Els rens són un bitxos extraordinaris que han sobreviscut als seus contemporanis mamuts i rinoceronts llanuts. Fan migracions massives de milers de quilòmetres i sobreviuen a temperatures extremes. Vist això, que n’hi hagi un que voli i tingui el nas vermell em sembla pobre, què voleu que us digui. Així, doncs, que la màgia ho ho ho del Nadal no t’espatlli la màgia estimulant de la realitat hi hi hi!
TUDELA, Marc; MARTÍNEZ-RIUS, Albert. Els tresors geològics del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Itineraris Geològics, 2013.
En Marc Tudela és un geòleg jove i entusiasta que impulsa un projecte de divulgació i geoturisme anomenat Itineraris Geològics. Al voltant d’aquesta iniciativa, juntament amb el geòleg i il·lustrador Albert Martínez, ha publicat una bona guia geològica del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Es tracta d’una obra divulgativa que apropa els visitants al patrimoni geològic d’aquesta zona per tal d’oferir una visió més profunda del territori i que sàpiguen llegir el paisatge.
Consta d’una introducció general i tres itineraris fàcils on descobrireu, per exemple, com es formà el Pedraforca, com funcionen les Fonts del Llobregat o quin és l’origen de l’abundant carbó que s’explotava fins no fa gaire per tot el Berguedà.
Web de la publicació || Versió pdf #|| App (buscar a PlayStore: tresors geologics cadi)
MARMI i PLANA, Josep. Un passeig per la història de la biosfera. ICP, 2013.
En Josep Marmi és un investigador del l’Institut Català de Paleontologia que té un dels seus camps d’estudi en els dinosaures pirinencs. Gràcies a aquest invent que és el Verkami ha aconseguit publicar Un passeig per la història de la biosfera, que de manera molt entenedora explica la història de la Terra i dels seus habitants des dels seus orígens, fa uns 4.600 milions d’anys, fins l’actualitat. Aquesta evolució està enfocada des de disciplines tan diverses com la paleontologia, la biologia evolutiva, la biologia del desenvolupament, la geologia, l’ecologia o la paleoclimatologia.
Si voleu saber com dels minúsculs cianobacteris hem arribat a les balenes blaves i als estúpids humans, passant pels dinosaures i les falgueres gegants, aquesta és la vostra obra.
BALL, Philip. Curiosidad. Por qué todo nos interesa. Turner. 2013.
Segur que coneixes algun diletant que tot ho troba interessant. D’allò més trivial de la cultura escombraria a la física quàntica. Tant es pot sentir motivat per visitar un exposició de tractors antics com per anar a veure goril·les de muntanya al cor de l’Àfrica. Aquest mateixa dèria, produïda per un cervell expectant de la dopamina que li genera cada novetat, és la que impulsa tant els xafarders manefles com els científics. Vist així, ser curiós en una societat oberta és un avantatge, però si vius en una societat dogmàtica en que el coneixement està escrit, fent-te preguntes et jugues anar a la foguera. L’exemple de l’Eva bíblica ho deixa clar. Philip Ball repassa la bibliografia de personatges com Galileu, Kepler o Hooke, que a part de científics, els podem considerar herois pel que d’arriscat tingué la seva feina.
MAZON, Jordi. Que plourà, avui? Omnis Cellula : Universitat de Barcelona, 2012.
No és veritat que la tele no dediqui espai a la ciència. I no estem parlant d’una ciència banal explicada per histrions a base d’explosions recreatives. Estem parlant de homes i dones d’aspecte cool que a partir de l’exposició de gràfics complexos i científicament ortodoxos exposen conceptes de física atmosfèrica. Estem parlant del pronòstic del temps, vaja.
Però la meteorologia va més enllà de si podrem sortir de cap de setmana. Té aplicacions en aeronàutica, agricultura, silvicultura, gestió dels recursos hídrics… activitats de les que depèn l’economia i el benestar humà. A part d’això, Jordi Mazon, amb una abundant obra divulgativa, també ens explica en aquest llibre l’impacte de l’activat humana en l’atmosfera.
GOLDSMITH, Mike. Matemática mente : ¡conviértete en un genio de las mates! SM, 2013.
Les mates són víctimes d’un tòpic que les mostra com avorrides. Les mates no deixen de ser un llenguatge que representa conceptes abstractes però que sovint tenen una expressió pràctica. La clau, com fan alguns profes, és mostrar la realitat des d’un punt matemàtic, i aleshores, tot pren més relleu, es fa més concret, més interessant. Aquest llibre exposar una seixantena de situacions que abasten temes com la numeració babilònica, el “descobriment” del zero, els trucs de càlcul, aprendre a mesurar grans objectes, els nombres primers, la papiroflèxia, l’encriptació, la vida d’Alan Turing…
A priori està destinat al públic juvenil, ple d’il·lustracions divertides, infografies i gràfics, però que com tota bona obra, transcendeix l’edat a la que està destinada i pot agradar a tothom.
MOJE, Steven W. ; DISPEZIO, Michael A. Ciencia divertida. RBA, 2013.
Cal remarcar l’excel·lent tasca que fa RBA amb la seva col·lecció Divulgación, que tant es nodreix d’autors internacional com d’algunes òperes primes de divulgadors locals. En aquesta ocasió han editat per primer cop al nostre país en un únic volum dues obres clàssiques als EUA, una de química (Cool chemistry) i l’altra de física (Awesome experiments in force and motion) de dos autors diferents, de l’any 1998.
El comú denominador és el fet de proposar experiments senzills, assequibles i ràpids (fins a uns 125) de resultats sorprenents i que fan pensar. Molt indicat com a font de recursos per a profes de ciències, pares nerds i cunyats disposats a fer una sobretaula de Nadal diferent enlairant un artefacte fet amb el filferro de l’ampolla de cava, el paper d’embolicar polvorons i les sals de fruites. Aquests llibres probablement van formar part de l’obra de consulta dels guionistes de MacGyver.
Sóc geòleg i editor científic. Bloguer de Bloc de camp, organitzo de tant en tant alguna sortida per ensenyar les meravelles geològiques del nostre país i col·laboro amb el biTer aportant el meu granet de sorra pel que fa a la divulgació científica.
Últims comentaris