“La ciencia no me interesa. Ignora el sueño, el azar, la risa, el sentimiento y la contradicción , cosas que me son muy preciosas”. Luís Buñuel
Erik Desmazieres. Borges The Library of Babel: The Salon of the Planets (1998)
La visió dels magnífics gravats de ruïnes, i sobretot de les delirants presons del gran arquitecte i gravador del segle XVII Giovanni Battista Piranesi, expressions sinistres dels instints ocults de l’ésser humà, estimulen la meva imaginació i m’entrego al joc molt apreciat pel moviment surrealista de les lliures associacions d’imatges i pensaments.
Les tortuoses construccions de l’italià em fan venir ganes de contemplar els gravats d’un altre visionari francès del segle de les llums, l’arquitecte Étienne-Louis Boullée i els seus edificis colossals, que va projectar amb una racionalitat i un ordre tan exacerbats que esdevenen misteriosos, improbables i fantàstics. I de Boulle faig parada al modernisme arquitectònic, estil de bogeria constructiva i de la imaginació sense peatges, de creació temerària, incoherent, insensata, antisimètrica i anti-utilitària, a la frontera del pitjor mal gust i de la més alta genialitat. Dalí, pioner del reconeixement de l’estil i en especial del seu déu de l’Olimp, Gaudí, adorava el modernisme “en tanto que proyección de deseos”, però també “como contraimagen que sirviera para poner en crisis un mundo dominado por la técnica, la productividad y el sometimiento a los deseos”(1) Obro una altra porta de la deriva del pensament que em fa recordar La biblioteca de Babel, inquietant narració de Borges on tot l’univers conegut és una biblioteca infinita i eterna, amb milions i milions de volums incomprensibles pels homes que l’habiten. Finalitzo el trajecte d’aquest joc explicant-vos el meu ideal de biblioteca surrealista contrari al funcionalisme idealista i a favor del funcionament simbòlic psíquic materialista.(2)
Giovanni Battista Piranesi (1720- 1778). Presó. Gravat.
Étienne-Louis Boullée (1728-1799)
Gaudí. Tribuna de la Casa Batlló.
Erik Desmazieres. Borges The Library of Babel: Upper Circular Gallery (1998)
Schuiten Peeters.
François Schuiten.
En l’actualitat les biblioteques s’aixequen amb criteris de màxima racionalitat per facilitar als usuaris el seu ús, la seva accessibilitat. Solen ser diàfanes i lluminoses, amb el blanc fantasmal com a color predominant i absents de l’element sorpresa fruit de la improvisació romàntica. A la meva quimera fanàticament materialista les biblioteques no haurien de ser edificis il·luminats, lleugers i ordenats, al contrari! s’erigeixen caòtiques, amb l’eco de sorolls estranys i cavernosos a les seves sales de sostres alts on la mínima llum es dilueix fins a la foscor. Impera la penombra i les escales capricioses que condueixen a portes tancades, inaccessibles. Hi ha passadissos laberíntics i humits, plens de pols que faciliten el petó furtiu i luxuriós a l’amant, desafiant el perill a ser descoberts. Encobreixen el dret d’alleujar-se deixant anar, amb dissimulació i perfídia, un imperceptible pet retingut durant massa temps. Posseeixen emplaçaments enigmàtics, íntims, on secrets libidinosos i insurreccionals es murmuren a cau d’orella, i racons ocults i freds on els gats salvatges, i algun lector desconsiderat i mandrós, imprimeix la seva marca als murs de pedra amb la seva orina familiar i càlida.
El cor del complex arquitectònic de biblioteca resultaria de l’excitant i estimulant restauració del que abans s’anomenava l’infern de les biblioteques, lloc on es custodiaven els llibres prohibits per subversius, revolucionaris, contraris a la moral, la religió o per, directament, pornogràfics. Imagineu al censor vigilant l’única porta amb set panys que dóna accés a una interminable escala que ens condueix a un soterrani putrefacte i sufocant, que al seu torn té una altra porta que oculta una altra escala que, endinsant-se més i més en les profunditats, ens guia successivament a infinites portes amb infinits soterranis, fins a arribar al paradís de la infàmia temptadora: un petit habitacle putrefacte com una fosa, il·luminat amb espelmes, sense finestres i ple de prestatgeries amb llibres valuosíssims i escandalosos sorgits de les ments més dionisíaques de la història. La sal de l’ou de la biblioteca.
Deixeu-me que manifesti aquest pensament:
La cultura sempre a l’abast? Rotundament NO! La banalitza i desposseeix del seu poder transformador i violent. A més d’inabastable esdevé més desitjable. Com el sexe clandestí en un bosc frondós en la més profunda nit, proposo una biblioteca del somni que posi en dubte el paradigmàtic conservadorisme de la modernitat. Voleu fer ús del servei de préstec en aquesta biblioteca?
Bibliografia recomanada que podeu trobar a la Xarxa de Biblioteques.
- Piranesi, Giovanni Battista. Las artes de Piranesi: arquitecto, grabador, anticuario, “vedutista” y diseñador. Madrid [etc.]: Factum Arte [etc.], 2012.
- Huxley, Aldous. Las cárceles de Piranesi. Madrid: Casimiro, 2012.
- Lahuerta, Juan José. Casa Batlló, Barcelona, Gaudí. Barcelona: Triangle Postals, 2001.
- Hensbergen, Gijs van. Antoni Gaudí. Barcelona: Plaza & Janés, 2001.
- Schuiten, François. El archivista. Barcelona: Norma, 2001.
- Flaubert, Gustave. Bibliomanía. Madrid: Gadir, 2013.
Notes:
(1) Fanés, Fèlix. Salvador Dalí. La construcción de la imagen 1925-1930. [Madrid]: Electa, 1999. pàg. 190.
(2) Gautrand, Jean-Claude. Brassaï: 1899-1984: Brassaï universal. Köln [etc.]: Taschen, 2004. pàg. 26.
Url de procedència de les imatges:
- https://jurnsearch.wordpress.com/2011/02/23/desmazieres-schuiten
- http://heislenny.blogspot.com.es/2010/11/etienne-louis-boullee.html
- https://www.flickr.com/photos/[email protected]/5494796632
- http://ablaevariteprobatum.blogspot.com.es/2014/05/la-biblioteca.html
- http://peciosenunaplayacualquiera.blogspot.com.es/2012/12/libros-librerias.html
Aficionats i aficionades, maníacs i maníaques del còmic, sóc aquí per fer-vos de tant en tant unes recomanacions d’una de les activitats que més m’agrada: llegir còmics. També espero que amb la vostra participació, suggeriments o comentaris demostrem que el còmic no és la germaneta pobre de les arts, si no tot el contrari. Animeu-vos amb mi i deixeu anar per aquest bloc tots els vostres pensaments “comiqueros”! Paraula d’Hergé!
Últims comentaris