Avui ens aturem a l’equador de la setmana de recomanacions al biTer per veure les noves novel·les que podem trobar a les biblioteques.
De vegades el temps passa volant,
aturem-lo,
gaudim la companyia,
aprofitant al màxim les hores de sobretaula
amb els amics o la família.
Aprofitem aquestes hores
per recuperar la força,
la il·lusió i,
l’esperança en l’esdevenidor.
Bon Nadal i bona lectura!
FOENKINOS, David. Els records. La Magrana, 2012.
Autor del petit fenomen La delicadesa, que s’ha traduït a 15 llengües i de la qual se n’ha fet una adaptació cinematogràfica, l’escriptor francès presenta ara Els records, una història amb la mateixa potencialitat que l’anterior: torna a tractar-se d’una narració aparentment simple i protagonitzada per persones corrents. Els records explica la història d’un jove que somia ser escriptor mentre treballa de recepcionista d’hotel en el torn de nit. La mort del seu avi i el fet que la seva àvia s’escapi de la residència – on els pares la volen ingressar – l’impulsen a una recerca del passat plena de tendresa, humor i emocions.
GABANCHO, Patricia. La néta d’Adam. Columna, 2012.
Situada a l’any 2010, poques setmanes abans del Mundial de Futbol, Angélica, de cinquanta anys, divorciada i mare d’un fill adolescent, viatja de Barcelona a Buenos Aires, la seva ciutat natal, perquè ha mort la seva mare. Durant la neteja i buidatge del pis familiar, la protagonista intenta recuperar els records de la mare que han quedat desdibuixats després de tants anys d’absència. Gabancho ens ofereix una revisió vital de la protagonista arran de la mort de la seva mare. Patrícia Gabancho (Buenos Aires, 1952) és periodista i escriptora. Ha publicat entre d’altres llibres, Cultura rima amb confitura, El preu de ser cattalans, La batalla de l’Estatut, i Crònica de la independència.
INTENTE, Rubén. Uniformement desordenat. Angle, 2012.
Un vespre qualsevol, un home de mitjana edat i totalment “normal” està a punt d’obrir la porta de casa seva. Mentre en busca les claus veu que s’apropa el seu fill, un adolescent amb qui manté una difícil relació, sobretot d’ençà que la mare va emmalaltir. A mesura que el noi va fent passes cap a ell, o cap a casa, es construeix una atmosfera tensa, irrespirable. La història acaba quan es troben cara a cara? Es diran res? Per saber-ho cal llegir la novel•la Uniformement desordenat, la segona de Rubèn Intente que, després de la bona acollida de “Mapa mut”, confirma el seu talent amb una història d’intriga narrativa en què tots els joves busquen el seu lloc al món i els adults malden perquè el seu món personal no s’ensorri.
La novel•la se centra en tot el que ha passat des del matí, en què ha fet l’home, en on ha anat el seu fill, amb qui s’han trobat, en què ha passat. En Rubèn, entre altres coses, és escriptor, músic i folòsof.
ITURBE, Antonio G. La bibliotecaria d’Auschwitz. Columna, 2012.
“Aquests oficials vestits de negre que miren la mort amb la indiferència dels enterramorts ignoren que, damunt aquest fang fosc on s’enfonsa tot, l’Alfred Hirsch ha aixecat una escola. Ells no ho saben, i cal que no ho sàpiguen. A Auschwitz la vida humana val menys que res; té tan poc valor que ja ni tan sols afusellen ningú, perquè una bala és més valuosa que una persona”. Un grup de presoners jueus al camp de concentració d’Auschwitz aconsegueixen reunir una petita biblioteca clandestina, formada per només vuit llibres. Una adolescent de catorze anys, la Dita Adlerová, és l’encarregada de custodiar els llibres, que serveixen per instruir i alhora protegir el mig miler de nens que malviuen al «camp familiar» d’Auschwitz. La literatura serà també, alhora, la cuirassa amb què la Dita intentarà protegir-se de l’horror que l’envolta.
KRAUSS, Nicole. Casa gran. La Magrana, 2012.
