Per aquestes latituds internautes quan es tracta de parlar de P O E S I A ens etiquetem un Verspoesia.
M’acompanyeu, ara i aquí, a fer Verspoesia #santjordiTRS? En bona companyia i en veu alta els versos ens arribaran al moll de l’òs. Us brindo una passejada internauta per les novetats poètiques. Algunes d’elles ens les han servit a les BAU_bafarades de poesia del Bauhouse (cada darrer dijous de mes a les 20 h). Altres als cicles de poesia de la llibreria Synusia. Altres als prestatges de la biblioteca. Amb aquests petits glops anirem entretenint la set fins el dia 5 de juny on farem una autèntica passejada poètica amb l’Elixir (el festival poètic de Terrassa)
Us els brindo amb aiguadelafont, si sou servits, marideu-los amb allò que més us plagui!
Assumiràs la veu. Antologia de poemes per la llibertat. A cura de Pau Vadell i Vallbona. Granollers: Edicions Terrícola, 2014. (Fora d’òrbita; 1) ISBN 9788494098918.
Publicat pels volts del 9N. Una mostra de la poètica de la reivindicació en llengua catalana.
Els 33 poetes antologats són: Misael Alerm, Vicenç Altaió, Sebastià Alzamora, Hèctor Bofill, Mireia Calafell, Lluís Calvo, Míriam Cano, David Caño, Antoni Canu, Enric Casasses, Antoni Clapés, Hilari De Cara, David Figueres, Francesc Garriga Barata, Anna Gual, David Jou, Manel Marí, Pere Joan Martorell, Maria Antònia Massanet, Dolors Miquel, Carles Morell, Bernat Nadal, Joan Navarro, Vinyet Panyella, Jaume Pérez Montaner, Lucia Pietrelli, Jaume C. Pons Alorda, Begonya Pozo, Eduard Ramírez, Marc Romera, Carles Sanuy, Jordi Valls, Mireia Vidal-Conte.
Els 33 poemes són escrits expressament per aquest llibre. 33 contundents “Sí” a la voluntat d’un poble de ser en llibertat.
“Assumiràs la veu d’un poble
i serà la veu del teu poble,
i seràs, per a sempre, poble,
i patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.”Vicent Andés Estellés.
CALAFELL, Mireia. Tantes mudes. Catarroja : Perifèric, 2014. (Poesia (Perifèric) ; 22) ISBN 9788492435739.
LITERATURA
No t’ha besat i ha marxat amb pressa,
i ha arribat a casa, i ha encès l’ordinador,
i ha escrit no t’he besat, no t’he besat la boca
i ara què en faig jo d’aquest voler-te als llavis.En fa literatura. Només literatura.
DIACRÍTIC
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dóna
dona dóna dona dónaque violent és un accent
quan no fa prou diferència
DURAN i FERRER, Joan. Extrema llum. Lleida: Pagés, 2014. (La Suda; 160) ISBN 9788499754390.
Estrema llum és el darrer poemari publicat per Joan Duran. El títol ens fa buscar la Fosca límit del company terrícola.
Que sigui la llum
en la paraula oberta
d’aquesta mort inacabada,
d’aquesta sorra estricta,
del color absolut
que assajo d’ordenar
en firmament i esguard,
en dies i pell, en l’aigua
del poema, la platja
i en el cos rotund i clar
que netejo de llum
per tornar al buit,
al meu no-res,
a la llengua
que agita,
m’incendia,
m’aniquila,
que et diu,
que nia
en la por
de no saber
anomenar
la llum
amb què m’abraces.
