Nader y Simin, una separación. (2011. Direcció: Asghar Farhadi).
Presentem avuí una pel•lícula del cinema iranià, tant reconegut en els ultims anys a nivell internacional en Festivals com el de Venècia, Berlin o Cannes. Directors com Kiarostami, Boghadi, Panahi, Makhmalbaf o el mateix Farhadi, que avuí ens ocupa, han merescut el reconeixement unànime de la crítica.
Contrasta aquest reconeixement internacional amb el fet que és molt poc habitual poder veure les pel•lícules d’aquests directors a l’Iran, el seu país d’origen.
Nader i Simin ve avalada per un impressionant palmarès. Va guanyar l’Oscar a la millor pel•lícula de parla no anglesa al 2011 i l’Ós d’or (millor pel•lícula) i l’Ós de plata (millor interpretació masculina i femenina) al Festival de Berlín 2011, i el Globus d’Or 2011.
Nader i Simin són un matrimoni amb una filla. Simin, la dona, vol abandonar el país per buscar una vida millor, però Nader no ho vol perquè ha de cuidar del seu pare malalt d’Alzheimer. Simin li demana el divorci, però no li concedeixen davant de la negativa d’ell. Tot i això, Simin se’n va de casa i va a viure amb els seus pares. Nader contracta a una dona perquè l’ajudi a cuidar al seu pare. A partir d’aquí es desenvolupen una sèrie de fets que porten els diferents personatges al límit, i acaben convertint la història pràcticament en un thriller.
De manera subtil però evident el director ens endinsa ens els contrastos de l’Iran contemporani, un país que se’ns presenta modern, però al mateix temps atrapat en una religió molt present a nivell social i polític. Destaquem les magnífiques interpretacions de tots els protagonistes, que interpreten personatges que se’ns presenten molt propers i creïbles. El director parteix d’una història quotidiana: el divorci de Nader i Simin, els problemes que suposa cuidar a un avi malalt d’alzheimer i bastant de cop i volta accelera el ritme de la història acabant convertint-la quasi en un relat d’intriga; aquesta fòrmula li vam veure també a la seva anterior pel•lícula, A propósito de Elly.
En definitiva, un film molt recomanable, amb escenes memorables (les succesives visites als jutjats, les reaccions de la filla, sorpresa i desorientada davant el comportament dels seus pares, amb una escena final fantàsticament lligada), bons diàlegs i una trama amb ritme i que enganxa al espectador.
Thriller de Nader y Simin, una separación. Cameo, 2011. RfRr-xG1ioY
Cerca a Catàleg de la Bct xarxa
Més informació a Dirigido por… núm. 416. Novembre 2011.
Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!
Últims comentaris