Des de la Biblioteca Central de Terrassa vam tenir el plaer de conèixer en Josep Borràs i casualment descobrir que havia estat relacionat amb dues orquestres que van tenir molt d’èxit a la ciutat durant els anys 40: la Hot Emir i la Hot Club Terrassa.
A punt de celebrar els 100 anys, és l’únic testimoni viu que queda d’aquella època, però encara no ha perdut la capacitat de compondre i tocar el piano. Fins i tot ens va dir que a vegades es desperta a mitja nit amb una melodia al cap que el fa aixecar-se del llit per apuntar-la abans no se li oblidi. Segons les seves paraules textuals “sento la música dins meu i l’haig de treure”. Un testimoni clar el tenim quan mirem al voltant del seu despatx, on s’hi poden trobar tot de papers pautats plens de petites composicions escrites en llapis que té ja acabades o a mig fer.
En Josep Borràs a casa seva, tocant el piano i encara composant. Partitura de la sarsuela “La molinera del molí bonic”. Font de la imatge: Sara Codina
Encara que a vegades sembli que la seva memòria pugui fallar, el fet de poder transcriure de memòria una sarsuela que va compondre l’any 1934 ens fa adonar que estem davant de tot un personatge. Estem parlant de “La molinera del molí bonic” que va crear juntament amb mossèn J. Rovira de Rubí. Reconeix que dit mossèn havia estat el responsable de la introducció però ell només recorda una petita part i per tant no l’ha afegit com a coautor.
També ens explicà una anècdota relacionada amb un saló de ball, el saló Sevilla, que hi havia a la Rambla d’Ègara, i que casualment estava al costat de casa seva. Allà feien balls flamencs els dissabtes però un dia els va fallar el pianista. Com que el coneixien el van anar a buscar per demanar-li si els faria el favor de substituir-lo. Ell hi accedí però comenta que l’experiència li resultà difícil d’assolir ja que havia d’estar ell qui seguís al cantant quan normalment era a l’inrevés. Tot i això se’n sortí tan bé que li demanaren que es quedés com a personal fix de plantilla, però refusà donat que no li acabava d’agradar.
Parlem, però d’aquestes orquestres. Passada la guerra civil, poc a poc s’anà recuperant la vida cultural a la ciutat. La ràdio va donar lloc a una difusió més gran de la música i amb ella sorgiren orquestres que tocaven les melodies que agradaven els joves.
Precisament a Terrassa existia una orquestra anomenada Hot Emir, i dos dels seus membres (en Josep Vila i Francesc Cassarramona) foren els que li proposaren a en Josep Borràs si també en volia formar part.
Com que la música sempre havia estat una de les seves grans passions, no dubtà a acceptar. Per tal d’adaptar-se a la nova demanda per part del jovent de l’època, adoptaren l’estil musical d’una orquestra mallorquina “Bonet de San Pedro y los siete de Palma” que tenia molt d’èxit.
Programa del Gran Casino, on hi va actuar la Hot Club. Font de la imatge: Arxiu municipal de Terrassa.
Començaren a fer actuacions en festes majors de pobles i l’any 1943 decidiren ampliar el quintet amb nous instruments. Això comportava un canvi de nom i per tal d’escollir-lo van realitzar un concurs popular guanyant el de “Hot Club Terrassa”.
A partir d’aquí van començar a fer actuacions al Gran Casino, al Casino del Comerç i en altres indrets de Catalunya. Ell continuà com a membre fins el 1946, que l’abandonà per dedicar-se plenament a la seva feina a la indústria tèxtil.
Encara que com ja hem dit al començament un cop jubilat tornà a reprendre aquest interès per la música que va aparcar durant un temps.
Per a aquells interessats en conèixer més a fons aquest personatge de Terrassa podeu llegir les seves memòries:
BORRÀS I ESTRADA, Josep. A l’hora foscant : vivències. [S.l. : l’autor], 2004, En pdf a Internet o a la biblioteca.
Escrit per: Sara Codina
Hola, sóc la Glòria i m’encarrego de la difusió dels temes de col·lecció local pel blog ah i també de cinema!
Últims comentaris