l’oncle la fa sentir bé. Tot jugant l’oncle l’alça enlaire i la Paula no baixa. La sorpresa és general i la Paula en gaudeix tota la tarda. És l’hora de sopar i tornar a la normalitat, però s’ho repensa i des de llavors ja no tocarà de peus a terra. La seva vida és als núvols. El conte explicarà com s’ho fa durant la resta de les estacions. La història acaba amb un munt de nens grassos de tot arreu del món compartint cel amb la Paula, lluny d’una societat que els mira i els fa sentir malament.
    És una història dolça, càlida. Recorda la novel.la d’Italo Calvino, ” El barón rampante “: nens que s’autoexclueixen d’una societat amb la que no estan d’acord, en aquest cas que se senten lleugers com l’aire, tot i que el sentit de la vista sovint ens enganya i ens fa posar etiquetes i actuar segons aquestes.
    El conte està narrat d’una manera diferent: el text té una alineació centrada,hi ha una voluntat poètica lliure, cercant imatges sugerents, amb anàfores o repeticons sintàctiques… Les il.lustracions són d’en Peter Schössow, juga amb els taronges,els blaus, els marrons, transmeten la mateixa calidessa que el text. En fi, en conjunt m’ha semblat un conte entranyable i imaginatiu

  14. monwiki on 7 d'abril de 2010 at 21:06

    Moltes, bones i variades lectures ! magnífic ! jo ja he aconseguit la segona part de “Els jocs de la fam” de S.Collins i friso per començar a llegir-lo ! Gràcies pels suggeriments !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]