Avuí cinema i òpera junts. Kenneth Branagh adapta pel cinema la famosa òpera de Mozart: La Flauta màgica. Estem davant d’una espectacular adaptació cinematogràfica d’aquesta òpera, realitzada al 2006.
La Flauta màgica és, a més d’altres coses un conte de fades, i donat el seu caràcter imaginatiu i la possibilitat que ofereix de realitzar diferents nivells de lectura ha tingut i continua tenint moltes adaptacions, moltes d’elles dirigides al públic infantil. També volem destacar una excel•lent adaptació pel cinema realitzada al 1975 pel director suec Ingmar Bergman.
Branagh en aquest cas proposa un marc escenogràfic diferent i original i deicideix situar la història a la I Guerra Mundial. Aprofitem aquest context per afegir-nos al recordatori del centenari de la I Guerra Mundial (1914-1918), i tal com fa el director apostem per convertir aquesta menció en un cant a la pau i la música i en contra de la guerra.
Kenneth Branagh és director, guionista i actor de cinema i de teatre. Està molt reconeguda la seva tasca com actor o director en adaptacions d’obres clàssiques de Shakespeare al cinema.
En aquest cas Branagh sense ser segons diu ell mateix un gran coneixedor del món de l’ òpera, intenta endinsar-s’hi i fer una interpretació bastant personal del món mozartià. Começa fent canvis importants i decideix fer-ne una adaptació al anglès, quan l’òpera originariament fou escrita en alemany i és interpretada majoitàriament sempre en aquest idioma. Això li permetrà però apropar-la a un públic més ampli.
En l’apartat més estrictament musical respecta la totalitat i la durada de la peça, i aposta perquè els personatges siguin interpretats per cantants d’òpera professionals, que en molts casos era la primera vegada que feien d’actors. Aquesta aposta podria semblar arriscada, però ha resultat ser enriquidora.
La història central és senzilla: Tamino, el protagonista, inicia un viatge iniciàtic on ha de superar una sèrie de proves per anar a buscar a Pamina, la seva enamorada, que ha estat segrestada per Sarastro. Tamino i Pamina respresenten “els herois” de la història. Papageno, el fidel acompanyant de Tamino en aquest viatge, protagonitza el duo còmic amb Papagena. La Reina de la Nit i Sarastro representen la part més obscura i alhora filosòfica de la història.
Bon intent de Kenneth Branagh de portar una òpera al cinema. Parteix d’una història fantàstica i d’una música sublim, però intenta magnificar-ho amb el cinema i la seva màgia i les possibilitats tecnològiques actuals. Es llença al buit i en surt ben parat.
Veure el trailer: 
Cerca a: Catàleg de la bct xarxa
Altres versions cinematogràfiques: La Flauta màgica de Ingmar Bergman.
Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!
Últims comentaris