Si en l’anterior novel•la el protagonista era un llibre, aquí el protagonista és un vell escriptori que podria haver estat de Federico Garcia Lorca i és objecte de fascinació o rebuig depenent de qui hi convisqui. L’imponent moble, que té dinou calaixos i un dels quals és tancat, és el fil conductor entre els diferents personatges de la novel•la. A Nova York, una escriptora l’ha utilitzat des que el 1972 li va deixar un poeta Xilè, Daniel Varsky, que més tard va ser víctima de la policia secreta de Pinochet. Un dia, una dona que diu ser la filla de Varsky li reclama el moble, i la vida de l’escriptora ja no tornarà a ser la mateixa. A l’altra banda de l’oceà, a Londres, un home descobreix el secret que al llarg de cinquanta anys li ha amagat la seva dona. I, finalment, una jove nordamericana que estudia a Oxford fa amistat amb una excèntrica parella de germans el pare dels quals és un antiquari israelià especialitzat en recuperar mobles espoliats pels nazis.
MONTELLÀ, Assumpta. El silenci dels telers. Ara Llibres, 2012.
El silenci dels telers dóna veu a les dones i nenes que durant dècades van treballar a les colònies tèxtils de Catalunya. Des de l’inici de la indústria catalana fins als nostres dies, passant per la Guerra Civil i la repressió de la postguerra, els seus testimonis expressen una manera de viure marcada per un ofici ple de condicions precàries. Aquest llibre és un rigorós i emocionat homenatge d’Assumpta Montellà a totes aquestes dones. Filles, esposes, mares, àvies, dones de colònies que han passat el seu testimoni a altres dones de noves generacions que encara viuen a les colònies i que vetllen perquè aquell passat no sigui oblidat.
SANCHEZ PINYOL, A. Victus. La Campana, 2012.
La nova novel•la de Sánchez Pinyol, diverteix, informa i apassiona el lector, arrossegant-lo en un viatge riquíssim d’impressions, personatges, intel•ligència i potència. Parla de com la resistència del poble català va influir en el que va passar el 1714, quan a la Barcelona assetjada pels exèrcits borbònics i francesos de Felip V, les classes populars van obligar el govern, que es volia rendir, a canviar d’opinió. Va ser iniciativa del poble defensar Barcelona, les classes dirigents no volien fer-ho perquè pensaven que era una causa perduda. Per a nosaltres és un capital simbòlic extraordinari el que va passar fa 300 anys, com el poble va decidir lluitar no contra un, sinó contra dos tirans. L’escriptor s’ha referit al gir que ha fet l’actualitat en les darreres setmanes a Catalunya arran de la Diada i ha considerat que “el paral•lelisme és claríssim amb el 1713, quan les classes dirigents no tenien la més mínima intenció de mobilitzar-se. Van ser les classes populars les que ho van fer. I tenien raó, com es va veure ‘a posteriori’, ja que Felip V va arrasar el règim constitucional”. És la història de 1714 explicada des d’un punt de vista català que podran llegir arreu del món. Convindreu amb mi que el general Villarroel, que capitanejava les tropes catalanes, és l’autèntic heroi d’aquesta història, per com va viure i morir.
I aquest Nadal també podeu trobar a les biblioteques les noves novel•les de:
- CERCAS, Javier. Las leyes de la frontera. Mondadori, 2012.
- PEREZ REVERTE, Arturo. El tango de la guardia vieja. Alfaguara, 2012.
- GIRONELL, Martí. L’últim abat. La resistència de Sant Benet de Bages al rei de Castella. Columna, 2012.
- BARNES, Julian. El sentit d’un final. Angle, 2012. (Premi Man Booker 2011)
- SILVA, Lorenzo. La marca del meridiano. Planeta, 2012. (Premio Planeta, 2012)
- CASTELLS, Ada. Pura sang. Edicions 62, 2012. (Premi Sant Joan Unnim 2012)
- MIRALLES, Francesc ; ROVIRA, Àlex. La llum d’Alexandria. Edicions 62, 2012.
Estimo els llibres com un mariner que estima el mar. Actualment participo fent les recomanacions de novel·la.
Últims comentaris