Que ningú no s’equivoqui, Sant Jordi no és el dia de la novel·la. Sant Jordi és el dia del llibre i no heu pas de sentir-vos obligats a regalar narrativa a la vostra parella. Jo conec gent que llegeix molt, però des que va deixar l’institut la ficció ni la toca. Causes? Alguns sostenen que potser hi ha 100 llibres originals i la resta són voltes sobre el mateix. En la ciència, en canvi, com que està sotmesa a la falsabilitat, sempre hi haurà alguna cosa nova que us podrà sorprendre, emocionar, fer pensar i fer somiar. Gaudiu-la.
SWAAB, Dick.
Somos nuestro cerebro: Cómo pensamos, sufrimos y amamos.
Barcelona: Plataforma Editorial, 2014.
(Plataforma actual)
ISBN 9788415880769
Temes:
- Cervell — Investigació
- Neurociències
En els últims 10 anys les neurociències han fet un salt espectacular que ha generat una abundant bibliografia divulgativa… que cal mirar amb una mica de sentit crític no sigui que et compris l´últim llibre de l’Elsa Punset. I més tenint en compte que la col·lecció on s’ha publicat conté títols com Reinvertarse o Vivir la vida con sentido, uf! Però no, estigueu tranquils, que en Dick Swaab és un veterà neuròleg neerlandès, que amb un llenguatge molt clar, directe, planer i amb un punt d’ironia ha fet un manual de referència. Ho ha fet tant bé que ha venut més de 400.000 exemplars als Països Baixos.
ROSELL, Joan.
Gestació i naixement de la serra del Montsec.
Tremp: Garsineu, 2014.
/Una corrua de serres, el Prepirineu ; 8)
Temes:
- Geologia — Catalunya — Montsec
- Montsec (Catalunya)
Poca gent sap que des dels anys 70 del segle passat, les grans companyies petrolieres envien els seu geòlegs a formar-se a la serra del Montsec. El Montsec és la nostra Sagrada Família de la geologia i ningú millor per explicar com es va fer aquesta serralada que en Joan Rosell, fill de la Vall d’Àger i que ha dedicat tota la vida a estudiar el paisatge de la seva infància. Llegiu-la, però sobretot feu carretera i botes cap aquest paisatge impactant amb el llibre sota el braç.
HOARE, Philip.
El mar interior.
Barcelona: Ático de los libros, 2014.
Temes:
- Mars i oceans
Philip Hoare era un punk endurit que als anys 90 va canviar la guitarra per la història literada, una manera d’explicar els fets que em complau molt més que la flonja literatura històrica. A Philip, com a molta altra gent, la lectura de Moby Dick el va sotragar de tal manera va voler compartir aquesta sensació de fascinació pel catxalot amb un llibre que causà sensació: Leviatán o la ballena. Aquest llibre en certa manera és una continuació de l’anterior però obrint l’angular i ara ja no són només el cetacis: és el torn del mar en si, les seves illes, els seus ocells… i la història dels humans que han lligat la seva vida a l’oceà: mariners, científics, pirates, guerres tatuats i bojos.
SACKS, Oliver.
Alucinaciones.
Barcelona: Anagrama, 2013.
(Argumentos; 458)
Temes:
- Al·lucinacions i il·lusions
- Transtorns de la percepció
- Percepció visual
Anava tant tranquil Pau de Tars cap el curro de funcionari quan de cop i volta va tenir una epilèpsia del lòbul temporal. El que el seu cervell va veure (doncs veiem amb el cervell i no amb els ulls) li va canviar la vida. I la de molta gent. I és que el que si les coses no van com han d’anar es poden veure des de simpàtics menairons a fundar una religió. Amb la celebrada L’home que va confondre la seva dona amb un barret sembla que Sacks hagi trobat un filó (un pèl morbós crec) explicant-nos les molt sorprenents coses que passen quan hi ha un malfuncionament del cervell. Llegiu-lo i al·lucineu.
HASKELL, David George.
En un metro de bosque: Un año observando la naturaleza.
Madrid: Turner, 2014.
(Noema)
Temes:
- Natura
- Ciència
- Naturalistes
El tercer millor llibre de Darwin va sobre una roca del seu jardí que va anar observant durant anys i anys com s’enfonsava lentament en el sòl gràcies a l’acció dels cucs de terra. Aquesta obra té una mica d’això, de deixar-se sorprendre com un nen de les coses quotidianes i de l’èpica de les coses petites vistes. En David George va anar a seure cada dia durant un any a la mateixa pedra del mateix bosc, fes fred o calor, plogués o nevés i es va estar mirant un metre quadrat de terra, que per un humà no és res però que per a un animaló d’un parell de mil·límetres és tot un Manhattan. El resultat és aquesta obra finalista en el premi Pulitzer en la categoria de no ficció.
ROACH, Mary.
Glup: Aventuras en el canal alimentario.
Barcelona: Crítica, 2014.
(Drakontos)
Temes:
- Sistema digestiu
- Salut
Mary Roach és una periodista i psicòloga que col·labora amb publicacions i com National Geographic i Wired (quan tinguem un Wired nostrat voldrà dir que ja som un país guai i modernet) que es caracteritza pel seu estil estil divertit i irònic. Però és que el tema ens ho posa fàcil. Fer passar una poma per un tub d’uns 10 metres i que acabi convertida en energia, excrements i gas té la seva gràcia. No és un llibre de salut. Tampoc és una road movie… però una mica de les dues coses sí que té.
SWITEK, Brian.
Mi querido brontosaurus: Una expedición científica al encuentro de nuestros dinosaurios favoritos.
Barcelona: Ariel, 2014.
Temes:
- Dinosaures
- Paleontologia
Quan estrenaren Parc Juràssic l’any 1993 els velociràptors de l’escena de la cuina eren com una mena de T. Rex petits i saguinaris. Si Spielberg tornés a fer la peli avui aquests bitxos els hauria de cobrir de plomes. I és que en 20 anys el que sabem d’aquests animals ha avançat molt. Sabem que molts duien plomes i sabem que els adults poden ser tant diferents dels joves que ara hem vist que moltes espècies classificades com a diferents eren la mateixa. Sorprenent, oi? Doncs si voleu posar ordre als monstres més pop aquest és el vostre llibre.
MACIP, Salvador; WILLMOTT Chris.
Jugar a ser déus.
Barcelona: Bromera, 2014.
(Sense fronteres; 37)
Temes:
- Ciència – Aspectes ètics i morals
- Experiments científics
- Medicina – Investigació
El blanenc Salvador Macip és molt gran. Un diletant total. Si li féssim més cas seria un autor de culte. Doctor en genètica molecular, investigador de prestigi a l’estranger, divulgador, autor de ciència ficció i literatura juvenil, músic tecno. Ah, i simpàtic. La seva darrera obra és la que té un transfons més reflexiu, però no és un llibre d’opinió: la idea és informar de l’estat de la qüestió en alguns dels temes èticament polèmics, plantejar les opcions i deixar que cadascú tregui les seves conclusions. Molt bé, d’això es tracta.
Sóc geòleg i editor científic. Bloguer de Bloc de camp, organitzo de tant en tant alguna sortida per ensenyar les meravelles geològiques del nostre país i col·laboro amb el biTer aportant el meu granet de sorra pel que fa a la divulgació científica.
Últims comentaris