Apunt de cine. Kiseki

31 de maig de 2013

Kiseki (2011. Direcció: Hirokazu Kore-eda)

Avuí fem un viatge al Japó amb el director i guionista japonès Hirozaku Kore-eda. Es tracta sobretot d’una immersió cap a la quotidianitat d’una família japonesa  immersa en les problemàtiques de la societat actual.
Les  pel•lícules de Kore-eda són meditacions reflexives, sòbries i líriques, i acostumen a tractar temes de família, mort i memòria. Té influencies sobretot de Yasujiro Ozu i de Mikio Naruse. Destaquen de la seva filmografia  After life (1998), Distància (2001),  Nadie sabe (2004), i Air doll (2009).

Kiseki va guanyar el Premi del Jurat al millor guió al Festival de San Sebastian 2011.

Koichi, un nen d’uns onze anys, viu amb la seva mare i els seus avis al sud de l’illa de Kyushu. El seu germà petit Ryunosuke, viu amb el seu pare a Hakata, al nord de l’illa. El divorci dels seus pares els ha separat, i Koichi el que més desitja és que tornin a estar junts. Koichi s’aferra i fins i tot s’obsessiona amb  la idea de que tot torni a ser com abans. A partir d’un rumor que ha escoltat a l’escola  inicia una petita aventura per a intentar conseguir els seus desitjos.
Destaca l’actuació del duo japonès “Maeda Maeda” , dos germans que interpreten a Koichi i Ryunosuke, també germans a la pel•lícula. Aquests són els protagonistes principals, entorn dels quals gira el desenvolupament de la història, però basicament ens trobem davant d’una pel•lícula coral, amb molts petits protagonistes: els avis dels nens, el pare, la mare, el professor, la bibliotecària, els avis que apareixen enmig de l’aventura, i els amics tant de Koichi com de Ryunosuke. Tots ells tenen una petita escena que els defineix, els caracteritza i diferencia i els integra plenament en la quotidianitat de la història.

Volem ressaltar més que el  guió original, la narració de la quotidianitat d’aquesta família japonesa i el seu entorn. Aquesta naturalitat en el comportament dels personatges, en l’elecció dels espais, és el que li dóna força i caracteritza on vol arribar l’autor: a endinsar-se en el procés de creixement i d’aprenentatge dels nens.
Bon intent de l’autor de copsar l’univers infantil, a través de la seva mirada personal. Tal com ens explica el director, aquesta pel•lícula la va fer pensant que l’havia de veure la seva filla de quatre anys, per tant té un to més afable i tendre que algunes anteriors.

Final esperat, el desenvolupament de la història  ens evoca clarament quin  serà aquest, no per això decebedor.

YouTube Preview Image

Kiseki (DVD); Cameo Media, 2012.

Cerca al Catàleg de la Bct xarxa

Més informació i entrevista al director a: Caimán: cuadernos de cine, nº 5 maig 2012.

Etiquetes: , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]