Mr. Smith goes to Washington (1939. Direcció: Frank Capra)
Els passats 2, 9 i 16 de desembre es va celebrar a la biblioteca del districte 6 un cicle sobre les eleccions nord-americanes: Les eleccions presidencials als EEUU: una perspectiva històrica, organitzat conjuntament per la biblioteca del districte 6, el Consolat General dels EEUU, i la Diputació de Barcelona.
Les pel•lícules que van formar part d’aquest cicle varen ser: Caballero sin espada (1939), El mejor hombre (1964) i El candidato (1974). Totes elles s’acosten als intríngulis més obscurs de la política nord-americana, des del punt de vista del funcionament intern del Senat, com és el cas de Caballero sin espada o fent un seguiment exhaustiu de tot el procés d’unes primàries; això ho veiem a tant a El mejor hombre com a El candidato. Tenen en comú que són molt crítiques amb el sistema polític, des de diferents punts de vista ideològics, i per altra banda reflexen tres moments molt diferents de la història americana del segle XX i per extensió de la història mundial. Caballero sin espada reflexa l’Amèrica dels anys 30-40, i El candidato i El mejor hombre, anys 60 i 70.
Avuí ens centrarem en la primera: Mr Smith goes to Washington, pel•lícula dirigida al 1939 per Frank Capra, i traduïda al castellà com Caballero sin espada. Forma part d’un conjunt anomenat la trilogia americana, i que consta de: El secreto de vivir (Mr. Deeds goes to town), Mr. Smith goes to Washington i Juan Nadie (Meet John Doe). És una trilogia realitzada abans de la II Guerra Mundial, moment clau per la història mundial i un abans i un després dins de la història del cinema. Presenten una unitat temàtica: les tres tenen com a protagonista un personatge honest i ingenu que s’enfronta sense voler-ho a un sistema polític corrupte.
A Mr. Smith goes to Washington s’explica la història de Jefferson Smith –interpretat per James Stewart-, habitant d’un poble de províncies que és agent forestal. Un senador del seu estat es mor i han de buscar un substitut i l’escollit és ell, Mr. Smith. Un dels controladors de la política de l’Estat –Jim Taylor- està interessat en que el senador escollit sigui algú innocent que li deixi les mans lliures per continuar fent els seus negocis corruptes. S’ha d’enfrontar amb polítics, empresaris, i també amb la premsa, tot un còctel sense escrúpols. Però amb l’ajuda en primer lloc de la seva secretària, i després amb el recolçament de la societat, intentarà tirar el seu projecte endavant.
Aquest film va ser nominat a 11 oscars i només va guanyar el de millor guió original. James Stewart va ser escollit però millor intèrpret de l’any per la crítica i Caballero sin espada va ser considerada una de les 10 millors pel•lícules de l’any. Malgrat les crítiques inicials, aquest film va tenir un gran èxit comercial i ha estat més valorat posteriorment.
El cos ideològic que es veu reflexat a Caballero sin espada i per extensió a totes les pel•lícules de Frank Capra realitzades entre el 1934 i el 1945 es pot identificar clarament amb la ideologia demòcrata del govern de Franklin Roosevelt, que es basava per dir-ho d’una manera resumida en la crítica del liberalisme incontrolat dels anys 20, que Roosevelt tant denunciava. Aquest aspecte el veiem clarament reflexat al film, quan veiem a un Jefferson Smith lluitant per uns ideals altruistes, allunyats de tot materialisme.
Des d’una perspectiva actual quan comencem a veure aquesta pel•lícula –realitzada l’any 1939- ens sorpren l’actualitat de la temàtica tractada: la corrupció en el món de la política, el poder manipulador de la premsa, la barreja d’interessos econòmics i polítics, els pocs escrúpols d’uns i altres, etc…, tots ells temes de sobrant actualitat avui en dia.
Tant el dinamisme de la trama com les interpretacions de James Stewart i de Jean Arthur són fantàstiques, i fan que ens enganxem ràpidament a la història.
D’altra banda, la manera com Capra intenta resoldre els conflictes, a través d’un “heroi americà”, que en nom de la justícia i la honestitat s’enfrontarà a tot i a més aconseguirà guanyar, si que ens sembla una resolució massa simple, per intentar apropar-nos a entendre la societat d’aquell moment i de retruc l’actual.
Veure el trailer: http://www.youtube.com/watch?v=AFYJFqN6alU
Cerca a: Catàleg de la bct xarxa
Més informació a:
CIEUTAT, Michel. Frank Capra. Barcelona. Cinema Club Collection, 1990.
GIRONA, Ramon. Why we fight. El cinema al servei de la causa aliada. València : Ediciones de la Filmoteca. Instituto Valenciano del Audiovisual Ricardo Muñoz Suay, 2009.
Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!
Últims comentaris