César debe morir (2012. Direcció: Vittorio i Paolo Taviani)
Els germans Taviani ens presenten la seva última pel•lícula, César debe morir, una adaptació molt particular de l’obra de William Shakespeare, Juli Cesar. Amb aquest film van guanyar l’ Ós d’or a Berlín 2012.
Els germans Taviani, Vittorio i Paolo, són dos directors de cinema italians, ja octogenaris, però encara en actiu i en plena forma, tal com ens demostren en aquest últim treball. Autors d’un cinema fortament polititzat, van estar influïts sobretot per Roberto Rossellini. Han treballat tota la seva vida com a escriptors, directors i productors de totes les seves obres.
Els Taviani es van assabentar de l’existència d’uns tallers teatrals a la presó romana de Rebibbia i van assistir a una representació dels Cantos del Infierno de Dante i es van convencer de les possiblitats interpretatives dels convictes. I van decidir filmar Juli Cesar amb els presoners com a protagonistes, i com a marc escenogràfic van escollir les parets i els espais de la presó. I la van encertar de ple; els personatges de Shakespeare: Brutus, Cesar, Cassi, Deci, i Marc Antoni, cobren vida en la pell de Cosimo Rega, Salvatore Striano, Giovanni Arcuri,etc…, amb una força i una credibilitat absoluta.
El blanc i negre, utilitzat en la major part de la pel•lícula, és un element més, utilitzat inteligentment pels Taviani per donar encara més força interpretativa als personatges. L’escenografia, nua i minimalista, mostra la presó: les habitacions dels presoners, els patis, els passadissos i aquests es converteixen en un marc ideal per la representació.
Cal destacar algunes escenes, que barrejen ficció i realitat i que creen diferents punts d’inflexió a la pel•lícula. Una d’elles és la trobada entre Cesar i Deci, quan Giovanni Arcuri, l’actor que interpreta Juli César, és assetjat per Deci, interpretat per Juan Dario Bonetti, i els diàlegs universals de Juli Cesar prenen la realitat d’una conspiració de poder a la presó de Rebibbia.
Un dels punts àlgids del film també es produeix quan Brutus s’està autoconvençent de la necessitat de matar a César, i mig commogut atura la seva interpretació perquè recorda un episodi del seu passat molt semblant al que està escenificant. Magnífica l’actuació de Salvatore Striano en el paper de Brutus. De fet és ja un actor consagrat, que l’hem pogut veure a Gomorra (2008) pràcticament fent de si mateix. La desesperança i la veritat d’aquests presoners traspassa la presó i es transmet a través dels protagonistes de Juli Cesar.
Els germans Taviani aconsegueixen a César debe morir una reflexió transparent i directa del poder alliberador de l’art. Una pel•lícula amb un discurs senzill però aclaparador i amb unes interpretacions hipnòtiques. Des dels preparatius de l’obra de teatre per part d’uns presos fins a la seva representació final, l’inexorable poder de la ficció transforma aquests aspirants a actors i els allibera del seu tancament o fins i tot els fa encara més conscients del seu empresonament.
Trailer de Cesar debe morir
Cerca a Catàleg de la bct xarxa
Més informació a: Dirigido por… núm.427. Novembre 2012 i a Caimán, núm.10, nov. 2012.
Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!
Últims comentaris