GARRIGA I BARATA, Francesc. Swing. [Barcelona] : LaBreu, 2015. (Alabatre; 58) ISBN 9788494329418.
com nens a la finestra,
del vidre al sol.
somriure, pluja, llàgrima.
mirem,
i ens miren.
arrel i tronc i branques
d’un viure que madura en la mirada,
menys nostre quan més nostre.
l’acompliment dels dies
als ulls d’un temps més ample,
rialla o plor.
carícia el paisatge,
i el pas del vell, camí de casa.Jaume C. Pons Alorda ens llegeix un altre poema…
MARGARIT, Joan. Des d’on tornar a estimar. Barcelona : Proa, 2015. (Els Llibres de l’Óssa Menor; 344) ISBN 9788475885414.
Versos que busquen des d’on tornar a estimar. Poesia per fer front a la intèmperie moral. Poemes que es dirigeixen al tu.
El poemari inclou un epíleg que es una joia de no lliçó sobre com llegir poesia. Llegir de veritat poesia. La lectura del poema es fa a través de la vida de la lectora o el lector. Si el poema commou ho fa a través de la vida del lector o la lectora.
EL POEMA
Damunt la taula hi ha una llibreta.
Abans d’anar a dormir, mires l’última pàgina.
Retocat i difícil de llegir, mostra paraules
suprimides.
D’altres de noves en els marges.
Ratlles que creuen el paper
per traslladar un vers d’un lloc a l’altre.
En revisar-lo una vegada més, t’atures en llegir:
Aquests poemes busquen des d’on tornar a estimar.
Vas fins a la finestra:
en el carrer no hi ha ningú.
I tornes a la taula,
on el poema continua.
És aquí, amb tu.
PLANTADA, Esteve. Fosca límit. [Calonge]: AdiAedicions, 2015. (Ossos de Sol; 9)
Fosca límit és el recent poemari publicat pel terrícola i nen eutròfic, Esteve Plantada. I com ja he dit m’ha fet pensar en l’Estrema llum que ja fa unes setmanes va arribar a la biblioteca del seu company terrícola, el sitgetà Joan Duran. Sense poder escoltar-los, sense encara llegir-los, assedegada us escric de les ombres de l’estrema llum del Joan i de (??) la fosca límit de l’Esteve. M’escanya la set de sentir la seva veu a la Bau i descobrir ombres? llum? fronteres? l’amor amb senzillesa?
si una nit,
en el cor de la nit,
no hi hagués frontissa entre
tu, jo i el fred;
si fóssim l’anar passant,
la boira rígida,
el renill persistent,
si una nit.
VIDAL, Blanca Llum. Punyetera flor. [Barcelona] : LaBreu, 2014. (Alabatre ; 55) ISBN 9788494289736.
LLUITO·M
Desitjar-te si una mar m’entra pel nas
i a dins el coll la sal em cou.
Desitjar-te així només si així també
la sal se’m menja i una mar …
Desitjar-te si el desig fa més desig
i desitjar-te quan la mar
-boca negra, el cor avall i una dent d’aigua-
ho porti tot contra la pedra.FALCONADA
Només al dir-ho,
a l’intuir-ho,
al ser rapaç
i amb el desglaç
només d’un poc,
de més d’un lloc,
vam fer renills,
córrer conills,
vam voler el grop
de capa i jóc
i a la serena
i sense bena
vam mirar lluny
-obert el puny-
per tocar l’aire
que, criticaire,
va dir: -falcó,
encara no,
encara és prest,
sigues més llest,
arria el desig,
mou-lo pel mig,
da-li un esquer
i fes-li fer
a l’ànsia abrivada
la falconada.
Que no ens falti la P O E S I A a la festassa de #santjordiTRS!
Amb el coll encara més escanyat de set m’acomiado.
D’ençà del meu primer Bau que em faig una pregunta. Us la deixo compartida… I si com en temps i terra de Bai Juyi (Xina, 772-846) per accedir a qualsevol càrrec, avui i aquí, calgués passar un sever examen de poesia?
Des dels prestatges de la bct recol·lecto i comparteixo bones lectures.
#LlegirTeatre #Piulempoesia #recomanollegir #biblioteca #lectura
Últims comentaris