Las vidas de Grace

12 de juny de 2015

Bàner de Apunt de cineShort Term 12 (Las vidas de Grace, 2013) Direcció: Destin Daniel CrettonAlta_Resolucion_1.

Avuí fem una petita incursió al anomenat cinema indie nord-americà, un cinema independent i alternatiu, que s’intenta allunyar de les “normes” de Hollywood, tant si estem parlant de pressupost, ja que ens estem referint a pel·lícules amb baix pressupost, com si parlem de les formes narratives, que acostumen a ser trencadores.

Parlem de pel·lícules que han tingut molt èxit en els últims temps, com per exemple La pequeña Mrs. Sunshine o Juno. Avuí us posem sobre la taula una altra proposta, que compleix també aquests requisits: Las vidas de Grace.
El director Destin Daniel Cretton ha realitzat fins al moment una pel·lícula I am not a hipster (2012) i uns quants curtmetratges, abans de realitzar el film que avuí ens ocupa. Cretton, amb Las vidas de Grace s’ha convertit en un dels noms a seguir dins del panorama del cinema independent nord-americà.
El film ens apropa a la realitat d’un centre d’acollida en el que joves en situació de risc, sovint arrossegant un passat traumàtic,  conviuen i aprenen juntament amb els monitors, que han passat per situacions semblants. El mateix Cretton va treballar en un centre d’aquestes característiques, amb joves amb situacions personals i familiars complicades. I creiem que aquest fet és clau, ja que això li permet mostrar d’una manera realista, però sense furgar en el melodrama, les situacions complexes que es viuen allà dins.

Cretton es centra en les històries del centre, en les  de la Grace i el seu company sentimental, els dos monitors del centre, i en els nois interns, principalment en la Jayden, que és una noia que va entrar nova, i  amb en Marcus, un jove a punt de cumplir 18 anys i que ha de marxar del centre d’acollida.

vidasdegrace1v2Etn9KA6K9m_a95VW0l2pHWoGbd9_RI_Nic3nlx2lA

L’actriu Brie Larson fent de Grace

Grace interpretada excel·lentment per Brie Larson és, encara que estem davant d’un film coral, podríem dir la protagonista de la història. Educadora del centre, és qui intenta tirar dels nois, i malgrat ser conscient de la dificultat de les situacions, els hi intenta aportar el caliu i la força necessària per seguir endavant. Els pot entendre bé, perquè ella mateixa d’adolescent va estar en una situació similar en un centre d’acollida. Però malgrat mostrar-se forta, captem la seva vulnerabilitat a través del comportament amb el seu company, que malgrat també va tenir una adolescència difícil i va passar per un centre d’aquest tipus, ha processat l’experiència de forma diferent.

L’arriba de la Jayden al centre fa trontollar l’estabilitat emocional de la Grace, i li fa tornar els fantasmes del passat, que en principi semblaven adormits, però que es desperten en conèixer aquesta jove.

Marcus, és un altre intern que ho està passant malament, perquè se li acaba la seva estada al centre i ha de sortir a l’exterior i encarar un futur incert. Magnífica interpretació també la de Keith Stanfield, continguda però amb una força emocional enorme. Magistral també la interpretació d’un rap on es mostra les seves inquietuds i sentiments.

vidasdegrace3u50o-S-D5RwbR_Mb10ze_Cst3rM22V0IYfRfuBnYGRM

En Marcus i la Grace en un fotograma desenfocat

La forma de grabar la pel·lícula també és interessant: càmara en mà i darrera dels protagonistes per viure la seves experiències. Cretton ens diu el següent: Encara que aquesta pel·lícula estigui rodada càmara en mà i el plans puguin semblar poc treballats, a vegades desenfocats, tots els plans van ser meticulosament planificats. Els plans varen ser dissenyats perquè el públic tingués la sensació de com és viure cada en un dia en uin lloc així. Hi ha una mica de claustrofòbia en alguns plans, voliem recordar al públic la sensació d’opressió. 

La mirada realista i el drama de rerefons queda equil·librat amb alguns tocs d’humor i sobretot per la connexió amb el públic a través de les emocions dels protagonistes.

L’inici i el final de la pel·lícula són iguals: un noi que surt del centre corrent i cridant, i al qui s’ha de perseguir per tornar-lo al centre.  Què ens vol mostrar l’autor? La rutina diària, coses que no canviaran mai…

En definitiva ens trobem davant d’una gran pel·lícula feta amb escenes petites, però que contenen un material inflamable, amb un alt contigut emocional, però que l’autor coneix de primera mà i el sap tractar i transmetre amb sensibilitat i intel·ligència.

Aquí teniu el trailer per si en voleu fer un tastet:

YouTube Preview Image

 

Las vidas de Grace [DVD]. La aventura audiovisual, 2014.

Cerca al catàleg de la Bct xarxa

Si en voleu saber més:

Els origens indies de grans cineastes americans a: La Filmoteca de Catalunya.

 

Etiquetes: , , , , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

BCT xarxa

Biblioteca pública de Terrassa
Passeig de les lletres, 1
08221 - Terrassa
Telf. 937 894 589
Mail: [email protected]